Edició de «Història de Bèlgica»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
L'història de [[Bèlgica]] es dividix tradicionalment en dos grans episodis. El primer d'ells és aquell que comprén l'història del conjunt de territoris que varen formar en l'any [[1830]] l'Estat de Bèlgica pròpiament dit (puix mai va ser independent d'un modo estable abans d'enguany). El segon reprén la successió d'acontenyiments a partir d'esta data clau, que supon el naiximent de Bèlgica mentres que nació independent política i territorialment parlant.
 
L'història de [[Bèlgica]] es dividix tradicionalment en dos grans episodis. El primer d'ells és aquell que comprén l'història del conjunt de territoris que varen formar en l'any [[1830]] l'Estat de Bèlgica pròpiament dit (puix mai va ser independent d'un modo estable abans d'enguany). El segon reprén la successió d'acontenyiments a partir d'esta data clau, que supon el naiximent de Bèlgica mentres que nació independent política i territorialment parlant.
  
== Generalitats ==
+
== Bèlgica: 1830-1914 ==
L'història de Bèlgica està lligada a l'història dels atres Estats del Benelux. Poc a poc, els diversos Estats situats entre les futures [[França]] i [[Alemanya]] haurien de fusionar-se en un sol Estat pels Ducs de Borgonya. Esta unificació va començar en l'any [[1384]] i no va finalisar sino fins a l'any [[1443]]. Els territoris varen ser nomenats [[Paisos Baixos]] (nomenats "Bèlgica" durant la dominació romana).
+
[[Archiu:Belgie territorriumclaims 1919.jpg|thumb|left|200px|Reivindicacions territorials de Bèlgica (en un cartell de 1919)]]
  
En el [[sigle XVI]] i com a conseqüència de la Reforma Protestant, les províncies del nort varen proclamar la seua independència. Des de llavors cal distinguir entre:
+
=== Un estat en formació ===
 +
El [[4 d'octubre]] de [[1830]], un govern provisional va proclamar l'independència de Bèlgica i el [[3 de novembre]] va ser elegit el Congrés nacional belga entre uns 30.000 electors. El [[7 de febrer]] de [[1831]] es va aprovar la constitució del nou estat. La majoria dels electors procedien de la burguesia i el [[Idioma francés|francés]] va ser elegit com a únic idioma oficial. L'opinió general era que els francòfons eren majoria en Bèlgica, puix el francés era, durant esta época, la llengua de l'èlit i de la classe dominant que s'havia apoderat del poder polític. En [[Flandes]], aixina com en Valònia i Brusseles, el poble usava les seues llengües regionals.
  
* Els Paisos Baixos del Nort: Estat protestant i independent; lo que més tart seria Paisos Baixos.
 
* Els Paisos Baixos del Sur: Estat catòlic governat per sobirans estrangers fins a l'any [[1789]] (per la casa dels Habsburcs: primer pels espanyols, despuix pels austríacs). Entre els anys 1789 i [[1830]], estos Paisos Baixos del Sur varen ser ocupats pels francesos i pels neerlandesos, abans de terminar sent independents com a Estat belga. Finalment, en l'any [[1839]], una part de Bèlgica formaria un nou Estat: el Gran Ducat de Luxemburc.
 
  
== Bèlgica: 1830-1914 ==
 
[[File:Reino Unido de los Países Bajos en 1815-es.svg|thumb|left|200px|Regne Unit dels Països Baixos]]
 
 
=== Un estat en formació ===
 
El [[4 d'octubre]] de l'any [[1830]], un govern provisional va proclamar l'independència de Bèlgica i el [[3 de novembre]] va ser elegit el Congrés nacional belga entre uns 30.000 electors. El [[7 de febrer]] de l'any [[1831]] es va aprovar la constitució del nou estat. La majoria dels electors procedien de la burguesia i el [[Idioma francés|francés]] va ser elegit com a únic idioma oficial. L'opinió general era que els francòfons eren majoria en Bèlgica, puix el francés era, durant esta época, la llengua de l'èlit i de la classe dominant que s'havia apoderat del poder polític. En [[Flandes]], aixina com en Valònia i Brusseles, el poble usava les seues llengües regionals.
 
  
 
{{Història d'Europa}}
 
{{Història d'Europa}}
  
[[Categoria:Història]]
 
 
[[Categoria:Història de Bèlgica| ]]
 
[[Categoria:Història de Bèlgica| ]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: