Edició de «II Congrés de la Llengua Valenciana»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
El '''II Congrés de la Llengua Valenciana''' es va celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 26, 27 i 28 de [[novembre]] de l'any [[2003]].
+
El '''II Congrés de la Llengua Valenciana''' es va celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 23 al 26 de [[novembre]] de l'any [[2003]].
  
 
== Objectius ==
 
== Objectius ==
Llínea 10: Llínea 10:
 
* Polític i
 
* Polític i
 
* Sociològic
 
* Sociològic
 
{{Cita|L'objecte del Congres es defendre i apostar per la [[Normes d'El Puig|Normativa del Puig]] davant dels intents d'etnocidi cultural; potenciar i estendre les noves aportacions de diversos experts sobre el [[Valencià|valencià]], en el fi d'aclarir el nostre horiso.|II Congres de la llengua valenciana - [[Gonzalo Romero Casaña]] - [[Revista Renou]] ([[Cardona Vives|Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello]])}}
 
  
 
== Organisació i assistents ==  
 
== Organisació i assistents ==  
Llínea 29: Llínea 27:
 
* [[Patronat Històric, Artístic i Cultural d'Elig]] (PHACE)
 
* [[Patronat Històric, Artístic i Cultural d'Elig]] (PHACE)
  
El Congrés és va compondre d'un Patronat, un Comité Organisador, un Comité d'Experts, i un gerent, el filòlec [[Jesualt Masià|Jesualdo Masià Alamar]]. El redactor de les conclusions fon el filòlec de la [[RACV]], [[Chimo Lanuza]].
+
El Congrés és va compondre d'un Patronat, un Comité Organisador, un Comité d'Experts, i un gerent, el filòlec [[Jesualdo Masià Alamar]]. El redactor de les conclusions fon el filòlec de la [[RACV]], [[Chimo Lanuza]].
  
 
=== Assistents ===
 
=== Assistents ===
Llínea 35: Llínea 33:
 
Intervingueren membres de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), com: l'historiador [[Vicent Lluís Simó Santonja|Simó Santonja]], el mateix Lanuza, el filòlec [[Manuel Gimeno Juan|Manuel Gimeno]], el filòlec [[Antoni Fontelles]], l'historiador [[Benjamin Agulló]], l'historiador [[Lleopolt Penyarroja]], el filòlec [[Josep Mª Guinot]], l'historiador [[José Ángeles Castelló|Josep Àngels Castelló]], el politòlec [[Juan Garcia Sentandreu]], l'historiador [[Joan Romero]], l'escritora [[Dolores Domingo Comeche]], el religiós i músic [[Josep Climent Barber]], el mege i escritor [[Joan Gil Barberà]], l'escritor [[Carles Recio]] i atres persones fins a 200 acreditats.  
 
Intervingueren membres de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), com: l'historiador [[Vicent Lluís Simó Santonja|Simó Santonja]], el mateix Lanuza, el filòlec [[Manuel Gimeno Juan|Manuel Gimeno]], el filòlec [[Antoni Fontelles]], l'historiador [[Benjamin Agulló]], l'historiador [[Lleopolt Penyarroja]], el filòlec [[Josep Mª Guinot]], l'historiador [[José Ángeles Castelló|Josep Àngels Castelló]], el politòlec [[Juan Garcia Sentandreu]], l'historiador [[Joan Romero]], l'escritora [[Dolores Domingo Comeche]], el religiós i músic [[Josep Climent Barber]], el mege i escritor [[Joan Gil Barberà]], l'escritor [[Carles Recio]] i atres persones fins a 200 acreditats.  
  
Cal destacar també la presència de filòlecs estrangers com l'alemà [[Hans-Josef Niederehe|Hans J. Niederehe]] (Universitat de Trier, Alemanya), el francés Philipe Blanchet (Universitat de Rennes, França) i la doctora en filologia, la luxemburguesa Antje Voss.
+
Cal destacar també la presència de filòlecs estrangers com l'alemà Hans J. Niederehe (Universitat de Trier, Alemanya), el francés Philipe Blanchet (Universitat de Rennes, França) i la doctora en filologia, la luxemburguesa Antje Voss.
  
 
== Ponències ==
 
== Ponències ==
  
Es presentaren 7 ponències congressuals i 30 comunicacions al Congrés. Els filòlecs estrangers acreditats, [[Hans-Josef Niederehe|Hans J. Niederehe]] (Universitat de Trier) i [[Philippe Blanchet]] (Universitat de Rennes) donaren una lliçó magistral del coneiximent sobre la problemàtica del valencià en els seus respectius països, [[Alemanya]] i [[França]].
+
Es presentaren 7 ponències congressuals i 30 comunicacions al Congrés. Els filòlecs estrangers acreditats, [[Hans-Josef Niederehe|Hans J. Niederehe]] (Universitat de Trier) i [[Philippe Blanchet]] (Universitat de Rennes) donaren una lliçó magistral del coneiximent sobre la problemàtica del valencià en els seus respectius paisos, [[Alemanya]] i [[França]].
  
 
{{Cita|''El profesor de sociolingüística de la Universidad de Rennes, Philippe Blanchet, ha realizado un estudio comparativo sobre el provenzal y el valenciano en el que sostiene que  ambos son idiomas singulares diferentes del occitano y del catalán, respectivamente.''|(Diario de Valencia, 9.12.2003}}
 
{{Cita|''El profesor de sociolingüística de la Universidad de Rennes, Philippe Blanchet, ha realizado un estudio comparativo sobre el provenzal y el valenciano en el que sostiene que  ambos son idiomas singulares diferentes del occitano y del catalán, respectivamente.''|(Diario de Valencia, 9.12.2003}}
Llínea 55: Llínea 53:
 
=== Història de la llengua ===
 
=== Història de la llengua ===
  
El valencià és un idioma que ha arreplegat les aportacions llingüistiques dels molts pobles que han habitat en estes terres, ibers, romans, visigots, araps i ha compost la seua particular cultura en l'enriquidor mestiçage cultural que fan del poble valencià un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del [[sigle XV]] es poden trobar multitut de mencions a on els autors del [[Sigle d'Or valencià]] expliciten que escriuen en llengua valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala [[Francesc Eiximenis]], i els valencians [[Joanot Martorell]], [[Isabel de Villena]], [[Antoni Canals]], [[Bonifaci Ferrer]], [[Roiç de Corella]], [[Joan Esteve]], etc., inclus figures de la lliteratura castellana com [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]] han lloat la llengua valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es mostra d'una consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l'idioma, com demostrà [[Carles Recio]], que s'esten a lo llarc del [[sigle XV]], eixemples són: [[Gregori Mayans]], [[Carles Ros]], [[Martí de Viciana]], [[Joan Llorenç]]. La forta presencia de la [[llengua valenciana]] es deixà sentir en [[Catalunya]] com mostren les proves aportades per [[Ricart Garcia Moya|Garcia i Moya]]. En les últimes époques investigadors i lliterats de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmació [[Antonio Ubieto]], [[Julián San Valero]], [[Vicente Castell Mahiques]], [[Julián Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Salvador de Madariaga]], [[Claudio Sánchez Albornoz]], [[Miguel de Unamuno]], [[Azorín]], [[Francesc Carreras Candi|Carreras Candi]], [[Ricardo de la Cierva]], etc.. La lexicografia com ha arreplegat en la seua conferencia Niederehe és ampla, ya en l'any [[1472]] Joan Esteve redactà el [[Liber Elegantiarum]], ademés d'obres com les que publicaren Carles Ros, [[Josep Escrig]] i [[Constantí Llombart|Constanti Llombart]] o el [[Lluís Fullana|Pare Fullana]] fins a arribar a l'obra lexicografica valenciana més moderna: el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|Diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana]]. L'insistencia dels autors en el conreu, estudi i manteniment de la llengua valenciana, també ha donat els seus fruits en gramatiques a on cal destacar les primeres obres de [[Josep Nebot]] i en concret les del millor filolec valencià el Pare Fullana al qual li dedicà una ponencia [[Benjamin Agulló]] pel compliment del 75 aniversari de l'entrada del gramatic per la llengua valenciana en la [[RAE]], i la codificació actual més ambiciosa realisada per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]].
+
El valencià és un idioma que ha arreplegat les aportacions llingüistiques dels molts pobles que han habitat en estes terres, ibers, romans, visigots, araps i ha compost la seua particular cultura en l'enriquidor mestiçage cultural que fan del poble valencià un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del [[sigle XV]] es poden trobar multitut de mencions a on els autors del [[Sigle d'Or valencià]] expliciten que escriuen en llengua valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala [[Francesc Eiximenis]], i els valencians [[Joanot Martorell]], [[Isabel de Villena]], [[Antoni Canals]], [[Bonifaci Ferrer]], [[Roiç de Corella]], [[Joan Esteve]], etc., inclus figures de la lliteratura castellana com [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]] han lloat la llengua valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es mostra d'una consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l'idioma, com demostrà [[Carles Recio]], que s'esten a lo llarc del [[sigle XV]], eixemples són: [[Gregori Mayans]], [[Carles Ros]], [[Martí de Viciana]], [[Joan Llorenç]]. La forta presencia de la [[llengua valenciana]] es deixà sentir en [[Catalunya]] com mostren les proves aportades per [[Ricart Garcia Moya|Garcia i Moya]]. En les últimes époques investigadors i lliterats de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmació [[Antonio Ubieto]], [[Julián San Valero]], [[Vicente Castell Mahiques]], [[Julián Ribera]], [[Salvador de Madariaga]], [[Claudio Sánchez Albornoz]], [[Miguel de Unamuno]], [[Azorín]], [[Francesc Carreras Candi|Carreras Candi]], [[Ricardo de la Cierva]], etc.. La lexicografia com ha arreplegat en la seua conferencia Niederehe és ampla, ya en l'any [[1472]] Joan Esteve redactà el [[Liber Elegantiarum]], ademés d'obres com les que publicaren Carles Ros, [[Josep Escrig]] i [[Constantí Llombart|Constanti Llombart]] o el [[Lluís Fullana|Pare Fullana]] fins a arribar a l'obra lexicografica valenciana més moderna: el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|Diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana]]. L'insistencia dels autors en el conreu, estudi i manteniment de la llengua valenciana, també ha donat els seus fruits en gramatiques a on cal destacar les primeres obres de [[Josep Nebot]] i en concret les del millor filolec valencià el Pare Fullana al qual li dedicà una ponencia [[Benjamin Agulló]] pel compliment del 75 aniversari de l'entrada del gramatic per la llengua valenciana en la [[RAE]], i la codificació actual més ambiciosa realisada per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]].
  
