Edició de «Història de l'electricitat»

{{destacat}}
[[Archiu:Luigi Galvani Experiment.jpeg|thumb|250px|Gravat mostrant la teoria del [[galvanisme]] segons els experiments de [[Luigi Galvani]]. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', [[1792]] ]]
L''''història de l'electricitat''' es referix a l'estudi i a l'us humà de l'[[electricitat]], al descobriment de les seues lleis com a [[fenomen físic]] i a l'invenció d'artefactes per al seu us pràctic. El fenomen en si, sense tindre en conter la seua relació en l'observador humà, no té [[història]]; i si se la considerara com a part de l'[[història natural]], en tindria tanta com el [[temps]], l'[[espai]], la [[matèria]] i l'[[energia]]. Com també es denomina ''electricitat'' a la branca de la ciència que estudia el fenomen i a la branca de la [[tecnologia]] que l'aplica, l'''història de l'electricitat'' és la branca de l'[[història de la ciència]] i de l'[[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seua aparició i evolució.
[[Archiu:Amber hg.jpg|thumb|250px|Un fragment d'[[àmbar]] que [[Tales de Milet]] va poder utilisar en la seua experimentació de l'efecte triboelèctric. El nom en [[grec]] d'este material (''ελεκτρον, elektron'') s'utilisà per a nomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre ''[[De Magnete|De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure]]'', de [[William Gilbert]] ([[1600]]).]]
Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. Prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs varen observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme [[valencià]] [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.

L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[sigle XVIII]]. Es varen registrar a lo llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, aixina com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]], o objectes arqueològics d'interpretació discutible, com la [[bateria de Bagdad]], un objecte trobat en [[Iraq]] en l'any [[1938]], datat al voltant de l'any [[250 a. C.]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren l'utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.

Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[sigle XVII]]; encara que  encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen escomençar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[sigle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).

El [[telégraf elèctric]] ([[Samuel Morse]], [[1833]], precedit per [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]] i [[Wilhelm Weber|Weber]], [[1822]]) pot considerar-se com la primera gran aplicació en el camp de les [[telecomunicacions]], pero no serà en la primera revolució industrial, sinó a partir de l'últim quart del [[sigle XIX]] quan les aplicacions econòmiques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revolució industrial. Més que l'época de grans teòrics com [[Lord Kelvin]], fon el moment dels enginyers, com [[Zénobe Gramme]], [[Nikola Tesla]], [[Frank Sprague]], [[George Westinghouse]], [[Ernst Werner von Siemens]], [[Alexander Graham Bell]] i sobretot [[Thomas Alva Edison]] i la seua revolucionària manera d'entendre la relació entre la [[investigació]] científico-tècnica i el [[Economia de mercat|mercat capitalista]]. Els successius canvis de [[paradigma]] de la primera mitat del [[sigle XX]] ([[relativisme|relativista]] i [[mecànica quàntica|quàntic]]) estudiaran la funció de l'electricitat en una nova dimensió: l'[[àtom|atòmica]] i la [[Partícula subatòmica|subatòmica]].
[[Archiu:Particle accelerators 1937.jpg|thumb|right|200px|[[Multiplicador de tensió]] [[John Cockcroft|Cockcroft]]-[[Ernest Walton|Walton]] utilisat en un [[accelerador de partícules]] de [[1937]], que arribava a un milló de [[volt]]s.]]

L'[[electrificació]] no fon solament un procés tècnic, sino un verdader canvi social d'implicacions extraordinàries, començant per l'[[allumenat]] i seguint per tot tipo de processos industrials ([[motor elèctric]], [[metalúrgia]], [[refrigeració]]...) i de comunicacions ([[telefonia]], [[ràdio]]). [[Lenin]], durant la [[Revolució bolchevic]], va definir el [[socialisme]] com la suma de l'electrificació i el poder dels [[soviet]]s,<ref>Dita molt citada, ací glosada per [[Slavoj Žižek]] [http://www.infoamerica.org/teoria_articulos/zizek02.htm ''Lenin ciberespacial: ¿per qué no?) International Socialism N° 95, 2002.</ref> pero va ser sobretot la [[societat de consum]] que va nàixer en els països capitalistes, la que va dependre en major mesura de la utilisació domèstica de l'electricitat en els [[electrodomèstic]]s i va ser en estos països a on la retroalimentació entre la ciència, la tecnologia i la societat va desenrollar les complexes estructures que varen permetre els actuals sistemes de [[I+D]] i [[I+D+I]], en qué la iniciativa pública i privada s'interpenetren, i les figures individuals es difuminen en els equips d'investigació.

L'energia elèctrica és essencial per a la [[societat de l'informació]] de la [[tercera revolució industrial]] que es ve produint des de la segona mitat del sigle XX ([[transistor]], [[televisió]], [[computació]], [[robòtica]], [[Internet]]...). Únicament pot comparar-se-li en importància la [[motorisació]] dependent del [[petròleu]] (que també és àmpliament utilisada, com els atres [[combustibles fòssils]], en la generació d'electricitat). Abdós processos varen exigir quantitats cada vegada més grans d'energia, lo que és en l'orige de la [[crisis energètica]] i [[Contaminació atmosfèrica|mediambiental]] i de la investigació de noves [[font d'energia|fonts d'energia]], la majoria en immediata utilisació elèctrica ([[energia nuclear]] i [[energies alternatives]], donades, les llimitacions de la tradicional [[hidroelectricitat]]). Els problemes que té l'electricitat per al seu almagasenament i transport en llargues distàncies, i per a l'autonomia dels aparells mòvils, són reptes tècnics encara no resolts de forma prou eficaç.

L'impacte cultural del que [[Marshall McLuhan]] va denominar Edat de l'Electricitat, que seguiria a l'Edat de la [[Mecanisació]] (per comparació a com l'[[Edat dels Metals]] va seguir a l'[[Edat de Pedra]]), prové de l'altíssima [[velocitat]] de propagació de la radiació electromagnètica (300.000 km/segon) que fa que es percebe de forma quasi instantànea. Este fet comporta possibilitats abans inimaginables, com la simultaneïtat i la divisió de cada procés en una [[seqüència]]. Es va impondre un canvi cultural que provenia de l'enfocament en "segments especialisats d'atenció" (l'adopció d'una perspectiva particular) i la idea de la "consciència sensitiva instantànea de la totalitat", una atenció al "camp total", un "sentit de l'estructura total". Es va fer evident i prevalent el sentit de "forma i funció com una unitat", una "idea integral de l'estructura i configuració". Estes noves concepcions mentals varen tindre gran impacte en tot tipo d'àmbits científics, educatius e inclús artístics (per eixemple, el [[cubisme]]). En l'àmbit de l'espacial i polític, "l'electricitat no centralisa, sino que descentralisa... mentres que el ferrocarril requerix un espai polític uniforme, l'avió i la ràdio permeten la major discontinuïtat i diversitat en l'organisació espacial".<ref>[http://www9.georgetown.edu/faculty/irvinem/theory/McLuhan-Understanding_Media-I-1-7.html''Understanding Media''], p.13; ''Reversal of the Overheated Medium'', pg. 36 - [[Marshall McLuhan]] (1964) </ref>

== [[Sigle XVII]] ==
La [[Revolució científica]] que s'estava produint des de [[Copèrnic]] en l'astronomia i [[Galileo Galilei|Galileu]] en la física no trobà aplicacions molt primerenques al camp de l'electricitat, licitant-se a l'activitat dels pocs autors que tracten sobre ella a la recopilació ''[[baconiana]]'' de les senyes experimentals, que fins aquell moment no arribaren a induir models explicatius.

[[Archiu:William Gilbert.jpg|thumb|150px|[[William Gilbert]]. ]]
=== William Gilbert: materials ''elèctrics'' i materials ''anelèctrics'' ([[1600]]) ===
{{principal|De Magnete|William Gilbert}}

El científic anglés [[William Gilbert]] ([[1544]]-[[1603]]) publicà el seu llibre ''[[De Magnete]]'', a on utilisà la paraula llatina ''electricus'', derivada del [[grec]] ''elektron'', que significa àmbar, per a descriure els fenòmens descobert pels grecs.<ref>El primer us en [[anglés]] es deu a [[Sir Thomas Browne]], en ''Pseudodoxia Epidemica'', [[1646]].</ref>
[[Archiu:Guericke.png|thumb|right|150px|[[Otto von Guericke]]. ]]
Anteriorment, l'italià [[Gerolamo Cardano]]havia ya diferenciat, per primera vegada, entre les forces magnètiques i les elèctriques (''De Subtilitate'' [[1550]]). Gilbert establí les diferències entre abdós fenòmens abans que la reina [[Elisabet I d'Anglaterra]] li ordenara estudiar els imants per a millorar l'exactitut de les [[brúixola|brúixoles]] utilisades en la navegació, conseguint en este treball la base principal per a la definició dels fonaments de l'[[electrostàtica]] i del [[magnetisme]]. A través de les seues experiències classificà als materials en ''elèctrics'' ([[aïllant elèctric|aïllants]]) i ''anelèctrics'' ([[conductor]]s) i ideà el primer [[electroscopi]]. Descobrí la [[imantació]] per influència, i observà que la imantació del [[ferro]] es pert quan se calfa fins a ferro roent. Estudià l'inclinació d'una agulla magnètica concloent que la [[Terra]] es comporta com un gran [[imant]]. El Gilbert és l'unitat de mesura de la [[força magnetomotriu]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gilbert.html Biografia de William Gilbert] {{en}} [14-5-2008]</ref>

=== Otto von Guericke: les càrregues elèctriques ([[1660]]) ===
{{principal|Electrostàtica|Otto von Guericke}}
Les investigacions de Gilbert foren continuades pel físic alemany [[Otto von Guericke]] ([[1602]]-[[1686]]). En les investigacions que realisà sobre l'[[electrostàtica]] observà que es produïa una repulsió entre els cossos electrisats despuix d'haver estat atrets. Ideà la primera màquina electrostàtica i conseguí fer aparéixer espurnes d'un globo fet de [[sofre]], que el portà a especular sobre la naturalea [[electricitat|elèctrica]] dels [[llamp]]s. Fon la primera persona que estudià la [[luminescència]].<ref>[http://library.thinkquest.org/C006011/english/sites/guericke_bio.php3?f=2&b=50&j=1&v=0 Biografia d'Otto von Guericke] (en anglès) [14-5-2008]</ref>

== [[Sigle XVIII]]: la Revolució industrial ==
La [[crisis de la consciència europea]] renovà el panorama intelectual que hi havia a finals del [[sigle XVII]] i principis del sigle XVIII, iniciant aixina el conegut ''Sigle de les llums'' o de la [[Ilustració]]. Institucions científiques franceses de nova creació, com la ''[[Royal Academy of Arts|Royal Academy]]'' anglesa, i l'esperit crític que els [[enciclopèdia|enciclopedistes]] francesos expandien per tot el continent, convivien en l'inici de la [[Revolució Industrial]]. No obstant això, la retroalimentació entre ciència, tecnologia i societat encara no s'havia produït. Excepte el [[parallamps]], cap de les innovacions tècniques del sigle tingué que vore en les investigacions científiques sobre l'electricitat, fet que no és exclusiu d'este camp: la mateixa [[màquina de vapor]] precedí durant cent anys a la definició de la [[termodinàmica]] per [[Nicolas Léonard Sadi Carnot|Sadi Carnot]].<ref>Quintanilla y Sánchez Ron, ''op. cit'', especialment ''Ilustración y Revolución Industrial'', pg. 26.</ref>

=== Stephen Gray: els ''efluvis'' ([[1729]]) ===
{{principal|Conductivitat elèctrica|Stephen Gray}}
El físic anglés [[Stephen Gray]] ([[1666]]-[[1736]]) estudià principalment la [[conductivitat elèctrica]] dels cossos i, despuix de molts experiments, fon el primer en transmetre l'electricitat a través d'un conductor, en l'any 1729. En els seus experiments descobrí que per a qué l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell li nomenà, poguen circular pel conductor, este havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment estudià atre formes de transmissió i, juntament en el científics G. Wheler i J. Godfrey, classificà els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. Inventà una [[llàntia]] elèctrica i ideà [[endoll]]s, [[interruptor]]s i sistemes d'[[instalació elèctrica|instalacions elèctriques]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gray.html Biografía de Stephen Gray] Inglés [15-4-2008]</ref>

=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítrea'' i ''càrrega resinosa'' ([[1733]]) ===
{{principal|Càrrega elèctrica}}
[[Archiu:Charles François de Cisternay du Fay.jpg|thumb|left|100px|[[Charles François de Cisternay du Fay]] ]]
El científic francès [[Charles François de Cisternay du Fay]] ([[1698]]-[[1739]]) quan es va informar dels treballs de Stephen Gray, dedicà la seua vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics. Du Fay, entre molts atres experiments, observà que una làmina d'[[or]] sempre era repelida per una barra de [[vidre]] electrificada. Publicà els seus treballs en l'any 1733 i fon el primer en identificar l'existència de dos tipos de [[càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]] (denominades hui en dia positiva i negativa), que les nomenà càrrega vítrea i càrrega resinosa, perqué abdós es manifestaven d'una manera al fregar, en un mocador de [[seda]], el [[vidre]] (càrrega positiva) i de manera diferent al fregar, en una pell, algunes substàncies resinoses com l'[[àmbar]] o la goma (càrrega negativa).

=== Pieter van Musschenbroek: l'ampolla de Leiyden ([[1745]]) ===
[[Archiu:Leydenjar.png|thumb|80px|Dibuix del condensador original]]
{{Principal|Ampolla de Leiden}}
El físic holandés [[Pieter van Musschenbroek]] ([[1692]]-[[1761]]), que treballava en la [[Universitat de Leiden]], efectuà una experiència per a comprovar si una ampolla plena d'[[aigua]] podia conservar càrregues elèctriques. Esta ampolla consistia en un recipient en una tapa al qual se li travessava una vareta metàlica sumergida en un líquit. La vareta tenia una forma de gancho en la part superior que se li acostava un [[conductor]] carregat elèctricament. Durant l'experiència un assistent va separar el conductor i va rebre una forta descàrrega al acostar la seua mà a la vareta, degut a l'[[electricitat estàtica]] que s'havia almagasenat en l'ampolla. D'esta manera es va descobrir l'[[ampolla de Leiden]] i el fonament dels actuals capacitadors o [[condensador elèctric|condensadors elèctrics]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/m/musschenbroek.php Biografía de Pieter van Musschenbroek] Física.net [14-5-2008]</ref>

=== William Watson: la corrent elèctrica ([[1747]]) ===
[[Archiu:William Watson.jpg|esquerra|thumb|100px|[[William Watson]]. ]]
{{Principal|Corrent elèctric}}
Sir [[William Watson]] (1715-1787), mege i físic anglès, va estudiar els fenòmens [[electricitat|elèctrics]]. Va realisar modificacions en l'[[ampolla de Leiden]] afegint-li una cobertura de [[metal]], descobrint que d'esta manera s'incrementava la descàrrega elèctrica. En l'any 1747 va demostrar que una descàrrega d'electricitat estàtica és una [[corrent elèctrica]]. Va ser el primer en estudiar la propagació de les corrents en gasos enrarits.<ref>[http://web.archive.org/20030127033952/www.geocities.com/neveyaakov/electro_science/watson.html Biografía de William Watson] Inglés [14-5-2008]</ref>

=== Benjamin Franklin: el [[parallamps]] ([[1752]]) ===
{{Principal|Parallamps}}
[[Archiu:Franklin-Benjamin-LOC.jpg|thumb|100px|left|Retrat de [[Benjamin Franklin]] ]]
El polifacètic estatunidenc [[Benjamin Franklin]] ([[1706]]-[[1790]]) va investigar els fenòmens elèctrics naturals. És conegut particularment pel seu famós experiment fent volar una [[milocha]] durant una tempestat, va demostrar que els [[llamp]]s eren descàrregues elèctriques de tipo electrostàtic. A conseqüència d'este experiment va inventar el parallamps. També va formular una teoria que sostenia que l'electricitat era el fluït únic existent en tota la matèria i va organisar les substàncies en elèctricament positives i negatives, segons l'excés o el defecte d'aquell fluït.<ref>[http://www.usembassy-mexico.gov/bbf/BFranklin.htm Biografía de Benjamin Franklin] usembassy-mexico.gov.[14-5-2008]</ref>

=== Charles-Augustin de Coulomb: força entre dos càrregues ([[1777]]) ===
{{Principal|Llei de Coulomb}}
[[Archiu:Coulomb.jpg|thumb|esquerra|[[Charles-Augustin de Coulomb]] ]]
El físic i ingenier francés [[Charles-Augustin de Coulomb]] ([[1736]] - [[1806]]) va ser el primer en establir les lleis quantitatives de l'electrostàtica, ademés de realisar moltes investigacions sobre el magnetisme, fregament i electricitat. Les seues investigacions científiques estan recollides en set memòries, en les qué s'expon teòricament els fonaments del magnetisme i de l'electrostàtica. En l'any [[1777]] inventà la [[balança de torsió]] per a mesurar la força d'atracció o repulsió que eixercixen entre si dos càrregues elèctriques i va establir la funció que unix esta força en la distància. 

En este invent, culminat en l'any [[1785]], Coulomb va poder establir l'expressió de la força entre dos càrregues elèctriques ''q'' i ''Q'' en funció de la distància que les separa, actualment coneguda com a [[Llei de Coulomb]]: ''F'' = k (''q'' ''Q'') / ''d''<sup>2</sup>. Coulomb també va estudiar l'electrificació per fregament i la [[Polarisació electromagnètica|polarisació]] i va introduir el concepte de [[moment magnètic]]. El [[Coulomb]] (símbol C) és l'[[Sistema Internacional d'Unitats|unitat del SI]] per a la mesura de quantitat de [[càrrega elèctrica]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografía de Charles-Augustin de Coulomb].www.geocities.com [14-5-2008]</ref>

=== Luigi Galvani: l'impuls nerviós ([[1780]]) ===
[[Archiu:Galvani.jpg|thumb|100px|esquerra||[[Luigi Galvani]]. ]]
El mege i físic italià [[Luigi Galvani]] ([[1737]]-[[1798]]) es feu famós per les seues investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els [[múscul]]s dels animals. Mentres dissecava una [[granota]] trobà accidentalment que les seues pates es contraïen al tocar-les en un objecte carregat elèctricament. 

