Edició de «Història de la ciutat de Valéncia»

L''''història de la ciutat de Valéncia''' comprén des de l'época anterior a la fundació formal de la ciutat quan la regió ya estava habitada per pobles prerromans fins a l'actualitat. Gràcies a la fèrtil [[horta de Valéncia|horta]] sobre la que se sustenta, les afores de [[Valéncia]] varen ser ya una zona d'alta densitat humana abans de la seua fundació en el [[sigle II a. C.|sigle II a. C.]] pels romans. Des de llavors, la ciutat ha constituït un dels majors núcleus urbans de la [[península ibèrica]]

== Época romana ==
En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|History of Valencia}}

[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana per municipi]]
[[Categoria:Història de Valéncia| ]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Archiu:As de Valentia. Museo de Prehistoria de Valencia.jpg|200px|thumb|As de Valentia (sigle II&nbsp;a.&nbsp;C.). [[Museu de Prehistòria de Valéncia]].]]
 L''''història de la ciutat de Valéncia''' comprén des de l'época anterior a la fundació formal de la ciutat quan la regió ya estava habitada per pobles prerromans fins a l'actualitat. Gràcies a la fèrtil [[horta de Valéncia|horta]] sobre la que se sustenta, les afores de [[Valéncia]] varen ser ya una zona d'alta densitat humana abans de la seua fundació en el [[sigle II a. C.|sigle II a. C.]] pels romans. Des de llavors, la ciutat ha constituït un dels majors núcleus urbans de la [[península ibèrica]]
 == Época romana ==
 En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>
-Posteriorment passaria per este lloc la [[Via Augusta]], de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la [[Seu de Valéncia]], en el [[L'Almoina|museu de l'Almoina]]. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a  una construcció hidràulica de planta rectangular, ''potser una bassa'', (segons la regidor Alcón), que ha aparegut repleta de [[ceràmica ibèrica|ceràmiques íberas]] i [[República Cartaginesa|púnicas]]. També  s'ha localisat un pou que contenia ánfores que podrien procedir de [[Eivissa]], de [[Càdis]] o del nort d'[[Àfrica]], i una moneda cartaginesa de l'época [[Bàrcidas|Bàrcida]].
-Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments [[iberos]] en tota la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com [[Comunitat Valenciana]], el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.
-Les últimes investigacions demostren que Valéncia i el seu entorn, (hui inclós dins de l'entorn urbà), formaven part d'una ruta comercial de ceràmica de lux.
-La zona de Valéncia també va ser ocupada per les tribus [[edetans|edetanes]] (Llíria), que es varen estendre cap al nort de la península.<ref name="La Valencia musulmana">{{cita libro|apellidos=Coscollá Sanz, Vicente|título=La Valencia musulmana|año=2003|editorial=Carena Editors|ubicación=Valencia|isbn=84-87398-75-8|páginas=11-21}}</ref>
 == Referències ==