Edició de «Grec antic»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Grec antic''' és el [[grec]] que | + | El ''''''Grec antic'''''' és el [[grec]] que se parlava a la [[Grècia Antiga]] i a les seues [[Colònia grega|colònies]] (sigles 11 aC a 3 aC). És l'antecessor del [[Koiné|grec helenístic]]''' o grec [[koiné]] (sigles 3 aC a 3 dC). |
El '''grec''' pertany a la gran [[família de llengües]] derivades d'una llengua antepassada comuna coneguda com a [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]]. | El '''grec''' pertany a la gran [[família de llengües]] derivades d'una llengua antepassada comuna coneguda com a [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]]. | ||
| − | La llengua grega de l'antiguetat se parlava no | + | La llengua grega de l'antiguetat se parlava no només en l'[[Antiga Grècia]] peninsular, sino també a les [[Colònia grega|colònies]], cosa que va donar lloc als distints [[dialecte]]s que en coneixem. |
| − | La [[grec modern|llengua grega]] tal | + | La [[grec modern|llengua grega]] tal com la coneixem actualment té el seu orige en esta época, encara que ha patit grans transformacions en els seus més de tres mil anys d'història, des del [[Micènic|grec micènic]] de l'edat del bronze fins al [[grec demòtic]] contemporàneu, passant |
pel [[grec helenístic]] i pel [[grec bizantí]]. | pel [[grec helenístic]] i pel [[grec bizantí]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
* Macedoni | * Macedoni | ||
| − | == | + | == Llliteratura == |
| − | La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a [[Homero]] i datada en el sigle [[sigle VII aC|VII]] o [[sigle VIII aC|VII]] aC) no | + | La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a [[Homero]] i datada en el sigle [[sigle VII aC|VII]] o [[sigle VIII aC|VII]] aC) no se va escriure en dialecte àtic, sino en vell [[jònic]]. [[Atenes]] i el seu dialecte van permanéixer en un relatiu segon pla fins a que els seus canvis constitucionals van portar-la a la democràcia el [[594 aC]], l'inici del periodo clàssic i el creiximent de la influència atenenca. |
| − | Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[ | + | Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[Èsquilo]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]], [[Aristòfanes]] i [[Menandro d'Atenes]], del [[sigle V aC]]. Els treballs del [[filosofia|filòsof]] atenenc [[Plató]] també daten d'este segle destacable. Les fets militars dels atenencs van produir algunes històries universalment llegides com les de [[Tucídides]] i [[Xenofont]]. |
| − | Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 | + | Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 aC|384]]-[[322 aC|322]] aC), el mentor del qual era Platón, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné. |
| − | Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment | + | Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment comencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i després, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al [[Nou Testament]] i atres escrits del [[cristianisme]] primitiu, o be al [[grec homèric]] per a llegir Homero i atres obres mestres del grec antic. |
== Alfabet == | == Alfabet == | ||
L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (mayúscules) habituals de l'[[alfabet grec]]: ''{{polytonic|Α, Ε, Η, Ι, Ο, Υ, Ω}}'' com a vocals i ''{{polytonic|Β, Γ, Δ, Ζ, Θ, Κ, Λ, Μ, Ν, Ξ, Π, Ρ, Σ, Τ, Φ, Χ, Ψ}}'' com a consonants. | L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (mayúscules) habituals de l'[[alfabet grec]]: ''{{polytonic|Α, Ε, Η, Ι, Ο, Υ, Ω}}'' com a vocals i ''{{polytonic|Β, Γ, Δ, Ζ, Θ, Κ, Λ, Μ, Ν, Ξ, Π, Ρ, Σ, Τ, Φ, Χ, Ψ}}'' com a consonants. | ||
| − | Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conéixer més tart sino el [[silabari]] conegut com a [[ | + | Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conéixer més tart sino el [[silabari]] conegut com a [[lineal B]], en el que cada signe representava una consonant i una vocal unides. |
==Vore també== | ==Vore també== | ||
| − | *'''[[Grec homèric]] ''' | + | *'''[[Grec homèric]]''' |
| − | *'''[[Micènic|Grec micènic]] ''' és la forma més antiga del '''grec''' ( | + | *'''[[Micènic|Grec micènic]]''' és la forma més antiga del '''grec''' (segles 17 aC a 11 aC) |
| − | *'''[[Protogrec]] ''' (abans del sigle 17 aC) | + | *'''[[Protogrec]]''' (abans del sigle 17 aC) |
| − | *'''[[Grec helenístic]] ''' o [[Grec koiné]] (sigles 3 aC a 3 dC) | + | *'''[[Grec helenístic]]''' o [[Grec koiné]] (sigles 3 aC a 3 dC) |