Edició de «Gramàtica del valencià»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 70: Llínea 70:
  
 
== Morfologia ==
 
== Morfologia ==
=== Determinants ===
+
 
==== Artículs ====
+
=== Artículs ===
 
{{AP|Artículs en valencià}}
 
{{AP|Artículs en valencià}}
L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet Lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.
+
L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.
  
====Demostratuis====
+
=== Determinants ===
{{AP|Demostratius en valencià}}
+
Els demostratius són: este, esta, estos,  estes,  eixe, eixaeixoseixes. Les formes este i eixe es poden convertir en est i eix si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h, encara que cada volta estes formes estan més en desús. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló.
Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
 
 
 
{| class="wikitable"
 
|-
 
! Demostratius
 
! Prop
 
! Distància mija
 
! LLunt
 
|-
 
! Masculí singular
 
| este, est
 
| eixe, eix
 
| aquell
 
|-
 
! Femení singular
 
| esta
 
| eixa
 
| aquella
 
|-
 
! Masculí plural
 
| estos
 
| eixos
 
| aquells
 
|-
 
! Femení plural
 
| estes
 
| eixes
 
| aquelles
 
|-
 
! Neutre
 
| açò
 
| això
 
| allò
 
|}
 
Les variacions ''est'' i ''eix'' són vàlides quan la paraula següent comença per vocal o h i recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica: est estui, eix home, est atre chic, eix enterro.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 decembre 2021}}</ref>
 
  
====Possessius====
+
Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí.
Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat.  
 
  
{|class="wikitable"  width=90%
+
Indefinits
|- bgcolor=#f0ffff
 
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
 
|- align=center
 
| 1º singular||meu||meua||meus||meues
 
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 
| 2º singular||teu||teua||teus||teues
 
|- align=center
 
| 3º singular ||seu||seua||seus||seues
 
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
 
|- align=center
 
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
 
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 
| 3º plural ||seu||seua||seus||seues
 
|}
 
Els possessius poden anar davant o darrere del substantiu: el meu veí, un veí meu. Si se situa davant sempre porta l'artícul que li corresponga: les meues carchofes, el seu got, les nostres accions, les vostres tendes.
 
  
També existixen els possessius àtons que tenen esta forma:
+
Numerals: Cardinals, ordinals, partitius, múltiples, colectius
{|class="wikitable"  width=90%
 
|- bgcolor=#f0ffff
 
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
 
|- align=center
 
| 1º singular||mon||ma||mos||mes
 
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 
| 2º singular||ton||ta||tos||tes
 
|- align=center
 
| 3º singular ||son||sa||sos||ses
 
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
 
|- align=center
 
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
 
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 
| 3º plural ||son||sa||sos||ses
 
|}
 
S'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ''ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, nostra Senyera''.<ref name="llenguavalenciana" />
 
 
 
====Numerals====
 
Els numerals expresen un càlcul numèric i poden ser ordinals, cardinals:
 
{| class="wikitable"
 
|-
 
! ||'''Cardinal''' ||'''Ordinal'''
 
|-
 
|0 ||zero ||
 
|-
 
|1 ||u, una (femení) || primer, primera
 
|-
 
|2 ||dos (invariable) || segon, femení segon/segona
 
|-
 
|3 ||tres ||tercer, tercera
 
|-
 
|4 ||quatre||quart, quarta
 
|-
 
|5 ||cinc ||quint, quinta
 
|-
 
|6 ||sis ||sext, sexta
 
|-
 
|7 ||sèt ||sèptim, sèptima
 
|-
 
|8 ||huit ||octau, octava
 
|-
 
|9 ||nou ||nové, novena
 
|-
 
|10 ||dèu || dècim, dècima
 
|-
 
|11 ||onze || undècim, undècima
 
|-
 
|12 ||dotze || duodècim, duodècima
 
|-
 
|13 ||tretze ||dècim tercer, dècima tercera
 
|-
 
|14 ||catorze||dècim quart, dècima quarta
 
|-
 
|15 ||quinze ||dècim quint, dècima quinta
 
|-
 
|16 ||setze ||dècim sext, dècima sexta
 
|-
 
|17 ||dèsset ||dècim sèptim, dècima sèptima
 
|-
 
|18 ||díhuit ||dècim octau, dècima octava
 
|-
 
|19 ||dèneu ||dècim nové, dècima novena
 
|-
 
|20 ||vint || vigèsim
 
|}
 
 
 
També existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius són: ''simple, doble, triple, quàdruple, etc''.<ref>{{Numerals}}</ref>
 
  
 
=== Pronoms ===
 
=== Pronoms ===
====Pronoms personals====
+
==== Personals ====
En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a [[subjecte]] i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al [[verp]].
+
==== Els pronoms en, hi, ho ====
 
+
==== Relatius ====
Els pronoms personals forts tenen la següent forma:
 
 
 
{| style="width: 75%; color: #00007F; text-align: center;"
 
 
 
|- style="background-color: #F0F8FF; color: #191970; font-size: 1.3em;"
 
! colspan="3" | Pronoms personals forts
 
 
 
|- style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;"
 
! <small>PERSONA</small>
 
! <small>SUBJETE</small>
 
! <small>DARRERE DE PREPOSICIÓ</small>
 
|-
 
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers.
 
| yo
 
| mi
 
|-
 
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers.
 
| tu, vosté
 
| tu, vosté
 
|-
 
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers.
 
| ell/ella
 
| ell/ella
 
|-
 
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers. pl.
 
| nosatros
 
| nosatros
 
|-
 
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers. pl.
 
| vosatros, vostés
 
| vosatros, vostés
 
|-
 
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers. pl.
 
| ells/elles
 
| ells/elles
 
|}
 
</center>
 
<br />
 
Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma estàndart i ''mosatros'' como forma coloquial. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils ''nos'' i ''mos''. Igualment, en la segona persona del plural, ''vosatros'' es la forma general i ''vosatres'' també servix per a un context cult.
 
 
 
Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>
 
 
 
Els pronoms personals dèbils tenen la forma següent:
 
 
 
{| class=wikitable style="text-align:center" border=1 cellpadding=2 cellspacing=0
 
|-
 
!colspan=2 rowspan=2|
 
! colspan=2 |Forma
 
! colspan=2 |Forma apostrofada 
 
|-
 
!Forma principal
 
!Forma inversa
 
!Davant
 
!Darrere
 
|-
 
! colspan=2 |1º pers. sing
 
|me
 
|em
 
|<nowiki>m'</nowiki>
 
|'m
 
|-
 
! colspan=2 |2º pers. sing
 
|te
 
|et
 
|<nowiki>t'</nowiki>
 
|'t
 
|-
 
! rowspan="8" |3º
 
!reflex.
 
|se
 
|es
 
|<nowiki>s'</nowiki>
 
|'s
 
|-
 
!CD (masc)
 
|lo
 
|el
 
|l'
 
|'l
 
|-
 
!CD (fem)
 
|la
 
|
 
|l'
 
|-
 
!CI
 
|li
 
|
 
|
 
|
 
|-
 
!CD indefinit
 
|ne
 
|en
 
|n'
 
|'n
 
|-
 
!CD neutre/Atribut
 
|ho
 
|
 
|
 
|
 
|-
 
!Partitiu
 
|ne
 
|en
 
|n'
 
|'n
 
|-
 
!Comp. en de
 
|ne
 
|en
 
|n'
 
|'n
 
|-
 
! colspan=2 |1º pers. pl.
 
|nos
 
|
 
|
 
|
 
|-
 
! colspan=2 |2º pers. pl.
 
|vos
 
|
 
|
 
|
 
|-
 
! rowspan="8" |3º pl.
 
!reflex.
 
|se
 
|es
 
|s'
 
|'s
 
|-
 
!CD (masc)
 
|los
 
|els
 
|
 
|'ls
 
|-
 
!CD (fem)
 
|les
 
|
 
|
 
|
 
|-
 
!CI (masc i fem)
 
|los
 
|els
 
|
 
|'ls
 
|-
 
!CD indefinit
 
|ne
 
|en
 
|n'
 
|'n
 
|-
 
!CD neutre/Atribut
 
|ho
 
|
 
|
 
|
 
|-
 
!Partitiu
 
|ne
 
|en
 
|n'
 
|'n
 
|-
 
!Comp. en de
 
|ne
 
|en
 
|n'
 
|'n
 
|}
 
  
 
=== El verp ===
 
=== El verp ===
{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}
 
El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
 
 
==== Primera conjugació ====
 
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
 
|-
 
|Infinitiu ||colspan="6"| ''donar''
 
|-
 
|Gerundi ||colspan="6"| ''donant''
 
|-
 
|Participi ||colspan="6"|''donat, donada, donats, donades''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|Present ||''done''||''dones''||''dona''||''donem''||''doneu''||''donen''
 
|-
 
|Pretèrit imperfecte
 
||''donava''||''donaves''||''donava''||''donàvem''||''donàveu''||''donaven''
 
|-
 
|Pretèrit perfecte
 
||''doní''||''donares''||''donà''||''donàrem''||''donàreu''||''donaren''
 
|-
 
|Pretèrit perfecte perifràstic
 
||''vaig donar''||''vares donar''||''va donar''||''vàrem donar''||''vàreu donar''||''varen donar''
 
|-
 
|Futur imperfecte
 
||''donaré''||''donaràs''||''donarà''||''donarem''||''donareu''||''donaran''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|&nbsp;||''donaria''||''donaries''||''donaria''||''donaríem''||''donaríeu''||''donarien''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|Present||''done''||''dones''||''done''||''donem''||''doneu''||''donen''
 
|-
 
|Pretèrit imperfecte||''donara''||''donares''||''donara''||''donàrem''||''donàreu''||''donaren''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|Afirmatiu||&nbsp;||''dona''||''done''||''donem''||''doneu''||''donen''
 
|-
 
|Negatiu||&nbsp;||''no dones''||''no done''||''no donem''||''no doneu''||''no donen''
 