Per això se'l considera l'iniciador dels estudis del paper que acompleix l'electricitat en el funcionament dels organismes animals. De les seues discussions en un atre gran científic italià de la seua época , [[Alessandro Volta]], sobre la naturalea dels fenòmens observats, sorgí la construcció de la primera [[Bateria elèctrica |pila]], o aparell per a produir corrent elèctric continu, nomenat [[pila de Volta]]. El nom de Luigi Galvani contínua hui associat a l'electricitat a través de térmens com [[galvanisme]] i [[galvanisació]]. Els seus estudis preludiaren una ciència que sorgiria molt despuix: la [[neurofisiologia]], estudi del funcionament del [[sistema nerviós]] en la que es basa la [[neurología]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Galvani.html Biografia de Luigi Galvani] Epònims mèdics. Història de la medicina. [14-5-2008]</ref>

=== Alessandro Volta: la pila de Volta ([[1800]]) ===
{{principal|Alessandro Volta|Luigi Galvani|Pila de Volta}}
[[Archiu:Alessandro Volta.jpg|thumb|100px|[[Alessandro Volta]] ]]
El físic italià [[Alessandro Volta]] ([[1745]]-[[1827]]) [[invent]]à la [[pila voltaica|pila]], precursora de la [[bateria elèctrica]]. En un apilament de discs de [[zinc]] i [[coure]], separats per discs de [[cartó]] humits en un [[electròlit]], i units als seus extrems per un [[Circuit elèctric|circuit]] exterior. Volta conseguí, per primera vegada, produir [[corrent elèctric|corrent elèctrica continua]] a voluntat.<ref name="volta">[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_volta.htm Biografia d'Alessandro Volta] Astrocosmo Chile. [15-5-2008]</ref> Dedicà la majoria de la seua vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics, inventà l'[[electròmetre]] i l'[[audiòmetre]] i escrigué nombrosos tractats científics. Pel seu treball en el camp de l'electricitat, [[Napoleó]] el nomenà conte en l'any [[1801]]. La unitat de [[tensió elèctrica]] o [[força electromotriu]], el [[volt]] (símbol V), rebé este nom en honor seu.<ref name="volta" />

== Principis del [[sigle XIX]]: el temps dels teòrics ==
El propòsit de la ciència optimista sorgida de l'Ilustració era la comprensió total de la realitat. En l'àmbit de l'electricitat la clau seria descriure estes forces a distància com en les equacions de la [[mecànica newtoniana]]. Pero la realitat era molt més complexa per donar fàcil compliment a este programa. La capacitat de desviar agulles imantades, descoberta per Oersted ([[1820]]), i la inducció electromagnètica descoberta per Faraday ([[1821]]), acabaren per interrelacionar l'electricitat en el magnetisme i els moviments mecànics. La teoria completa del [[camp electromagnètic]] hagué d'esperar fins Maxwell, e inclús llavors ([[1864]]), en comprovar-se que una de les constants que apareixien en la seua teoria tenia el mateix valor que la [[velocitat de la llum]], es feu patent la necessitat d'englobar també l'[[òptica]] en l'electromagnetisme.<ref name=autogenerated1>Quintanilla i Sánchez Ron, ''op. cit.'', especialment ''Electromagnetismo y sociedad'', pgs.38-46</ref>

El [[romanticisme]], en el seu gust per lo tètric i la seua desconfiança en la raó, afegí un costat fosc a la consideració de l'electricitat, que excitava la imaginació de la forma més morbosa: ¿el domini humà de tal força de la naturalea el posaria al nivell creador que fins llavors només s'imaginava a l'abast de sers divins? En cadàvers i electricitat [[Mary Wollstonecraft Shelley]] compongué la trama de ''[[Frankenstein o el modern Prometeu]]'' ([[1818]]), novela precursora tant del gènero de [[novela de terror|terror]] com de la [[ciència ficció]].

=== Humphry Davy: l'electròlisis ([[1807]]) i l'arc elèctric ([[1808]]) ===
{{principal|Electroquímica}}
[[Archiu:Humphry Davy.jpeg|thumb|100px|[[Humphry Davy]] ]]
Sir [[Humphry Davy]] ([[1778]]-[[1829]]). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament en Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics per mig de l'[[electròlisis]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre l'any [[1806]] i l'any 1808 publicà el resultat de les seues investigacions sobre l'electròlisis, a on conseguix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. En l'any [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] en més de 2.000 plaques dobles en la que descobrix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li este nom a causa del seu color [[groc]] [[vert|verdós]]. Juntament en [[W.T. Brande]] conseguí aïllar el [[liti]] de les seues sals per mig de l'electròlisis de l'òxit de liti ([[1818]]). Fon cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una llàntia de seguritat per a les mines que duu el seu nom ([[1815]]) i fon pioner en el control de la [[corrosió]] per mig de la [[protecció catòdica]]. En l'any [[1805]] li fon concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>

=== Hans Christian Ørsted: l'electromagnetisme ([[1819]]) ===
[[Archiu:HC Ørsted.jpg|200px|thumb|esquerra|[[Hans Christian Oersted]] ]]
{{AP|Hans Christian Ørsted|Electromagnetisme}}
El físic i químic danés [[Hans Christian Ørsted]] ([[1777]]-[[1851]]) fon un gran estudiós de l'[[electromagnetisme]]. En l'any [[1813]] predigué l'existència dels fenòmens electromagnètics i en l'any [[1819]] conseguí demostrar la seua teoria empíricament al descobrir, juntament en [[André-Marie Ampère|Ampère]], que una agulla imantada es desvia al ser colocada en direcció perpendicular a un conductor pel qual circula una corrent elèctrica. Este descobriment fon crucial en el desenroll de l'electricitat, perque posà en evidència la relació existent entre l'electricitat i el magnetisme. En homenage a les seues contribucions es denominà [[Oersted (unitat)|Oersted]] (símbol Oe) la unitat d'intensitat de camp magnètic en el sistema Gauss. Es creu que també fon el primer en aïllar l'[[alumini]], per [[electròlisis]], en l'any [[1825]]. En [[1844]] publicà el seu ''Manual de Física Mecànica''.<ref>[http://museovirtual.csic.es/salas/magnetismo/biografias/oersted.htm Biografía de Hans Christian Ørsted] Museu virtual de ciència. csic.[15-05-2008]</ref>

=== Thomas Johann Seebeck: la termoelectricitat ([[1821]]) ===
{{principal|Efecte Peltier-Seebeck}}
[[Archiu:ThomasSeebeck.jpg|100px|thumb|[[Thomas Johann Seebeck]] ]]
El mege i investigador físic natural d'[[Estònia]], [[Thomas Johann Seebeck]] ([[1770]]-[[1831]]) descobrí l'[[efecte termoelèctric]]. En l'any [[1806]] descobrí també els efectes de radiació visible i invisible sobre substàncies químiques com el clorur d'[[argent]]. En l'any [[1808]], obtingué la primera combinació química d'[[amoníac]] en [[òxit mercúric]]. A principis de l'any [[1820]], Seebeck realisà variats experiments en la investigació d'una relació entre l'electricitat i la calor. En [[1821]], soldant dos fils de metals diferents ([[coure]] i [[bismut]]) en un llaç, descobrí accidentalment que en calfar-ne un a alta temperatura i mentres l'atre es mantenia a baixa temperatura, es produïa un camp magnètic. Seebeck no cregué, o no divulgà que una corrent elèctrica fos generada quan la calor s'aplicava a la soldadura dels dos metals. En canvi, utilisà el terme ''termomagnetisme'' per referir-se al seu descobriment. Actualment se'l coneix com [[efecte Peltier-Seebeck]] o [[efecte termoelèctric]] i és la base del funcionament dels [[termoparell]]s.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/s/seebeck.php Biografia de Thomas Johann Seebeck] Fisicanet [15-05-2008]</ref>

=== André-Marie Ampère: el solenoide ([[1822]]) ===
{{principal|Corrent elèctric}}
[[Archiu:Ampere1.jpg|thumb|100px|[[André-Marie Ampère]] ]]
El físic i matemàtic [[França|francés]] [[André-Marie Ampère]] ([[1775]]-[[1836]]) està considerat com un dels descobridors de l'[[electromagnetisme]]. És conegut per les seues importants aportacions a l'estudi de la [[corrent elèctrica]] i el [[magnetisme]] que constituïren, juntament en els treballs del danés [[Hans Christian Oesterd]], el desenroll de l'[[electromagnetisme]]. Les seus teories i interpretacions sobre la relació entre electricitat i magnetisme es publicaren en l'any [[1822]], en la seua ''Colecció d'observacions sobre electrodinàmica'' i en [[1826]], en la seua ''Teoria dels fenòmens electrodinàmics''. Ampère descobrí les lleis que determinen la desviació d'una agulla magnètica per una corrent elèctrica, cosa que feu possible el funcionament dels actuals aparells de mesura. Descobrí les accions mútues entre corrents elèctricas, en demostrar que dos conductors paralels pels quals circula una corrent en el mateix sentit, s'atreen, mentres que si els sentits de la corrent són oposts, es repelen. La unitat d'[[intensitat de corrent elèctric]], l'ampère (símbol A), rep este nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_ampere.htm Biografia d'André-Marie Ampére] Astrocosmo Chile. [15-05-2008]</ref>

=== William Sturgeon: l'electroimant ([[1825]]), el commutador ([[1832]]) i el galvanòmetre ([[1836]]) ===
{{principal|Electroimant}}
El físic britànic [[William Sturgeon]] ([[1783]]-[[1850]]) inventà en l'any [[1825]] el primer [[electroimant]]. Era un tros de [[ferro]] en forma de ferradura rodejat per una [[bobina]] enrollada sobre el ferro. Sturgeon en demostrà la potència aixecant 4 kg en un tros de ferro de 200 g. embolicat en cables pels quals feu circular la corrent d'una bateria. Sturgeon podia regular el seu electroimant, cosa que suposà el principi de l'us de l'energia elèctrica en màquines útils i controlables, establint els fonaments per a les comunicacions electròniques a gran escala. Este dispositiu conduí a la invenció del [[telégraf]], el motor elèctric i molts atres dispositius que foren base de la tecnologia moderna. En l'any 1832 inventà el [[Commutador elèctric |commutador]] per a motors elèctrics i en [[1836]] inventà el primer [[galvanòmetre]] de bobina giratòria.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/sturgeon.html Biografia de William Sturgeon] - anglés. [15-05-2008]</ref>

=== Georg Simon Ohm: la llei d'Ohm ([[1827]]) ===
{{principal|Llei d'Ohm}}
[[Archiu:Georg Simon Ohm3.jpg|thumb|100px|[[Georg Simon Ohm]] ]]
[[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) fon un físic i matemàtic [[Alemanya|alemà]] que estudià la relació entre el [[voltage]] ''V'' aplicat a una [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència]] ''R'' i la [[intensitat de corrent]] ''I'' que circula per ella. En l'any 1827 formulà la llei que deu el seu nom (la [[llei d'Ohm]]), en l'expressió matemàtica ''V'' = ''I'' · ''R''. També s'interessà per l'acústica, la polarisació de les piles i les interferències lluminoses. En honor seu s'ha batejat a l'unitat de resistència elèctrica en el nom d'Ohm (símbol Ω).<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/ohm/ohm.htm Biografia de Georg Simon Ohm] Asifunciona.com [15-05-2008]</ref>

=== Joseph Henry: inducció electromagnètica ([[1830]])===
[[Fitxer:Bolton-henry.jpg|thumb|left|100px|Joseph Henry]]
{{principal|Electroimant}}
L'[[USA|estadounidenc]] [[Joseph Henry]] (1797-1878) fon un físic que investigà l'electromagnetisme i les seues aplicacions en [[electroimant]]s i [[relé]]s. Descobrí l'[[inducció electromagnètica]], simultàneament i independent de [[Michael Faraday|Faraday]], quan observà que un camp magnètic variable pot induir una [[força electromotriu]] en un circuit tancat. 

En la seua versió més simple, l'experiment de Henry consistix en desplaçar un segment de [[conductor]] perpendicularment a un [[camp magnètic]], cosa que produïx una diferència de [[Potencial elèctric|potencial]] entre els seus extrems. Esta [[força electromotriu]] induïda s'explica per la [[força de Lorentz]] que exercix el [[camp magnètic]] sobre els electrons lliures del conductor. En honor seu es denominà henry (símbol H)a la unitat d'[[inductància]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/h/henry.php Biografia de Joseph Henry] Fisica.net [31-05-2008]</ref>

=== Johann Carl Friedrich Gauss: Teorema de Gauss de l'electrostàtica ===
{{principal|Llei de Gauss}}
[[Archiu:Carl Friedrich Gauss.jpg|thumb|100px|[[Carl Friedrich Gauss]] ]]
El [[matemàtic]], [[astrònom]] i [[físic]] alemà [[Johann Carl Friedrich Gauss]] ([[1777]]-[[1855]]), feu importants contribucions en camps com la [[teoria de números]], l'[[anàlisis matemàtic]], la [[geometria diferencial]], la [[geodèsia]], l'[[electricitat]], el [[magnetisme]] i l'[[òptica]]. Considerat un dels matemàtics de més gran i més duradera influència, fon dels primers en estendre el concepte de divisibilitat a conjunts diferents dels numèrics. En l'any [[1831]] s'associà al físic [[Wilhelm Weber]] durant sis fructífers anys durant els quals investigaren importants problemes com les [[Lleis de Kirchhoff]] i del [[magnetisme]], construint un primitiu [[telégraf elèctric]]. La seua contribució més important a l'electricitat és la denominada [[Llei de Gauss]], que relaciona la càrrega elèctrica ''q'' continguda en un volum ''V'' en el [[fluïx elèctric|fluïx del camp elèctric]] <math>\vec{E}</math> sobre la tancada superfície ''S'' que tanca el volum ''V'', en l'expressió matemàtica:

<center><math>\oint_S \vec{E} \cdot d\vec{A} = \frac{q}{\epsilon_o}</math>.</center>

En honor seu es donà el nom de '''Gauss''' (símbol G) a l'unitat d'intensitat de [[camp magnètic]] del [[Sistema Cegesimal d'Unitats]] (CGS). La seua relació en la corresponent unitat del [[Sistema Internacional d'Unitats]] (SI), el [[Tesla (unitat)|tesla]] (símbol T), és 1 G = 10<sup>-4</sup> T.<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Gauss.html Biografia de Johann Carl Friedrich Gauss] (en anglés) [31-05-2008]</ref>

=== Michael Faraday: inducció ([[1831]]), generador (1831-[[1832]]), lleis i gàbia de Faraday ===
[[Archiu:M Faraday Th Phillips oil 1842.jpg|thumb|100px|[[Michael Faraday]] ]]
{{principal|Llei de Faraday}}
El físic i químic anglés [[Michael Faraday]] ([[1791]]-[[1867]]), discípul de [[Humphry Davy]], és conegut principalment pel seu descobriment de l'[[inducció electromagnètica]], que ha permés la construcció de [[generador]]s i [[motor elèctric|motors elèctrics]], i de les lleis de l'[[electròlisis]] per lo que és considerat com el verdader fundador de l'[[electromagnetisme]] i de l'[[electroquímica]].

En l'any [[1831]] traçà el camp magnètic al voltant d'un conductor pel qual circula una corrent elèctrica, ya descobert per Oersted, i aquell mateix any descobrí la [[inducció electromagnètica]], demostrà la inducció d'una corrent elèctrica per un atra, i introduí el concepte de [[llínies de força]] per representar els camps magnètics. Durant este mateix periodo, investigà sobre l'electròlisis i descobrí les dos lleis fonamentals que porten el seu nom:

1ª) La massa de substància lliberada en una electròlisis és directament proporcional a la quantitat d'electricitat que ha passat a través de l'electrolit [massa = equivalent electroquímic, per la intensitat i pel temps (m = c I t)]; 

2ª) Les masses de diferents substància lliberades per la mateixa quantitat d'electricitat són directament proporcionals als seus pesos equivalents. 

En les seues investigacions es donà un pas fonamental en el desenroll de l'electricitat al establir que el magnetisme produïx electricitat a través del moviment. En honor seu es denominà farad (símbol F) la unitat de [[capacitat elèctrica]] del [[Sistema Internacional d'Unitats]]. El farad es definix com la capacitat d'un condensador tal que quan la seua càrrega és un coulomb, adquirix una diferència de potencial electrostàtic d'un volt.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-m_faraday.htm Biografia de Michael Faraday] Astrocosmo.cl. [15-05-2008]</ref>

=== Heinrich Friedrich Lenz: llei de Lenz ([[1834]]) ===
{{principal|Llei de Lenz}} 
[[Archiu:Emil Lenz.jpg|thumb|100px|[[Heinrich Lenz]] ]]
El físic estonià [[Heinrich Friedrich Lenz]] ([[1804]]-[[1865]]) formulà en l'any [[1834]] la llei de l'oposició de les corrents induïdes, coneguda com a [[Llei de Lenz]], en l'enunciat següent: ''El sentit de les corrents, o força electromotriu induïda, és tal que sempre s'opon a la variació del fluïx que la produïx''. També realisà investigacions significatives sobre la [[conductivitat elèctrica|conductivitat]] dels cossos, en relació en la seua temperatura, descobrint en l'any 1843 la relació entre abdós; lo que despuix fon ampliat i desenrollat per [[James Prescott Joule]], per lo que passaria a dir-se [[Llei de Joule]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Heinrich Friederich Lenz] geocities.com [17-05-2008]</ref>

=== Jean Peltier: efecte Peltier ([[1834]]), inducció electrostàtica ([[1840]]) ===
{{principal|Efecte Peltier}}
El físic [[França|francé]]s i rellonger de professió [[Jean Peltier]] ([[1785]]-[[1845]]) descobrí enl'any [[1834]] que quan circula una corrent elèctrica per un conductor format per dos metals diferents, units per una soldadura, esta se calfa o refreda segons el sentit de la corrent ([[efecte Peltier]]). Este efecte ha tengut gran importància en el desenroll recent de mecanismes de [[refrigeració]] no contaminants. A Peltier se li deu també l'introducció del concepte d'[[inducció electrostàtica]] en l'any [[1840]], referit a la modificació de la distribució de la càrrega elèctrica en un material, baix l'influència d'un segon objecte pròxim all i que tinga una càrrega eléctrica.<ref>[http://www.monografias.com/treballs Mòdul termoelèctrics Peltier] Monografías.com [15-05-2008]</ref>

=== Samuel Morse: telégraf ([[1833]]-[[1837]]) ===
{{principal|Telégraf}}
[[Archiu:SamuelMorse.jpg|thumb|100px|[[Samuel Morse|Morse]] en un prototip de la seua invenció]]
L'inventor [[USA|estatunidenc]] [[Samuel Finley Breese Morse]] ([[1791]]-[[1872]]) és principalment conegut per l'invenció del [[telégraf]] elèctric i l'invenció del [[còdic Morse]]. El seu interés pels assunts de l'electricitat es concretà durant un viage per [[Europa]]. Quan estudiava en [[Yale]] aprengué que si s'interrompia un circuit es vea una fulgor i va pensar que aquelles interrupcions podien arribar a ser utilisades com un mig de comunicació.

