Edició de «Guerra de les Malvines»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlàntic Sur''' (en anglés Falklands War) fon un conflicte armat entre [[Argentina]] i el [[Regne Unit]] que va tindre lloc en les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur i Sandwich del Sur. | |
− | La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlàntic Sur''' (en | ||
− | La guerra es va desenrollar entre el | + | La guerra es va desenrollar entre el 2 d'[[abril]], dia de l'invasio de les illes per part de l'eixercit argentí, i el [[14 de juny]] de [[1982]], data de la seua rendicio, lo que comportà la reocupacio dels archipèlecs per part del [[Regne Unit]]. La causa immediata va ser la lluita per la sobirania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any [[1833]] i dominats des de llavors pel [[Regne Unit]], mai acceptat per [[Argentina]] que els seguix reclamant com part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats ilegalment per una potencia invasora i els inclou com a part de la seua província de Tierra del Fuego, [[Antartida]] e Islas del Atlantic Sud. |
− | + | ==Esclafit de la Guerra de les Malvinas== | |
− | ==Esclafit de la Guerra de les | + | El dia 2 d'abril de 1982 l'eixercit argenti invadil'archipelec de les Malvines. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] posà en alerta a les seues tropes i el [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] se reuni per a tractar el tema. |
− | El dia 2 d'abril de 1982 l'eixercit argenti invadil'archipelec de les Malvines. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] posà en alerta a les seues tropes i el [[Consell de Seguritat]] de | ||
− | |||
− | |||
+ | Argentina, governada per Lleopolt Galtieri, anuncià que les [[illes Malvinas]], [[Georgias]] i [[Sanduig del Sur ]]queden baix la seua sobirania. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] trencà relacions diplomatiques en Argentina i anuncià la remesa de tropes. El [[Perú]] envià avions i armes per a ajudar a Argentina; mentres que [[Chile]] recolzà a [[Anglaterra]]. | ||
==Fets principals de la Guerra de les Malvines== | ==Fets principals de la Guerra de les Malvines== | ||
− | El | + | El 5 d'abril les tropes britaniques partiren cap a lesMalvinas des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de [[maig]] atacaren per mar i aire [[Port Argenti]] i Port Darwin. El 6 de maig moriren 323 mariners del buc argenti [[ARA General Belgrano]], afonat pel submari atomic Conqueror. El 4 de maig avions de l'Armada Argentina fonaren al buc angles [[HMS Sheffield]]. |
− | El 6 de maig | + | El 6 de maig l'ONU propongue el retir de les forcesd'abdos països i l'administracio de les illes per part de les Nacions Unidesmentres duren les negociacions. El Govern de [[Margaret Tatcher]] rebujà el plà. El 12 de maig partiren des de Southampton, a bordo del transatlantic Queen Elizabeth, 3000 soldats britanics, entre ells un regiment de 'gurkas'. En els dies posteriors s'intensificaren els combats. El 1 de juny l'eixercit britanic prengue el Mont Kent, a 20 quilometros de Port Argenti. Successives victories permeteren als anglesos ocupar les posicions argentines. |
− | ==Alt | + | ==Alt al foc i capitulacia== |
− | El | + | El 14 de juny els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulacia argentina. En Buenos Aires hague manifestacions contra la rendicio que terminaren en greus enfrontaments. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]]. | |
− | |||
− | |||
[[Categoria:Història d'Argentina]] | [[Categoria:Història d'Argentina]] | ||
− | [[Categoria:Història | + | [[Categoria:Història del Regne Unit]] |