Edició de «G»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''. | La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''. | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | Representa el [[fonema oclusiu velar sonor]] | + | Representa el [[fonema oclusiu velar sonor]] /g/. Per [[ortografia|convenció ortogràfica]], se recorre al [[dígraf]] [[Gu (dígraf))|gu]] per a representar este fonema davant de e (guerra) i [[i]] (guix). També es recorre al [[dígraf]] gü en [[diéresis]] en la ü, per a representar-lo quan va seguit del fonema [w] seguit a l'hora de e o de i (és dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí). |
| − | Representa l'[[africada postalveolar sonora]] ([d͡ʒ] en | + | Representa l'[[africada postalveolar sonora]] ([d͡ʒ] en Alfabet Fonètic Internacional) de l'[[alfabet fonètic internacional]] davant de les lletres e (gerro) i i (giner). A final de paraula i en certes paraules compostes, pot representar el fonema prepalatal africat [t͡ʃ] en paraules com desig, mig i Elig i d'atres que contenen el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]]. |
És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J|jota]]. | És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J|jota]]. | ||
| − | En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats [d͡ʒ], és dir, com una ge i una [[J|jota]] normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes [jʒ], és dir, com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge ['me.d͡ʒe])<ref> | + | En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats [d͡ʒ], és dir, com una ge i una [[J|jota]] normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes [jʒ], és dir, com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge ['me.d͡ʒe])<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R|er]] final: ''maijó'' [maj'ʒo]). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons. |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
=== S'escriu ge === | === S'escriu ge === | ||
* En sò de [g] (gat) | * En sò de [g] (gat) | ||
| − | # Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, | + | # Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua. |
| − | # Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, | + | # Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita. |
| − | # Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan | + | # Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan es pronuncie: aigües, llingüístic. |
# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle. | # En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle. | ||
| − | # Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, | + | # Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats. |
| − | # Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; | + | # Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; sanc, no sang, pero sangonera. |
* En sò de [ʤ] (girar) | * En sò de [ʤ] (girar) | ||
| − | # En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: | + | # En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner. |
| − | # Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: | + | # Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic. |
| − | # En el grup –IG– en mig de paraula davant de | + | # En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga. |
# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar. | # En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar. | ||
| − | * No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no | + | * No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no jutge; llenguage, no llenguatge; correja, no corretja. |
* En sò de [ʧ] (roig) | * En sò de [ʧ] (roig) | ||
| − | # En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, | + | # En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia). |
# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig. | # En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig. | ||
# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar. | # En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar. | ||
| Llínea 34: | Llínea 33: | ||
*[[Alfabet valencià]] | *[[Alfabet valencià]] | ||
*[[Dígraf]] | *[[Dígraf]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||