En desembarcar d'aquell viage en l'any [[1832]], ya havia dissenyat un incipient telégraf i començava a desenrollar l'idea d'un sistema telegràfic de fils en un electroimant incorporat. El [[6 de giner]] de [[1833]], Morse realisà la seua primera demostració pública en el seu telégraf mecànic òptic i efectuà en èxit les primeres proves en [[febrer]] de l'any [[1837]] en un concurs convocat pel [[Congrés dels Estats Units]]. 

També inventà un alfabet, que representa les lletres i números per una série de punts i ralles, conegut actualment com a còdic Morse, per a poder utilisar el seu telégraf. En l'any [[1843]], el Congrés dels Estats Units li assignà 30.000 dólars per a qué construïra la primera llínea de telégraf entre [[Washington DC]] i [[Baltimore]], en colaboració en [[Joseph Henry]]. El [[24 de maig]] de l'any [[1844]] Morse envià el seu famós primer mensage: «Qué nos ha dut Deu?». Fon objecte de molts honors i en els seus últims anys es dedicà a experimentar en la telegrafia submarina per cable.<ref>[http://foro.yv5huj.org/templates/BlueSilver/SamuelMorse.html Biografia de Samuel Finley Breese Morse] Bluesilver.rog [16-05-2008]</ref>

=== Ernst Werner M. von Siemens: Locomotora elèctrica ([[1879]]) ===
{{principal|Siemens AG}}
[[Archiu:Ernst_Werner_von_Siemens.jpg|thumb|left|100px|Werner von Siemens]]
L'ingenier [[Alemanya|alemà]] [[Ernst Werner von Siemens]] ([[1816]]-[[1892]]) construí en l'any [[1847]] un nou tipo de telégraf, posant aixina la primera pedra en la construcció de l'empresa [[Siemens AG]] juntament en Johann Georg Halske. En l'any [[1841]] desenrollà un procés de galvanisació, en [[1846]] un telégraf d'agulla i pressió i un sistema d'aïllament de cables elèctrics per mig de [[gutaperxa]], lo que permeté, a la pràctica, la construcció i estesa de cables submarins. Fon un dels pioners de les grans llínies telegràfiques transoceàniques, responsable de la llínea Irlanda-EUA (començada en l'nay [[1874]] a bort del buc Faraday) i Gran Bretanya-Índia ([[1870]]).

Encara que probablement no fon l'inventor de la [[dinamo (generador elèctric)|dinamo]], la perfeccionà fins a fer-la fiable i la base de la generació de la corrent alterna a les primeres grans fàbriques. Fon pioner en atres invencions, com el telégraf en punter/teclat per fer transparent a l'usuari el còdic Morse o la primera [[locomotora elèctrica]], presentada per la seua empresa en l'any [[1879]]. 

Entre els seus molts invents i descobriments elèctrics destaquen la dinamo i l'us de la gutapercha, substància [[plàstic|plàstica]] treta del [[làtex]], utilisada com aïllant elèctric en el recobriment de cables conductors. En homenage a les seues contribucions en el [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] es denomina siemens (símbol S) a l'unitat de conductància elèctrica (inversa de la resistència), prèviament nomenada mho.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/siemens.htm Biografia d'Ernst Werner von Siemens] Biografíasyvidas.com [10-05-2008]</ref>

=== Charles Wheatstone: pont de Wheatstone ([[1843]]) ===
{{principal|Pont de Wheatstone}}
[[Archiu:Wheatstone Charles.jpg|100px|thumb|[[Charles Wheatstone]] ]]
El físic i inventor anglés [[Charles Wheatstone]] ([[1802]]-[[1875]]) és especialment conegut per ser el primer en aplicar el [[circuit elèctric]] que du el seu nom ([[pont de Wheatstone]]) per mesurar [[resistència (electricitat)|resistències elèctriques]]. En realitat havia segut dissenyat prèviament per [[Samuel Hunter Christie]] en l'any [[1832]], de manera que el paper de Wheatstone fon la seua millora i popularisació a partir de l'any [[1843]]. S'utilisa per mesurar resistències desconegudes per mig de l'equilibri dels braços d'un pont en H format per quatre resistències, una de les quals és la resistència per mesurar. 

Wheatstone fon un autodidacta que arribà a convertir-se en professor de ''filosofia experimental'' de la [[Universitat de Londres]] en l'any [[1834]]. En colaboració en l'ingenier [[William Fothergill Cooke]], patentà en [[1837]] el primer [[telégraf]] elèctric britànic, simultàneament a l'inventat per [[Samuel Morse|Morse]]. Charles Wheatstone inventà també un instrument òptic per a la fotografia en tres dimensions ([[estereoscopi]]), un telégraf automàtic i un pèndul electromagnètic.<ref>[http://www.buscabiografias.com/cgi-bin/verbio.cgi?id=1843 Biografia de Charles Wheatstone] Buscabiografías.com [16-05-2008]</ref>

=== James Prescott Joule: relacions entre electricitat, calor i treball ([[1840]]-[[1843]]) ===
[[Archiu:Joule James Jeens engraving.jpg|100px|thumb|left|[[James Prescott Joule]] ]]
{{principal|Efecte Joule}}
[[James Prescott Joule]] ([[1818]]-[[1889]]), físic anglés, és conegut pels seus estudis sobre l'energia i les seues aplicacions tècniques. La seua principal contribució a l'electricitat és la quantificació de la generació de calor produïda per una corrent elèctrica que travessa una resistència, llei que duu el seu nom ([[Llei de Joule]]): ''Tot cos conductor recorregut per una corrent elèctrica desprén una quantitat de calor equivalent al treball realisat pel camp elèctric per transportar les càrregues d'un extrem a un atre del conductor durant aquell temps'', formulada com: <math>\displaystyle Q=0,24\cdot R \cdot I^2 \cdot t</math>. 

També descobrí l'equivalència entre el [[treball mecànic]] i la [[quantitat de calor]] (l'unitat històrica de la qual és la [[caloria]]). Juntament en el seu compatriota, el físic [[William Thomson]] (conegut posteriorment com Lord [[Kelvin]]), Joule descobrí que la temperatura d'un gas descendix quan s'expandix sense realisar treball. Este fenomen, que es coneix com [[efecte Joule-Thomson]], és el principi constructiu dels [[refrigerador]]s. Al voltant de l'any [[1841]], juntament en el científic alemany [[Hermann von Helmholtz]], demostrà que l'electricitat és una forma d'energia i que els circuits elèctrics complixen la [[llei de la conservació de l'energia]]. El joule (símbol J) és l'unitat del [[unitat derivada del SI|Sistema Internacional]] per l'[[energia (física)|energia]] i el [[treball (física)|treball mecànic]]. Es definix com el treball realisat per una [[força]] d'1 [[Newton (unitat)|Newton]] quan es desplaça paralelament a si mateixa un 1 [[metro]].<ref>[http://web.archive.org/20011122092717/www.geocities.com/bioelectrochemistry/joule.htm Biografia de James Prescott Joule] (en anglés) Geocities.com[16-05-2008]</ref>

=== Gustav Robert Kirchhoff: lleis de Kirchhoff ([[1845]]) ===
[[Archiu:Gustav Robert Kirchhoff.jpg|thumb|100px|[[Gustav Robert Kirchhoff]] ]]
{{principal|Lleis de Kirchhoff}}
Les principals contribucions a la ciència del físic alemà [[Gustav Robert Kirchhoff]] ([[1824]]-[[1887]]), estigueren en el camp dels [[circuit elèctric|circuits elèctrics]], la [[teoria de plaques]], l'[[òptica]], l'[[espectroscòpia]] i l'emissió de radiació de [[cos negre]]. Kirchhoff propongué el nom de radiació de cos negre en l'any [[1862]]. És responsable de dos conjunts de lleis fonamentals en la teoria clàssica de circuit elèctrics i en l'emissió tèrmica. Encara que abdós es denominen [[Lleis de Kirchhoff]], provablement esta denominació és més comú en el cas de les Lleis de Kirchhoff de l'[[ingenieria elèctrica]]. Estes lleis permeten calcular la distribució de corrents i tensions en les rets elèctriques en derivacions i establix lo següent:

1ª) La suma algebraica de les intensitats que concorren en un punt és igual a zero.

2ª) La suma algebraica dels productes parcials d'intensitat per resistència, en una malla, és igual a la suma algebraica de les forces electromotrius presents, quan l'intensitat de la corrent és constant. 

Juntament en els químics alemanys [[Robert Wilhelm Bunsen]] i [[Joseph von Fraunhofer]], fon dels primers en desenrollar les bases teòriques i experimentals de l'espectroscòpia, desenrollant l'[[espectroscopi]] modern per l'[[anàlisis química]]. 

En l'any [[1860]] Kirchhoff i Bunsen descobriren el [[cesi]] i el [[rubidi]] per mig de l'espectroscòpia. Kirchhoff també estudià l'espectre solar i realisà importants investigacions sobre la transferència de calor.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/k/kirchhoff.php Biografia de Gustav Robert Kirchhoff] física [17-05-2008]</ref>

=== William Thomson (Lord Kelvin): relació entre els efectes Seebeck i Peltier ([[1851]]), cable flexible ([[1858]]) ===
{{principal|Efecte Thomson}}
[[Archiu:Kelvin-1200-scale1000.jpg|thumb|left|100px|[[William Thomson]] ([[Lord Kelvin]])]] 
El matemàtic anglés [[William Thomson]] ([[Lord Kelvin]]) ([[1824]]-[[1907]]), realisà molts treballs d'investigació física, per eixemple, l'anàlisis teòric sobre transmissió per cable, que feu possible el desenroll del [[cable submarí|cable transatlàntic]]. En l'any 1851 definí la [[Segona Llei de la Termodinàmica]]. En l'any 1858 inventà el cable flexible. Kelvin destacà pels seus importants treballs en el camp de la [[termodinàmica]] i l'[[electrònica]] gràcies als seus profunts coneiximents d'[[anàlisis matemàtic]]. És un dels científics que més feu per dur la física a la seua forma moderna. 

És especialment famós per haver desenrollat l'[[temperatura absoluta de temperatura|escala Kelvin]]. També descobrí en [[1851]] el nomenat [[efecte Thomson]], pel qual conseguí demostrar que l'[[efecte Seebeck]] i l'[[efecte Peltier]] estan relacionats. Aixina, un material somés a un gradient tèrmic i recorregut per una [[intensitat de corrent|intensitat]] intercanvia [[calor]] en el mig exterior. Recíprocament, una corrent elèctrica és generat pel material somés a un gradient tèrmic i recorregut per un fluix de calor. La diferència fonamental entre els efectes Seebeck i Peltier respecte a l'efecte Thomson és que este últim existix per un sol material i no necessita l'existència d'una [[soldadura]]. Rebé el títul de ''Baró Kelvin'' en honor dels guanys de la seua carrera. El [[Kelvin]] és l'unitat de mida de [[temperatura absoluta]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kelvin.htm Biografia de William Thomson (Lord Kelvin)] Biografías i vidas.com [17-05-2008]</ref>

=== Heinrich Daniel Ruhmkorff: la bobina de Ruhmkorff genera purnes d'alt voltage ([[1851]]) ===
El físic alemà [[Heinrich Daniel Ruhmkorff]] o Rühmkorff ([[1803]]-[[1877]]) es dedicà principalment a la construcció d'aparells i instruments elèctrics de gran qualitat i precisió. Ideà en l'any 1851 la bobina d'inducció o [[bobina de Ruhmkorff]], popular instrument del [[sigle XIX]]. 

D'invenció anterior a la dels [[transformador]]s de [[corrent alternaa]], és un verdader transformador polimorf i elevat en qué s'obté, a partir d'una corrent primaria contínua i de poca [[força electromotriu]] suministrat per una pila o [[bateria elèctrica]], un atre d'[[alta tensió]] i [[corrent alternaa]]. Les elevades diferències de potencial produïdes podien ser aplicades sobre els extrems d'un [[tubo de Crookes]] per provocar l'emissió d'uns rajos que, pel seu caràcter desconegut, foren denominats [[rajos X]] i que començaren a ser amprats per a realisar fotografies a través dels cossos opacs. Estes bobines foren les precursores de les que s'instalen en els [[automòvil]]s per elevar la tensió a la [[bugia d'encesa|bugia]] dels motors de [[gasolina]] per realisar l'encesa de la mescla de combustible.<ref>[http://people.clarkson.edu/~ekatz/scientists/ruhmkorff.htm Biografia de Heinrich Daniel Ruhmkorff] (en anglès) people.clarkson.edu [19-5-2008]</ref>

=== Léon Foucault: corrents de Foucault (1851) ===
{{principal|Corrent de Foucault}}
[[Archiu:Foucault.jpg|thumb|100px|[[Jean Bernard Léon Foucault]] ]]
El físic [[França|francés]] [[Léon Foucault]] ([[1819]]-[[1868]]) inventà el [[giroscopi]], demostrà la rotació de la [[Terra]] per mig d'un [[pèndul de Foucault|pèndul]] que creà en este fi i mesurà la [[velocitat de la llum]] per mig de espills giratoris. En el camp de l'electricitat, es dedicà a l'estudi de l'electromagnetisme i descobrí les [[corrent de Foucault|corrents que porten el seu nom]]. En [[setembre]] de l'any [[1855]] descobrí que la [[força]] requerida per a la rotació d'un disc de [[coure]] aumenta quan se'l fa rotar entre els pols d'un [[Imant (física)|imant]] i el disc comença a calfar-se per les corrents (nomenats "de Foucault") induïdes al metall.<ref>[http://www.biografica.info/biografia-de Biografia de li Foucault] Biografica.info [17-05-2008]</ref>

=== Antonio Pacinotti: la primera dinamo ([[1870]]) ===
{{principal|Dinamo}}
[[Archiu:Pacinotti dynamo.jpg|thumb|100px|left|Dinamo de [[Antonio Pacinotti]]. ]]
El físic [[italia|italià]] [[Antonio Pacinotti]] ([[1841]]-[[1912]]) construí la primera màquina de corrent continu denominada [[dinamo]]<ref>{{GEC|0048129}}</ref> que fon un punt de partida de la nova indústria elèctrica. Una dinamo és una [[màquina]] destinada a la transformació d'[[energia mecànica]] en [[energia elèctrica|elèctrica]] per mig del fenomen de l'[[inducció electromagnètica]]. 

La corrent generada és produïda quan el [[camp magnètic]] creat per un [[Imant (física)|imant]] o un [[electroimant]] fix (inductor) travessa una bobina rotatòria (induït) colocada al seu si. La corrent induïda en esta bobina giratòria, en principi [[corrent alternaa]] és transformada en [[corrent continua]] per mig de l'acció d'un commutador giratori, solidari en l'induït, denominat [[colector d'admissió]], constituït per uns electrodos denominats [[delga|delgues]]. D'ací és conduïda a l'exterior per mig d'atres contacte fixos nomenats [[escombreta|escombretes]] que fan contacte per fregament en les delgues del colector. La dinamo fon el primer [[generador elèctric]] apte per us industrial. [[Zénobe Gramme]] va inventar la dinamo 5 anys més tart pero perfeccionà els invents de dinamos que existien i en reinventà el disseny en proyectar els primers generadors comercials a gran escala, que operaven en [[París]] a voltants de l'any 1870. El seu disseny es coneix com la dinamo de Gramme.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gramme.html Biografia de Zenobe Gramme] (en anglés), chem.ch [17-05-2008]</ref>

=== Johann Wilhelm Hittorf: el primer tubo de rajos catòdics ([[1872]]) ===
{{principal|Johann Wilhelm Hittorf|Tub de Crookes}}
[[Archiu:Hittorf portrait from Festschrift 1904.jpg|thumb|100px|[[Johann Wilhelm Hittorf]]]]
El catedràtic de física i química alemà [[Johann Wilhelm Hittorf]] ([[1824]]-[[1914]]) contribuí de manera important al desenroll de l'[[electroquímica]] en incontables invents. Per un dels seus treballs ([[tubo de Hittorf]], 1872) és considerat el precursor del [[tub de Crookes]] en el qual [[William Crookes]] deduí l'existència dels [[raigs catòdics]]<ref>Joseph F. Keithley ''The story of electrical and magnetic measurements: from 500 B.C. to the 1940s'' John Wiley and Sons, 1999 ISBN 0-7803-1193-0, page  205</ref> (1878). 

Estudià també les variacions del [[espectre]] al variar l'[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]]. Determinà l'íntima dependència entre la [[conductivitat elèctrica]] i l'acció química i la divisió de les sals complexes per la via de la corrent. Estudià l'[[alotropia]] del [[seleni]] i del [[fòsfor]], descrigué el comportament electroquímic del [[crom]] i registrà la velocitat de migració dels ions somesos a l'acció de la corrent elèctrica. És autor de ''Über die Wanderung der Ionen während der Elektrolyse''.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hittorf_johann.htm Biografia de Johann Wilhelm Hittorf] Biografíasyvidas.com [30-05-2008]</ref>

=== James Clerk Maxwell: les quatre equacions de Maxwell ([[1875]]) ===
{{principal|Equacions de Maxwell}}
[[Archiu:YoungJamesClerkMaxwell.jpg|thumb|100px|left|[[James Clerk Maxwell]] en la seua joventut]]
El físic i matemàtic [[Escocia|escocés]] [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]]) és conegut principalment per haver desenrollat un conjunt d'equacions que expressen les lleis fonamentals de l'electricitat i el magnetisme aixina com per l'[[estadística de Maxwell-Boltzmann]] en la [[teoria cinètica]] de gasos. 

També es dedicà a l'investigació de la visió en color i els principis de la termodinàmica i formulà, teòricament, que els anells de [[Saturn (planeta)|Saturn]] estaven formats per matèria disgregada. Maxwell amplià les investigacions que [[Michael Faraday]] havia realisat sobre els camps electromagnètics, formulant la relació matemàtica entre els [[camp elèctric|camps elèctrics]] i [[camp magnètic|magnètics]] per mig de quatre [[equacions diferencials]] (nomenades hui "les [[equacions de Maxwell]]") que relacionen el camp elèctric i el magnètic per una distribució espacial de càrregues i corrents. També demostrà que la naturalea dels fenòmens lluminosos i electromagnètics era la mateixa i que abdós es propaguen a la velocitat de la llum. 

