Diferència entre les revisions de "Francesc González Chermá"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Francesc González Chermá''' (Castelló, 1832 - 1896), fon un empresari, periodiste i polític valencià. Heretà de son pare un dels principa...»)
 
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Francesc González Chermá''' ([[Castelló]], [[1832]] - [[1896]]), fon un empresari, periodiste i polític valencià.  
+
{{Biografia|
 +
| nom = Francesc González Chermá
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Empresari, periodiste i polític.
 +
| data_naix = [[1832]] 
 +
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1896]]
 +
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Francesc González Chermá''' ([[Castelló]], [[1832]] - [[1896]]), fon un empresari, periodiste i polític [[Comunitat valenciana|valencià]]. Fon el primer alcalde republicà de la ciutat de Castelló.
  
Heretà de son pare un dels principals tallers de calcer de Castelló. També tocava el violí. Començà militant en la secció demòcrata del Partit Progressiste, i en 1862 va presidir el Comité Democràtic de Castelló, per lo que participà en els intents colpistes de [[Juan Prim i Prats]] en [[1862]] i [[1868]]. Per la seua participació en l'alçament de 1867 va ser detingut i condenat a mort en un consell de guerra, pero gràcies a la mediació de Ruperto Gasset Mesina (pare de [[Fernando Gasset Lacasaña]]) li va ser commutada per 20 anys de presó. Fon enviat a la presó de [[Tarragona]] per a complir la condena, pero el triumfo de la revolució de [[1868]] li va valdre l'amnistia i va formar part de la Junta Revolucionària de Castelló. S'integrà llavors en el Partit Republicà Democràtic Federal, vencedor de les eleccions municipals de Castelló de decembre de [[1869]] i gràcies a les quals, en giner de 1869, va ser elegit per votació popular alcalde de Castelló. Aixina mateix, va ser diputat al Congrés pel districte electoral de Castelló de la Plana en les eleccions de [[1871]], abril de [[1872]], agost de 1872 i maig de [[1873]].
+
== Biografia ==
  
Fon un dels firmants del Pacte de Tortosa (maig de 1869) en representació de Castelló, pero en juliol de 1873 va abandonar el partit per discrepàncies en [[Francesc Pi i Margall]]. Llavors es va alinear en el sector més intransigent del republicanisme federaliste i va participar en el tumult cantonaliste de Castelló de la Plana. Despuix del fi de la Primera República ([[1874]]) es dedicà al periodisme, dirigint els diaris ''El Centinela Federal'', ''El Clamor'', ''El Clamor de la Democracia'' i ''El Clamor de Castellón''. En [[1881]] va abandonar el federalisme i es va adherir al manifest de [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]]. En les eleccions generals de [[1891]] va ser elegit novament diputat del Partit Republicà Progressiste per Castelló.
+
Heretà de son pare un dels principals tallers de calcer de Castelló. També tocava el violí. Començà militant en la secció demòcrata del Partit Progressiste, i en l'any [[1862]] va presidir el Comité Democràtic de Castelló, per lo que participà en els intents colpistes de [[Juan Prim i Prats]] en els anys 1862 i [[1868]]. Per la seua participació en l'alçament de l'any [[1867]] va ser detengut i condenat a mort en un consell de guerra, pero gràcies a la mediació de Ruperto Gasset Mesina (pare de [[Fernando Gasset|Fernando Gasset Lacasaña]]) li va ser commutada per 20 anys de presó. Fon enviat a la presó de [[Tarragona]] per a complir la condena, pero el triumfo de la revolució de [[1868]] li va valdre l'amnistia i va formar part de la Junta Revolucionària de Castelló. S'integrà llavors en el Partit Republicà Democràtic Federal, vencedor de les eleccions municipals de Castelló de [[decembre]] de l'any [[1869]] i gràcies a les quals, en giner de 1869, va ser elegit per votació popular alcalde de Castelló. Aixina mateix, va ser diputat al Congrés pel districte electoral de Castelló de la Plana en les eleccions dels anys [[1871]], [[abril]] de [[1872]], [[agost]] de 1872 i [[maig]] de [[1873]].
 +
 
