Edició de «Gerent»

El terme '''gerent''' denomina a qui està a càrrec de la direcció o coordinació d'una [[organisació]], [[institució]] o [[empresa]], o be d'una part d'ella, com un departament o un [[grup de treball]]. Existix, per eixemple, el [[gerent general]], el [[director de finances|gerent de finances]], el [[recursos humans|gerent de personal]], el gerent de secció, el gerent de tanda, [[gerent de proyecte]] i uns atres.

Una atra definició de '''gerent''' afirma que és la persona que coordina i supervisa el treball d'atres de tal forma que complixquen en els objectius de l'organisació. Els empleats no administratius treballen directament en una llabor o tasca i no tenen a algú que els reporte. Les organisacions o empreses estructurades solen tindre gerents de primera llínea, gerents de nivell mig i gerents de nivell alt. En atres organisacions de configuracions més generals, els gerents poden no ser identificables fàcilment, encara que algú deu eixercitar eixa funció.

== Rol ==
El paper del gerent és utilisar tan [[eficiència|eficientment]] com siga possible tots els [[factors de producció|recursos]] a la seua disposició a fi d'obtindre el màxim possible de [[benefici econòmic|benefici]] dels mateixos. En atres paraules, maximisar la [[utilitat (economia)|utilitat]] productiva de l'organisació o secció.

En la pràctica moderna, el gerent és generalment un [[empleat]], remunerat en part per un [[salari]] i, en ocasions, en part a través ya siga de [[abonaments]] de producció o de l'otorgament de [[accions]] de l'organisació per a la qual treballa.

Les tasques de gerència són una part important de les funcions d'un [[empresari]]. No obstant, eixe és un terme utilisat en general per a designar a qui estiga a càrrec d'una empresa, i en eixe sentit és un terme més restringit: tots els empresaris són gerents, pero no tot gerent és empresari.

== Orige i evolució del terme ==
[[Adam Smith]] va introduir el terme al vocabulari econòmic com [[administració|administrador]] ([[gerència]], [[administració]]) en ''[[La riquea de les nacions]]'', a on diu:

{{cita|“Hi haurà acàs qui s'imagine que estos beneficis del [[capital financer|capital]] són tan sol un nom distint pels salaris d'una particular espècie de treball, com és el d'inspecció i direcció. Pero són dos coses completament distintes, regulant-se per principis d'una naturalea especial. (...) En moltes grans obres, casi la totalitat de la llabor d'este tipo està destinada a algun empleat (''*clerk''<*ref> La paraula ''*clerk'' designa a un empleat d'oficina. En [[:m:w:en:clerk_(position)|anglés]], es definix com “un treballador de coll blanc que eixercita tasques generals d'oficina o, en ocasions, de venda”.</ref>) principal. Els salaris pagats a esta persona representen el valor de dita llabor de direcció i inspecció ... (pero).. mai guarden proporció en el capital que manegen (''management'', en l'original en [[idioma anglés|anglés]]); i el propietari d'eixe capital, a pesar que és aixina lliberat de casi tot treball, encara espera que els seus beneficis conserven una proporció regular en la seua inversió...”.|A. Smith, ''La riquea de les nacions'', Llibre I, Cap. VI “Sobre els elements components del preu de les mercaderies”}}


