Edició de «G»

[[Archiu:Latin G.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra G]]
La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''.

== Fonètica ==
Representa el [[fonema oclusiu velar sonor]] [g]. Per [[ortografia|convenció ortogràfica]], se recorre al [[dígraf]] [[Gu (dígraf))|gu]] per a representar este fonema davant de e (guerra) i [[i]] (guix). També es recorre al [[dígraf]] gü en [[diéresis]] en la ü, per a representar-lo quan va seguit del fonema [w] seguit a l'hora de e o de i (és dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí).

Representa l'[[africada postalveolar sonora]] ([d͡ʒ] en [[Alfabet Fonètic Internacional]]) davant de les lletres e (gerro) i i (giner). A final de paraula i en certes paraules compostes, pot representar el fonema prepalatal africat [t͡ʃ] en paraules com desig, mig i Elig i d'atres que contenen el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]].

És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J|jota]].

En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats [d͡ʒ], és dir, com una ge i una [[J|jota]] normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes [jʒ], és dir, com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge ['me.d͡ʒe])<ref>{{DGLV|Metge}}</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R|er]] final: ''maijó'' [maj'ʒo]). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons.

== Ortografia ==
=== S'escriu ge ===
* En sò de [g] (gat)
# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, [[got]], gust, regal, engolir, [[aigua]].
# Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, [[figuera]], esguita.
# Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncie: aigües, llingüístic.
# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.
# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, [[dracma]], estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; [[sanc]], no sang, pero sangonera.
* En sò de [ʤ] (girar)
# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: [[argila]], gel, [[giner]].
# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: [[Jesús]], Jeroni, Jeremies, [[Jerusalem]], jerarquia, jeroglífic.
# En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia. 
# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.
* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', llenguage, no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''.
* En sò de [ʧ] (roig)
# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, [[Elig]], [[Barig]] (Excepte [[Càlig]] i [[Tírig]] en les quals la I del grup sí que es pronuncia). 
# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.
# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar.

== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==
{{DGLV|G}}
{{Commonscat|G}}

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]