 
=== Llingüística ===
 
=== Llingüística ===
  
La llengua valenciana és una evolució del romanç hispanic, derivat del baix llatí, com els atres idiomes romanics d'Espanya. L'estrat romanç configurà el valencià, que no és producte com afirmen els autors catalanistes de la reconquista o la repoblació. [[Lleopolt Peñarroja]] ha arribat a la conclusió, despuix d'estudiar les caracteristiques del romanç anterior a la conquista de [[Jaume I]], el valencià prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre el valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s'ha donat una continuïtat, açò està fermament demostrat en una casuistica més ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien sobre el [[mossàrap]] valencià.
+
La llengua valenciana és una evolució del romanç hispanic, derivat del baix llatí, com els atres idiomes romanics d'Espanya. L'estrat romanç configurà el valencià, que no és producte com afirmen els autors catalanistes de la reconquista o la repoblació. [[Lleopolt Peñarroja]] ha arribat a la conclusió, després d'estudiar les caracteristiques del romanç anterior a la conquista de [[Jaume I]], el valencià prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre el valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s'ha donat una continuïtat, açò està fermament demostrat en una casuistica més ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien sobre el mossàrap valencià.
  
Les caracteristiques que definixen el valencià es poden comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que el valencià complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques i de flexió verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des de la llingüística contrastiva Angeles Castello. Aixina també ho mostra Enric Giralt en l'estudi d'antroponimia, en malnoms propis i característics de la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d'uns atres investigadors de la llengua valenciana fins arribar a la codificació realisada en l'actualitat baix el nom de [[Normes d'El Puig|Normes del Puig]] i que consta de diverses obres d'estudi com: La documentacio formal, La gramatica de la llengua valenciana, La fonetica valenciana, La flexió verbal, La série filologica de la RACV, i també la Revista de filologia valenciana.
+
Les caracteristiques que definixen el valencià es poden comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que el valencià complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques i de flexió verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des de la llingüística contrastiva Angeles Castello. Aixina també ho mostra Enric Giralt en l'estudi d'antroponimia, en malnoms propis i característics de la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d'uns atres investigadors de la llengua valenciana fins arribar a la codificació realisada en l'actualitat baix el nom de [[Normes d'El Puig|Normes del Puig]] i que consta de diverses obres d'estudi com: La documentacio formal, La gramatica de la llengua valenciana, La fonetica valenciana, La flexió verbal, La serie filologica de la RACV, i també la Revista de filologia valenciana.
  