La seua obra més important és el ''Treatise on Electricity and Magnetism'' (Tractat d'electricitat i magnetisme, [[1873]]), a on publicà les seus célebres equacions. També escrigué: ''Matter and motion'' (''Matèria i moviment'', [[1876]]) i ''Theory of Heat'' (''Teoria de la calor'', [[1877]]). La teoria de Maxwell obtingué la seua comprovació definitiva quan [[Heinrich Rudolf Hertz]] obtingué en l'any [[1888]] les ones electromagnètiques de ràdio. Les seues investigacions possibilitaren l'invenció del [[telégraf elèctric|telégraf]] sense fils i la [[ràdio]]. 

L'unitat de fluix magnètic en el sistema cegesimal, el [[maxwell (unitat)|maxwell]], rep este nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-j_maxwell.htm Biografia de James Clerk Maxwell] Astrocosmo.cl [17-05-2008]</ref>

{{principal|James Clerk Maxwell}}

== Finals del [[sigle XIX]]: el temps dels ingeniers ==
Els anys centrals del sigle XIX havien presenciat extraordinaris avanços en l'aplicació de l'electricitat a les comunicacions i en l'any [[1881]] s'organisà en [[París]] una ''[[Exposició Internacional]] d'electricitat'' i un ''Congrès international des électriciens'' (Congrés internacional d'electricistes).<ref>Entre l'1 d'agost i el 15 de novembre i el segon del 15 de setembre al 19 d'octubre. (en francés) [http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?4KY15.14/171/100/324/33/254 ''Exposition internationale d'électricité'']</ref> Encara que el coneiximent científic de l'electricitat i el magnetisme havia segut imprescindible, els tècnics o inventors adquiriren un sentiment de fe, i inclús de reticència cap als científics ''purs''. Encara que la teoria de Maxwell era ignorada per la majoria d'ingeniers elèctrics, que en la seua pràctica tecnològica no la necessitaven. Això no pogué mantindre's a partir de la demostració experimental de la radiació electromagnètica ([[Heinrich Hertz]], [[1888]]), i en la década dels noranta les noves generacions d'ingeniers incorporaren en més confiança les aportacions teòriques i estigueren millor preparats per a les noves tecnologies elèctriques que aplicaven els efectes del camp electromagnètic, com la [[corrent alterna]].<ref name=autogenerated1 />

Dos invencions que aplicaven el [[motor elèctric]] a la tracció de vehículs revolucionaren particularment la vida urbana, permetent una movilitat en l'espai que es convertí en [[movilitat social]]: l'[[ascensor]] elèctric i el [[tramvia]] elèctric (abdós en participació de [[Frank J. Sprague]]). Fins llavors era habitual que pobres i rics compartiren la mateixa casa els [[Eixample (urbanisme)|eixamples]] burguesos (uns a la planta principal i atres a les [[golfs]]), en alçades que no solien superar les cinc o sis plantes. L'urbanisme del sigle XX permeté el creiximent de [[megaciutat]]s, en nítides diferències entre barris de rics i pobres, i en desplaçaments horisontals quilomètrics i de decenes de plantes en vertical (els [[arrapacels]]). El [[Metro de Londres]], que funcionava en locomotores de vapor des de l'any  [[1863]], aplicà la tracció elèctrica per permetre llínies a més profunditat sense tants requisits de ventilació (nomenades '”deep-level'') des del [[1890]], i el sistema es difongué per atres ciutats europees i americanes ([[Metro de Budapest|Budapest]] i [[Glasgow]], [[1886]]; [[Boston]], [[1897]]; [[sobte de Buenos Aires]], [[1913]]; [[metro de Madrit]], [[1919]]). L'electrificació dels ferrocarrils fon posterior (vore secció [[Història de l'electricitat#Electrificació dels ferrocarrils|Electrificació dels ferrocarrils]]'').

=== Alexander Graham Bell: el teléfon ([[1876]]) ===
[[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]]
{{principal|Teléfon}}
L'escocés-estadounidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] ([[1847]]-[[1922]]), es disputà en atres investigadors l'invenció del [[teléfon]] i conseguí la patent oficial en els [[Estats Units]] en [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independència Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien segut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] ([[1871]]), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent.

Bell contribuí de manera decisiva al desenroll de les telecomunicacions a través de la seua empresa comercial (''[[Bell Telephone Company]]'', [[1877]], posteriorment [[AT&T]]). També fundà en la ciutat de [[Washington DC]] el [[Laboratori Volta]], a on, juntament en els seus socis, inventà un aparell que transmetia sons per mig de rajos de llum (el [[fotòfon]], [[1880]]); i desenrollà el primer cilindre de cera per a gravar ([[1886]]), cosa que posà les bases del [[gramòfon]]. Participà en la fundació de la ''[[National Geographic Society]]'' i de la revista ''[[Science]]''.

=== Thomas Alva Edison: desenroll de la llàntia incandescent ([[1879]]), Menlo Park i comercialisació ===
[[Archiu:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]
{{principal|Llàntia incandescent}}
L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] ([[1847]]-[[1931]]) ha segut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Se li atribuïx la invenció de la [[llàntia incandescent]], encara que la seua intervenció és més el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat llànties funcionals tres décades abans). Edison conseguí, despuix de molts intents, un [[filament]] que conseguia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat.

El [[21 d'octubre]] de l'any 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[llàntia incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, en la Primera Exposició d'Electricitat de [[París]] ([[1881]]) com una instalació completa d'allumenació elèctrica de corrent continua; sistema que immediatament fon adoptat tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]]. En [[1882]] desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món en [[Nova York]]. No obstant, més tart, el seu us de la corrent contínua es va vorer desplaçat pel sistema de corrent alterna desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

La seua visió comercial de l'investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], a on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[Fonógraf|fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínea (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia segut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. Al sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí en l'any [[1913]] la primera [[cine sonor|película sonora]].

En l'àmbit científic descobrí l'[[efecte Edison]], patentat en [[1883]], que consistia en el pas d'electricitat des d'un filament a una placa metàlica dins d'un globo de llampada incandescent. Encara que ni ell ni els científics de la seua época li donaren importància, este efecte seria un dels fonaments de la [[vàlvula termoiònica|vàlvula de la ràdio]] i de l'[[electrònica]]. En l'any [[1880]] s'associà en el empresari [[J. P. Morgan]] per fundar la ''[[General Electric]]''.<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/edison/edison.htm Biografia de Thomas Alva Edison] asifunciona.com [23-05-2008]</ref>

=== John Hopkinson: el sistema trifàsic ([[1882]]) ===
{{principal|Corrent trifàsic}} 
L'ingenier i físic anglés [[John Hopkinson]] ([[1849]]-[[1898]]) contribuí al desenroll de l'electricitat en el descobriment del [[sistema trifàsic]] per la generació i distribució de la corrent elèctrica, sistema que patentà en l'any  [[1882]]. 

Un sistema de corrents trifàsiques és el conjunt de tres corrents alternes monofàsiques d'igual [[freqüència]] i [[amplitut]] (i per tant, [[valor eficaç]]) que presenten un [[desfasament]] entre ells de 120° (un terç de cicle). Cadascuna de les corrents monofàsiques que formen el sistema es designen en el nom de [[Fase (electricitat)|fase]]. 

També treballà en moltes àrees de l'[[electromagnetisme]] i l'[[electrostàtica]]. De les seues investigacions establí que "el [[fluix d'inducció magnètica]] és directament proporcional a la [[força magnetomotriu]] i inversament proporcional a la [[reluctància]]", expressió molt semblant a l'estableta a la [[Llei d'Ohm]] per l'electricitat, i que es coneix en el nom de [[Llei de Hopkinson]]<ref>[http://members.fortunecity.es/dptoeldadolalla/Magnetismo%20y%20electromagnetismo/capitulo4-2.html Llei de Hopkinson]members.fotunecity.es. Magnetismo [19-05-2008]</ref> També es dedicà a l'estudi dels sistemes d'iluminació, millorant-ne l'eficiència, aixina com a l'estudi dels [[condensador]]s. Profundisà en els problemes de la teoria electromagnètica, proposts per James Clerk Maxwell. En l'any [[1883]] donà a conéixer el principi dels [[motor síncron|motors síncrons]].<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Hopkinson.html Biografia de John Hopkinson] (en anglés) [19-05-2008]</ref>

=== Heinrich Rudolf Hertz: demostració de les equacions de Maxwell i la teoria electromagnètica de la llum ([[1887]]) ===
[[Archiu:Heinrich Rudolf Hertz.jpg|100px|thumb|[[Heinrich Rudolf Hertz]] ]]
{{principal|Efecte fotoelèctric}}
El físic alemany [[Heinrich Rudolf Hertz]] ([[1857]]-[[1894]]) demostrà l'existència de les ones electromagnètiques predites per les [[equacions de Maxwell]]. Fon el primer investigador que creà dispositius que emetien ones radioelèctriques i també dispositius que permetien detectar-les. Feu numerosos experiments sobre el seu modo i velocitat de propagació (hui coneguda com a [[velocitat de la llum]]), en els que es fonamenten la [[ràdio]] [[mig de comunicació]] i la telegrafia sense fils, que ell mateix descobrí. En l'any 1887 descobrí l'[[efecte fotoelèctric]]. L'unitat de mesura de la [[freqüència]] fon nomenada ''Hertz'' (símbol Hz) en honor seu.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=53 Biografia de Heinrich Rudolf Hertz] Histel.com [19-05-2008]</ref>

=== George Westinghouse: el subministrament de corrent alternaa ([[1886]]) ===
{{principal|Corrent altern}}
[[Archiu:George Westinghouse.jpg|thumb|esquerra|[[George Westinghouse]] ]]
L'inventor i industrial nort-americà [[George Westinghouse]] ([[1846]]-[[1914]]) s'interessà inicialment pels [[ferrocarril]]s (fre automàtic d'aire, sistema de senyals ferroviaris, agulla de creuament). Posteriorment dedicà les seues investigacions a l'electricitat, sent el principal responsable de l'adopció de la [[corrent alternaa]] pel suministrament d'energia elèctrica als Estats Units. En aquell afany tecnològic i comercial hagué de véncer l'oposició del popular inventor [[Thomas Alva Edison]], que basava les seues investigacions i expansió comercial en la [[corrent continua]] i arribaria a sugerir l'invenció de la [[cadira elèctrica]] de corrent alternaa com estratègia en aquella competència.

Westinghouse comprà al científic croat [[Nikola Tesla]] la seua patent per la producció i transport de corrent alternaa, que impulsà i desenrollà. Posteriorment perfeccionà el [[transformador]], desenrollà un [[alternador]] i adaptà per a la seua utilisació pràctica el motor de corrent alternaa inventat per Tesla. En l'any [[1886]] fundà la companyia elèctrica ''[[Westinghouse Electric & Manufacturing Company]]'', que contà en els primers anys en la decisiva colaboració de Tesla, en qui conseguí desenrollar la tecnologia necessària per desenrollar un [[Sistema de suministrament elèctric|sistema de suministrament de corrent alternaa]]. Westinghouse també desenrollà un sistema per [[gaseoducte|transportar gas natural]], i a lo llarc de la seua vida obtingué més de 400 patents, moltes d'elles de maquinària de corrent alternaa.<ref>[http://www.biografica.info/biografia-de-westinghouse-george-2557 Biografia de George Westinghouse] biográfica info [04-06-2008]</ref>

=== Nikola Tesla: desenroll de màquines elèctriques, la bobina de Tesla ([[1884]]-[[1891]]) i el radiotransmissor ([[1893]]) ===
[[Archiu:Tesla statue at Niagara Falls.jpg|thumb|100px|Estàtua de [[Nikola Tesla]] en les [[cascades del Niàgara]] ]]
{{principal|Màquina elèctrica|Bobina de Tesla}} 
L'ingenier i inventor d'orige croat [[Nikola Tesla]] ([[1856]]-[[1943]]) emigrà en 1884 als [[Estats Units]]. És reconegut com un dels investigadors més destacats en el camp de l'energia elèctrica. El Govern dels Estats Units el considerà una amenaça per les seues opinions [[pacifisme|pacifistes]] i patí el maltractament d'atres investigadors millor reconeguts com Marconi o Edison.<ref>Gonzalo Ugidos [http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2008/452/1211381795.html ''Tesla, un genio tomado per loco''], El Mundo, 25 de maig del 2008.</ref>

Desenrollà la teoria de camps rotants, base dels [[generador]]s i motors polifàsics de corrent alterna. En l'any [[1887]] conseguix construir el motor d'inducció de corrent alternaa i treballa en els laboratoris [[Westinghouse Electric Corporation|Westinghouse]], a on concep el sistema polifàsic per traslladar l'electricitat a llargues distàncies. En l'any [[1893]] conseguix transmetre energia electromagnètica sense cables, construint el primer [[radiotransmissor]] (avançant-se a [[Guglielmo Marconi]]). Aquell mateix any en [[Chicago]] feu una exhibició pública de la corrent alternaa, demostrant la seua superioritat sobre la corrent contínua d'Edison. Els drets d'estos invents li foren comprats per [[George Westinghouse]], que mostrà el sistema de generació i transmissió per primera vegada en la ''[[World's Columbian Exposition]]'' de [[Chicago]] de [[1893]]. Dos anys més tart els generadors de corrent alternaa de Tesla s'instalaren en la central experimental d'energia elèctrica de les [[cascades del Niàgara]]. Entre els molts invents de Tesla es troben els circuits resonants de condensador més inductància, els generadors d'alta freqüència i la nomenada [[bobina de Tesla]], utilisada en el camp de les comunicacions per ràdio.

La unitat d'[[inducció magnètica]] del sistema MKS rep el nom de [[Tesla (unitat) |Tesla]] en honor seu.<ref>[http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/150-aniversario-nikola-tesla.html Biografia de Nicola Tesla] Microsiervos.com [18-05-2008]</ref>

=== Charles Proteus Steinmetz: la histèresi magnètica ([[1892]]) ===
[[Archiu:Charlesproteussteinmetz.jpg|thumb|left|100px|[[Charles Proteus Steinmetz]] ]]
L'ingenier i inventor d'orige alemà [[Charles Proteus Steinmetz]] ([[1865]]-[[1923]]) és conegut principalment per les seues investigacions sobre la corrent alternaa i pel desenroll del sistema trifàsic de corrents alternes. També inventà la [[llampada d'arc]] en [[electrodo]] metàlic. En l'any [[1892]] descobrí la [[histèresis magnètica]], un fenomen en virtut del qual els [[electroimants]] en un núcleu de material [[ferromagnètic]] (com el [[ferro]]) no es magnetisen al mateix ritme que la corrent variable que passa per les seues [[Espira (electromagnetisme)|espires]], sino que existix un retart.

En l'any [[1893]] desenrollà una teoria matemàtica aplicable al càlcul de circuits en corrent alternaa (per lo que introduí l'us de [[números complexos]]) cosa que facilità el canvi de les noves llínies d'energia elèctrica, que inicialment eren de corrent continua. Els seus treballs contribuïren en gran mesura a l'impuls i utilisació de l'electricitat com font d'energia en la indústria. En [[1902]] fon designat professor de la [[Universitat de Schenectady]], [[Nova York]], a on permaneixqué fins a lla seua mort. Treballà per l'empresa [[General Electric]].<ref>[http://www.100ciaquimica.net/biograf/cientif/S/steinmetz.htm Biografia de Charles Proteus Steinmetz] 100ciaquimica.net [19-05-2008]</ref>

=== Wilhelm Conrad Röntgen: els rajos X ([[1895]]) ===
[[Archiu:Wilhelm Conrad Röntgen (1845--1923).jpg|100px|thumb|[[Wilhelm Conrad Röntgen]] ]]
{{principal|Rajos X}}
El físic alemany [[Wilhelm Conrad Röntgen]] ([[1845]]-[[1923]]). Utilisant un [[tubo de Crookes]], fon qui produí en [[1895]] la primera [[radiació electromagnètica]] en les [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]] corresponents als actualment nomenats [[rajos X]]. Gràcies al seu descobriment fon guardonat en el primer [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1901]]. El premi fon concedit oficialment: "en reconeiximent als extraordinaris servicis que ha brindat pel descobriment dels notables rajos que porten el seu nom." 

Röntgen no volgué que els rajos dugueren el seu nom encara que en Alemanya el procediment de la radiografia es diu "röntgen" a causa del fet que els verps alemanys tenen la desinència "en". Els rajos X es comencen a aplicar en tots els camps de la medicina entre ells l'urològic. 

Posteriorment atres investigadors utilisaren la [[radiologia]] pel diagnòstic de la [[litiasis|malaltia litiàsica]]. És un dels punts culminants de la medicina de finals del [[sigle XIX]], sobre el qual es basaren numerosos diagnòstics d'entitats [[nosologia|nosològiques]], fins a aquell moment difícils de diagnosticar, i continuà havent-hi desenrolls posteriors al [[sigle XX]] i fins als nostres dies (''vore la secció [[#Electromedicina|Electromedicina]]'').

En honor seu rep el seu nom la unitat de mesura de l'[[contaminació radioactiva|exposició a la radiació]], estableta en [[1928]]: [[Roentgen (unitat)]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Roentgen.html Biografia de Wilhelm Conrad Röntgen] historiadelamedicina.org [20-05-2008]</ref>

=== Michael Idvorski Pupin: la bobina de Pupin ([[1894]]) i les imàgens de rajos X ([[1896]]) ===
{{principal|Radiografia}}
El físic i electrotècnic servi [[Michael Pupin|Michael Idvorski Pupin]] ([[1854]]-[[1935]]) desenrollà en l'any [[1896]] un procediment per obtindre la fotografia ràpida d'una image obtinguda per mig de [[rajos X]], que a soles requeria una exposició d'una fracció de segon en lloc d'una hora o més que s'amprava anteriorment. 

Entre els seus numerosos invents destaca la [[pantalla fluorescent]] que facilitava l'exploració i registre de les imàgens radiològiques obtingudes en els rajos X. També desenrollà en [[1894]] un sistema per aumentar en gran mesura l'abast de les comunicacions [[teléfon|telefòniques]] a través de llínies de fil de [[coure]], per mig de l'inserció a intervals regulars a lo llarc de la llínea de transmissió d'unes denominades [[inductor|bobines]] de càrrega. Estes bobines reben en honor seu el nom de [[bobina de Pupin]] i el método també es denomina ''pupinisación''.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pupin.htm Biografia de Michael Idvorski Pupin] Biografíasyvidas.com [21-05-2008]</ref>

=== Joseph John Thomson: els rajos catòdics ([[1897]]) ===
{{principal|Electró}}
[[Archiu:Jj-thomson2.jpg|thumb|100px|[[Joseph John Thomson]] ]]
El físic anglés [[Joseph John Thomson]] ([[1856]]-[[1940]]) descobrí que els [[rajos catòdics]] podien desviar-se aplicant un camp magnètic perpendicular a la seua direcció de propagació i calculà les lleis d'esta desviació. Demostrà que estos rajos estaven constituïts per partícules atòmiques de càrrega negativa que nomenà ''corpúsculs'' i hui en dia es coneixen com [[electrons]]. Demostrà que la nova partícula que havia descobert era aproximadament mil vegades més llaugera que l'[[hidrogen]]. 