 +
Fon un dels firmants del Pacte de Tortosa (maig de 1869) en representació de Castelló, pero en [[juliol]] de l'any [[1873]] va abandonar el partit per discrepàncies en [[Francesc Pi i Margall]]. Llavors es va alinear en el sector més intransigent del republicanisme federaliste i va participar en el tumult cantonaliste de Castelló de la Plana. Despuix del fi de la Primera República ([[1874]]) es dedicà al periodisme, dirigint els diaris ''El Centinela Federal'', ''El Clamor'', ''El Clamor de la Democracia'' i ''El Clamor de Castellón''. En [[1881]] va abandonar el federalisme i es va adherir al manifest de [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]]. En les eleccions generals de [[1891]] va ser elegit novament diputat del Partit Republicà Progressiste per Castelló.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 9: Llínea 22:
 
* [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLSS.fmt&DOCS=1-100&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2849530.NDIP.%29 Ficha del Congrés dels Diputats]
 
* [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLSS.fmt&DOCS=1-100&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2849530.NDIP.%29 Ficha del Congrés dels Diputats]
 
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Francisco%20Gonz%E1lez%20Cherm%E1.pdf Francisco González Chermá - Seres Humanos de Castellón por Salvador Bellés]
 
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Francisco%20Gonz%E1lez%20Cherm%E1.pdf Francisco González Chermá - Seres Humanos de Castellón por Salvador Bellés]
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Gonz%C3%A1lez_Cherm%C3%A1 Francisco González Chermá en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Empresaris]]
 +
[[Categoria:Empresaris valencians]]
 +
[[Categoria:Periodistes]]
 +
[[Categoria:Periodistes valencians]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 +
[[Categoria:Polítics Valencians]]

Última revisió del 06:59 20 set 2023

Francesc González Chermá
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Empresari, periodiste i polític.
Naiximent: 1832
Lloc de naiximent: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1896
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Francesc González Chermá (Castelló, 1832 - † 1896), fon un empresari, periodiste i polític valencià. Fon el primer alcalde republicà de la ciutat de Castelló.

Biografia[editar | editar còdic]

Heretà de son pare un dels principals tallers de calcer de Castelló. També tocava el violí. Començà militant en la secció demòcrata del Partit Progressiste, i en l'any 1862 va presidir el Comité Democràtic de Castelló, per lo que participà en els intents colpistes de Juan Prim i Prats en els anys 1862 i 1868. Per la seua participació en l'alçament de l'any 1867 va ser detengut i condenat a mort en un consell de guerra, pero gràcies a la mediació de Ruperto Gasset Mesina (pare de Fernando Gasset Lacasaña) li va ser commutada per 20 anys de presó. Fon enviat a la presó de Tarragona per a complir la condena, pero el triumfo de la revolució de 1868 li va valdre l'amnistia i va formar part de la Junta Revolucionària de Castelló. S'integrà llavors en el Partit Republicà Democràtic Federal, vencedor de les eleccions municipals de Castelló de decembre de l'any 1869 i gràcies a les quals, en giner de 1869, va ser elegit per votació popular alcalde de Castelló. Aixina mateix, va ser diputat al Congrés pel districte electoral de Castelló de la Plana en les eleccions dels anys 1871, abril de 1872, agost de 1872 i maig de 1873.

Fon un dels firmants del Pacte de Tortosa (maig de 1869) en representació de Castelló, pero en juliol de l'any 1873 va abandonar el partit per discrepàncies en Francesc Pi i Margall. Llavors es va alinear en el sector més intransigent del republicanisme federaliste i va participar en el tumult cantonaliste de Castelló de la Plana. Despuix del fi de la Primera República (1874) es dedicà al periodisme, dirigint els diaris El Centinela Federal, El Clamor, El Clamor de la Democracia i El Clamor de Castellón. En 1881 va abandonar el federalisme i es va adherir al manifest de Manuel Ruiz Zorrilla i Nicolás Salmerón. En les eleccions generals de 1891 va ser elegit novament diputat del Partit Republicà Progressiste per Castelló.

Enllaços externs[editar | editar còdic]