Edició de «Fenomen natural»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El concepte de '''fenomen natural''' es referix a un canvi que es produïx en la [[naturalea]]. A voltes es formen danys que succeïxen quan s'ha realisat una ocupació inadequada del territori. Són processos permanents de moviments i de transformacions que sofrix la naturalea. Estos poden influir en la vida humana (epidèmies, condicions climàtiques, desastres naturals, etc). | El concepte de '''fenomen natural''' es referix a un canvi que es produïx en la [[naturalea]]. A voltes es formen danys que succeïxen quan s'ha realisat una ocupació inadequada del territori. Són processos permanents de moviments i de transformacions que sofrix la naturalea. Estos poden influir en la vida humana (epidèmies, condicions climàtiques, desastres naturals, etc). | ||
| − | En el llenguage informal, fenomen natural apareix casi com a sinònim d'acontenyiment inusual, sorprenent o baix la desastrosa perspectiva humana. No obstant, la formació d'una gota de [[pluja]] és un fenomen natural de la mateixa manera que un [[huracà]]. Esta expressió també es referix, en general, als perillosos fenomens naturals també | + | En el llenguage informal, fenomen natural apareix casi com a sinònim d'acontenyiment inusual, sorprenent o baix la desastrosa perspectiva humana. No obstant, la formació d'una gota de [[pluja]] és un fenomen natural de la mateixa manera que un [[huracà]]. Esta expressió també es referix, en general, als perillosos fenomens naturals també cridats "desastres naturals". La pluja, per eixemple, no és en sí un "desastre", pero pot ser aixina depenent de la perspectiva humana, si certes condicions es reunixen. La mala planificació urbana, en la construcció d'estructures en llocs vulnerables a inundacions o atres persones pot causar efectes desastrosos per al mig ambient i els sers humans. |
Cal senyalar que les accions dels humans (un automòvil en moviment, per eixemple) sempre estan subjectes a lleis naturals, no obstant, no es consideren en este sentit, els fenomens naturals, ya que depenen de la voluntat dels humans. | Cal senyalar que les accions dels humans (un automòvil en moviment, per eixemple) sempre estan subjectes a lleis naturals, no obstant, no es consideren en este sentit, els fenomens naturals, ya que depenen de la voluntat dels humans. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Eixemples de Fenomens Naturals == | == Eixemples de Fenomens Naturals == | ||
| − | === Arc de | + | === Arc de San Martí === |
| − | |||
Ocorre quan els rajos de llum solar són polarisats per les gotes d'[[aigua]] suspeses en la [[atmòsfera]]. És comú que aparega despuix d'una pluja. | Ocorre quan els rajos de llum solar són polarisats per les gotes d'[[aigua]] suspeses en la [[atmòsfera]]. És comú que aparega despuix d'una pluja. | ||
| − | === Arc de | + | === Arc de San Martí de fòc === |
És el resultat de la polarisació dels [[raig lluminós|rajos de llum]] provinents del [[Sol]] en l'aigua de [[núvol|núvols]] que es troben a grans altures. Es presenta com un [[arc de San Martí]] distorsionat llaugerament que dona l'apariència de llames de colors. | És el resultat de la polarisació dels [[raig lluminós|rajos de llum]] provinents del [[Sol]] en l'aigua de [[núvol|núvols]] que es troben a grans altures. Es presenta com un [[arc de San Martí]] distorsionat llaugerament que dona l'apariència de llames de colors. | ||
| − | === Arc de | + | === Arc de San Martí de núvols === |
| − | També | + | També cridat [[Arc de San Martí circunhorizontal]]. Es dona quan els rajos solars creen un arc de San Martí en els núvols, açò solament ocorre quan el Sol es troba a uns 58° sobre l'horisó, sent que es pot observar ocasionalment des d'alguna montanya. S'observa com un *arcoíris format pels propis núvols, que aparenten ser de colors. |
| − | === Arc de | + | === Arc de San Martí llunar === |
