Edició de «Formació territorial d'Espanya»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
−
A lo llarc de l'història, diversos Estats i multitut de pobles varen assentar en la [[Península Ibèrica]] les seues institucions polítiques. Ya que alguns varen desaparéixer i uns atres varen evolucionar, no existix consens historiogràfic a l'hora de precisar en quin moment temporal es pot situar l'orige o fundació d'[[Espanya]] com a país (nació o Estat),​ fins al punt de que inclús es baralla la possibilitat de que tal moment no es puga precisar, per entendre que Espanya és el frut d'un procés evolutiu.  
+
A lo llarc de l'història, diversos Estats i multitut de pobles varen assentar en la península ibèrica les seues institucions polítiques. Ya que alguns varen desaparéixer i uns atres varen evolucionar, no existix consens historiogràfic a l'hora de precisar en quin moment temporal es pot situar l'orige o fundació d'Espanya com a país (nació o Estat),​ fins al punt de que fins i tot es baralla la possibilitat de que tal moment no es puga precisar, per entendre que Espanya és el frut d'un procés evolutiu.  
  
−
Existixen cinc propostes principals per a situar el moment a partir del com es pot parlar d'Espanya com a país: l'época dels [[Regne visigot|regnes visigots]]; l'unió de Corones a partir dels [[Reis Catòlics]]; l'existència d'un primer monarca comú, [[Carles I d'Espanya|Carlos I]]; el canvi organisatiu i polític que el centralisme de [[Felipe V]] va supondre; i la promulgació de la [[Constitució de Càdis]].
+
Existixen cinc propostes principals per a situar el moment a partir del com es pot parlar d'Espanya com a país: l'época dels regnes visigots; l'unió de Corones a partir dels Reis Catòlics; l'existència d'un primer monarca comú, Carlos I; el canvi organisatiu i polític que el centralisme de Felipe V va supondre; i la promulgació de la Constitució de Càdis.
  
 
== Edat antiga ==
 
== Edat antiga ==
−
L'orige del nom [[Iberia]], referit a la península en la que es troben actualment [[Andorra]], Espanya, [[Portugal]] i el territori britànic d'ultramar de [[Gibraltar]], és d'orige desconegut. La teoria majoritària manifesta que prové del [[grec]], provablement en alusió al riu ''Iber'', actual [[Ebre]].
+
L'orige del nom [[Iberia]], referit a la península en la que es troben actualment Andorra, Espanya, Portugal i el territori britànic d'ultramar de Gibraltar, és d'orige desconegut. La teoria majoritària manifesta que prové del grec, provablement en alusió al riu ''Iber'', actual [[Ebre]].
  
−
Quan els [[Antiga Roma|romans]] ocupen ''Iberia'' i la denominen ''[[Hispania]]'', l'orige dels quals també és desconegut, inclinant-se la tesis majoritària per considerar-ho un vocable derivat del [[Idioma fenici|púnic]] que possiblement significa "''terra de conills''". Durant el [[Imperi romà]], la diòcesis d'Hispania (depenent de la prefectura de les Galies) va ser dividida administrativament en diferents províncies, que varen ser variant en número i delimitacions, i varen sobrepassar els llímits geogràfics de la Península Ibèrica. Cap d'eixes províncies coincidix en les actuals fronteres entre Portugal i Espanya més allà de la frontera natural del [[riu Guadiana]]. No obstant, per als portuguesos, Portugal i [[Lusitània]] són sinònims, i consideren que les seues raïls estan en l'antiga Lusitania, que, segons [[Estrabón]], ocupava l'actual Portugal i l'actual [[Galícia]].
+
Quan els romans ocupen ''Iberia'' i la denominen ''[[Hispania]]'', l'orige dels quals també és desconegut, inclinant-se la tesis majoritària per considerar-ho un vocable derivat del [[Idioma fenici|púnic]] que possiblement significa "''terra de conills''". Durant el [[Imperi romà]], la diòcesis d'Hispania (depenent de la prefectura de les Galies) va ser dividida administrativament en diferents províncies, que varen ser variant en número i delimitacions, i varen sobrepassar els llímits geogràfics de la península ibèrica. Cap d'eixes províncies coincidix en les actuals fronteres entre Portugal i Espanya més allà de la frontera natural del [[riu Guadiana]]. No obstant, per als portuguesos, Portugal i [[Lusitània]] són sinònims, i consideren que les seues raïls estan en l'antiga Lusitania, que, segons [[Estrabón]], ocupava l'actual Portugal i l'actual [[Galícia]].
  
 
[[Categoria:Història territorial d'Espanya]]
 
[[Categoria:Història territorial d'Espanya]]
 
[[Categoria:Història territorial de Portugal]]
 
[[Categoria:Història territorial de Portugal]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Formació_territorial_d%27Espanya»