Edició de «Fernando Gasset»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El [[20 de decembre]] de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera. | Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El [[20 de decembre]] de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera. | ||
− | Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de [[Francesc González Chermá|González Chermá | + | Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de [[Francesc González Chermá|González Chermá]]. |
− | |||
− | |||
Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal (Castelló)|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló|Plaça de Bous]]. | Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal (Castelló)|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló|Plaça de Bous]]. |