 
=== Sociologia ===
 
=== Sociologia ===
Llínea 69: Llínea 67:
 
=== Sociollingüística ===
 
=== Sociollingüística ===
  
Com afirmava Cooper la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics, en Valéncia el castella i el catala són adversaris naturals que desplacen i substituïxen funcions llingüístiques que han segut pròpies del valencià.
+
Com afirmava Cooper la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics, en Valéncia el castella i el catala són adversaris naturals que desplacen i substituixen funcions llingüístiques que han segut propies del valencià.
  
 
Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valéncia existix una situació d'hetereglossia a on els llocs A i B alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià és reduit a una funció B. El castella ocupa també una posició de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua més utilisada. Una situació comunicativa asimètrica i injusta.
 
Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valéncia existix una situació d'hetereglossia a on els llocs A i B alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià és reduit a una funció B. El castella ocupa també una posició de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua més utilisada. Una situació comunicativa asimètrica i injusta.
Llínea 85: Llínea 83:
 
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l'articul 7.1.: "Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los".
 
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l'articul 7.1.: "Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los".
  
La Llei d'Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos artículs que el nom que li correspon a la llengua parlada és el de valencià, l'idioma propi.
+
La Llei d'Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos articuls que el nom que li correspon a la llengua parlada és el de valencià, l'idioma propi.
  
 
A pesar de tota esta regulació, el diferents governs de la Generalitat Valenciana s'han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un model alié al valencià, introduint caracteristiques lexiques, morfosintactiques i verbals, per a facilitar l'assimilació a través d'una marcada i potent ferma i planificada política idiomatica de catalanisació: elastica, policentrica i convergent. L'ent encarregat de la catalanisació del valencià es l'Academia Valenciana de la Llengua ([[AVLL]]), creada pel Partit Popular (PP) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español).
 
A pesar de tota esta regulació, el diferents governs de la Generalitat Valenciana s'han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un model alié al valencià, introduint caracteristiques lexiques, morfosintactiques i verbals, per a facilitar l'assimilació a través d'una marcada i potent ferma i planificada política idiomatica de catalanisació: elastica, policentrica i convergent. L'ent encarregat de la catalanisació del valencià es l'Academia Valenciana de la Llengua ([[AVLL]]), creada pel Partit Popular (PP) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español).
Llínea 93: Llínea 91:
 
Ara la polemica gira entorn als dos ents de referencia: la [[RACV]] i la AVLL. Si fem un poc d'historia fins arribar a l'actualitat, haurem de recordar que des de 1979 la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) ha elaborat una proposta ortografica seria i tècnica per a la nostra llengua valenciana. El valencianisme li ha atribuit ad esta institució la funció normativisadora i referencial per al valencià, encara que la propia RACV mai ha estat convençuda d'este paper.
 
Ara la polemica gira entorn als dos ents de referencia: la [[RACV]] i la AVLL. Si fem un poc d'historia fins arribar a l'actualitat, haurem de recordar que des de 1979 la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) ha elaborat una proposta ortografica seria i tècnica per a la nostra llengua valenciana. El valencianisme li ha atribuit ad esta institució la funció normativisadora i referencial per al valencià, encara que la propia RACV mai ha estat convençuda d'este paper.
  
A pesar de tots els esforços realisats des del poder i a pesar de tots en les trampes que se li han posat a la llengua valenciana per a destruir-la i fer-la desapareixer, es manté viva en la percepció i sobre tot gracies als esforços d'algunes institucions que saben reconéixer ben be les intencions d'un poder establit nominalment valencianiste pero filocatalaniste en les seues actuacions.
+
A pesar de tots els esforços realisats des del poder i a pesar de tots en les trampes que se li han posat a la llengua valenciana per a destruir-la i fer-la desapareixer, es manté viva en la percepció i sobre tot gracies als esforços d'algunes institucions que saben reconeixer ben be les intencions d'un poder establit nominalment valencianiste pero filocatalaniste en les seues actuacions.
  
 
A partir dels últims anys del [[sigle XX]], s'inicia una nova etapa, la més dura, d'acossament i persecució de l'identitat valenciana per mig de l'enderrocament del més important signe de la seua peculiaritat, la llengua, en atacar, d'esta, la seua part més vulnerable i diferenciadora: l'ortografia, que és simbolica com afirma Niederehe.
 
A partir dels últims anys del [[sigle XX]], s'inicia una nova etapa, la més dura, d'acossament i persecució de l'identitat valenciana per mig de l'enderrocament del més important signe de la seua peculiaritat, la llengua, en atacar, d'esta, la seua part més vulnerable i diferenciadora: l'ortografia, que és simbolica com afirma Niederehe.
Llínea 99: Llínea 97:
 
La política llingüística aplicada des de la Generalitat pels diferents governs valencians ha tengut com a objectiu fonamental la despersonalisació del nostre poble i per ad açò han utilisat, com demostrà Garcia Broch, el sistema educatiu per a transformar, canviar o alterar l'identitat social positiva dels valencians.
 
La política llingüística aplicada des de la Generalitat pels diferents governs valencians ha tengut com a objectiu fonamental la despersonalisació del nostre poble i per ad açò han utilisat, com demostrà Garcia Broch, el sistema educatiu per a transformar, canviar o alterar l'identitat social positiva dels valencians.
  
Ha existit en els últims anys un procés en una teleologia definida i un método per a anular qualsevol capacitat d'influencia del valencianisme, tant a nivell cultural com a polític. El dos processos que s'han aplicat sobre el valencianisme i el provençal ha segut la psicologisació i la denegació com demostra la comunicació de Philippe Blanchet. La psicologisació es produïx quan s'atribuïxen caracteristiques psicologiques als components d'un determinat grup. La denegació actua sobre el mensage minoritari que és devaluat i calificat d'irracional. L'objectiu de la psicologisacio i la denegació és impedir l'influencia de la minoria.
+
Ha existit en els últims anys un procés en una teleologia definida i un método per a anular qualsevol capacitat d'influencia del valencianisme, tant a nivell cultural com a polític. El dos processos que s'han aplicat sobre el valencianisme i el provençal ha segut la psicologisació i la denegació com demostra la comunicació de Philippe Blanchet. La psicologisació es produix quan s'atribuixen caracteristiques psicologiques als components d'un determinat grup. La denegació actua sobre el mensage minoritari que és devaluat i calificat d'irracional. L'objectiu de la psicologisacio i la denegació és impedir l'influencia de la minoria.
  
 
L'últim episodi del procés de despersonalisació és la creacio de la AVLL, una academia creada pel poder polític dels dos partits majoritaris PP I PSOE. La raó de ser d'esta academia és per una banda l'oficilisació del catala i el tancament de la ferida de la batalla de Valéncia i per una atra la desactivació de la Real Acdemia de Cultura Valenciana. La AVLL te dos objectius:
 
L'últim episodi del procés de despersonalisació és la creacio de la AVLL, una academia creada pel poder polític dels dos partits majoritaris PP I PSOE. La raó de ser d'esta academia és per una banda l'oficilisació del catala i el tancament de la ferida de la batalla de Valéncia i per una atra la desactivació de la Real Acdemia de Cultura Valenciana. La AVLL te dos objectius:
  
1. Generar en la societat valenciana la sensació de solucionar un conflicte en fals. Est objectiu no s'aplega a complir puix no de bades en cap de moment es produïx la sensació ni entre la massa- de que s'ha conseguit la pau social i que la AVLL és el referent normatiu de la llengua valenciana.
+
1. Generar en la societat valenciana la sensació de solucionar un conflicte en fals. Est objectiu no s'aplega a complir puix no de bades en cap de moment es produix la sensació ni entre la massa- de que s'ha conseguit la pau social i que la AVLL és el referent normatiu de la llengua valenciana.
  
 
2. Generar en el valencianisme la primera gran, important i determinant (per les seues conseqüencies) divisió dels ultims temps: els que s'oponen a la llegitimitat moral de la AVL i els que han intentat establir vies de negociació des de sectors valencianistes que han acabat acceptant els principis de l'ortografia catalana: elastica, policentrica i convergent. Com afirma Moscovici els conversos ardixen en desijos de convencer.
 