Es formen per mig de la polarisació de la llum provinent del reflex de llum solar per part de la [[Lluna]], es donen generalment en nits de [[lluna plena]] en les que la humitat (núvols), ho permeten, o en les rodalies d'afluents d'aigua com les cascades, que permeten que les vàries molècules d'aigua que es troben suspeses refracten la llum. | Es formen per mig de la polarisació de la llum provinent del reflex de llum solar per part de la [[Lluna]], es donen generalment en nits de [[lluna plena]] en les que la humitat (núvols), ho permeten, o en les rodalies d'afluents d'aigua com les cascades, que permeten que les vàries molècules d'aigua que es troben suspeses refracten la llum. | ||
| Llínea 32: | Llínea 31: | ||
=== Pluja === | === Pluja === | ||
| − | + | La pluja consistix en la caiguda d'aigua dels núvols, despuix de l'acumulació d'esta en les mateixes per la condensació del vapor d'aigua existent en l'atmòsfera. Esta cau en forma de gotes d'aigua (en major freqüència en zones “humides” tropicals, *subtropicales i templades, encara que pugues també estar acompanyada de graniç. | |
| − | + | === Turbonada === | |
| − | + | Es tracta d'una forma de precipitació de l'aigua (en este cas en forma sòlida), que consistix en la caiguda de grums o boles de gebre o gel de distints tamanys (en ocasions poden aplegar a varis centímetros de diàmetro), i que solen caure durant les tormentes quan la temperatura del núvol és inferior als 0° graus centígrats, precipitant-se estos corpúsculs de gèl a gran velocitat i força. | |
| − | === Turbonada | ||
| − | Es tracta d'una forma de precipitació de l'aigua (en este cas en forma sòlida), que consistix en la caiguda de grums o boles de | ||
=== Marees === | === Marees === | ||
Es tracta del fenomen que es dona en les costes com a resultat de l'influència que eixercix la força gravitatòria del sol i de la lluna sobre les mars, oceans i cossos d'aigua, produint que l'aigua s'eleve sobre el seu nivell “normal”. | Es tracta del fenomen que es dona en les costes com a resultat de l'influència que eixercix la força gravitatòria del sol i de la lluna sobre les mars, oceans i cossos d'aigua, produint que l'aigua s'eleve sobre el seu nivell “normal”. | ||
| − | |||
===Tormentes o tempestats de neu=== | ===Tormentes o tempestats de neu=== | ||
És un fenomen natural pertanyent als [[fenomens atmosfèrics]], és produït quan la temperatura atmosfèrica regnant a l'altura en la que es troben els núvols és inferior als 0° centígrats, produint que les gotes d'aigua de que estan formades els núvols es condensen congelant-se i formant cristals de [[gèl]], els quals es precipiten al sol en forma de [[neu]] (bolves de neu). Este fenomen sol donar-se en major freqüència en zones d'altitut elevada com a picos de montanyes o en les zones polars i subpolars, #a on les temperatures ambientals són inferiors, aixina com en les estacions fredes ([[autumne]] i [[hivern]]). | És un fenomen natural pertanyent als [[fenomens atmosfèrics]], és produït quan la temperatura atmosfèrica regnant a l'altura en la que es troben els núvols és inferior als 0° centígrats, produint que les gotes d'aigua de que estan formades els núvols es condensen congelant-se i formant cristals de [[gèl]], els quals es precipiten al sol en forma de [[neu]] (bolves de neu). Este fenomen sol donar-se en major freqüència en zones d'altitut elevada com a picos de montanyes o en les zones polars i subpolars, #a on les temperatures ambientals són inferiors, aixina com en les estacions fredes ([[autumne]] i [[hivern]]). | ||
===Tormentes elèctriques=== | ===Tormentes elèctriques=== | ||
| − | Es tracta de fenomens naturals del tipo meteorològic, que consistixen en descàrregues elèctriques originades pel choc de les càrregues positives i negatives que succeïxen en els núvols, generant un | + | Es tracta de fenomens naturals del tipo meteorològic, que consistixen en descàrregues elèctriques originades pel choc de les càrregues positives i negatives que succeïxen en els núvols, generant un menut pols electromagnètic. Les càrregues positives solen concentrar-se en les parts altes dels núvols mentres que les negatives en les parts baixes dels núvols, aixina mateix hi ha càrregues negatives i positives entre els núvols i la terra, o que també produïx rajos durant estes tormentes. Ademés solen ser acompanyades de pluges torrencials i graniçada, en poques excepcions es donen tormentes d'este tipo exclusivament de descàrregues elèctriques (rajos). |