A pesar de lo anterior, Adam Smith, un dels primers en introduir métodos i pràctiques de la [[burocràcia]] a l'organisació de les empreses,<ref>A pesar de que Smith no usa la paraula ''[[burócrata]]'' en la seua obra, s'ha sugerit que va ser un d'els que varen introduir pràctiques burocràtiques a l'indústria. Açò es basa no solament en les llabors dels ''clerks'', sino principalment en l'importància que otorga a la divisió del treball en llineas clarament definides. Per eixemple, [[John Kilcullen]] [http://www.humanities.mq.edu.au/ockham/y64l09.html MAX WEBER: ON BUREAUCRACY] i Edgar Kiser: [http://www3.interscience.wiley.com/journal/119093867/abstract?cretry=1&sretry=0 Comparing Varieties of Agency Theory in Economics, Political Science, and Sociology: An Illustration from State Policy Implementation] </ref> oferix una visió en la qual les tasques “*gerenciales” són una part essencial de les funcions "del capital" o propietaris, la delegació dels quals solament pot funcionar be en assunts o àrees trivials -solament quan “totes les operacions són capaces de ser reduïdes a lo que és cridat una rutina, o a tal uniformitat de métodos que admeten solament menudes variacions o inclús  cap variació.”<ref>El punt és explorat per [[Michael C. Jensen]] en: [http://www.business.illinois.edu/~shelley1/Readings/Self-Interest.pdf Self-interest, altruism, incentives & agency].</ref> -conseqüentment, el "principal ''clerk''" de Smith ha segut inclús  traduït al castellà com ''[[capataç]]''- delegació en assunts més complexos, ineficient i inclús  contra els interessos dels propietaris, pel [[problema de l'agent-principal|problema de l'agent]]:

{{cita|"Ara be, no és raonable esperar que els directors d'estes companyies, en manejar molt més diners d'atres persones que d'ells mateixos, ho vigilen en el mateix ansiós conte en el que freqüentment vigilen el seu els socis d'una empresa particular [...] En conseqüència, el maneig dels negocis d'eixes companyies sempre està caracterisat en alguna mesura per la negligència i la prodigalitat." i “ [...] la major part d'estos accionistes [...tindran que estar...] satisfets en rebre el divident semestral o anual que els directius consideren convenient pagar-los.”.| Adam Smith: ''La riquea de les nacions'', 1776, Madrit: Aliança Editorial; 1994.<ref> Eixa visió es deu provablement a que en la seua época la concepció d'una empresa era una fàbrica o negoci d'un tamany que ara seria considerat chicotet, supervisada o capaç de ser supervisada directament pel propietari: el seu famós eixemple de la manufactura d'agulles es referix a una fàbrica en dèu treballadors.[http://web.archive.org/web/http://www.debunkingeconomics.com/marx/smith_pin.htm Eixemple d'Adam Smith d'una fàbrica d'agulles (en anglés)]</ref>}}

Conseqüentment, [[Jean-Baptiste Say]] critica durament a Adam Smith, en el seu ''[[Traité d'*économie *politique]]'' de [[1803]],<ref> Say: [//fr.wikisource.org/w/index.php?title=fichier:Say_-_Traité_d’économie_politique.djvu&page=1 Traité d'économie politique] - vore traducció a l'espanyol en: [http://books.google.com/books?id=mdoaukwc8j8c&printsec=frontcover&dq=jean-baptiste+SAY,+Tractat+de+economia+politica&source=bl&ots=L1h2T1z-7P&sig=gHO1k8O0DubgoDesk7-inBZ9Rws&hl=en&ei=cXrqS4rosegue46M0gT-9aXXDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vejau=0CBoQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Tractat d'Economia Política] </ref> per la seua "incapacitat per a distinguir entre el guany del [[superintendencia|superintendent]] i la del capital.”.<*ref> *Say: Tractat, Llibre II: De la distribució, nota 45.</ref>


En subrallar la diferència entre el “superintendent” i el capitaliste, Say sugerix que “el mèrit del [[mercader]] en expandir un negoci és precisament anàlec al de l'ingenier.

A partir d'eixa base, Say dedica la secció III del capítul sobre la distribució a l'estudi del guany de lo que crida "[[mestre d'obres]]" o "[[contractista]]": “Pot recordar-se que l'ocupació de contractista està composta de la segona classe d'operacions especificada com a necessària per a posar en marcha qualsevol tipo d'indústria; és dir, és l'aplicació del coneiximent adquirit a la creació d'un producte per al consum humà”... “ ell és el llaç de comunicació entre els diferents classes de productors, com entre els productors i els consumidors. Ell dirigix el negoci de la producció i és el centre de moltes trobades i relacions; ell fa guany del seu coneiximent i de l'ignorança d'uns atres, i de qualsevol ventaja accidental de producció.”

A través de lo anterior, Say utilisa la paraula ''[[entrepreneur]]'' en el sentit que tenia en eixa época - traduït com a "aventurer" en el text anglés; vejau [[mamprenedor]]. No obstant, les operacions que Say descriu es referixen clarament a lo que ell mateixa denomina, en tota la seua obra, “[[administració]]”, “[[supervisió]]”, “[[superintendencia]]” i “[[gerència]]”, és dir, els qui estan a càrrec de la [[planificació]]: obtenció i [[assignació de recursos]], objectius i taxes de [[producció (economia)|producció]], [[fixació de preus]], tasques que, encara que poden descriure's com a "administratives" en el sentit de Smith, impliquen la capacitat de prendre decisions.

== Vore també ==
{{llista de columnes|2|
* [[Administració d'empreses]]
* [[Administració en salut]]
* [[Cooperativa]]
* [[Corporació]]
* [[Mamprenedor]]
* [[Empresa capitalista]]
* [[Empresari]]
* [[Estats financers]]
* [[Gestió]]
* [[Habilitats *gerenciales]]
* [[Indústria]]
* [[Lliure empresa]]
* [[Negoci]]
* [[Negocis sustentables]]
* [[Menuda i mijana empresa]]
* [[Triple resultat]]
}}

== Referències ==
{{*Listaref}}

[[Categoria:Empreses]]
[[Categoria:Ocupacions empresarials]]
[[Categoria:Llocs en una empresa]]
[[Categoria:Recursos humans]]
[[Categoria:Gestió]]


{{Traduït de|es|Gerente}}
Revisió actual		El teu text
Llínea 16:		Llínea 16:


−	A pesar de lo anterior, Adam Smith, un dels primers en introduir métodos i pràctiques de la [[burocràcia]] a l'organisació de les empreses,<ref>A pesar de que Smith no usa la paraula ''[[burócrata]]'' en la seua obra, s'ha sugerit que va ser un d'els que varen introduir pràctiques burocràtiques a l'indústria. Açò es basa no solament en les llabors dels ''clerks'', sino principalment en l'importància que otorga a la divisió del treball en llineas clarament definides. Per eixemple, [[John Kilcullen]] [http://www.humanities.mq.edu.au/ockham/y64l09.html MAX WEBER: ON BUREAUCRACY] i Edgar Kiser: [http://www3.interscience.wiley.com/journal/119093867/abstract?cretry=1&sretry=0 Comparing Varieties of Agency Theory in Economics, Political Science, and Sociology: An Illustration from State Policy Implementation] </ref> oferix una visió en la qual les tasques “*gerenciales” són una part essencial de les funcions "del capital" o propietaris, la delegació dels quals solament pot funcionar be en assunts o àrees trivials -solament quan “totes les operacions són capaces de ser reduïdes a lo que és ~~nomenat~~ una rutina, o a tal uniformitat de métodos que admeten solament menudes variacions o inclús cap variació.”<ref>El punt és explorat per [[Michael C. Jensen]] en: [http://www.business.illinois.edu/~shelley1/Readings/Self-Interest.pdf Self-interest, altruism, incentives & agency].</ref> -conseqüentment, el "principal ''clerk''" de Smith ha segut inclús traduït al castellà com ''[[capataç]]''- delegació en assunts més complexos, ineficient i inclús contra els interessos dels propietaris, pel [[problema de l'agent-principal\|problema de l'agent]]:	+	A pesar de lo anterior, Adam Smith, un dels primers en introduir métodos i pràctiques de la [[burocràcia]] a l'organisació de les empreses,<ref>A pesar de que Smith no usa la paraula ''[[burócrata]]'' en la seua obra, s'ha sugerit que va ser un d'els que varen introduir pràctiques burocràtiques a l'indústria. Açò es basa no solament en les llabors dels ''clerks'', sino principalment en l'importància que otorga a la divisió del treball en llineas clarament definides. Per eixemple, [[John Kilcullen]] [http://www.humanities.mq.edu.au/ockham/y64l09.html MAX WEBER: ON BUREAUCRACY] i Edgar Kiser: [http://www3.interscience.wiley.com/journal/119093867/abstract?cretry=1&sretry=0 Comparing Varieties of Agency Theory in Economics, Political Science, and Sociology: An Illustration from State Policy Implementation] </ref> oferix una visió en la qual les tasques “*gerenciales” són una part essencial de les funcions "del capital" o propietaris, la delegació dels quals solament pot funcionar be en assunts o àrees trivials -solament quan “totes les operacions són capaces de ser reduïdes a lo que és cridat una rutina, o a tal uniformitat de métodos que admeten solament menudes variacions o inclús cap variació.”<ref>El punt és explorat per [[Michael C. Jensen]] en: [http://www.business.illinois.edu/~shelley1/Readings/Self-Interest.pdf Self-interest, altruism, incentives & agency].</ref> -conseqüentment, el "principal ''clerk''" de Smith ha segut inclús traduït al castellà com ''[[capataç]]''- delegació en assunts més complexos, ineficient i inclús contra els interessos dels propietaris, pel [[problema de l'agent-principal\|problema de l'agent]]:

	{{cita\|"Ara be, no és raonable esperar que els directors d'estes companyies, en manejar molt més diners d'atres persones que d'ells mateixos, ho vigilen en el mateix ansiós conte en el que freqüentment vigilen el seu els socis d'una empresa particular [...] En conseqüència, el maneig dels negocis d'eixes companyies sempre està caracterisat en alguna mesura per la negligència i la prodigalitat." i “ [...] la major part d'estos accionistes [...tindran que estar...] satisfets en rebre el divident semestral o anual que els directius consideren convenient pagar-los.”.\| Adam Smith: ''La riquea de les nacions'', 1776, Madrit: Aliança Editorial; 1994.<ref> Eixa visió es deu provablement a que en la seua época la concepció d'una empresa era una fàbrica o negoci d'un tamany que ara seria considerat chicotet, supervisada o capaç de ser supervisada directament pel propietari: el seu famós eixemple de la manufactura d'agulles es referix a una fàbrica en dèu treballadors.[http://web.archive.org/web/http://www.debunkingeconomics.com/marx/smith_pin.htm Eixemple d'Adam Smith d'una fàbrica d'agulles (en anglés)]</ref>}}		{{cita\|"Ara be, no és raonable esperar que els directors d'estes companyies, en manejar molt més diners d'atres persones que d'ells mateixos, ho vigilen en el mateix ansiós conte en el que freqüentment vigilen el seu els socis d'una empresa particular [...] En conseqüència, el maneig dels negocis d'eixes companyies sempre està caracterisat en alguna mesura per la negligència i la prodigalitat." i “ [...] la major part d'estos accionistes [...tindran que estar...] satisfets en rebre el divident semestral o anual que els directius consideren convenient pagar-los.”.\| Adam Smith: ''La riquea de les nacions'', 1776, Madrit: Aliança Editorial; 1994.<ref> Eixa visió es deu provablement a que en la seua época la concepció d'una empresa era una fàbrica o negoci d'un tamany que ara seria considerat chicotet, supervisada o capaç de ser supervisada directament pel propietari: el seu famós eixemple de la manufactura d'agulles es referix a una fàbrica en dèu treballadors.[http://web.archive.org/web/http://www.debunkingeconomics.com/marx/smith_pin.htm Eixemple d'Adam Smith d'una fàbrica d'agulles (en anglés)]</ref>}}