2. Generar en el valencianisme la primera gran, important i determinant (per les seues conseqüencies) divisió dels ultims temps: els que s'oponen a la llegitimitat moral de la AVL i els que han intentat establir vies de negociació des de sectors valencianistes que han acabat acceptant els principis de l'ortografia catalana: elastica, policentrica i convergent. Com afirma Moscovici els conversos ardixen en desijos de convencer.
Llínea 127: Llínea 125:
 
El valenciano es un idioma que ha recogido las aportaciones lingüísticas de los muchos pueblos que han habitado en estas tierras, íberos, romanos, visigodos, árabes y ha compuesto su particular cultura en el enriquecedor mestizaje cultural que hacen del pueblo valenciano un ejemplo de tolerancia y diversidad. A partir del siglo XV se pueden encontrar multitud de menciones donde los autores del siglo de Oro valenciano explicitan que escriben en lengua valenciana diferenciándola de los otros idiomas como hace el catalán Francesc Eiximenis, y los valencianos Joanot Martorell, Isabel de Villena, Antoni Canals, Bonifaci Ferrer, Roiç de Corella, Joan Esteve, etc., incluso figuras de la literatura castellana como Miguel de Cervantes han alabado la lengua valenciana. Esta específica denominación de valenciano es muestra de una conciencia nítida de los autores valencianos y estudiosos del idioma, como demostró Carles Recio, que se extienden a lo largo del XV, ejemplos son: Gregori Mayans, Carles Ros, Martín de Viciana, Joan Llorenç. La fuerte presencia de la lengua valenciana se dejó sentir en Cataluña como muestran las pruebas aportadas por Gracia y Moya. En las últimas épocas investigadores y literatos de reconocida valía y prestigio han continuado con esa afirmación Antonio Ubieto, Julián San Valero, Vicente Castell Mahiques, Julián Ribera, Salvador de Madariaga, Claudio Sánchez Albornoz, Miguel de Unamuno, Azorín, Carreres Candi, Ricardo de la Cierva, etc.. La lexicografía como ha recogido en su conferencia Niederehe es amplia, ya en 1472 Joan Esteve redactó el Liber elegantiarum, además de obras como las que publicaron Carles Ros, Josep Escrig y Constanti Llombart o el Pare Fullana hasta llegar a la obra lexicográfica valenciana más moderna: el Diccionario de la Real Academia de Cultura Valenciana. La insistencia de los autores en el cuidado, estudio y mantenimiento de la lengua valenciana, también ha dado sus frutos en gramáticas donde se debe destacar las primeras obras de Josep Nebot y en concreto las del mejor filólogo valenciano el Pare Fullana al cual le dedicó una ponencia Benjamin Agullo por el cumplimiento del 75 aniversario de la entrada del gramático por la lengua valenciana en la RAE, y la codificación actual más ambiciosa realizada por la Sección de lengua y literatura de la RACV.
 
El valenciano es un idioma que ha recogido las aportaciones lingüísticas de los muchos pueblos que han habitado en estas tierras, íberos, romanos, visigodos, árabes y ha compuesto su particular cultura en el enriquecedor mestizaje cultural que hacen del pueblo valenciano un ejemplo de tolerancia y diversidad. A partir del siglo XV se pueden encontrar multitud de menciones donde los autores del siglo de Oro valenciano explicitan que escriben en lengua valenciana diferenciándola de los otros idiomas como hace el catalán Francesc Eiximenis, y los valencianos Joanot Martorell, Isabel de Villena, Antoni Canals, Bonifaci Ferrer, Roiç de Corella, Joan Esteve, etc., incluso figuras de la literatura castellana como Miguel de Cervantes han alabado la lengua valenciana. Esta específica denominación de valenciano es muestra de una conciencia nítida de los autores valencianos y estudiosos del idioma, como demostró Carles Recio, que se extienden a lo largo del XV, ejemplos son: Gregori Mayans, Carles Ros, Martín de Viciana, Joan Llorenç. La fuerte presencia de la lengua valenciana se dejó sentir en Cataluña como muestran las pruebas aportadas por Gracia y Moya. En las últimas épocas investigadores y literatos de reconocida valía y prestigio han continuado con esa afirmación Antonio Ubieto, Julián San Valero, Vicente Castell Mahiques, Julián Ribera, Salvador de Madariaga, Claudio Sánchez Albornoz, Miguel de Unamuno, Azorín, Carreres Candi, Ricardo de la Cierva, etc.. La lexicografía como ha recogido en su conferencia Niederehe es amplia, ya en 1472 Joan Esteve redactó el Liber elegantiarum, además de obras como las que publicaron Carles Ros, Josep Escrig y Constanti Llombart o el Pare Fullana hasta llegar a la obra lexicográfica valenciana más moderna: el Diccionario de la Real Academia de Cultura Valenciana. La insistencia de los autores en el cuidado, estudio y mantenimiento de la lengua valenciana, también ha dado sus frutos en gramáticas donde se debe destacar las primeras obras de Josep Nebot y en concreto las del mejor filólogo valenciano el Pare Fullana al cual le dedicó una ponencia Benjamin Agullo por el cumplimiento del 75 aniversario de la entrada del gramático por la lengua valenciana en la RAE, y la codificación actual más ambiciosa realizada por la Sección de lengua y literatura de la RACV.
  
