Edició de «Guerra de les Malvines»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
==Fets principals de la Guerra de les Malvines== | ==Fets principals de la Guerra de les Malvines== | ||
| − | El [[5 d'abril]] les tropes britaniques partiren cap a les Malvines des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de [[maig]] atacaren per mar i aire [[Port Argenti]] i Port Darwin. El [[6 de maig]] moriren 323 mariners del buc argenti [[ARA General Belgrano]], afonat pel submari atomic Conqueror. El [[4 de maig]] avions de l'Armada Argentina fonaren al buc | + | El [[5 d'abril]] les tropes britaniques partiren cap a les Malvines des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de [[maig]] atacaren per mar i aire [[Port Argenti]] i Port Darwin. El [[6 de maig]] moriren 323 mariners del buc argenti [[ARA General Belgrano]], afonat pel submari atomic Conqueror. El [[4 de maig]] avions de l'Armada Argentina fonaren al buc angles [[HMS Sheffield]]. |
| − | El 6 de maig | + | El 6 de maig l'ONU propongué el retir de les forcesd'abdos països i l'administració de les illes per part de les Nacions Unides mentres duren les negociacions. El Govern de [[Margaret Tatcher]] rebujà el plà. El [[12 de maig]] partiren des de Southampton, a bordo del transatlantic Queen Elizabeth, 3000 soldats britanics, entre ells un regiment de 'gurkas'. En els dies posteriors s'intensificaren els combats. El [[1 de juny]] l'eixercit britanic prengue el Mont Kent, a 20 quilometros de Port Argenti. Successives victories permeteren als anglesos ocupar les posicions argentines. |
| − | ==Alt | + | ==Alt al foc i capitulacio== |
El [[14 de juny]] els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulació argentina. En [[Buenos Aires]] hagué manifestacions contra la rendició que terminaren en greus enfrontaments. | El [[14 de juny]] els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulació argentina. En [[Buenos Aires]] hagué manifestacions contra la rendició que terminaren en greus enfrontaments. | ||
| − | El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] | + | El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||