Edició de «Hipólito Rovira»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Era fill de l'[[escultor]] [[Vicente Rovira]] i de la seua segona esposa María Martí, i va ser batejat en la [[Iglésia de Sant Esteve (Valéncia)|parròquia de Sant Esteve]] el [[15 d'agost]] de [[1695]]. | Era fill de l'[[escultor]] [[Vicente Rovira]] i de la seua segona esposa María Martí, i va ser batejat en la [[Iglésia de Sant Esteve (Valéncia)|parròquia de Sant Esteve]] el [[15 d'agost]] de [[1695]]. | ||
| − | Rovira va tindre una primerenca afició al dibuix i al gravat, animada i supervisada per [[Evaristo Muñoz Estarlich]] i pel gravador [[Juan Bautista Ravanals]]. Esta precocitat artística es reflectix en un gravat aparegut en l'obra ''Les tres púrpures d'Alzira. Bernardo, María i Gracia'' (escrita pel canonge de la [[catedral de Valéncia]] [[Jaume Cervera]] i impresa en | + | Rovira va tindre una primerenca afició al dibuix i al gravat, animada i supervisada per [[Evaristo Muñoz Estarlich]] i pel gravador [[Juan Bautista Ravanals]]. Esta precocitat artística es reflectix en un gravat aparegut en l'obra ''Les tres púrpures d'Alzira. Bernardo, María i Gracia'' (escrita pel canonge de la [[catedral de Valéncia]] [[Jaume Cervera]] i impresa en [[1707]] en els tallers de [[Jaume Bordázar]]). Una atra obra, més treballada, va ser el gravat per a ilustrar el primer volum del ''Museu Pictòric'' d'[[Antonio Palomino]]. En [[1716]] va gravar el retrat del venerable dominic fra [[Domingo Anadon]] per a la vida escrita pel pare [[Serafín Tomás Miguel]]. Posteriorment gravaria el capçal de les ''Patents de sanitat de Valéncia'', encàrrec de l'Ajuntament de la ciutat, i també s'encarregaria de dos estampes en motiu de la canonisació de [[Francisco de Regis]]. Hipólito Rovira també realisa retrats: del [[Marqués de Dosaigües]] (el seu protector), de l'arquebisbe Company (segons un dibuix de J. Camarón), del duc d'Alcúdia i d'[[Hugo de Moncada]], general de les galeres valencianes (segons un dibuix de J. Carmona). |
Com a molts dels artistes de l'época, viaja a [[Itàlia]] per a formar-se cap a [[1720]]. Allí entra en contacte en [[Corrado Giaquinto]] i [[Sebastiano Conca]]. En [[Roma]] va gojar de la protecció del pare Vicente Ripoll, general de l'orde dominica, dedicant-se a copiar els frescs d'[[Annibale Carracci]] del [[Palau Farnese]] (segons testimonien Orellana i Ceán). | Com a molts dels artistes de l'época, viaja a [[Itàlia]] per a formar-se cap a [[1720]]. Allí entra en contacte en [[Corrado Giaquinto]] i [[Sebastiano Conca]]. En [[Roma]] va gojar de la protecció del pare Vicente Ripoll, general de l'orde dominica, dedicant-se a copiar els frescs d'[[Annibale Carracci]] del [[Palau Farnese]] (segons testimonien Orellana i Ceán). | ||
| − | En acabant de que la seua salut física i mental es resentira, va tornar a Valéncia, a on va pintar la cúpula de la capella de sant [[Lluís Bertrán]] del [[Convent de Santo Domingo (Valéncia)|convent de Santo Domingo]]. En | + | En acabant de que la seua salut física i mental es resentira, va tornar a Valéncia, a on va pintar la cúpula de la capella de sant [[Lluís Bertrán]] del [[Convent de Santo Domingo (Valéncia)|convent de Santo Domingo]]. En [[1736]] rep un pago per la neteja de les taules de l'altar major de la [[catedral de Valéncia]], per a la qual també va pintar dos quadros: ''La conversació de Sant Pau'' i ''Santiago Matamoros''. Per al [[monasteri de Saidïa]] va pintar un ''Naiximent del Chiquet Deu'' i una [[Mare de Deu del Rosari]]. En la casa d'[[Ignacio Vergara]] hi havia atres pintures seues, com ''un ''Sacrifici d'Isaac'', segons indica Orellana. |
| − | El seu protector, Ginés Rabassa de Perellós, nomenat marqués pel rei [[Carles II d'Espanya|Carles II]], tenia estajat a Hipólito en el [[Palau del Marqués de Dosaigües|palau dels antics barons de Dosaigües]], i ad ell es deu l'encàrrec per a la nova portada del palau, ideada per Rovira i eixecutada per [[Ignacio Vergara]] i Luis Domingo a partir de | + | El seu protector, Ginés Rabassa de Perellós, nomenat marqués pel rei [[Carles II d'Espanya|Carles II]], tenia estajat a Hipólito en el [[Palau del Marqués de Dosaigües|palau dels antics barons de Dosaigües]], i ad ell es deu l'encàrrec per a la nova portada del palau, ideada per Rovira i eixecutada per [[Ignacio Vergara]] i Luis Domingo a partir de [[1740]]. De la mateixa manera, també es va encarregar de dissenyar una carrossa per al marqués (la ''Carrossa de les Nimfes'', conservada en el palau) que igualment va esculpir Vergara. |
L'empijorament de la salut mental d'Hipólito Rovira va provocar el seu trasllat a la Misericòrdia i despuix a l'[[Hospital General de Valéncia]], a on moriria el [[7 de maig]] de 1765. | L'empijorament de la salut mental d'Hipólito Rovira va provocar el seu trasllat a la Misericòrdia i despuix a l'[[Hospital General de Valéncia]], a on moriria el [[7 de maig]] de 1765. | ||