Diferència entre les revisions de "Fernando Abril Martorell"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Biografia|
 +
| nom = Fernando Abril Martorell
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Ingenier i polític.
 +
| data_naix = [[1936]] 
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1998]]
 +
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 +
}}
 
'''Fernando Abril Martorell''' ([[Valéncia]], [[1936]] - [[Madrit]], [[1998]]). Fon un ingenier i polític [[Valencians|valencià]].
 
'''Fernando Abril Martorell''' ([[Valéncia]], [[1936]] - [[Madrit]], [[1998]]). Fon un ingenier i polític [[Valencians|valencià]].
  

Revisió de 06:52 7 jul 2017

Fernando Abril Martorell
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Ingenier i polític.
Naiximent: 1936
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1998
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Fernando Abril Martorell (Valéncia, 1936 - Madrit, 1998). Fon un ingenier i polític valencià.

Biografia

Estudià Ingenieria Agrícola i, més tart, Ciències Polítiques, abdós en Madrit. Fon president de la Diputació Provincial de Segovia, durant els anys 1960 i 1970, càrrec que va compaginar en el de director del Fondo d'Ordenació i Regulació de la Producció i Preus Agraris (FORPPA). En les últimes Corts llegislatives del franquisme ocupà escan per Segovia al mateix temps que dirigia varies empreses vinculades al INI (Institut Nacional d'Indústria). L'any 1976 formà part del primer Govern d'Adolfo Suárez com a ministre d'Agricultura. Senador per designació Real (1977 - 1979) i diputat a Corts per Valéncia en les llistes de UCD (Unión de Centro Democrático), tingué una intensa vida política que abandonà l'any 1982.

En les eleccions de 1977 passà a ser vicepresident tercer per a assunts de Política Interior i, en 1978, vicepresident segon per a Assunts Econòmics, càrrec del que dimití en 1980 davant la pressió de determinats sectors empresarials per als que la política era massa "socialdemòcrata".

Ha segut també president del Grup d'Empreses Làctees Espanyoles, director de l'Unió Naval de Llevant i conseller del Banc Central.

La seua trayectòria li va valdre la Encomienda de Número i Gran Cruz de la Orden Civil del Mérito Agrícola.