Edició de «Frédéric Mistral»

[[Image:Clement-Frederic-Mistral.jpg|thumb|right|250px|<center>'''Frédéric Mistral''', per Felix Auguste Clement</center>]]

'''Frédéric Mistral''' ([[Maillane]] ([[Provença]]), [[8 de setembre]] de [[1830]] - † [[25 de març]] de [[1914]]) [[escritor]] [[França|francés]] en [[occità|llengua occitana]], i [[Premi Nobel]] de Lliteratura.

== Biografía ==

Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre els anys [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de l'independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'[[Europa]] , puix fon cultivada pels [[trovadors]] en [[França]], [[Itàlia]] i [[Espanya]], ans que el [[francés]], l'[[italià]], el [[valencià]], o el [[castellà]].

=== ''Félibrige'' ===
Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la [[llengua occitana]], aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com [[Teodor Llorente]]), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del ''[[Félibrige]] '', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de ''felibres'', de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]], puix en aquella època eren panoccitanistes.

A través de la seua obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'[[Edat Mija]]. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons.

=== ''Mirèio'' ===

La seua obra principal és ''[[Mirèio]] '' (Mireya), obra a la que dedicà uit anys d'esforços. Publicada en l'any [[1859]], esta obra es titula ''Mirèio'' (en lloc de ''Mirelha'') perque per imperatiu de Roumanille (el seu editor, qui probablement intentava aixina difondrè millor l'obra), Mistral usà una ortografía simplificada, fonètica, que des d'aquell moment es diu "mistraliana", en contraposició a l'ortografía "clàssica" dels trovadors migevals. ''Mireia'' conta l'amor de Vincent i la bella provençal Mireya. Esta història és equiparable a la de [[Romeu i Julieta]], encara que la llengua occitana aporta una major riquea al text al mostrar la força dels sentiments, sobre tot oralment, per mig de l'accent occità.

[[Charles Gounod]] feu una [[òpera]] en este tema en l'any [[1863]].

=== Premi Nobel ===

Ademés de ''Mireio'', Mistral és autor d'atres obres com ''Calendal'', ''Nerte'', ''Lis isclo d’or'' ("L'illa d'or"), ''Lis oulivado'' ("Les olivades"), ''El poema del Ròdan'', obres que en conjunt fan d'ell el més important cultivador de l'occità provençal.

Mistral recibí el [[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] en l'any [[1904]] junt a  [[José Echegaray]]. En l'import del premi creà el [[Museu Arlaten]] en [[Arlés]].

Casat en Marie-Louise Rivière, no tingué fills i morí el [[25 de març]] de [[1914]] en Maillane. 

== Obres ==

* ''Mireio'' (Mireya) ([[1859]])
* ''Calendau'' ([[1867]])
* ''Lis isclo d’or'' (L'illa d'or) ([[1875]])
* ''Nerto'' ([[1884]]), relat
* ''La reino Jano'' (La reina Joan) ([[1890]]), drama
* ''Lou pouemo dou rose'' ([[1897]])
* ''Moun espelido, Memori e Raconte'' ([[1906]]), memòries
* ''Discours e dicho'' (1906)
* ''La genesi, traducho en prouvençau'' ([[1910]])
* ''Lis oulivado'' ([[1912]])
* ''Lou tresor dou felibrige'' ([[1878]]-[[1886]])
* ''Proso d’Armana'', obra pòstuma [[1926]]-[[1927]]-[[1930]]

{{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | periodo=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}}

== Curiositats ==
L'escritora chilena [[Gabriela Mistral]], adoptà el llinage d'este poeta com a seudònim.

Te un carrer i un monument en [[Valéncia]] capital, lo que demostra que els renaixentistes valencians no eren [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (com propugnen els autors pancatalanistes actuals) sino [[panoccitanisme|panoccitanistes]], i que per això parlaven de "llemosí" i no de "català".

Atre testimoni de que la germanor entre els renaixentistes no fon mai pancatalanista sino panoccitanista, és que encara hui, en plena [[Barcelona]] existix una escola nomenada ''Frederic Mistral'', en honor al escritor, i la revista que publica esta escola te per títul "Mirèio".

== Referències ==
{{listaref}}
* Busquet, Raoul; Rollane, Henri (1951). «La généalogie de Mistral». Revue d'Histoire littéraire de la France 1 (1): 52-60. JSTOR 40520865
* [https://www.nobelprize.org/prizes/literature/1904/summary/ «The Nobel Prize in Literature 1904». Nobel Foundation]

== Bibliografia ==
* Andre, Marius. La vie harmonieuse de Mistral
* Bezsonoff, Joan-Daniel. La revolta dels geperuts
* Camproux, Charles. Histoire de la littérature occitane
* Lafont, Robert. Petita istòria europèa d'occitània. Edit. Trabucaire. Canet. 2008 (inclou informació en occità de tota la cultura occitana)
* Lafont, robert. Mistral et l'ilusió
* Les écrivains célèbres, Tome III, le XIX et le XXe siècles – Editions d'art Lucien Mazenod

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]