|}
 
 
==== Segon conjugació ====
 
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
 
|-
 
|Infinitiu ||colspan="6"| ''témer''
 
|-
 
|Gerundi ||colspan="6"| ''tement''
 
|-
 
|Participi ||colspan="6"|''temut, temuda, temuts, temudes''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|Present ||''tem''||''tems''||''tem''||''temem''||''temeu''||''temen''
 
|-
 
|Pretèrit imperfecte
 
||''temia''||''temies''||''temia''||''temíem''||''temíeu''||''temien''
 
|-
 
|Pretèrit perfecte
 
||''temí''||''temires''||''temé''||''temírem''||''temíreu''||''temiren''
 
|-
 
|Pretèrit perifràstic
 
||''vaig témer''||''vares témer''||''va témer''||''vàrem témer''||''vàreu témer''||''varen témer''
 
|-
 
|Futur imperfecte
 
||''temeré''||''temeràs''||''temerà''||''temerem''||''temereu''||''temeran''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|&nbsp;||''temeria''||''temeries''||''temeria''||''temeríem''||''temeríeu''||''temerien''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|Present||''tema''||''temes''||''tema''||''temam''||''temau''||''temen''
 
|-
 
|Pasat imperfecte ||''temera''||''temeres''||''temera''||''temérem''||''teméreu''||''temeren''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|Afirmatiu||&nbsp;||''tem''||''tema''||''temam''||''temau''||''temen''
 
|-
 
|Negatiu||&nbsp;||''no temes''||''no tema''||''no temam''||''no temau''||''no temen''
 
|}
 
 
==== Tercera conjugació ====
 
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
 
|-
 
|Infinitiu ||colspan="6"| ''sentir''
 
|-
 
|Gerundi ||colspan="6"| ''sentint''
 
|-
 
|Participi ||colspan="6"|''sentit, sentida, sentits, sentides''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|Present ||''senc/sent''||''sents''||''sent''||''sentim''||''sentiu''||''senten''
 
|-
 
|Pretèrit imperfecte
 
||''sentia''||''senties''||''sentia''||''sentíem''||''sentíeu''||''sentien''
 
|-
 
|Pretèrit perfecte simple
 
||''sentí''||''sentires''||''sentí''||''sentírem''||''sentíreu''||''sentiren''
 
|-
 
|Pretèrit perfecte perifràstic
 
||''vaig sentir''||''vares sentir''||''va sentir''||''vàrem sentir''||''vàreu sentir''||''varen sentir''
 
|-
 
|Futur imperfecte
 
||''sentiré''||''sentiràs''||''sentirà''||''sentirem''||''sentireu''||''sentiran''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|&nbsp;||''sentiria''||''sentiries''||''sentiria''||''sentiríem''||''sentiríeu''||''sentirien''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntivo||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|Present||''senta''||''sentes''||''senta''||''sentam/sentim''||''sentau/sentiu''||''senten''
 
|-
 
|Pretèrit imperfecte ||''sentira''||''sentires''||''sentira''||''sentírem''||''sentíreu''||''sentiren''
 
|-
 
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
 
|-
 
|Afirmatiu||&nbsp;||''sent''||''senta''||''sentam/sentim''||''sentau/sentiu''||''senten''
 
|-
 
|Negatiu||&nbsp;||''no sentes''||''no senta''||''no sentam/sentiu''||''no sentau/sentiu''||''no senten''
 
|}
 
 
===L'adverbi===
 
L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Estos poden indicar lloc: davant, darrerre, avant, arrere, dins, fòra, etc. Poden indicar temporalitat: ans/adés, en acabant, pronte, tart, mentres, etc. Igualment, poden expresar modalitat: sicerament, honestament, aproximament, etc. També expresen negació: no, res/gens, tampoc, etc. Ademés, poden expresar manera: aixina, be, etc. Els adverbis poden presentar-se en locucions adverbials, per eixemple: aixina aixina, de veres, en pèls i senyals.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
 
 
===Les preposicions i les conjuncions===
 
Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/asda, cap, i també per a, des de (desde), ''fins a'', ''cap a'', ''com a''. La preposició a se transforma en ad davant d'un pronom personal o demostratiu: Ad ell li funciona, ad este no li ho digues. Les preposicions tòniques són: baix, barat a, cara, contra, entre, sense, segons, sobre, vora.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>
 
 
Les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>
 
  
 
== Sintaxis ==
 
== Sintaxis ==
 
{{AP|Sintaxis del valencià}}
 
{{AP|Sintaxis del valencià}}
 +
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 +
 
* [[Idioma valencià]]
 
* [[Idioma valencià]]
* [[Normes d'El Puig]]
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 540: Llínea 106:
 
* FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
 
* FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
  
== Enllaços externs ==
+
== Vínculs externs ==
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià]
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià]
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista]
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista]
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió]
+
* [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió]
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions]
+
* [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions]
  
 
{{Gramàtiques}}
 
{{Gramàtiques}}
Llínea 550: Llínea 116:
 
{{Llengua valenciana}}
 
{{Llengua valenciana}}
  
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
 
 
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
 
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!