Edició de «Guerra de Troya»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Conflicte militar
 
{{Conflicte militar
|nom_batalla=Guerra de Troya
+
|nome_batalla=Guerra de Troya
|image= [[Image:J G Trautmann Das brennende Troja.jpg|250px]]
+
|imachen= [[Image:J G Trautmann Das brennende Troja.jpg|250px]]
|descripció_image = ''La caiguda de Troya'', per [[Johann Georg Trautmann]]
+
|descrizión_imachen= ''La caiguda de Troya'', per [[Johann Georg Trautmann]]
 
|calendata= Eratòstenes va datar la guerra de Troya entre el 1194 a. C. i el 1184 a. C., la Marmor Parium entre el 1219 i el 1209 a. C., i Heròdot en el 1250 a. C.
 
|calendata= Eratòstenes va datar la guerra de Troya entre el 1194 a. C. i el 1184 a. C., la Marmor Parium entre el 1219 i el 1209 a. C., i Heròdot en el 1250 a. C.
 
|puesto=La ciutat de Troya i les seues afores
 
|puesto=La ciutat de Troya i les seues afores
|resultat = Victoria dels aqueus sobre Troya<br>Destrucció de la ciutat<br>Expulsió dels habitants<br>Mort del rei Príam, del príncip Héctor i del príncip Paris
+
|resultato=Victoria dels aqueus sobre Troya<br>Destrucció de la ciutat<br>Expulsió dels habitants<br>Mort del rei Príam, del príncip Héctor i del príncip Paris
|combatents1= Lliga aquea
+
|combatiens1=Lliga aquea
|combatents2= Troyans
+
|combatiens2=Troyans
|comandants1= Agamèmnon<br>Menelau
+
|comandans1= Agamèmnon<br>Menelau
|comandants2= Príam<br>Héctor<br>Paris
+
|comandans2= Príam<br>Héctor<br>Paris
|soldats1 = 1186 barcos de guerra<br>5 deus olímpics
+
|soldaus1 = 1186 barcos de guerra<br>5 deus olímpics
|soldats2 = 6 deus olímpics
+
|soldaus2 = 6 deus olímpics
|baixes1 =  
+
|baxas1 =  
|baixes2 =  
+
|baxas2 =  
|campanya =  
+
|campaña =  
|campanya2 =  
+
|campaña2 =  
 
}}
 
}}
 
 
Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.
 
Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.
 +
[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més debil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més difícil), i aço coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als heroes d’episodis belics.
  
[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.).
+
La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.
 
 
Homer descriu a [[Troya]] com la de l'ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (a on l'acces era més difícil), i açò coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d'[[Homer]] canten als héroes d’episodis belics.
 
 
 
La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l'atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l'entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d'[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l'ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l'ajuda de tots els reis [[grec|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s'enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L'[[Iliada]] d'[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l'últim any d'accions beliques.
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: