Diferència entre les revisions de "Gustavia"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
L'illa de Saint-Barthélemy, antiga possessió espanyola, fon reclamada i ocupada per França en l'any [[1648]]. Cedida a [[Suècia]] a canvi de drets comercials en [[Gotemburc]] en l'any [[1784]], el regne escandinau fundà per a administrar-la la Companyia Sueca de les Índies Occidentals. Pròspera durant les guerres napoleòniques, els actius de la Companyia varen descendir despuix de [[1815]], per la qual cosa l'illa fon venuda a França en l'any [[1878]]. | L'illa de Saint-Barthélemy, antiga possessió espanyola, fon reclamada i ocupada per França en l'any [[1648]]. Cedida a [[Suècia]] a canvi de drets comercials en [[Gotemburc]] en l'any [[1784]], el regne escandinau fundà per a administrar-la la Companyia Sueca de les Índies Occidentals. Pròspera durant les guerres napoleòniques, els actius de la Companyia varen descendir despuix de [[1815]], per la qual cosa l'illa fon venuda a França en l'any [[1878]]. | ||
| − | L'emplaçament de Gustavia fon nomenat originalment Li Carénage, ya que funcionava com un lloc per a la reparació dels bucs danyats, tasca coneguda com [[carena]]. A mitan del [[sigle XVII]] es varen edificar tres forts per a protegir el port: Oscar (anteriorment Gustav Adolf), Karl i Gustav. Segons els documents de la Companyia, el nom Gustavia es va usar per primera volta entre el [[28 de decembre]] de [[1786]] i el [[9 de febrer]] de [[1787]] com a homenage al rei de Suècia: [[Gustau III]]. L' | + | L'emplaçament de Gustavia fon nomenat originalment Li Carénage, ya que funcionava com un lloc per a la reparació dels bucs danyats, tasca coneguda com [[carena]]. A mitan del [[sigle XVII]] es varen edificar tres forts per a protegir el port: Oscar (anteriorment Gustav Adolf), Karl i Gustav. Segons els documents de la Companyia, el nom Gustavia es va usar per primera volta entre el [[28 de decembre]] de [[1786]] i el [[9 de febrer]] de [[1787]] com a homenage al rei de Suècia: [[Gustau III]]. L'iglésia anglicana de Saint-Barthélemy, ubicada front al port, fon construïda en l'any [[1855]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{commonscat|Gustavia}} | + | {{commonscat|Gustavia (Saint-Barthélemy)}} |
[[Categoria:Saint-Barthélemy]] | [[Categoria:Saint-Barthélemy]] | ||
Última revisió del 19:07 20 set 2023
Gustavia és la ciutat capital de l'illa de Saint-Barthélemy (també coneguda com Saint Bart). Va rebre el seu nom en honor del Rei Gustau III de Suècia, país que durant part dels sigles XVIII i XIX administrà l'illa.
Història[editar | editar còdic]
L'illa de Saint-Barthélemy, antiga possessió espanyola, fon reclamada i ocupada per França en l'any 1648. Cedida a Suècia a canvi de drets comercials en Gotemburc en l'any 1784, el regne escandinau fundà per a administrar-la la Companyia Sueca de les Índies Occidentals. Pròspera durant les guerres napoleòniques, els actius de la Companyia varen descendir despuix de 1815, per la qual cosa l'illa fon venuda a França en l'any 1878.
L'emplaçament de Gustavia fon nomenat originalment Li Carénage, ya que funcionava com un lloc per a la reparació dels bucs danyats, tasca coneguda com carena. A mitan del sigle XVII es varen edificar tres forts per a protegir el port: Oscar (anteriorment Gustav Adolf), Karl i Gustav. Segons els documents de la Companyia, el nom Gustavia es va usar per primera volta entre el 28 de decembre de 1786 i el 9 de febrer de 1787 com a homenage al rei de Suècia: Gustau III. L'iglésia anglicana de Saint-Barthélemy, ubicada front al port, fon construïda en l'any 1855.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gustavia.