Esta fon la primera identificació de partícules subatòmiques, en les grans conseqüències que això tingué en el consegüent desenroll de la ciència i la tècnica. Posteriorment, mesurant la desviació en camps magnètics, obtingué la relació entre la càrrega i la massa de l'electró. També examinà els rajos positius i en l'any [[1912]], descobrí la manera d'utilisar-los per separar [[àtoms]] de diferent massa. L'objectiu se conseguí desviant els rajos positius en camps electromagnètics ([[espectrometria de massa]]). Aixina descobrí que el [[neó]] té dos isòtops (el neó-20 i el neó-22). 

Tots estos treballs serviren a Thomson per propondre una estructura de l'àtom, que més tart es demostrà incorrecta, perque suponia que les partícules positives estaven mesclades homogéneament en les negatives. Thomson també estudià i experimentà sobre les propietats elèctriques dels gasos i la conducció elèctrica a través d'ells, i fon justament per esta investigació que rebé el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1906]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html Biografia de Joseph John Thomson] (en anglès) nobelprize.org [19-05-2008]</ref>

=== Germans Lumière: l'inici del cine ([[1895]]) ===
{{principal|Història del cine}}
[[Archiu:Fratelli Lumiere.jpg|thumb|210px|Els [[Germans Lumière]] ]]
A finals del [[sigle XIX]] diversos inventors estigueren treballant en diversos sistemes que tenien un objectiu comú: el visionament i proyecció d'imàgens en moviment. Entre l'any [[1890]] i l'any [[1895]], són numeroses les patents que es registren en l'objectiu d'oferir al públic les primeres "preses de vistes" animades. Entre els pioners es troben els alemanys Max i Emil Skladanowski, els estatunidencs [[Charles F. Jenkins]], [[Thomas Armat]] i [[Thomas Alva Edison]] ([[cinetoscopi]]), i els francesos [[germans Lumière]] ([[cinematògraf]]). 

Encara que ya existien películes no era possible proyectar-les en una sala cinematogràfica. El [[cine]] fon oficialment inaugurat en la primera exhibició pública, en [[París]], el [[28 de decembre]] de l'any 1895. La conexió del nou invent en l'electricitat no fon immediata, perqué els moviments mecànics es produïen manualment (cosa que produïa problemes de variació de la velocitat, pero també era utilisat com a part dels efectes especials); mentres que la llum de les primeres llanternes provenia d'una flama generada per la combustió d'éter i oxigen. Pero utilisar una flama al costat del [[celuloide]] (que era amprat com soport per les películes, i que és molt inflamable) constituïa una font constant de greus perills per proyeccionistes i espectadors, per lo que es buscaren substituts a la font lluminosa. 

Al estendre's les xàrcies elèctriques s'utilisà l'[[arc elèctric]] incandescent. Inicialment s'utilisaven dos [[electrodo]]s de [[carbó]] alimentats en una corrent continua, un en càrrega positiva i un atre en càrrega negativa. Actualment es realisa el pas de la corrent contínua a través de dos conductors, tancats en una càpsula de gas, normalment [[xenó]]. Estes llampares de xenó porten en el seu interior dos electrodos entre els quals salta l'arc voltaic que produïx la llum. Quant a la motorisació elèctrica del funcionament de la [[càmara de cine|càmara]] i del proyecte es feu ineludible en el temps, sobretot despuix del pas al [[cine sonor]] (primera proyecció experimental en París, [[1900]], i d'un modo eficaç en [[Nova York]], [[1923]], sent la primera película ''[[El cantant de jazz]]'', [[1927]]), lo que implicava també les tecnologies d'enregistrament i reproducció del [[so]], inicialment obtengut a partir d'una banda lateral d'opacitat variable detectada per una [[Cèlula fotoelèctrica|cela fotoelèctrica]] (la banda sonora). A partir de llavors sorgí el concepte de mig [[audiovisual]].

La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[sigle XXI]] i simultàneament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha segut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. En els [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fon el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desijava ser el protagonista indiscutible al considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacul. En [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière en [[Madrit]], el [[15 de maig]] de l'any [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>

=== Guglielmo Marconi: la telegrafia sense fil ([[1899]]) ===
[[Archiu:Marconi.jpg|thumb|100px|[[Guglielmo Marconi]] ]]
{{principal|Ràdio}} 
L'ingenier i físic [[Italia|italià]] [[Guglielmo Marconi]] ([[1874]]-[[1937]]), és conegut, principalment, com l'inventor del primer sistema pràctic de senyals telegràfics sense fils, que donà orige a la [[ràdio]] actual. 

En l'any 1899 conseguí establir comunicació telegràfica sense fils a través del [[canal de la Mànega]] entre [[Anglaterra]] i [[França]], i en [[1903]] a través de l'[[oceà Atlàntic]] entre [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], i [[Saint John's (Terranova i Labrador)]], [[Canadà]].

En l'any [[1903]] establí en els [[Estats Units]] l'estació [[WCC]]. A la seua inauguració, es creuaren mensages de salutació entre el president [[Theodore Roosevelt]] i el rei [[Eduart VIII d'Anglaterra]]. 

En l'any [[1904]] arribà a un acort en el servici de Correus britànic per a la transmissió comercial de mensages per ràdio. Les marines italiana i britànica adoptaren el seu sistema i cap a l'any [[1907]] havia conseguit tal perfeccionament que s'establí un servici transatlàntic de telegrafia sense fils per us públic. Per la [[telegrafia]] fon un gran impuls el poder utilisar el [[còdic Morse]] sense necessitat de cables conductors.

Encara que se li atribuí l'invenció de la [[ràdio]], la patent tornà al verdader inventor, l'austro-hongarés [[Nikola Tesla]], en [[1943]]. També inventà l'[[antena Marconi]]. En [[1909]] Marconi rebé, juntament en el físic alemà [[Karl Ferdinand Braun]], el [[Premi Nobel de Física]] pel seu treball.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=63 Biografia de Guglielmo Marconi] histel.com [21-05-2008]</ref>

=== Peter Cooper Hewitt: la llàntia de vapor de mercuri ([[1901]]-[[1912]]) ===
{{principal|Llàntia de vapor de mercuri}}
L'ingenier elèctric i inventor estadounidenc [[Peter Cooper Hewitt]] ([[1861]]-[[1921]]) es feu célebre per l'introducció de la [[llàntia de vapor de mercuri]], un dels més importants avanços en [[allumenació física|allumenació elèctrica]]. En la década de [[1890]] treballà sobre les experimentacions realisades pels alemanys [[Julius Plücker]] i [[Heinrich Geissler]] sobre el fenomen [[fluorescent]], és dir, les radiacions visibles produïdes per una corrent elèctrica que passa a través d'un tubo de vidre ple de gas. 

Els esforços de Hewitt s'encaminaren cap a trobar el gas que resultara més apropiat per la producció de llum, i el trobà en el [[mercuri (element)|mercuri]]. La llum obtinguda, per este método, no era apta per a us domèstic, pero trobà aplicació en atres camps de la indústria, com en medicina, en l'esterilisació d'[[aigua]] potable i en el revelat de películes. En l'any [[1901]] inventà el primer model de llàntia de mercuri (encaraque no en registrà la patent fins a l'any [[1912]]). En l'any [[1903]] fabricà un model millorat que emetia una llum de millor qualitat i que trobà major utilitat al mercat. 

El desenroll de les [[llàntia incandescent|llànties incandescent]] de filament de [[tungsté]], a partir de la década de [[1910]], supongué una dura competència per la llàntia de Hewitt, a pesar de ser huit vegades menys eficient que esta, tenien una [[lluminositat]] molt més atractiva.<ref>[http://www.ringwoodmanor.com/peo/ch/pch/pch.htm Biografia de Peter Cooper Hewitt] (en anglès) ringwoodmanor.com [20-05-2008]</ref>

=== Gottlob Honold: la magneto d'alta tensió, la bugia ([[1902]]) i els fars parabòlics ([[1913]]) ===
[[Archiu:Honold2.jpg|thumb|100px|[[Gottlob Honold]] ]]
{{principal|Magneto|Bugia}}
L'ingenier alemany [[Gottlob Honold]] ([[1876]]-[[1923]]), que treballava en l'empresa [[Robert Bosch]], fon el primer que fabricà una [[bugia d'encesa|bugia]] econòmicament viable que, conectada a un [[imant|magneto]] d'alta tensió, feu possible el desenroll dels [[motor de combustió interna|motors de combustió interna]] de [[cicle Otto]] en [[velocitat angular|velocitats de gir]] de diversos milers de [[revolucions per minut]] i [[potència específica|potències específiques]]. 

Una bugia és l'element a on es produïx una purna provocant l'encesa de la mescla de combustible i aire en els [[cilindre (motor)|cilindres]] d'un motor de cicle Otto. Les primeres patents per a la bugia daten de [[Nikola Tesla]] ({{US patent|609,250|Electrical Igniter for Gas-Engines}} en el que es dissenya un sistema temporisat d'ignició repetida, en  l'any [[1898]]), quasi al mateix temps que [[Frederik Richard Simms]] (GB 24859/1898, [[1898]]) i [[Robert Bosch]] (GB 26907/[[1898]]). [[Karl Benz]] també inventaren la seua pròpia versió de bugia. No obstant, la bugia de Honold de 1902 era comercialment viable, d'alta tensió i podia realisar un major número de purnes per minut, motiu pel qual [[Gottlieb Daimler|Daimler]]. La bugia té dos funcions primàries: produir la ignició de la mescla d'aire i combustible i dissipar part de la calor de la cambra de combustió cap al bloc motor per [[conducció tèrmica]]. Les bugies es classifiquen pel que es coneix com ranc tèrmic en funció de la seua [[conductància tèrmica]]. Les bugies transmeten energia elèctrica que convertixen el combustible en un sistema d'energia. Cal proporcionar una quantitat suficient de voltage al sistema d'ignició perqué puga generar la purna a través del calibratge de la bugia.<ref>[http://www.bosch.com/content/language1/downloads/Brief_History_of_Bosch_en.pdf Biografia de Gottlob Honold] (en anglés) Breu història de Bosch. bosch.com [20-05-2008]</ref>

En l'any [[1913]], Honold participà en el desenroll dels fars [[Paraboloide|parabòlics]]. Encara que s'havia utilisat anteriorment alguns sistemes d'allumenat per a la conducció nocturna, els primers fars en prou ferramentes donaven llum i servien poc més que com sistema de senyalisació. Honold concebé la idea de colocar espills parabòlics darrere de les llànties per concentrar el feix lluminós, cosa que millorava la allumenació del camí sense necessitat d'utilisar un sistema elèctric més potent.

==Canvis de paradigma del [[sigle XX]] ==
L'[[efecte fotoelèctric]] ya havia segut descobert i descrit per [[Heinrich Hertz]] en l'any [[1887]]. Pero, li faltava una explicació teòrica i semblava ser incompatible en les concepcions de la física clàssica. Esta explicació teòrica només fon possible en l'obra d'[[Albert Einstein]] (entre els famosos artículs de l'any [[1905]]) que basà la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els quàntums de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] passà dèu anys experimentant per demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta pero acabà demostrant que sí que ho era. Això permeté que tant Einstein com Millikan reberen el [[premi Nobel]] en els anys [[1921]] i [[1923]] respectivament.

En l'any [[1893]] [[Wilhelm Weber]] conseguí combinar la formulació de Maxwell en les lleis de la termodinàmica per a tractar d'explicar l'emissivitat del nomenat [[cos negre]], un model d'estudi de la radiació electromagnètica que tindrà importants aplicacions en [[astronomia]] i [[cosmologia]]. 

En l'any [[1911]] es provà experimentalment el [[model atòmic de Rutherford]] (núcleu en massa i càrrega positiva i corona de càrrega negativa), encara que tal configuració havia segut predita en [[1904]] pel japonés [[Hantaro Nagaoka]], la contribució del qual havia passat desapercebuda.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bryson|nom=Bill|enllaçautor=Bill Bryson|títol= [[A Short History of Nearly Everything]] |data=06-06-2003|editorial=Broadway Books|isbn=0767908171}}</ref>

La nomenada ''Gran Ciència'' lligada a l'investigació atòmica necessità superar reptes tecnològics quantitativament impressionants, perque era necessari fer topar partícules en el núcleu atòmic en cada vegada més energia. Esta fon una de les primeres ''curses tecnològiques'' del sigle XX i que, independentment de l'orige nacional de les idees o processos posats en pràctica (molts d'ells europeus: alemans, austrohongaresos, italians, francesos, belgues o britànics), foren guanyades per l'eficaç i inquietant [[complex industrial militar|complex científic-tècnic-productiu-militar]] dels [[Estats Units]]. En l'any [[1928]] [[Merle Tuve]] utilisà un [[transformador]] Tesla per conseguir els tres millons de volts. En [[1932]] [[John Cockcroft]] i [[Ernest Walton]] observaren la desintegració d'àtoms de [[liti]] en un multiplicador voltaic que conseguia els 125.000 volts.

En l'any [[1937]] [[Robert Jemison Van de Graaff|Robert Van de Graaff]] construí [[Generador de Van de Graaff|generadors]] de cinc metros d'alçada per generar corrents de 5 millons de volts. [[Ernest Lawrence]], inspirat pel noruec [[Rolf Wideröe]], construí entre l'any [[1932]] i l'any [[1940]] successius i cada vegada més grans [[ciclotró|ciclotrons]], confinadors magnètics circulars, per desentranyar l'estructura de les partícules elementals a base de sometre-les a chocs a enormes velocitats.<ref>Quintanilla i Sánchez Ron, ''op. cit.'', especialment ''Los antecedentes de la "Gran Ciencia"'', pg 76.</ref>

Els [[quarks]] (batejats aixina en [[1963]] i descoberts successivament en la [[Anys 1970|década 1970]] i fins a dates tan propenques com l'any [[1996]]), aixina com les particularitats de la seua [[càrrega elèctrica]] encara són una incògnita de la física d'hui en dia.

La indústria elèctrica creix en la [[societat de consum]] de masses i passa a la fase del capitalisme monopolista de les grans corporacions [[multinacionals]] de tipo [[holding]], com les nort-americanes [[General Electric]] (derivada de la companyia d'Edison) i [[Westinghouse Electric]] (derivada de la de Westinghouse i Tesla), la [[Marconi Company]] (més purament multinacional que italiana), les alemanyes [[AEG]], [[Telefunken]], [[Siemens AG]] i [[Braun]] (esta última, més tardana, deu el seu nom a [[Max Braun]], no al físic [[Carl Ferdinand Braun]]) o les japoneses [[Mitsubishi]], [[Matsushita]] (Panasonic) [[Sanyo]] o [[Sony]] (estes últimes posteriors a la [[segona guerra mundial]]). Inclús en països chicotets, pero desenrollats, el sector elèctric i l'electrònica de consum tingueren presència primerenca i destacada en els processos de concentració industrial, com són els casos de l'holandesa [[Philips]] i la finlandesa [[Nokia]].

=== Hendrik Antoon Lorentz: Les transformacions de Lorentz ([[1900]]) i l'efecte Zeeman ([[1902]]) ===
[[Archiu:Einstein en Lorentz.jpg|thumb|100px|left|[[Lorentz]] en [[Albert Einstein|Einstein]] en 1921]]
{{principal|Efecte Zeeman}}
El físic holandés [[Hendrik Antoon Lorentz]] ([[1853]]-[[1928]]) realisà un gran número d'investigacions en els camps de la [[termodinàmica]], la [[radiació]], el [[magnetisme]], l'[[electricitat]] i la [[refracció de la llum]], entre les quals destaca l'estudi de l'expressió de les [[equacions de Maxwell]] en [[sistema inercial|sistemes inercials]] i les seues conseqüències sobre la propagació de les [[ones electromagnètiques]]. 

Formulà, conjuntament en [[George Francis FitzGerald]], una explicació de l'[[experiment de Michelson i Morley]] sobre la constància de la velocitat de la llum, atribuint-la a la contracció dels cossos en la direcció del seu moviment. Este efecte, conegut com a [[contracció de Lorentz-FitzGerald]], seria despuix expressat com les [[transformació de Lorentz|transformacions de Lorentz]], les que deixen invariants les [[equacions de Maxwell]], posterior base del desenroll de la [[teoria de la relativitat]]. 

Nomenà a [[Pieter Zeeman]] com al seu assistent personal, estimulant-lo a investigar l'efecte dels [[camp magnètic|camps magnètics]] sobre les transicions d'[[espín]], cosa que el dugué a descobrir lo que hui en dia es coneix en el nom d'[[efecte Zeeman]], base de la [[image per ressonància magnètica|tomografia per resonància magnètica nuclear]]. Per este descobriment i la seua explicació, Lorentz compartí en l'any 1902 el [[Premi Nobel de Física]] en [[Pieter Zeeman]]<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-h_lorentz.htm Biografia de Hendrik Antoon Lorentz] astrocosmo.cl [20-05-2008]</ref>

=== Albert Einstein: L'efecte fotoelèctric ([[1905]]) ===
{{principal|Efecte fotoelèctric|Albert Einstein}}
[[Archiu:Estatua de Einstein. Parque de Ciencias Granada.jpg|thumb|100px|[[Albert Einstein]] [[Parc de les Ciències de Granada]] ]]
A l'alemà nacionalisat [[USA|nort-americà]] [[Albert Einstein]] ([[1879]] – [[1955]]) se'l considera el científic més conegut i important del [[sigle XX]]. El resultat de les seues investigacions sobre l'electricitat arribà en l'any [[1905]] (data transcendental en la que es commemorà l'[[Any mundial de la física]] [[2005]]), quan escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. Hi explicava el [[moviment brownià]], l'[[efecte fotoelèctric]] i desenrolla la [[relativitat especial]] i l'[[equivalència entre massa i energia]].

L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material quan se l'ilumina en [[radiació electromagnètica]] (llum visible o ultraviolada, en general). Ya havia segut descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]] en l'any [[1887]], pero l'explicació teòrica no arribà fins que Albert Einstein li aplicà una extensió del treball sobre els [[quàntum]]s de [[Max Planck]]. En l'artícul dedicat a explicar l'efecte fotoelèctric, Einstein exponia un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de la llum, a on proponia la idea de ''quàntums'' de radiació (ara nomenats [[fotons]]) i mostrava com es podia utilisar este concepte per explicar l'efecte fotoelèctric. Una explicació completa de l'efecte fotoelèctric a soles pogué ser elaborada quan la [[teoria quàntica]] estigué més avançada. A Albert Einstein se li concedí el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1921]].<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_einstein.htm Biografia d'Albert Einstein] Astrocosmo.cl [22-05-2008]</ref>

L'efecte fotoelèctric és la base de la producció d'[[energia solar|energia elèctrica per radiació solar]] i del seu aprofitament energètic. S'aplica també per a la fabricació de cèlules utilisades en els detectors de flama de les calderes de les grans plantes termoelèctriques. També s'utilisa en [[diodo]]s fotosensibles tals com els que s'utilisen en les cèlules fotovoltaiques i en [[electroscopi]]s o [[electròmetre]]s. Actualment ([[2008]]) el material fotosensible més utilisat és, a part dels derivats del [[coure]] (ara en menor us), el [[silici]], que produïx corrents elèctriques majors.

=== Robert Andrews Millikan: L'experiment de Millikan ([[1909]]) ===
{{principal|Experiment de Millikan}}
[[Archiu:Robert-millikan2.jpg|thumb|100px|left|[[Robert Andrews Millikan]] ]]
El físic [[USA|estadounidenc]] [[Robert Andrews Millikan]] ([[1868]]-[[1953]]) és conegut principalment per haver mesurat la càrrega de l'[[electró]], ya descoberta per J. J. Thomson. Estudià en un principi la [[radioactivitat]] dels minerals d'[[urani]] i la descàrrega en els gasos. Despuix realisà investigacions sobre radiacions ultraviolades. Per mig del seu experiment de la gota d'[[oli]], també conegut com a ''[[experiment de Millikan]]'', determinà la càrrega de l'[[electró]]: 1,602 × 10<sup>-19</sup> [[coulomb]]. 

La [[Càrrega elèctrica|càrrega]] de l'[[electró]] és l'unitat bàsica de quantitat d'[[electricitat]] i es considera la càrrega elemental perque tots els cossos carregats contenen un múltiple enter d'ella. L'[[electró]] i el [[protó]] tenen la mateixa càrrega absoluta, pero de signes oposts. Convencionalment, la càrrega del protó es considera positiva i la de l'electró negativa. 

Entre les seues atres aportacions a la ciència destaquen la seua important investigació sobre els rajos còsmics, com ell els denominà, i sobre els [[rajos X]], aixina com la determinació experimental de la [[constant de Planck]], mesurant la freqüència de la [[llum]] i l'[[energia]] dels electrons alliberats en l'[[efecte fotoelèctric]]. En l'any [[1923]] fon guardonat en el [[Premi Nobel de Física]] pels seus treballs per determinar el valor de càrrega de l'electró i l'[[efecte fotoelèctric]]''.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1923/millikan-bio.html Biografia de Robert Andrews Millikan] (en anglés) nobelprize.org [20-05-2008]</ref>

=== Heike Kamerlingh Onnes: Superconductivitat ([[1911]]) ===
[[Archiu:Heike Kamerlingh Onnes, 1878.jpg|thumb|100px|[[Heike Kamerlingh Onnes]] ]]
{{principal|Superconductivitat}}
El físic holandès [[Heike Kamerlingh Onnes]] ([[1853]]-[[1926]]) es dedicà principalment a l'estudi de la física a baixes temperatures, realisant importants descobriments en el camp de la [[superconductivitat]] elèctrica, fenomen que es produïx quan alguns materials estan a temperatures pròximes al [[zero absolut]]. 

Ya en el [[sigle XIX]] es dugueren a terme diversos experiments per a mesurar la resistència elèctrica a baixes temperatures, sent [[James Dewar]] el primer pioner en este camp. Encara que, la superconductivitat com a tal no es descobriria fins a 'anyl [[1911]], any en qué Onnes observà que la resistència elèctrica del [[mercuri (element)|mercuri]] desapareixia bruscament en refredar-se a 4K (-518,89 °F), quan lo que s'esperava era que disminuira gradualment. En [[1913]] fon guardonat en el [[Premi Nobel de Física]] per, en paraules del comitè, "les seues investigacions en les característiques de la matèria a baixes temperatures que permeteren la producció de l'[[heli]] líquid".<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1913/onnes-bio.html Biografia de Heike Kamerlingh Oanes] (en anglès) nobelprize.org [20-05-2008]</ref>

=== Vladímir Zworikin: La televisió ([[1923]]) ===
{{principal|Televisió}}
L'ingenier rus [[Vladímir Zworikin]] ([[1889]]-[[1982]]) dedicà la seua vida al desenroll de la [[televisió]], l'[[electrònica]] i l'[[òptica]]. Des de molt jove estava convençut que la solució pràctica de la [[televisió]] no seria aportada per un sistema mecànic, sino per la posta a punt d'un procediment que utilizara els tubos de [[rajos catòdics]]. 

Emigrà als [[Estats Units]] i començà a treballar en els laboratoris de la Westinghouse Electric and Manufacturing Company, en [[Pittsburgh]]. En la Westinghouse tingué llibertat per a continuar en els seus proyectes personals, és dir, els seus treballs sobre la televisió, especialment sobre l'[[iconoscopi]] (1923), un dispositiu que convertia imàgens òptiques en senyals elèctrics. 

Un atre dels seus invents, que possibilità una televisió totalment electrònica, fon el [[cinescopi]] que transformava les senyals elèctriques de l'iconoscopi en imàgens visibles, encara que de baixa resolució. Els treballs d'investigació de Zworikin i del seu grup de colaboradors no es llimitaren només a la televisió, abastaren molts atres aspectes de l'electrònica, sobretot els relacionats en l'òptica. La seua activitat en este camp permeté el desenroll de dispositius tan importants com els tubs d'imàgens i multiplicadors secundaris d'emissió de diferents tipos. Una gran cantitat
d'aparells electrònics militars utilisats en la [[Segona Guerra Mundial]] són resultat directe de les investigacions de Zworikin i dels seus colaboradors, que també participàren en l'invenció del [[microscopi electrònic]].<ref>[http://j.orellana.free.fr/textos Biografia de Vladímir Zworikin] Orellana.free.fr. [10-06-2008]</ref>

=== Edwin Howard Armstrong: Freqüència modulada (FM) ([[1935]]) ===
{{principal|Freqüència modulada}}
[[Archiu:EdwinHowardArmstrong.jpg|thumb|100px|right|[[Edwin Howard Armstrong]] ]]

L'ingenier elèctric estadounidenc [[Edwin Howard Armstrong]] ([[1890]]-[[1954]]) fon un dels inventors més prolífics de l'era de la [[ràdio]], al desenrollar una série de circuits i sistemes fonamentals per l'avanç d'este sistema de comunicacions. 

En l'any [[1912]] desenrollà el [[circuit regeneratiu]], que permetia l'[[amplificació]] de les dèbils senyals de ràdio en poca [[distorsió]], millorant molt l'eficiència dels circuits emprats fins al moment. En l'any [[1918]] desenrollà el circuit [[superheterodí]], que donà un gran impuls als receptors d'[[amplitud modulada]] (AM). En l'any [[1920]] desenrollà el circuit superregenerador, molt important en les comunicacions en dos canals. En [[1935]] desenrollà el sistema de radiodifusió de [[freqüència modulada]] (FM) que, ademés de millorar la qualitat de so, disminuí l'efecte de les [[Interferència electromagnètica|interferències]] externes sobre les emissions de ràdio, fent-lo molt inferior al del sistema d'amplitud modulada (AM). El sistema de freqüència modulada (FM), que és hui el més emprat en ràdio i televisió, no es començà a emprar comercialment fins despuix de la seua mort. Moltes invencions d'Armstrong foren reclamades per atres en litigis de patent.<ref>Donna Halper[http://translate.google.com/translate?hl=es&langpair=en es&u=http://www.oldradio.com/archives/people/armstrong.htm&prev=/translate_s%3Fhl%3Des%26q%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiograf%25C3%25ADa%2B%26tq%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiography%26sl%3Des%26tl%3Den Biografia d'Edwin Howard Armstrong] olradio.com[21-05-2008]</ref>

=== Robert Watson-Watt: El radar ([[1935]]) ===
{{principal|Radar}}
[[Archiu:Robert Watson-Watt.JPG|thumb|esquerra|[[Robert Watson-Watt]] ]]
El radar (acrònim de ''radio detection and ranging'', detecció i mesurament de distàncies per ràdio) fon creat en l'any 1935 i desenrollat principalment en [[Anglaterra]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. El seu principal impulsor fon el físic [[Robert Watson-Watt]] ([[1892]]-[[1973]]), director del Laboratori d'Investigació de Ràdio. Ya en l'any [[1932]], l'Oficina Postal Britànica publicà un informe en el qual els seus científics documentaren fenòmens naturals que afectaven l'intensitat de la senyal electromagnètica rebuda: tempestasts elèctriques, vents, pluja i el pas d'un avió prop del laboratori. [http://en.wikipedia.org/wiki/Arnold_Frederic_Wilkins Arnold Wilkins] ([[1907]]-[[1985]]), físic ajudant de Watson-Watts, conegué este informe de manera accidental, conversant en la gent de l'Oficina Postal, que es queixava per l'interferència. Quan Wilkins suggerí la possibilitat d'utilisar el fenomen d'interferència d'ones de ràdio per detectar avions enemics, Watson-Watt el comissionà immediatament per treballar en el càlcul dels aspectes quantitatius.

El radar donà a l'aviació britànica una notable ventaja tàctica sobre [[Alemanya]] durant la [[Batalla d'Anglaterra]], quan encara era denominat RDF (''Radio Direction Finding''). Actualment és una de les principals ajudes en la navegació en qué conta el control de trànsit aéreu de tot tipo, militar i civil.<ref>Bill Penley (2002):[http://www.purbeckradar.org.uk/penleyradararchives/history/introduction.htm ''Early Radar History - an Introduction''].</ref>

==Segona mitat del [[sigle XX]]: Era Espacial o Edat de l'electricitat ==
{{principal|Era espacial}}
Despuix de la [[segona guerra mundial]], el món bipolar enfrontat a la [[guerra freda]] entre els [[Estats Units]] i l'[[Unió Soviètica]] presencià la frenètica [[carrera d'armaments]] i la [[carrera espacial]] que impulsà de manera extraordinària la competència científica i tecnològica entre abdós països. 

En la societat de consum capitalista, orientada al mercat, alguns d'estos èxits trobaren aplicació en la vida quotidiana com [[retorn tecnològic]] de l'invertit en les àrees d'investigació puntera; cas d'alguns elements de l'[[indústria llaugera]] i els [[servicis]] ([[terciarisació]]), mentres que en el bloc soviètic la [[planificació]] estatal privilegiava la [[indústria pesant]]. La reconstrucció d'Europa Occidental i [[Japó]] permeté que en abdós espais es poguera continuar a la vanguarda de la ciència i la tecnologia, ademés de contribuir en la [[fuga de cervells]] als espais centrals.

Al científic i l'inventor individual, ara reemplaçats en prestigi per l'[[Joseph Alois Schumpeter|empresari schumpeterià]], els succeïren els [[equip científic|equips científics]] vinculats a institucions públiques o privades, cada vegada més interconectades i retroalimentades en el que es denomina [[investigació i desenroll]] (I+D) o inclús [[I+D+I]] (investigació, desenroll i innovació). Els [[programa d'investigació|programes d'investigació]] s'han fet tan costosos, en tantes implicacions i a tan llarc terme que les decisions que els afecten han de ser preses per instàncies polítiques i empresarials d'alt nivell, i la seua publicitat o manteniment en secret (en fins estratègics o econòmics) constituïxen un problema sério de control social (en principis democràtics o sense ells). 

La segona mitat del sigle XX es caracterisà, entre atres coses, per la denominada [[revolució científicotècnica]] de la [[tercera revolució industrial]], en avanços de les [[tecnologia|tecnologies]] (especialment l'[[electrònica]] i la [[medicina]]) i les [[ciència|ciències]], que ha donat lloc al desenroll d'una molt numerosa série d'invents -dependents de l'electricitat i l'electrònica en el seu disseny i funcionament- que transformaren la vida social, primer en les classes mijanes dels països desenrollats, i posteriorment arreu del món en el procés de [[globalisació]]. El desenroll de les [[telecomunicacions]] i [[Internet]] permet parlar d'una [[societat de l'informació]] en la que, en els països industrialment més desenrollats les decisions econòmiques (com consumir, produir i distribuir), socials (com l'establiment de tot tipo de [[Relació social|relacions personals]], [[xàrcies socials]] i [[xàrcies ciutadanes]]) i polítiques (com informar-se i opinar, encara que  la [[democràcia electrònica]] només està esbossada) es transmeten instantàneament, cosa que permeté a [[Marshall McLuhan]] parlar de l''''Edat de l'Electricitat.'''

L'[[automatisació]] (en estadis més avançats que la [[robòtica]], que encara no s'ha desenrollat plenament) transformà radicalment els processos de treball industrial. És possible parlar ya no d'una [[societat industrial]] oposta a la [[societat preindustrial]], sino inclús una [[societat postindustrial]] basada en paràmetros completament nous. Entre els invents que han contribuït a la base material d'aquella nova forma de vida cal destacar: [[electrodomèstic]]s, electrònica digital, ordenadors, robòtica, satèlits artificials de comunicació, [[energia nuclear]], [[tren elèctric|trens elèctrics]], [[refrigeració]] i [[congelació d'aliments]], [[electromedicina]],etc.

=== Televisió ===
{{principal|Televisió}}
[[Archiu:Zworykin1931iconoscope.png|thumb|410px|Disseny de la patent de l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]]. ]]
[[1923]]: El [[tubo de rajos catòdics]] era conegut des de finals del [[sigle XIX]], pero el seu us hagué d'esperar al disseny d'un emissor eficaç, que se conseguí en l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]], un ingenier [[Rússia|rus]] que venia dissenyant tubos perfeccionats des de l'any 1923. Es basava en milers de chicotetes [[cèlules fotoelèctriques]] independents cadascuna en tres capes: una intermedia molt fina de [[mica]], una atra d'una substància conductora (grafit en pols impalpable o [[argent]]) i una atra [[fotosensible]] composta de milers de chicotets globulets d'argent i òxit de [[cesi]]. Este mosaic, conegut en el nom de ''mosaic electrònic de Zworikin'', es colocava dins d'un [[tubo de buit]] i sobre el mateix es proyectava, per mig d'un sistema de lents, l'image a captar. La part relativa a la recepció i reproducció foren tubos catòdics derivats del [[dissector d'image]] de [[Philo Farnsworth]] ([[1927]]).

La primera image sobre un tubo de rajos catòdics s'havia format en l'any [[1911]] en l'Institut Tecnològic de [[Sant Petersburc]] i consistí en unes ralles [[blanc|blanques]] sobre fons [[negre]], obtingudes per [[Boris Rosing]] en colaboració en Zworikin. La captació es realisà per mig de dos tambors d'espills (sistema Weiller) i generava una exploració entrellaçada de 30 llínies i 12,5 quadres per segon. Les senyals de sincronisme eren generats per [[potenciòmetre]]s units als tambors d'espills que s'aplicaven a les bobines deflexores del TRC, en una intensitat de feix proporcional a la allumenació que rebia la cèlula fotoelèctrica.

Hi ha molts països (Alemanya, Anglaterra, França, Estats Units) que es disputen la primacia en les primeres emissions públiques de televisió, en un procediment o un atre. Des de finals dels anys vint es feren per procediments mecànics anteriors al iconoscopi, a càrrec d'empreses públiques ([[BBC]] en Anglaterra) o privades ([[CBS]] o [[NBC]] en els Estats Units). A principis de la década de [[1930]] ya utilisaven l'iconoscopi, com les que tingueren lloc en [[París]] en l'any [[1932]] en una definició de 60 llínies. La precarietat de les cèlules amprades per la captació fea que calgué allumenar molt intensament les escenes, produint tanta calor que només era possible el desenroll del treball per temps breus. Tres anys despuix s'emetia en 180 llínies .

Des de finals de la [[Anys 1930|década de 1930]], culminant en l'[[Exposició General de segona categoria de [[Nova York]] ([[1939]])|Fira Mundial de Nova York de l'any 1939]], s'emetien programacions regulars de televisió que foren interrompudes durant la [[segona guerra mundial]]. En [[1948]], la naturalea futura del invent encara permetia imaginacions [[ucronia|ucròniques]] com la de [[George Orwell]] ([[1984 (novela)]]), en qué apareix encarnant l'omnipresència totalitària del «[[Gran Germà]]».

A finals de la [[Anys 1950|década de 1950]] es desenrollaren els primers [[magnetoscopi]]s i les càmares en òptiques intercanviables que giraven en una torreta davant del tubo d'image. Estos avanços, juntament en els desenrolls de les màquines necessàries per la mescla i generació electrònica d'atres fonts, permeteren un desenroll molt alt de la producció. En la [[Anys 1970|década de 1970]] s'implementaren les òptiques [[Zoom]] i es començaren a desenrollar magnetoscopis més chicotets que permetien la gravació de les notícies en el lloc a on es produïen, el naiximent del periodisme electrònic o [[ENG]]. L'implantació de successives millores com la [[televisió en color]] i la [[televisió digital]] es veu frenada no tant pel desenroll cientificotècnic, sino per factors comercials i per la dispersió i el cost de substitució dels equips.<ref>Albert Abramson, The History of Television, 1942 to 2000, Jefferson, NC, i Londres, McFarland, 2003, ISBN 0-7864-1220-8; Albert Abramson: "Zworikin, Pioneer of Television", University of Illinois Press, Champaign, 1995; [http://www.lablaa.org/blaavirtual/ayudadetareas/periodismo/per77.htm Biblioteca Luis Arango].</ref>

=== Ordenadors ===
{{principal|Història de l'informàtica}}
[[Archiu:Eniac.jpg|thumb|150px|ENIAC]]
El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemà [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït en l'any [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats de [[1943]]. L'utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de l'informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década de [[1950]], despuix del seu desenroll en els [[Estats Units]].