=== Lingüística ===
+
=== Lingüistica ===
  
 
La lengua valenciana es una evolución del romance hispánico, derivado del bajo latín, como los otros idiomas románicos de España. El estrato romance configurará el valenciano, que no es producto como afirman los autores catalanistas de la reconquista o la repoblación. Lleopolt Peñarroja ha llegado a la conclusión, después de estudiar las características del romance anterior a la conquista de Jaume I, el valenciano prejaimino, que hay un parentesco estructural entre el valenciano anterior a la reconquista cristiana y el posterior, por tanto se ha dado una continuidad, esto está firmemente demostrado en una casuística más amplia y en una diversidad de fuentes que aumentan la fiabilidad respecto a estudios anteriores, al mejorar y perfeccionar los conocimientos que se tenían sobre el mozárabe valenciano.
 
La lengua valenciana es una evolución del romance hispánico, derivado del bajo latín, como los otros idiomas románicos de España. El estrato romance configurará el valenciano, que no es producto como afirman los autores catalanistas de la reconquista o la repoblación. Lleopolt Peñarroja ha llegado a la conclusión, después de estudiar las características del romance anterior a la conquista de Jaume I, el valenciano prejaimino, que hay un parentesco estructural entre el valenciano anterior a la reconquista cristiana y el posterior, por tanto se ha dado una continuidad, esto está firmemente demostrado en una casuística más amplia y en una diversidad de fuentes que aumentan la fiabilidad respecto a estudios anteriores, al mejorar y perfeccionar los conocimientos que se tenían sobre el mozárabe valenciano.
  
Las características que definen el valenciano se pueden comprobar en toda su particular fisonomía lo suficientemente diferenciada para considerar que el valenciano cumple las características fonéticas, morfosintácticas, léxicas y de flexión verbal para ser por se un idioma propio como afirma desde la lingüística contrastiva Angeles Castello. Así también lo muestra Enric Giralt en el estudio de antroponimia, en apodos propios y característicos de la lengua valenciana. Como ya demostraron los primeros escritos de Josep Nebot, del Pare Fullana y de otros investigadores de la lengua valenciana hasta llegar a la codificación realizada en la actualidad bajo el nombre de “Normas del Puig” y que consta de diversas obras de estudio como: “La documentación formal”, “La gramática de la lengua valenciana”,“La Fonética valenciana”, “La flexión verbal”, “La série filológica” de la RACV, y también la “Revista de filología valenciana”.
+
Las características que definen el valenciano se pueden comprobar en toda su particular fisonomía lo suficientemente diferenciada para considerar que el valenciano cumple las características fonéticas, morfosintácticas, léxicas y de flexión verbal para ser por se un idioma propio como afirma desde la lingüística contrastiva Angeles Castello. Así también lo muestra Enric Giralt en el estudio de antroponimia, en apodos propios y característicos de la lengua valenciana. Como ya demostraron los primeros escritos de Josep Nebot, del Pare Fullana y de otros investigadores de la lengua valenciana hasta llegar a la codificación realizada en la actualidad bajo el nombre de “Normas del Puig” y que consta de diversas obras de estudio como: “La documentación formal”, “La gramática de la lengua valenciana”,“La Fonética valenciana”, “La flexión verbal”, “La serie filológica” de la RACV, y también la “Revista de filología valenciana”.
  
 
=== Sociología ===
 
=== Sociología ===
Llínea 196: Llínea 194:
 
[[Categoria:Llingüística]]  
 
[[Categoria:Llingüística]]  
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
 
 
[[Categoria:Valencianisme]]
 
[[Categoria:Valencianisme]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: