Edició de «Guerra dels cents anys»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:Guerra dels cent anys.gif|thumb|250px|right|Evolució de la Guerra dels cent anys: <br />Groc: Territori francès<br />Gris: Territori anglès<br />Gris fosc: Territori de borgonya]] |
| − | |||
| − | |||
La '''guerra dels cent anys''' representa el periodo d'enfrontaments que sostingueren [[França]] i [[Anglaterra]] durant la nomenada [[Edat mija|Baixa Edat mija]]. | La '''guerra dels cent anys''' representa el periodo d'enfrontaments que sostingueren [[França]] i [[Anglaterra]] durant la nomenada [[Edat mija|Baixa Edat mija]]. | ||
| Llínea 8: | Llínea 6: | ||
== Causes == | == Causes == | ||
| − | Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en [[1290]], tingueren una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en [[1297]]. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir els seus drets com a soberà pels feus de [[Normandia]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingué com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i la germana del monarca francés en la | + | Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en [[1290]], tingueren una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en [[1297]]. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir els seus drets com a soberà pels feus de [[Normandia]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingué com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i la germana del monarca francés en la cridada firma de la pau de [[Paris]] (1303), encara que els problemes no estaven solucionats. |
Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despuix de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despuix se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germana de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada al seu marit i acabà en el rei anglés vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys. | Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despuix de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despuix se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germana de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada al seu marit i acabà en el rei anglés vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys. | ||
| Llínea 14: | Llínea 12: | ||
== Primera etapa == | == Primera etapa == | ||
| − | + | ||
En la primera etapa, que dura fins a l'any[[1360]], [[Eduart III]] se sent pressionat pels francesos des d'[[Escocia]] per lo que decidix reclamar el titul de rei de [[França]] com hereu del seu tio Carles IV, buscant un clima d'inestabilitat en [[Flandes]]. Se produÍ una important batalla naval en Sluys que va supondre la primera derrota francesa i la destrucció de la seua flota, pero més sanguinosa encara fon la successió en el ducat de [[Bretanya]], lloc estrategic entre abdós països, i a on [[Anglaterra]] torna a donar un dur colp en la presa del port de Brest. | En la primera etapa, que dura fins a l'any[[1360]], [[Eduart III]] se sent pressionat pels francesos des d'[[Escocia]] per lo que decidix reclamar el titul de rei de [[França]] com hereu del seu tio Carles IV, buscant un clima d'inestabilitat en [[Flandes]]. Se produÍ una important batalla naval en Sluys que va supondre la primera derrota francesa i la destrucció de la seua flota, pero més sanguinosa encara fon la successió en el ducat de [[Bretanya]], lloc estrategic entre abdós països, i a on [[Anglaterra]] torna a donar un dur colp en la presa del port de Brest. | ||
| − | + | En [[1346]] el rei anglés desembarà en [[Normandia]] acompanyat d'uns quinze mil hòmens en l'intenció d'arribar fins [[Paris]]. Abans se feren en la ciutat de [[Calais]], lo que facilitava el tràfic de tot tipo de mercancies des de Dover. La situació era cada vegada més favorable per als anglesos, fins i tot en [[Escocia]] el rei [[Davit II]] havia segut fet presoner, pero la [[pesta negra]] aplaçà un temps les intencions angleses, fins que el primogenit del rei, el Princep Negre tornà a la carrega i se anexionà [[Burdeus]], [[Toulouse]], [[Poitiers]], mentres el nou rei francés [[Joan II]] fon capturat i traslladat a la [[Torre de Londres]]. Esta primera etapa conclou en l'[[acort de Bretigny]], en el que se cedix una gran part de [[França]] ad [[Anglaterra]]: [[Aquitania]], [[Normandia]], [[Maine]], [[Turena]] i [[Anjou]] i tres millons de corones d'or per a lliberar al rei. Aixo si, Eduart III renuncià als seus drets sobre la corona francesa. | |
| − | |||
| − | En [[1346]] el rei anglés desembarà en [[Normandia]] acompanyat d'uns quinze mil hòmens en l'intenció d'arribar fins [[Paris]]. Abans se feren en la ciutat de [[Calais]], lo que facilitava el tràfic de tot tipo de mercancies des de Dover. La situació era cada vegada més favorable per als anglesos, | ||
| − | En qualsevol cas [[França]] ix molt perjudicat en la primera part de la contienda. Despuix haurà un periodo de pau. En [[França]] pujara al tro [[Carles V]], que intentarà animar a la població per metodos propagandistics i reformar l'administració, mentres que en [[Anglaterra]] puja al poder [[Ricart II]], de deu anys, moment en que l'impuls triumfant s'anava apagant poc a poc, | + | En qualsevol cas [[França]] ix molt perjudicat en la primera part de la contienda. Despuix haurà un periodo de pau. En [[França]] pujara al tro [[Carles V]], que intentarà animar a la població per metodos propagandistics i reformar l'administració, mentres que en [[Anglaterra]] puja al poder [[Ricart II]], de deu anys, moment en que l'impuls triumfant s'anava apagant poc a poc, i fins i tot començaren a apareixer algunes derrotes importants en la mar, ajudades per l'aliança franc-castellana, que aniquilà als anglesos en [[La Rochela]] ([[1372]]). |
En [[1380]] puja al tro en [[França]] el menor d'edat [[Carles VI]], que una vegada adult te accesos de locura que li incapacitarà per a governar; en qualsevol cas un nou matrimoni entre [[Ricart II]] en Isabel, filla de [[Carles VI]] donara en la firma de 28 anys de pau. | En [[1380]] puja al tro en [[França]] el menor d'edat [[Carles VI]], que una vegada adult te accesos de locura que li incapacitarà per a governar; en qualsevol cas un nou matrimoni entre [[Ricart II]] en Isabel, filla de [[Carles VI]] donara en la firma de 28 anys de pau. | ||
== Segona etapa == | == Segona etapa == | ||
| − | |||
| − | Entre els anys [[1399]] i [[1422]] se | + | Entre els anys [[1399]] i [[1422]] se produix un nou periodo de batalles, en lo que supon atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en [[1415]] [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran cantitat de nobles. Ademés hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germà del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmarà en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei francés. |
En 1422 [[Enric VI]] controla abdós països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estarpa dirigit per [[Carles VII]], figura que se vorà totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la pressió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Paris]] en [[1436]], [[Normandia]] en [[1449]], Bayona i Burdeos en [[1451]], i tot el païs dos anys despuix, excepte [[Calais]]. La guerra havia terminat. | En 1422 [[Enric VI]] controla abdós països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estarpa dirigit per [[Carles VII]], figura que se vorà totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la pressió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Paris]] en [[1436]], [[Normandia]] en [[1449]], Bayona i Burdeos en [[1451]], i tot el païs dos anys despuix, excepte [[Calais]]. La guerra havia terminat. | ||