El britànic [[Colossus]] (dissenyat per [[Tommy Flowers]] en l'estació d'Investigació de l'Oficina Postal) i l'estadounidenc [[Harvard Mark I]] (construïda per [[Howard H. Aiken]] en l'[[Universitat de Harvard]] en subvenció d'[[IBM]] entre l'any [[1939]] i l'any [[1943]]), arribaren a temps de ser utilisats en la fase final de la segona guerra mundial ([[1944]]-[[1945]]), el primer en el des[[sifrage]] de mensages alemans i el segon pel càlcul de taules de balística.

Immediatament despuix de la guerra, l'''Electronic Numerical Integrator And Computer'' (Computador i Integrador Numèric Electrònic, [[ENIAC]])<ref>[http://sipan.inictel.gob.pe/users/hherrera/hcomputacion.htm Història de la computació] sipan.inictel.gob.pe [30-05-2008]</ref> utilisat pel Laboratori d'Investigació Balística de l'[[Eixèrcit dels Estats Units]] fon construït en [[1946]] en l'[[Universitat de Pennsylvania]] per [[John Presper Eckert]] i [[John William Mauchly]]. Consumia una potència elèctrica suficient per abastir una chicoteta ciutat, ocupava una superfície de 167 [[metro quadrat|m²]] i operava en un total de 17.468 vàlvules electròniques o [[vàlvula termoiònica|tubos de buit]], 7.200 diodos de vidre, 1.500 [[Relé|relés]], 70.000 resistències, 10.000 condensadors i 5 millons de soldadures. Pesava 27 tn, mesurava 2,4 m x 0,9 m x 30 m; utilisava 1.500 commutadors electromagnètics i relés; requeria l'operació manual d'uns 6.000 interruptors, i el seu programa o software, quan requeria modificacions, triava semanes d'instalació manual. L'ENIAC podia resoldre 5.000 sumes i 360 multiplicacions en 1 segon. Fon desactivat en l'any [[1955]].

El substituí en la mateixa institució l'''Electronic Discrete Variable Automatic Computer'' ([[EDVAC]]),<ref>Rolón González, Oscarh[http://www.monografias.com/trabajos46/la-informatica/la-informatica3.shtml EDVAC Artícul tècnic] Monografías.com [31-05-2008]</ref> en [[1949]]. A diferència de l'ENIAC, no era [[decimal]], sino [[binari]] i tingué el primer [[programa]] dissenyat per a ser almagasenat. Este disseny es convertí en l'estàndart d'arquitectura per a la majoria dels ordenadors moderns i una fita en la [[història de la informàtica]]. Als dissenyadors anteriors se'ls havia unit el gran matemàtic [[John von Neumann]]. L'EDVAC rebé diverses actualisacions, incloent-hi un dispositiu d'entrada/eixida de [[targetes perforades]] en l'any [[1953]], memòria adicional en un tambor magnètic en [[1954]] i una unitat d'aritmètica de punt flotant en [[1958]]. Deixà d'estar en actiu en l'any [[1961]].

L'[[UNIVAC I]] (''UNIVersal Automatic Computer I'', Ordenador Automàtic Universal I), també deguda a J. Presper Eckert i John William Mauchly, fon el primer ordenador comercial i el primer dissenyat des del principi pel seu us en administració i negocis. El primer UNIVAC fon entregat a l'[[Oficina del Cens dels Estats Units]] en l'any [[1951]] i fon posat en servici aquell mateix any. Competia directament en les màquines de [[targeta perforada]] fetes principalment per [[IBM]]. Per a facilitar la compatibilitat d'abdós tipos de màquina es construí un equip de processament de targetes fora de llínea, el convertidor UNIVAC de targeta a cinta i el convertidor UNIVAC de cinta a targeta, per la transferència de senyes entre les targetes i les cintes magnètiques que amprava alternativament.

IBM anuncià en l'any [[1953]] la primera producció a gran escala d'un ordenador, l'[[IBM 650]]: 2000 unitats des de l'any [[1954]] fins a l'any [[1962]]. Era un disseny orientat cap als usuaris de màquines contables anteriors, com les [[màquina tabuladora|tabuladores]] electromecàniques (en [[targeta perforada|targetes perforades]]) o el model [[IBM 604]]. Pesava al voltant de 900 kg, i la seua unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, d'1,5 x 0,9 x 1,8 mitres. Costava 500.000 dólars, pero podia llogar-se per 3.500 al mes.

La tercera generació d'este tipo de màquines s'inicià en l'[[IBM 360]], la primera en l'història en ser atacada en un [[virus informàtic]]. Comerciada a partir de [[1964]], fon la primera que utilisava el terme [[byte]] per referir-se a 8 [[bit]]s (en quatre bytes creava una paraula de 32-bits). La seua [[arquitectura d'ordenadors|arquitectura de computació]] fon la que a partir d'este model seguiren tots els ordenadors d'IBM. El sistema també feu popular la computació remota, en terminals conectats a un servidor, per mig d'una llínea telefònica. Fon un dels primers ordenadors comercials que utilisaven circuits integrats, i podia realisar tant anàlisis numèriques com administració o processament de fichers.

L'[[Intel 4004]] (''i4004'', primer d'[[Intel]]), un [[CPU]] de 4[[bit]]s, fon llançat en un paquet de 16 pins [[Dual in-line package|CERDIP]] en [[1971]], sent el primer [[microprocessador]] en un simple [[Circuit integrat |chip]], aixina com el primer disponible comercialment. Donaria pas a la construcció dels [[ordenadors personals]]. El circuit 4004 fon construït en 2.300 [[transistor]]s, i fon seguit l'any següent pel primer microprocessador de 8 [[bit]]s, el [[Intel 8008|8008]], que contenia 3.300 transistors, i el [[Intel 4040|4040]], versió revisada del 4004. El CPU que començà la revolució del [[Microordenador|microcomputador]], seria el [[Intel 8080|8080]], utilisat en l'[[Altair 880]]. El microprocessador és un [[circuit integrat]] que conté tots els elements necessaris per conformar una "[[Unitat Central de Procés]]" (CPU, ''Central Process Unit''). Actualment este tipo de component electrònic es compon de millons de [[transistor]]s, integrats en una mateixa placa de [[silici]].

=== Transistor, electrònica digital i superconductivitat ===
{{principal|Transistor|Circuit integrat}}
[[Archiu:InternalIntegratedCircuit2.JPG|310px|thumb|Detall d'un [[circuit integrat]] ]]
L'[[electrònica]], que estudia els sistemes i el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del fluix microscòpic dels [[electrons]] o atres partícules carregades elèctricament, començà en el [[diodo]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] en l'any [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. En el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent atres tipos i [[miniaturisació|miniaturisant-se]]. El pas essencial el donà el físic estadounidenc [[Walter Houser Brattain]] ([[1902]]-[[1987]]), incorporat en [[1929]] als [[laboratoris Bell]], a on fon partícip juntament en [[John Bardeen]] ([[1908]]-[[1991]]) -incorporat en [[1945]]- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un chicotet dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscilador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]]. 

La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres electrodos o [[triodo]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà en [[decembre]] de l'any [[1947]]; s'anuncià per primera vegada en [[1948]] pero no s'acabà de fabricar fins a l'any [[1952]], despuix de conseguir construir un dispositiu en [[germani]] el [[4 de juliol]] de [[1951]], culminant aixina el seu desenroll. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué un poquet més tart, en [[1949]], i és el dispositiu utilisat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Les seues ventages respecte a les vàlvules són entre atres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sino en un estat sòlit semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar. 

El transistor ha contribuït, com cap atra invenció, al gran desenroll actual de l'[[electrònica]] i l'[[informàtica]], sent utilisat comercialment en tot tipo d'aparells electrònics, tant domèstics com industrials. La primera aplicació d'estos dispositius es féu en els [[audiòfon]]s. Pel seu treball en els semiconductors i pel descobriment del transistor, Walter Houser Brattain compartí en Shockley i Bardeen en [[1956]] el [[Premi Nobel de Física]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1956/brattain-bio.html Biografia de Walter Houser Brattain] (en inglés).nobelprize.org [21-05-2008]</ref>

La construcció de [[circuit electrònic|circuits electrònics]] permeté resoldre molts problemes pràctics (control, processament i distribució d'informació, conversió i distribució de l'energia elèctrica, etc.). En l'any [[1958]] es desenrollà el primer [[circuit integrat]], que integrava sis transistors en un únic [[Circuit integrat|chip]], i en l'any [[1970]] es desenrollà el primer [[microprocessador]] ([[Intel 4004]]).

Actualment, els camps de desenroll de l'electrònica són tan basts que s'ha dividit en diverses ciències especialisades, partint de la distinció entre [[electrònica analògica]] i [[electrònica digital]]; i en els camps de l'[[ingenieria electrònica]], l'[[electromecànica]], la [[informàtica]] (disseny de [[programes]] pel seu control), l'[[electrònica de control]], les [[telecomunicacions]] i l'[[electrònica de potència]].<ref> González Gómez, Juan [http://www.iearobotics.com/personal/juan/docencia/apuntes-ssdd-0.3.7.pdf Circuits i sistemes digitals] Universitat Pontifícia de Salamanca Madrit. [24-05-2008]</ref>

En l'any [[1951]] Bardeen, un dels dissenyadors del transistor, ingressà en la [[Universitat d'Illinois]], nomenant assistent personal el físic [[Nick Holonyak]], el qual posteriorment dissenyaria el primer [[diodo LED]] en l'any [[1962]]. Treballà juntament en [[Leon N. Cooper]] i [[John Robert Schrieffer]] per a crear la teoria estàndart de la [[superconductivitat]], és dir, la desaparició de la resistència elèctrica en certs metals i aleacions a temperatures propenques al [[zero absolut]]. Per estos treballs compartí de nou, em [[1972]], el [[Premi Nobel de Física]] en els físics estadounidencs [[Leon N. Cooper]] i [[John R. Schrieffer]]. Això feu que ell fos el primer científic que guanyà dos premis Nobel en la mateixa disciplina.<ref>Martinez Domínguez. Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Jonh Bardeen] Història de l'electricitat. [21-”5-2008]</ref> Les aplicacions de la superconductivitat estan encara en les primeres fases del seu desenroll, pero ya han permés els [[electroimants]] més poderosos (que s'utilisen en el [[tren Maglev]], [[ressonància magnètica nuclear]] i [[acceleradors de partícules]]); [[circuit digital|circuits digitals]] i filtres de [[radiofreqüència]] i [[microones]] per estacions base de [[telefonia mòbil]]; o els [[magnetòmetre]]s més sensibles ([[efecte Josephson|unions Josephson]], dels [[SQUID]]s -dispositius superconductors d'interferència quàntica-).

=== El repte de la generació d'electricitat ===
==== Centrals nuclears ====
[[Archiu:Cofrentes nuclear power plant cooling towers.jpg|thumb|210px|[[Torre de refrigeració|Torres de refrigeració]] de la [[central nuclear]] de [[Cofrents]] ([[Espanya]])]]
{{principal|Energia nuclear}}
Una [[central nuclear]] és una instalació industrial amprada per a la [[generació d'energia elèctrica]] a partir d'[[energia nuclear]], que es caracterisa per l'us de materials [[fissió nuclear|fissionables]] que per mig de [[reacció nuclear|reaccions nuclears]] proporcionen [[calor]]. Esta calor és amprada per un [[ciclo termodinàmic]] convencional per moure un [[alternador]] i produir [[energia elèctrica]]. Les centrals nuclears consten d'un o diversos [[Reactor nuclear|reactors]]. 

Se nomena '''energia nuclear''' a la que s'obté al aprofitar les [[processos nuclears|reaccions nuclears]] espontànees o provocades per l'home. Estes reaccions es donen en alguns [[isòtop]]s de certs elements químics, sent el més conegut d'este tipo d'energia la [[fissió nuclear]] de l'[[urani]] (<sup>235</sup>[[urani|U]]), en la que funcionen els [[reactor nuclear|reactors nuclears]]. No obstant això, per a produir este tipo d'energia aprofitant reaccions nuclears poden ser utilisats molts atres isòtops de diversos elements químics, com el [[tori]], el [[plutoni]], l'[[estronci]] o el [[poloni]]. Els dos sistemes en els que es pot obtindre energia nuclear de forma massiva són la [[fissió nuclear]] i la [[fusió nuclear]]. 

El [[2 de decembre]] de l'any [[1942]], com a part del [[proyecte Manhattan]] dirigit per [[J. Robert Oppenheimer]], es construí el [[Chicago Pile-1]] (CP-1), primer [[reactor nuclear]] fet per l'home (existí un reactor natural en [[Oklo]]). El [[Departament de Defensa dels Estats Units]] propongué el disseny i construcció d'un reactor nuclear utilisable per la [[generació elèctrica]] i propulsió en els [[submarí nuclear|submarins]] a dos empreses diferents nort-americanes: [[General Electric]] i [[Westinghouse Electric]]. Estes empreses desenrollaren els reactors d'aigua llaugera tipo [[BWR]] i [[PWR]] respectivament. Els mateixos dissenys de reactors de fissió es traslladaren a dissenys comercials per la generació d'electricitat. Els únics canvis produïts en el disseny en el transcurs del temps foren un aument de les mesures de seguritat, una major eficiència termodinàmica, un aument de potència i l'us de les noves tecnologies que anaren apareixent.

El [[20 de decembre]] de [[1951]] fon el primer dia que se conseguí generar electricitat en un reactor nuclear (en el reactor americà [[EBR-I]], en una [[Potència física|potència]] d'uns 100 [[kW]]), pero no fon fins a l'any [[1954]] quan es conectà a la xàrcia elèctrica una central nuclear (fon la central nuclear russa [[Obninsk]], generant 5 MW en només un 17% de [[rendiment tèrmic]]). La primera central nuclear en un rendiment comercial fon la britànica de [[Calder Hall]], a [[Sellafield]], oberta en [[1956]] en una capacitat de 50 MW (ampliada posteriorment a 200 MW). El desenroll de l'energia nuclear arreu del món experimentà a partir d'aquell moment un gran creiximent, de forma molt particular en [[França]] i [[Japó]], a on la [[crisis del petròleu de 1973]] hi influí definitivament, perque la seua dependència del [[petròleu]] per la generació elèctrica era molt marcada. En l'any [[1986]] l'[[accident de Chernòbil]], en un reactor [[RBMK]] de disseny rus que no complia els requisits de seguritat que s'exigien en l'occident, posa fi radicalment a aquell creiximent. A partir de llavors, en la caiguda del bloc de l'est des de [[1989]], el [[moviment antinuclear]], que s'opon per un costat a l'[[arma nuclear]] i d'atra banda a la utilisació de l'energia nuclear, s'ha vist desplaçat de la vanguarda del [[moviment ecologista]] per atres qüestions, com el [[canvi climàtic]]. 

En el més d'[[octubre]] de [[2007]] existien 439 [[central nuclear|centrals nuclears]] arreu del món que generaren 2,7 millons de [[MWh]] en [[2006]]. La potència instalada en [[2007]] era de 370.721 [[MW]]e. Encara que només 30 països en el món tenen centrals nuclears, aproximadament el 15% de l'energia elèctrica generada en el món es produïx a partir d'energia nuclear, encara que el percentage està actualment en disminució.<ref>{{ref-llibre | autor = IAEA
| títul = ENERGY, ELECTRICITY AND NUCLEAR POWER: DEVELOPMENTS AND PROJECTIONS — 25 YEARS PAST AND FUTURE
| any = 2007
| editorial = IAEA
| isbn = 978-92-0-107407-2
| url = http://www-pub.iaea.org/MTCD/publications/PubDetails.asp?pubId=7791
| llengua = anglès
}}</ref> La majoria dels països en centrals nuclears han suspés noves construccions a causa dels problemes de disposició final dels combustibles nuclears, l'activitat dels quals (i riscs per la vida humana) perdura durant molts milers d'anys. Alguns científics, com el guardonat físic [[Freeman Dyson]], sostenen que l'exageració dels beneficis de l'energia nuclear prové d'una combinació de factors econòmics i del sentit de culpa pels [[bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki]].

==== Combustibles fòssils i fonts renovables ====
El primer us industrial de l'energia hidràulica per a la generació d'electricitat alimentava per mig d'una [[turbina]] setze llànties d'arc de la fàbrica Wolverine a [[Grand Rapids]] ([[Estats Units]], [[1880]]).<ref>[http://inventors.about.com/library/inventor Lester els Allan Pelton - Water Turbines and the Beginnings of Hydroelectricity] inventors,about.com [05-06-2008]</ref> La primera central hidroelèctrica entrà en funcionament aquell mateix any en [[Northumberland]], Gran Bretanya,<ref>Rafael Alejo García-Mauricio [http://thales.cica.es/rd/recurs ''Centrals hidroelèctriques''].thales.coca.es [05-06-2008]</ref> i la primera ciutat en tindre un suministrament elèctric fon [[Godalming]], en [[Surrey]] (Anglaterra), aquell mateix any, en corrent alterna en un alternador Siemens i una dinamo conectada a una roda hidràulica, que funcionà només tres anys.<ref>[http://www.exploringsurreyspast.org.uk/themes/places/surrey/waverley/godalming/godalming_electricity Godalming - Electricity] Transcripció de documents del museu de Goldaming. [05-06-2008]</ref> 

Dos anys més tart s'obrí la primera central hidràulica estadounidenca ([[riu Fox]], [[Appleton, Wisconsin]]). El mateix any ([[1882]]), Edison obria la primera central elèctrica urbana comercial. No utilisava fonts renovables, sino la [[central termoelèctrica|generació tèrmica]] a [[petròleu]] (en tres vegades major eficiència que els models anteriors, no comercials), en Pearl Street ([[Nova York]]), de 30 kW de potència a 220-110 V de corrent continua. En l'any [[1895]], el seu competidor, Westinghouse, obre la primera central de corrent alternaa en [[Riu Niàgara|Niàgara]].<ref>[http://www.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Historia_Electricidad.htm ''Història de l'electricitat. pioners] a acenor.cl [05-06-2008]</ref> La desconfiança d'Edison cap a la corrent alternaa es mantingué fins a l'any [[1892]] i fins a finals del [[sigle XIX]] s'utilisava principalment corrent continu per a l'allumenació.<ref>[http://www.lowermanhattan.info/about/history/did_you_know/did_you_know_92960.aspx Edison's Power Plant] lowermanhattan,info [05-06-2008]</ref> El desenroll del [[generador elèctric]] i el perfeccionament de la [[turbina hidràulica]] respongueren a l'aument de la demanda d'electricitat del [[sigle XX]], de manera que des de [[1920]] el porcentage de l'hidroelectricitat en la producció total d'electricitat era ya molt significatiu. Des de llavors la tecnologia de les principals instalacions no ha variat substancialment. Una [[central hidroelèctrica]] és aquella que s'utilisa per a la generació d'energia elèctrica per mig de l'aprofitament de l'[[energia potencial]] de l'aigua embassada en una [[presa (hidràulica)|presa]] situada a més alt nivell que la central. L'aigua es porta per una canonada de descàrrega a la sala de màquines de la central, a on per mig de enormes [[turbina hidràulica|turbines hidràuliques]] es produïx la generació d'[[energia elèctrica]] en [[alternador]]s. 

