Edició de «Gregorio Salvador Caja»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 18: Llínea 18:
 
== Trayectòria professional ==
 
== Trayectòria professional ==
  
Llicenciat en Filologia Romànica per l'[[Universitat de Granada]], es va doctorar en l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. En l'any [[1959]] guanyà per oposició la càtedra de Llengua i Lliteratura Espanyoles d'Institut, eixercitant la llabor docent en [[Algecires]], [[Cartagena]] i [[Astorga]]. Des de la seua càtedra de Gramàtica Històrica, obtinguda en [[1966]] en l'[[Universitat de La Laguna de Tenerife]], va introduir en [[Espanya]] l'obra i el pensament d'[[Eugeni Coseriu]]. Fon elegit decà d'esta facultat a l'any següent i va crear una fèrtil escola d'estudis semàntics estructuralista, coneguda com la «Escola Semàntica de La Laguna». Va eixercir com a professor visitant en l'Universitat de Maryland, en el Colege de Mèxic i en l'Universitat de Buenos Aires. A partir de l'any [[1975]], Salvador Caja continuà el seu magisteri en la Facultat de Lletres de l'Universitat de Granada i, en [[1979]], va recalar en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. En l'any [[1980]] alcançà la càtedra de Llengua Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit a on, despuix de la seua jubilació, fon nomenat catedràtic emèrit.
+
Llicenciat en Filologia Romànica per l'[[Universitat de Granada]], es va doctorar en l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. En l'any [[1959]] guanyà per oposició la càtedra de Llengua i Lliteratura Espanyoles d'Institut, eixercitant la llabor docent en [[Algecires]], [[Cartagena]] i [[Astorga]]. Des de la seua càtedra de Gramàtica Històrica, obtinguda en [[1966]] en l'[[Universitat de La Laguna de Tenerife]], va introduir en [[Espanya]] l'obra i el pensament d'[[Eugenio Coseriu]]. Fon elegit decà d'esta facultat a l'any següent i va crear una fèrtil escola d'estudis semàntics estructuralista, coneguda com la «Escola Semàntica de La Laguna». Va eixercir com a professor visitant en l'Universitat de Maryland, en el Colege de Mèxic i en l'Universitat de Buenos Aires. A partir de l'any [[1975]], Salvador Caja continuà el seu magisteri en la Facultat de Lletres de l'Universitat de Granada i, en [[1979]], va recalar en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. En l'any [[1980]] alcançà la càtedra de Llengua Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit a on, despuix de la seua jubilació, fon nomenat catedràtic emèrit.
  
 
Gregorio Salvador és un crític lliterari de reconegut prestigi. Ha publicat estudis lliteraris sobre poetes com [[Federico García Lorca]], [[Blas de Otero]], [[Miguel Hernández]], [[Antonio Machado]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Salvador ha defés la validea de les teories del círcul llingüístic de [[Copenhague]], el método del qual d'anàlisis ha seguit en els seus treballs.
 
Gregorio Salvador és un crític lliterari de reconegut prestigi. Ha publicat estudis lliteraris sobre poetes com [[Federico García Lorca]], [[Blas de Otero]], [[Miguel Hernández]], [[Antonio Machado]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Salvador ha defés la validea de les teories del círcul llingüístic de [[Copenhague]], el método del qual d'anàlisis ha seguit en els seus treballs.
Llínea 24: Llínea 24:
 
En [[juny]] de l'any [[1986]] fon elegit per a ocupar el silló "q" de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), i va ingressar en [[febrer]] de [[1987]] en un discurs sobre la mencionada lletra. En l'any [[1991]], va participar en l'elaboració d'un informe per al Ministeri de Cultura en defensa de la lletra "ñ". Este informe pretenia evitar que tingueren èxit les pressions eixercides per la [[Comunitat Econòmica Europea]] sobre el govern espanyol per a que no siguera obligatori incloure esta lletra en els teclats comercialisats en [[Espanya]]. Finalment, la CEE va cedir al respecte.
 
En [[juny]] de l'any [[1986]] fon elegit per a ocupar el silló "q" de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), i va ingressar en [[febrer]] de [[1987]] en un discurs sobre la mencionada lletra. En l'any [[1991]], va participar en l'elaboració d'un informe per al Ministeri de Cultura en defensa de la lletra "ñ". Este informe pretenia evitar que tingueren èxit les pressions eixercides per la [[Comunitat Econòmica Europea]] sobre el govern espanyol per a que no siguera obligatori incloure esta lletra en els teclats comercialisats en [[Espanya]]. Finalment, la CEE va cedir al respecte.
  
Fon vicedirector de la Real Acadèmia des de [[decembre]] de l'any [[1999]], quan va substituir a Ángel Martín Municio, fins a decembre de l'any [[2007]], quan va ser substituït per José Antonio Pascual. Salvador no podia tornar a presentar-se ya que els estatuts de la Real Acadèmia no permeten que un home major de huitanta anys es presente a càrrec algun.
+
Fon vicedirector de la Real Acadèmia des de [[decembre]] de l'any [[1999]], quan va substituir a Ángel Martín Municio, fins a decembre de l'any [[2007]], quan va ser substituït per José Antonio Pascual. Salvador no podia tornar a presentar-se ya que els estatuts de la Real Acadèmia no permeten que un home major de huitanta anys es presente a càrrec algun.  
  
 
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: