Edició de «Fifth Avenue, Nova York»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
En este gouache veem al pintor treballant des de la finestra de la seua habitació en l'Hotel Savoy de Nova York, en una vista sobre la Quinta Avinguda. En ràpides pinzellades capta sobre el cartó la vida urbana carregada del dinamisme que la caracterisa i protagonisada pels automòvils que circulen per la calçada. En ells Sorolla reconeixia sense dubte els signes de la vida moderna. El resultat és una obra que s'inscriu plenament en la modernitat, per estil i per tema. El paralelisme en importants obres impressionistes és evident (Caillebotte, Pisarro.) Són moltes les escenes de carrers i places parisenques que inevitablement nos recorda este gouache de Sorolla. L'immersió i coincidència de Sorolla en l'esperit de la seua época es mostra plena en obres com esta. A eixe esperit modern respon també la pròpia intrascendència del tema i l'aspecte de moment casual de l'escena, sense més pretensió que la de captar una "toma" de la vida ciutadana, una estampa urbana marcada per la velocitat de la nova màquina i la conquista de nous horisons, nous alvanços que es materialisen per eixemple en l'altura d'uns edificis que varen deure sorprendre al pintor en ànguls nous d'acostament a la realitat. | En este gouache veem al pintor treballant des de la finestra de la seua habitació en l'Hotel Savoy de Nova York, en una vista sobre la Quinta Avinguda. En ràpides pinzellades capta sobre el cartó la vida urbana carregada del dinamisme que la caracterisa i protagonisada pels automòvils que circulen per la calçada. En ells Sorolla reconeixia sense dubte els signes de la vida moderna. El resultat és una obra que s'inscriu plenament en la modernitat, per estil i per tema. El paralelisme en importants obres impressionistes és evident (Caillebotte, Pisarro.) Són moltes les escenes de carrers i places parisenques que inevitablement nos recorda este gouache de Sorolla. L'immersió i coincidència de Sorolla en l'esperit de la seua época es mostra plena en obres com esta. A eixe esperit modern respon també la pròpia intrascendència del tema i l'aspecte de moment casual de l'escena, sense més pretensió que la de captar una "toma" de la vida ciutadana, una estampa urbana marcada per la velocitat de la nova màquina i la conquista de nous horisons, nous alvanços que es materialisen per eixemple en l'altura d'uns edificis que varen deure sorprendre al pintor en ànguls nous d'acostament a la realitat. | ||
| − | Esta obra presenta ademés l'interés afegit de mostrar-nos l'image complementària d'un Sorolla urbà que es prodigà poc en els seus grans llenços pero les manifestacions dels quals abunden en la seua obra gràfica i en les seues chicotetes notes de color. | + | Esta obra presenta ademés l'interés afegit de mostrar-nos l'image complementària d'un Sorolla urbà que es prodigà poc en els seus grans llenços pero les manifestacions dels quals abunden en la seua obra gràfica i en les seues chicotetes notes de color. |
== Vore també == | == Vore també == | ||