===Tormentes d'arena=== | ===Tormentes d'arena=== | ||
| Llínea 52: | Llínea 48: | ||
===Erupcions volcàniques=== | ===Erupcions volcàniques=== | ||
| − | Són emissions de magma, cendres, gasos i atres materials volcànics incandescents de l'interior de la terra cap a la superfície, ya siga de manera violenta o de manera regular i contínua, a través de volcans (elevació del sol respecte al restant de la zona), o de fumerals a nivells inferiors al sol, per | + | Són emissions de magma, cendres, gasos i atres materials volcànics incandescents de l'interior de la terra cap a la superfície, ya siga de manera violenta o de manera regular i contínua, a través de volcans (#elevació del sol respecte al restant de la zona), o de fumerals a nivells inferiors al sol, per on ixen estes #emanació. |
=== Ciclons submarins=== | === Ciclons submarins=== | ||
| − | Es tracta de [[ciclons]] o tribulins subaquàtics que es formen en zones d'aigua baix gèl, quan s'introduïx un fluix d'aigua salada a l'aigua coberta pel gèl (l'aigua de les mars congelades sol ser menys salina que l'aigua de l'oceà obert). És un fenomen observable de forma submarina baix els gèls | + | Es tracta de [[ciclons]] o tribulins subaquàtics que es formen en zones d'aigua baix gèl, quan s'introduïx un fluix d'aigua salada a l'aigua coberta pel gèl (l'aigua de les mars congelades sol ser menys salina que l'aigua de l'oceà obert). És un fenomen observable de forma submarina baix els gèls del [[Àrtic]] i de la [[Antàrtida]]. |
== Desastres naturals == | == Desastres naturals == | ||
| Llínea 61: | Llínea 57: | ||
Són els mateixos fenomens naturals que ocasionen danys i destrucció de diversa magnitut sumat fonamentalment a l'acció indirecta del ser humà, que no preveu que les seues accions poden ocasionar-li pèrdues a sí mateixa. D'estos tenim: | Són els mateixos fenomens naturals que ocasionen danys i destrucció de diversa magnitut sumat fonamentalment a l'acció indirecta del ser humà, que no preveu que les seues accions poden ocasionar-li pèrdues a sí mateixa. D'estos tenim: | ||
== Desastres generats en l'interior de la Terra == | == Desastres generats en l'interior de la Terra == | ||
| − | [[Archiu:Etna eruption seen from the International Space Station.jpg|thumb|200px| Erupció del volcà [[Etna]], vista des de | + | [[Archiu:Etna eruption seen from the International Space Station.jpg|thumb|200px| Erupció del volcà [[@Etna]], vista des de la [[Estació Espacial Internacional]].]] |
Com: | Com: | ||
| Llínea 76: | Llínea 72: | ||
*[[Llau]]: És el desplaçament d'una capa de nova rostària avall, que pot incorporar part del substrat i de la cobertura vegetal de la pendent. | *[[Llau]]: És el desplaçament d'una capa de nova rostària avall, que pot incorporar part del substrat i de la cobertura vegetal de la pendent. | ||
*[[Torrentada]]: Fluix de grans volums de fanc, aigua, gèl, roques, originats per la ruptura d'un estany o esmonyida d'un nevat. | *[[Torrentada]]: Fluix de grans volums de fanc, aigua, gèl, roques, originats per la ruptura d'un estany o esmonyida d'un nevat. | ||
| − | *[[Huaico]]: Solsida de fanc i roques per precipitacions pluvials, es presenta com un colp d'aigua lodosa que s' | + | *[[Huaico]]: Solsida de fanc i roques per precipitacions pluvials, es presenta com un colp d'aigua *lodosa que s'esgola a gran velocitat per quebrades seques i de poc cabal arrastrant pedres i troncs. |
=== Desastres generats per fenomens meteorològics === | === Desastres generats per fenomens meteorològics === | ||
| Llínea 82: | Llínea 78: | ||
Com: | Com: | ||
