Història de Sant Cristòfol i Nevis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 07:05 7 oct 2022 per Caro de Segeda (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «A l'hora del descobriment europeu, les illes de Sant Kitts i Nevis estaven habitades pels carips…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

A l'hora del descobriment europeu, les illes de Sant Kitts i Nevis estaven habitades pels carips.

Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de Sant Kitts i Nevis. Cristóbal Colón les va aguaitar el 12 de novembre de 1493 durant el seu segon viage i va denominar Sant Jago a l'actual Sant Cristóbal. Malinterpretacións de mapes posteriors varen fer que els exploradors espanyols li donaren el nom Sant Cristóbal, que originalment havien aplicat a la illa de Saba, ubicada una miqueta més al nort. L'illa de Nevis va rebre eixe nom pels núvols que normalment cobrixen el pico volcànic de l'illa, que va recordar als espanyols l'antic milacre de Nostra Senyora de les Neus.

El primer intent no espanyol d'establir-se en el mar Carib va ocórrer en Sant Cristóbal en 1538 quan refugiats hugonots francesos de la ciutat de Dieppe varen establir una poblat i un port en la costa nort d'illa, que varen denominar Dieppe. Alguns mesos despuix de la fundació l'establiment va ser arrasat per espanyols i tots els seus habitants deportats.

El següent intent europeu va ocórrer en 1607 quan el capità John Smith va permanéixer en Neus per 5 dies en la seua ruta a fundar el primer exitós establiment en Virgínia.

La colonisació europea no va començar fins a 1623-24, quan primer els anglesos, i despuix els francesos varen aplegar a l'illa de Sant Cristóbal, el nom del qual va ser acurtat pels anglesos a St. Kitts Island. Degut a que va ser la primera colónia anglesa en el Carib, Sant Cristóbal va servir com a base per a la futura colonisació de la regió.

Els anglesos i els francesos varen ocupar Sant Cristóbal en comú des de 1628 fins a 1713, en la breu interrupció de la ocupació espanyola de 1629. Durant el sigle XVII, la guerra intermitent entre els colonos francesos i anglesos va devastar l'economia de l'illa. Mentrestant Nevis, colonisada pels anglesos en 1628, creixia pròsperament baixe les lleis Britàniques. Sant Cristóbal va ser cedida a Gran Bretanya en el Tractat d'Utrecht de 1713. Els francesos varen ocupar Sant Cristóbal i Neus en 1782.

El Tractat de Versalles en 1783 va tornar abdós illes definitivament a Gran Bretanya. Les illes formaven part de la colónia de les Illes de Sotavent des de 1871 a 1956, i de la Federació de les Índies Occidentals des de 1958 a 1962. En 1967, junt a Anguilla va aplegar a ser un estat lliure associat en el Regne Unit; Anguilla va passar a formar part dels Territoris Britànics d'Ultramar. La federació de Sant Kitts i Nevis va alcançar la completa independència el 19 de setembre de 1983.

En agost de 1998 va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en setembre de 1998, l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del PIB per a eixe any.

Enllaços externs

Commons