Edició de «Forges»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Antonio Fraguas de Pablo''', més conegut com '''Forges''' ([[Madrit]], [[17 de giner]] de [[1942]] - | + | '''Antonio Fraguas de Pablo''', més conegut com '''Forges''' ([[Madrit]], [[17 de giner]] de [[1942]] - [[22 de febrer]] de [[2018]]), fon un humoriste gràfic espanyol. El seu nom artístic consistix en la traducció al [[català]] del seu llinage «Fraguas» ya que sa mare fon catalana. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 22: | Llínea 22: | ||
En l'any [[1992]] aparegué la seua novela ''Doce de Babilonia''. Forges es revelava com un noveliste prou sòlit i ordenat, encara que potser pecant d'excessiva dependència de l'humor gràfic en el plantejament "gamberro" de les seues traces humorístiques. Ambientada en una imaginària [[Babilonia]], narra les vicissituts d'un grup de sabis, els dotze "Akadémikos", als qui perseguix el Sum Sacerdot de la ciutat, Okrom, per l'odi que este subjecte té a qualsevol alvanç tècnic, cultural o científic. La protecció que el rei Nabucodonosor els dispensa no és suficient per a lliurar-los de la persecució. Ideològicament molt simple en els seus plantejaments, incorre voluntàriament en l'anacronisme a fi de presentar l'història com una eterna lluita entre l'Odi i l'Amor, el Terror i l'Humor. | En l'any [[1992]] aparegué la seua novela ''Doce de Babilonia''. Forges es revelava com un noveliste prou sòlit i ordenat, encara que potser pecant d'excessiva dependència de l'humor gràfic en el plantejament "gamberro" de les seues traces humorístiques. Ambientada en una imaginària [[Babilonia]], narra les vicissituts d'un grup de sabis, els dotze "Akadémikos", als qui perseguix el Sum Sacerdot de la ciutat, Okrom, per l'odi que este subjecte té a qualsevol alvanç tècnic, cultural o científic. La protecció que el rei Nabucodonosor els dispensa no és suficient per a lliurar-los de la persecució. Ideològicament molt simple en els seus plantejaments, incorre voluntàriament en l'anacronisme a fi de presentar l'història com una eterna lluita entre l'Odi i l'Amor, el Terror i l'Humor. | ||
− | Dirigí dos | + | Dirigí dos películas (''País S.A.'', [[1975]], i ''El bengador Gusticiero y su pastelera madre'', [[1977]]) i quatre séries d'humor en televisió, ''El Muliñandupelicascarabajo'' ([[1968]]), ''Nosotros'' ([[1969]]) i ''24 horas aquí'' ([[1976]]), en [[TVE]]; i ''Deforme semanal'' ([[1991]]), en [[Telemadrid]] junt al seu germà José María. En ràdio participà en programes com ''Protagonistas'' de [[Luis del Olmo]] i ''La Ventana'' de [[Javier Sardá]] i [[Gemma Nierga]], abans del seu falliment intervenia en ''No es un día cualquiera'', de [[RNE]], en [[Pepa Fernández]]. En l'any [[2014]] presentà i dirigí el programa de televisió ''Pecadores impequeibols'' en La 2 de TVE. |
Forges fallí el 22 de febrer de [[2018]] als setantasis anys d'edat en l'hospital Fundació Jiménez Díaz de Madrit, a causa d'un [[càncer]] de [[pàncrees]]. | Forges fallí el 22 de febrer de [[2018]] als setantasis anys d'edat en l'hospital Fundació Jiménez Díaz de Madrit, a causa d'un [[càncer]] de [[pàncrees]]. | ||
Llínea 36: | Llínea 36: | ||
[[Categoria:Dibuixants espanyols]] | [[Categoria:Dibuixants espanyols]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
− | [[Categoria:Escritors | + | [[Categoria:Escritors espanyols]] |