Edició de «Història de Noruega»

L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12 000 anys.

Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de 872. No obstant, no és sino fins als sigles XI i XII, una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. [[Noruega]] va alcançar un periodo d'esplendor en el sigle XIII, quan va ser posseïdora d'un [[Imperi colonial noruec|imperi]] en l'Atlàntic nort. A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de la [[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre 1320 i 1364 i posteriorment, entre 1397 i 1523, va formar part de la [[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a 1814. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en 1905, i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]]. En 1940 Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el 7 de maig de 1945, Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|forces aliades]]. Despuix del final de la guerra en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.

[[Categoria:Història de Noruega| ]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12.000 anys.
+L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12 000 anys.
-Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de l'any [[872]]. No obstant, no és sino fins als [[Sigle XI|sigles XI]] i [[Sigle XII|XII]], una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. [[Noruega]] va alcançar un periodo d'esplendor en el [[sigle XIII]], quan va ser posseïdora d'un [[Imperi colonial noruec|imperi]] en l'Atlàntic nort.
+Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de 872. No obstant, no és sino fins als sigles XI i XII, una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. [[Noruega]] va alcançar un periodo d'esplendor en el sigle XIII, quan va ser posseïdora d'un [[Imperi colonial noruec|imperi]] en l'Atlàntic nort. A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de la [[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre 1320 i 1364 i posteriorment, entre 1397 i 1523, va formar part de la [[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a 1814. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en 1905, i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]]. En 1940 Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el 7 de maig de 1945, Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|forces aliades]]. Despuix del final de la guerra en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.
-A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de l'[[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre els anys [[1320]] i [[1364]] i posteriorment, entre [[1397]] i [[1523]], va formar part de l'[[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a l'any [[1814]]. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en [[1905]], i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]].
-En l'any [[1940]] Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el [[7 de maig]] de [[1945]], Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|forces aliades]]. Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial|guerra]] en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.
 [[Categoria:Història de Noruega| ]]