Diferència entre les revisions de "Guerra de les Malvines"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlàntic Sur''' (en anglés Falklands War) fon un conflicte armat entre [[Argentina]] i el [[Regne Unit]] que va tindre lloc en les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur i Sandwich del Sur.  
 
La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlàntic Sur''' (en anglés Falklands War) fon un conflicte armat entre [[Argentina]] i el [[Regne Unit]] que va tindre lloc en les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur i Sandwich del Sur.  
  
La guerra es va desenrollar entre el 2 d'abril, dia de l'invasio de les illes per part de l'eixercit argentí, i el [[14 de juny]] de [[1982]], data de la seua rendicio, lo que comportà la reocupacio dels archipèlecs per part del [[Regne Unit]]. La causa immediata va ser la lluita per la sobirania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any [[1833]] i dominats des de llavors pel [[Regne Unit]], mai acceptat per [[Argentina]] que els seguix reclamant com part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats ilegalment per una potencia invasora i els inclou com a part de la seua província de Tierra del Fuego, Antartida e Islas del Atlantico Sur.  
+
La guerra es va desenrollar entre el 2 d'[[abril]], dia de l'invasio de les illes per part de l'eixercit argentí, i el [[14 de juny]] de [[1982]], data de la seua rendicio, lo que comportà la reocupacio dels archipèlecs per part del [[Regne Unit]]. La causa immediata va ser la lluita per la sobirania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any [[1833]] i dominats des de llavors pel [[Regne Unit]], mai acceptat per [[Argentina]] que els seguix reclamant com part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats ilegalment per una potencia invasora i els inclou com a part de la seua província de Tierra del Fuego, [[Antartida]] e Islas del Atlantic Sud.  
  
 
El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]].
 
El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]].

Revisió de 15:39 23 març 2010

La Guerra de les Malvines o Guerra de l'Atlàntic Sur (en anglés Falklands War) fon un conflicte armat entre Argentina i el Regne Unit que va tindre lloc en les Illes Malvines, Georgias del Sur i Sandwich del Sur.

La guerra es va desenrollar entre el 2 d'abril, dia de l'invasio de les illes per part de l'eixercit argentí, i el 14 de juny de 1982, data de la seua rendicio, lo que comportà la reocupacio dels archipèlecs per part del Regne Unit. La causa immediata va ser la lluita per la sobirania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any 1833 i dominats des de llavors pel Regne Unit, mai acceptat per Argentina que els seguix reclamant com part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats ilegalment per una potencia invasora i els inclou com a part de la seua província de Tierra del Fuego, Antartida e Islas del Atlantic Sud.

El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a Argentina, la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el Regne Unit, per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de Margaret Thatcher tinguera la reelecció en les eleccions de l'any 1983.