| − | *[[Inundació]]: Invasió llenta o violenta d'aigües de riu, estanys o | + | *[[Inundació]]: Invasió llenta o violenta d'aigües de riu, estanys o #llac, per fortes precipitacions fluvials o ruptures d'embassaments, causant danys considerables. Es poden presentar en forma llenta o gradual en planures i de forma violenta o súbita en regions montanyoses d'alta pendent. |
| − | *[[Sequia | + | *[[Sequia]]s: Deficiència d'humitat en l'atmòsfera per precipitacions pluvials irregulars o insuficients, inadequat us de les aigües subterrànees, depòsits d'aigua o sistemes d'irrigació. |
| − | *[[Gelada | + | *[[Gelada]]s: Produïda per les baixes temperatures, causant dany a les plantes i animals. |
| − | *[[Tormenta | + | *[[Tormenta]]s: Fenomen atmosfèric produït per descàrregues elèctriques en l'atmòsfera. |
*[[Graniç|Graniçada]]: Precipitació d'aigua en forma de gotes sòlides de gèl. | *[[Graniç|Graniçada]]: Precipitació d'aigua en forma de gotes sòlides de gèl. | ||
*[[Tornado]]s: Vents huracanats que es produïxen en forma giratòria a grans velocitats. | *[[Tornado]]s: Vents huracanats que es produïxen en forma giratòria a grans velocitats. | ||
| − | *[[Huracà|Huracans]]: Són vents que sobrepassen més 145 mph com a conseqüència de l'interacció de l'aire calent i humit, que ve | + | *[[Huracà|Huracans]]: Són vents que sobrepassen més 145 *mph com a conseqüència de l'interacció de l'aire calent i humit, que ve del [[oceà Pacífic]] o [[Atlàntic]], en l'aire fret. |
=== Desastres d'orige biològic === | === Desastres d'orige biològic === | ||
Com: | Com: | ||
| − | *[[Plaga | + | *[[Plaga]]s: Són calamitats produïdes en les collites per certs animals. |
| − | *[[Epidèmia | + | *[[Epidèmia]]s: Són la generalisació de malalties infeccioses a un gran número de persones i en un determinat lloc. |
| − | *[[ | + | *[[Pandèmia]]s: Són la generalisació de malalties infeccioses a un gran número de persones en tot lo món. |
=== Desastres espacials === | === Desastres espacials === | ||
| Llínea 102: | Llínea 98: | ||
*[[Tormenta solar]]. | *[[Tormenta solar]]. | ||
*Impacte d'un [[asteroide]] o meteorit | *Impacte d'un [[asteroide]] o meteorit | ||
| − | * | + | *pluja de meteorits |
==Efecte hivernàcul== | ==Efecte hivernàcul== | ||
| Llínea 108: | Llínea 104: | ||
== Fenomen natural extrem == | == Fenomen natural extrem == | ||
| − | Casi tots els fenomens naturals coneixen graduatories, aixina per eixemple una pluja d'uns pocs mm. En un dia no sol causar danys, llevat en condicions molt particulars, pero una pluja de més de 100 mm. en un dia segurament causarà problemes sérios en l'àrea | + | Casi tots els fenomens naturals coneixen graduatories, aixina per eixemple una pluja d'uns pocs mm. En un dia no sol causar danys, llevat en condicions molt particulars, pero una pluja de més de 100 mm. en un dia segurament causarà problemes sérios en l'àrea on precipita. |
La freqüència en que es produïx un determinat fenomen natural se sol relacionar en el seu [[temps de tornada]]. | La freqüència en que es produïx un determinat fenomen natural se sol relacionar en el seu [[temps de tornada]]. | ||
| − | Per eixemple una pluja en un temps de tornada de 500 anys (que es repetix de mija una volta cada 500 anys) serà una pluja molt més intensa que una pluja que tinga un temps de tornada de 50 anys, o que es repetixca de mija una volta cada 50 anys. | + | Per eixemple una pluja en un temps de tornada de 500 anys (que es repetix de mija una volta cada 500 anys) serà una pluja molt més intensa que una pluja que tinga un temps de tornada de 50 anys, o que es repetixca de mija una volta cada 50 anys. @Cuanto mayor és el temps de tornada d'un determinat fenomen natural, més extrem es pot considerar este fenomen. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 129: | Llínea 125: | ||
[[Categoria:Ciències naturals]] | [[Categoria:Ciències naturals]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Desastres naturals|Fenomens naturals]] |
[[Categoria:Meteorologia]] | [[Categoria:Meteorologia]] | ||