Grutes de Sant Josep

Interior de les coves de Sant Josep

Es coneix com "les Coves de Sant Josep" a un conjunt de coves que es formaren en el triàsic, prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilòmetros de la localitat de La Vall d'Uxó. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la Província de Castelló i la 2a de la Comunitat Valenciana. És el riu subterrani navegable més llarc d'Europa.

Història

La Cavitat de les Coves de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els yaciments arqueològics trobats en la boca d'accés i la proximitat d'un poblat ibèric també nos indica que en esta època la cova ya era coneguda també durant la llarga dominació romana, ya que s'ha trobat una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras.

Exploració

• N'hi ha referències del sigle XIX sobre la costum de concentrar als veïns al voltant de la font del parage ("La Font de Sant Josep"), a causa de la festivitat de la "Festa de les Flors", a on era habitual que els més atrevits s'adinsaren en la cova. No obstant això, no va ser fins a l'any 1902, quan es realisà la primera exploració coneguda, arribant a la "Boca del Forn" (un estret pas que a través del chicotet espai que deixaven les aigües en aquella època, marcava el llímit de la part accessible de la cova).
• En 1915 el prestigiós historiador Carles Sarthou Carreres realisà una exploració parcial.
• En 1926, un grup de veïns superà la "Boca del Forn" i conseguí arribar al Llac de Diana, trobant com a obstacul insalvable la Galeria dels Sifons
• En 1929, mor Herminio Arroyas Martinez, un veí de la localitat a l'intentar superar la "Galeria dels Sifons". En estos anys escomençen les primeres temtatives de condicionar la cova per a facilitar les visites instalant passareles.
• Des de 1936 fins a 1950, s'inicien les obres d'urbanisació, en el dragage i construcció d'una presa, pel que ya en 1950, la Boca de Forn deixa de ser el llímit del recorregut, i per mig de barrinades s'engrandix fins a permetre el pas de les barques.
• La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs es realisà en 1954, per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en 1958 este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova.
• En 1960 es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons".
• Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en 1961, quedant descobert l'"Estany Blau" i la resta de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca".
• En els anys successius (de 1971 a 1975), diverses expedicions d'espeleòlecs de Castelló i escafandristes de Barcelona, acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut.