Edició de «Ferro»

[[File:Iron electrolytic and 1cm3 cube.jpg|thumb|200px|right|<center>Ferro</center>]]

El '''ferro''' (del [[llatí|llatí vulgar]] ''ferru'', antigament conegut com a ''ferre'') és un metal prou abundant en la capa [[Terra|terrestre]], maleable, de color [[gris]], magnètic i fàcilment oxidable. És el metal més utilisat en l'indústria. Ha segut històricament molt important, dona nom a un periodo de l'història de l'humanitat, l'[[Edat del Ferro]].

El seu símbol és Fe i el seu número atòmic és el 26 del grup 8 de la taula dels elements.

Este metal de transició és el quart element més abundant en la corfa terrestre, representant un 5 % i, entre els metals, solament l'[[alumini]] és més abundant, i és el primer més abundant en massa planetària, degut a que el [[Terra (planeta)|planeta]], en el seu núcleu, concentra la major massa de ferro natiu, equivalent a un 70 %. El núcleu de la Terra està format principalment per ferro i [[níquel]] en forma metàlica, generant en moure's un camp magnètic.

== Característiques ==

És un metal maleable, de color [[gris]] argentat, i presenta propietats magnètiques (és ferromagnético a temperatura ambient i pressió atmosfèrica). És extremadament dur i dens.

És l'element més pesat que es produïx exotérmicament per fusió, i el més llauger que es produïx a través d'una fissió.

== Aplicacions ==
El ferro és el metal dur més usat, en el 95% en pes de la producció mundial de metal. El ferro pur (purea a partir de 99,5%) no té massa aplicacions, llevat excepcions per a utilisar el seu potencial magnètic. El ferro té la seua gran aplicació per a formar els productes siderúrgics, utilisant este com a element matriu per a estajar atres elements aleants tant metàlics com no metàlics, que conferixen distintes propietats al material. Es considera que una aleació de ferro és [[acer]] si conté menys d'un 2,1% de carbono; si el percentage és major, rep el nom de fundició.

L'acer és indispensable pel seu baix preu i tenacitat, especialment en automòvils, barcos i components estructurals d'edificis.

== Referències ==
* Joan Corominas: Breve diccionario Etimológico de la lengua castellana. 3º edición, 1987. Ed. Gredos, Madrid
* [https://www.rade.es/doc/1V5N2-ramirez-san%20jose-hierro.pdf Ramirez Ortega, Antonio; San José Arango, Carmen (2001). «El hierro en la naturaleza». Anales de la real academia de doctores]
* Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2005). «hierro». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana. ISBN 978-8-429-40623-8

== Bibliografia ==
* Frey, Perry A.; Reed, George H. (21 de septiembre de 2012). «The Ubiquity of Iron». ACS Chemical Biology 7 (9): 1477-1481. ISSN 1554-8929. doi:10.1021/cb300323q
* Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. ISBN 978-9-68444-318-1
* Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Iron}}

[[Categoria:Minerals]]
[[Categoria:Metals]]
[[Categoria:Indústria]]