Edició de «Glasgow»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
És la major ciutat d'Escòcia i la tercera del Regne Unit despuix de [[Londres]] i [[Birmingham]], i és el consell més poblat i la dècima àrea metropolitana més poblada del Regne Unit en la seua conurbació [[Gran Glasgow]], despuix del [[Gran Londres]]. Està situada a les vores del [[riu Clyde]] en les [[Terres Baixes d'Escòcia]]. La gent de Glasgow és coneguda com ''Glaswegians''. Aixina mateix, ''Glaswegian'' és el nom en que es coneix al dialecte local [[Escocés (llengua germànica)|escocés]]. | És la major ciutat d'Escòcia i la tercera del Regne Unit despuix de [[Londres]] i [[Birmingham]], i és el consell més poblat i la dècima àrea metropolitana més poblada del Regne Unit en la seua conurbació [[Gran Glasgow]], despuix del [[Gran Londres]]. Està situada a les vores del [[riu Clyde]] en les [[Terres Baixes d'Escòcia]]. La gent de Glasgow és coneguda com ''Glaswegians''. Aixina mateix, ''Glaswegian'' és el nom en que es coneix al dialecte local [[Escocés (llengua germànica)|escocés]]. | ||
| − | Antigament, fon una ''royal burgh'' (ciutat real), i era coneguda com la «segona ciutat de l'imperi britànic» en l'[[época victoriana]]. Es va erigir com un gran port de comerç de [[Transatlàntic|trasatlàntics]] durant la [[Revolució industrial]]. El riu Clyde fon un dels més preeminents centres mundials de [[darassana|darassanes]], construint-se en ell molts dels revolucionaris i | + | Antigament, fon una ''royal burgh'' (ciutat real), i era coneguda com la «segona ciutat de l'imperi britànic» en l'[[época victoriana]]. Es va erigir com un gran port de comerç de [[Transatlàntic|trasatlàntics]] durant la [[Revolució industrial]]. El riu Clyde fon un dels més preeminents centres mundials de [[darassana|darassanes]], construint-se en ell molts dels revolucionaris i famososbucs.a |
La ciutat va créixer a finals de el [[sigle XIX]] i principis de el [[sigle XX]] fins a alcançar una població de més d'un milló d'habitants, aplegant a 1.089.555 habitants en l'any [[1951]]. No obstant, la població va disminuir pels proyectes de [[renovació urbana]], duent a la gent a noves poblacions a les afores de la ciutat, com [[East Kilbride]] i [[Cumbernauld]], i als successius canvis del seu terme municipal dels governs nacionals en un intent de reduir el poder relatiu de la ciutat en Escòcia, lo que va reduir la població de la ciutat a 626.410 habitants en l'any [[2020]]. El [[Gran Glasgow]] tenia una població de 1.028.220 habitants en l'any [[2020]] i la conurbació que formen Glasgow i la seua àrea metropolitana conten en 1.861.315 habitants, lo que constituïx el 41% de la població de tota Escòcia. | La ciutat va créixer a finals de el [[sigle XIX]] i principis de el [[sigle XX]] fins a alcançar una població de més d'un milló d'habitants, aplegant a 1.089.555 habitants en l'any [[1951]]. No obstant, la població va disminuir pels proyectes de [[renovació urbana]], duent a la gent a noves poblacions a les afores de la ciutat, com [[East Kilbride]] i [[Cumbernauld]], i als successius canvis del seu terme municipal dels governs nacionals en un intent de reduir el poder relatiu de la ciutat en Escòcia, lo que va reduir la població de la ciutat a 626.410 habitants en l'any [[2020]]. El [[Gran Glasgow]] tenia una població de 1.028.220 habitants en l'any [[2020]] i la conurbació que formen Glasgow i la seua àrea metropolitana conten en 1.861.315 habitants, lo que constituïx el 41% de la població de tota Escòcia. | ||