Les dos característiques principals d'una central hidroelèctrica, des del punt de vista de la seua capacitat de generació d'electricitat són:
# La [[Potència física|potència]], que és funció del desnivell existent entre el nivell mig de l'embassament i el nivell mig de les aigües per baix de la central, i del cabal màxim turbinable, ademés de les característiques de la turbina i del generador.
# L'[[energia]] garantisada en un lapsus de temps determinat, generalment un any, que està en funció del volum útil de l'embassament, de la pluviometria anual i de la potència instalada.

Esta forma d'obtindre energia elèctrica no està lliure de problemes ambientals en necessitar la construcció de grans [[embassament]]s en els quals acumular l'aigua, modificant el [[Paisage (geografia)|païsage]] i els anteriors usos, tant naturals com humans, de l'aigua i l'entorn afectat. Proyectes jigantescs ([[presa d'Assuan]] a Egipte, de [[Represa d'Itaipú|Itaipú]] entre [[Brasil]] i [[Paraguai]], o de les [[Tres Gorges]] en [[China]]) tenen repercussions de tota classe, i encara que la seua viabilitat a llarc termin és qüestionada. Les ''minicentrals'' hidràuliques solen ser millor considerades des d'este punt de vista, encara que la seua capacitat de generació és molt més llimitada.

[[Archiu:Wind_2006andprediction_en.png|thumb|320px|Capacitat eòlica mundial total instalada i previsions 1997-2010.<ref>[http://www.wwindea.org/ WWEA e.V.]</ref> ]]

Actualment es troba en desenroll l'explotació comercial de la conversió en electricitat del potencial energètic que té el onage del mar, en les nomenades [[Energia mareomotriu|centralus mareomotrius]]. Estes utilisen el flux i refluïx de les [[marea|marees]]. En general poden ser útils en zones costeres a on l'amplitut de la marea siga àmplia, i les condicions morfològiques de la costa permeten la construcció d'una presa que talle l'entrada i eixida de la mar en una [[baïa]]. Es genera energia tant en el moment de l'ompliment com en el moment del buidat de la baïa.

Atres energies renovables, com l'[[energia solar]];<ref>[http://www1.ceit.es/Asignaturas/Ecologia/Trabajos/esolar/historiafv.htm ''Història de la tecnologia fotovoltaica] ceit.es [05-06-2008]</ref> tenen una història molt anterior a la seua utilisació com generadors d'electricitat, i encara que en este camp sorgiren tecnologies ya en el sigle XIX: solar en [[Edmund Becquerel]] en [[1839]] i [[Augustin Mouchet]] en [[1861]]; eòlica des de l'any [[1881]], encara que el desenroll de rotors verticals eficaços arribà en Klemin, Savoius i Darrieus, dissenyats en [[1925]], [[1929]] i [[1931]]).

L'impuls actual de les energies renovables prové de les necessitats energètiques de la [[crisis del petròleu del 1973]] i, més recentment, del fet que no emeten gasos causants d'[[efecte hivernàcul]], al contrari que els [[combustibles fòssils]] ([[carbó]], [[petròleu]] o [[gas natural]]). La producció d'electricitat solar i, sobretot, eòlica està en fort creiximent encara que no ha desenrollat tot el seu potencial.

Les tecnologies utilisades en les [[central termoelèctrica|centrals termoelèctriques]] que utilisen combustibles fòssils s'han perfeccionat, tant per obtindre una major eficiència energètica ([[cicle combinat]]) per reduir-ne l'impacte contaminant ([[pluja àcida]]), cosa que inclou les emissions de [[gasos d'efecte hivernàcul]] ([[captura i almagasenage de carbono]]).

La [[pila de combustible]]<ref>[http://www.fecyt.es/especiales/hidrogeno/descripcion.htm Piles de combustible d'hidrogen] Artícul tècnic fecyt.es [30-05-2008]</ref> lligada a les [[tecnologies de l'hidrogen]] és un dels últims dissenys proposts per a la substitució de les energies tradicionals.

=== Robòtica i màquines CNC ===
{{principal|Robot}} 
[[1952]] Una de les innovacions més importants i transcendentals en la producció de tot tipo d'objectes en la segona mitat del [[sigle XX]] ha segut l'incorporació de [[robot]]s, [[autòmat programable|autòmats programables]]<ref>[http://www.automatas.org/ Informació general sobre autòmats programables] Automátas.org [30-05-2008]</ref> i màquines guiades per [[control numèric en ordenador]] (CNC) en les cadenes i màquines de producció, principalment en tasques relacionades en la manipulació, trasllat d'objectes, processos de [[mecanisació]] i [[soldadura]]. Estes innovacions tecnològiques han segut viables entre atre coses pel disseny i construcció de noves generacions de [[motor elèctric|motors elèctrics]] de [[corrent continua]] controlats per mig de senyals electròniques d'entrada i eixida, i el gir que poden tindre en abdós sentits, aixina com la variació de la seua velocitat d'acort en les instruccions contingudes en el programa d'ordenador que els controla. 

En estes màquines s'utilisen tres tipos de motors elèctrics: [[Motor pas a pas|motors pas a pas]], [[Servomotor|servomotors]] o [[Motor encoder|motors encoder]] i [[Motor llineal|motors llineals]]. El primer desenroll en l'àrea del control numèric en ordenador (CNC) el realisà l'inventor [[USA|nort-americà]] [[Jonh Parsons|John T. Parsons]] ([[Detroit]] [[1913]]-[[2007]])<ref>National Inventors Hall of Fame Foundation (2007), [http://www.invent.org/hall_of_fame/118.html John T. Parsons] (en anglès), a ''invent.org''. [19-04-2008]</ref> juntament en el seu empleat [[Frank L. Stulen]], en la década de [[1940]], realisant la primera demostració pràctica d'aïna en moviment programat en l'any [[1952]].

La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i l'[[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaços de complir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses pel home o tasques no realisables sense intervenció d'una màquina. Estes màquines, els ''robots'' mantenen la conexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa baix el control d'un [[ordenador]] prèviament programat en les tasques que ha de realisar. Les accions d'este tipo de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap a l'any [[1942]], [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanisada a través de la seua coneguda série de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. Ademés, est autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una série de regles morals, nomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].

Els robots són utilisats hui en dia per a dur a terme tasques brutes, perilloses, difícils, repetitives o esmussades pels humans. Això usualment pren la forma d'un [[robot industrial]] utilisat en les llínies de producció. Atres aplicacions inclouen la neteja de [[residus tòxics]], [[exploració espacial]], [[mineria]], busca i rescat de persones i localisació de mines terrestres. La [[manufactura]] contínua sent el principal mercat a on els robots són utilisats. En particular, robots articulats (similars en capacitat de moviment a un braç humà) són els més utilisats comunment. Les aplicacions inclouen soldadura, pintat i càrrega de maquinària. 

L'[[indústria automotriu]] ha aprofitat esta nova tecnologia a on els robots han segut programats per reemplaçar el treball dels humans en moltes tasques repetitives. Recentment, s'ha conseguit un gran avanç en els robots dedicat a la [[medicina]] que utilisa robots d'última generació en procediments de [[cirugia invasiva]] mínima. L'automatisació de laboratoris també és una àrea en creiximent. Els robots semblen estar abaratint-se, tot relacionat en la miniaturisació dels components electrònics que s'utilisen per controlar-los. També, molts robots són dissenyats en [[simulador]]s molt abans que siguen construïts i interaccionen en ambients físics reals.<ref>Pérez Cordero, Víctor Hugo[http://web.archive.org/20020209203455/www.geocities.com/Eureka/Office/4595/robotica.html La robòtica] Geocities.com [26-05-2008]</ref>

=== Làser ===
{{principal|Làser}}
En l'any [[1960]] el físic nort-americà [[Charles Townes]] ([[1915]] -) realisà en l'[[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu bot a la fama científica: fon descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Tanmateix fon el físic nort-americà [[Gordon Gould]] ([[1920]]-[[2005]]) qui patentà els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar de que hi hagué molts llitigis perqué diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fon aixina perqué Gould fon el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Tanmateix, fon Charles Townes a qui li fon concedit el [[premi Nobel de Física]] en [[1964]].

Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de l'informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur|discs durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>

=== Electrificació dels ferrocarrils ===
{{principal|Locomotora}}
[[Archiu:TGVReBéziers.jpg|thumb|200px|Tren de Gran Velocitat francés.]]

Una de les aplicacions més significatives de l'electricitat fon la quasi total electrificació dels [[ferrocarril]]s en els països més industrialisats. La primera fase d'este procés, més generalisada que la segona, fon la substitució de les [[Locomotora|locomotores]] que utilisaven [[carbó]], per les locomotores nomenades dièsel que utilisen combustible obtengut del [[petròleu]]. Les locomotores dièsel-elèctriques consistixen bàsicament en dos components: un [[motor dièsel]] que mou un [[generador elèctric]] i diversos [[motor elèctric|motors elèctrics]] (coneguts com a motors de tracció) que comuniquen a les rodes (parelles) la força de tracció que mou la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracció per cada eix, sent generalment 4 o 6 en una locomotora típica. Els motors de tracció s'alimenten en corrent elèctrica i despuix, per mig d'[[engranage]]s, mouen les [[roda|rodes]]. En el cas de les locomotores dièsel no cal que les vies estiguen electrificades, i ya s'utilisen en casi totes les vies del món estiguen les vies electrificades o no.

El següent avanç tecnològic fon la posada en servici de locomotores elèctriques directes, les que utilisen com font d'energia l'[[energia elèctrica]] provinent d'una font externa, per aplicar-la directament a motors de tracció elèctrics. Les locomotores elèctriques requerixen la instalació de cables elèctrics d'alimentació a lo llarc de tot el recorregut, que se situen a una alçada sobre els trens per tal d'evitar accidents. Esta instalació es coneix com [[Catenària (ferrocarril)|catenària]]. Les locomotores prenen l'electricitat per un tròlei, que la majoria de les vegades té forma de [[pantógraf]] i se'l coneix com a tal. El cost de la instalació d'alimentació fa que la tracció elèctrica a soles siga rendable en llínies de gran trànsit, o be en vies en gran part del recorregut en [[túnel]] baix montanyes o per baix del mar, en dificultats per la presa d'aire per la combustió dels atres tipos de motor. 

En la [[década de 1980]] s'integraren com a propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, perque la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent: 

[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilisar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tóquio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada en [[Hamburc (estat)|Hamburc]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars en [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment llínies en [[Japó]] i [[China]]. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipo de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mijana en un servici de passagers i el de major velocitat en condicions especials de prova. En l'any [[1990]] assolí la velocitat de 515,3 km/h, i en l'any [[2007]] superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h en la llínea París-Estrasburg.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>

=== Electromedicina ===
{{principal|Electromedicina|ressonància magnètica|electroteràpia|neurologia|rajos X|Radiologia}}
[[Archiu:3D SSD.gif|thumb|150px|Image radiològica en 3D]]
Els [[rajos X]] foren descoberts en l'any [[1895]] pel físic [[alemanya|alemà]] [[Wilhelm Röntgen]], que descobrí que el bombardeig d'àtoms metàlics en [[electrons]] d'alta velocitat produïx l'emissió de radiacions de gran energia. Combinats en les tecnologies de la [[fotografia]], els rajos X permeteren obtindre imàgens de parts interiors del [[cos]] humà abans inaccessibles sense [[cirugia]]. A partir d'aquell moment es convertiren en imprescindibles mijos de [[diagnòstic]], formant part essencial del camp denominat [[electromedicina]].

El seu us principal en diagnòstic mèdic, per ser les més fàcils de visualisar, fon l'observació de les [[os|estructures òssees]]. A partir de la generalisació d'esta pràctica es desenrollà la [[radiologia]] com especialitat mèdica que ampra la radiologia com mig de diagnòstic, que contínua sent l'us més estés dels rajos X. En desenrolls posteriors s'hi afegiren la [[tomografia axial computada]] (TAC, en [[1967]], per un equip dirigit pels ingeniers [[Godfrey Newbold Hounsfield]] i [[Allan M. Cormack]], premis Nobel de medicina en [[1979]]), la [[resonància magnètica]] (descoberta com principi en l'any [[1938]] i aplicada a la image de diagnòstic per [[Paul Lauterbur]] i [[Peter Mansfield]], premis Nobel de l'any [[2003]]) i l'[[angiografia]] (utilisada des de l'any [[1927]] pel [[portugal|portugués]] [[Egas Moniz]], guanyador del premi Nobel en [[1949]], i desenrollada de forma més segura per la ''tècnica Seldinger'' des de l'any [[1953]]); aixina com l'utilisació terapèutica de la [[radioteràpia]].

Els [[ultrasons]]s foren utilisats per primera vegada en medicina per l'[[EEUU|estadounidenc]] [[George Ludwig]], a finals de la [[Anys 1940|década de 1940]], mentres que l'[[ecografia]] fon desenrollada en Suècia pels cardiòlecs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot net dels famosos físics), i en el Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]]. 

S'apliquen atres tecnologies electromèdiques en la [[cardiologia]], tant en diagnòstic ([[electrocardiograma]], utilisat des de l'any [[1911]], que li valgué el premi Nobel de [[1924]] a [[Augustus Waller]]) com en tractament ([[desfibrilador]]) i [[pròtesis]]: (els [[marcapassos]] i el [[cor artificial]]). També en àrees com els problemes d'audició (per mig dels [[audiòfon]]s) o el diagnòstic i tractament de problemes [[neurologia|neurològics]] i [[neurofisiologia|neurofisiològics]]. 

S'han equipat les [[sala d'operacions|sales d'operacions]] i [[unitat de cures intensives|unitats de rehabilitació i cures intensives]] (UVI) o (UCI) en equips electrònics i informàtics d'alta tecnologia. S'han millorat els equipaments que realisen [[anàlisis clíniques]] i s'han desenrollat [[microscopi electrònic|microscopis electrònics]] de gran resolució.

=== Telecomunicacions i Internet ===
{{principal|Telecomunicació|Internet}}
[[Archiu:ACRIMSat Animation.gif|thumb|310px|Satèlit de comunicacions]]

[[1969]] L'auge de les telecomunicacions comença quan se situen en l'[[espai exterior]] els primers [[comunicacions per satèlit|satèlits de comunicacions]], [[satèlit artificial|satèlits artificials]] situats en [[òrbita]] al voltant de la [[Terra]] que transmeten [[ona electromagnètica|ones electromagnètiques]]; pero este punt culminant tingué la seua prehistòria: El terme telecomunicació fon definit oficialment per primera vegada en l'any [[1932]] durant una conferència internacional que tingué lloc en Madrit ("tota [[transmissió]], [[emissió]] o [[recepció]], de [[signe llingüístic|signes]], senyals, [[escrit]]s, imàgens, [[so]]ns o [[informació|informacions]] de qualsevol naturalea per fil, radioelectricitat, mijos òptics o atres sistemes electromagnètics").<ref>Reunió conjunta en [[Madrit]] de la XIII Conferència de l'UTI ([[Unió Telegràfica Internacional]]) i la III de l'URI ([[Unión Radiotelegràfica Internacional]]) que a partir de llavors es fusionaren en l'[[Unió Internacional de Telecomunicacions]] (ITU), [[3 de setembre]] de [[1932]].</ref> 

La base matemàtica sobre la qual es desenrollen les telecomunicacions dependents de l'electricitat és molt anterior: fon desenrollada per Maxwell, que ya predigué que era possible propagar ones per l'espai lliure utilisant descàrregues elèctriques (prefaci de ''Treatise on Electricity and Magnetism'', [[1873]]), fet que corroborà [[Heinrich Hertz]] en el primer transmissor de ràdio generant radiofreqüències entre 31 MHz i 1.25 GHz ([[1887]]).

Aixina mateix, l'inici de l'era de la comunicació ràpida a distància ya havia començat en la primera mitat del [[sigle XIX]] en el [[telégraf elèctric]], al qual s'afegiren més tart el [[teléfon]] i la revolució de la comunicació sense fil en les ones de [[ràdio]]. A principis del [[sigle XX]] aparegué el [[teletip]] que, utilisant el [[codi Baudot]], permetia enviar i rebre text a una [[màquina d'escriure]]. En [[1921]] la ''[[wirephoto]]'' o [[telefotografia]] permeté transmetre imàgens per teléfon (ya s'havia fet telegràficament des de l'Exposició Universal de [[Londres]] de l'any [[1851]] i comercialment des de l'any [[1863]]), i a partir de llavors es comercialisà el [[fax]] per [[AT&T]]. Esta mateixa companyia nort-americana desenrollà des de l'any [[1958]] diferents tipos d'aparells digitals precedents del [[mòdem]] per les comunicacions telefòniques, que més tart s'aplicaren a la transmissió de senyes entre [[ordenador]]s i atres dispositius. En la década de 1960 comença a ser utilisada la telecomunicació en el camp de l'[[informàtica]] en l'us de [[satèlit de comunicacions|satèlits]] de comunicació i les rets de [[commutació de paquets]].

Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep les senyals enviades des de l'estació terrestre i les remet a un atre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita per mig de coets espacials que els situen circumdant la [[Terra]] a distàncies relativament propenques fora de l'atmòsfera. Les antenes utilisades preferentment en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terraces i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incidixen sobre la seua superfície es reflectixen i incidixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.

En la posada en marcha dels satèlits de comunicacions ha segut possible dispondre de molts canals de [[televisió]], l'impressionant desenrollament de la [[teléfon mòvil|telefonia mòvil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un método d'interconexió descentralisada de [[xarxa d'ordenadors|xàrcies d'ordenadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garantix que xàrcies físiques [[heterogeneïtat|heterogénees]] funcionen com una ret llògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remonten a l'any [[1969]], quan s'establí la primera conexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).

El [[sigle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tot tipo de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre l'informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.

== Vore també ==
* [[Charles Proteus Steinmetz]]
* [[Peter Peregrinus de Maricourt]]

== Referències ==
{{referències|2}}

[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Electricitat]]
[[Categoria:Història de la física|Electricitat]]