Edició de «Felip Mateu i Llopis»

{{Biografia|
| nom = Felip Mateu i Llopis
| image = [[File:Museo Arqueológico Nacional - Felipe Mateu y Llopis.jpg|250px|Felip Mateu i Llopis, segon de la fila inferior per l'esquerra]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Historiador i escritor
| data_naix = [[15 de novembre]] de [[1901]] 
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[13 d'abril]] de [[1998]] 
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] 
}}
'''Felip Mateu i Llopis''' ([[Valéncia]], [[15 de novembre]] de [[1901]] - † [[Barcelona]], [[13 d'abril]] de [[1998]]), fon un historiador i escritor [[Valencians|valencià]] i un dels més importants numismàtics espanyols del [[sigle XX]].

== Biografia ==

Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el [[30 de setembre]] de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, a on va ser discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, Antonio Ballesteros Beretta i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica|numismàtica]].

Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el [[10 de juliol]] de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona ([[24 de juliol]] de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).

En l'any [[1933]] fon nomenat conservador per concurs de la Secció de Numismàtica del Museu Arqueològic Nacional de Madrit, destacant els seus trascendents treballs de catalogació del monetari. Contribuí al salvament de part de l'or visigot del Museu Arqueològic Nacional en la nit del 4 al 5 de [[novembre]] de [[1936]], davant l'expropiació del Monetari (cfr. Publicació de l'acta en G.N., 21 de juny de 1971). En [[març]] de [[1937]] es va produir el trasllat de funcionaris de Madrit a Valéncia. Fon director accidental de l'[[Archiu General del Regne de Valéncia]] (1937-[[1939]]) i vocal de la Junta de Defensa del Tesor Artístic radicada en el colege del Patriarca i trasllat ad este de l'Archiu de la Catedral. Va contribuir al salvament d'archius varis en Valéncia i de la [[Catedral de Sogorp]] i feu gestions i actuacions a favor del tesor artístic i documental de la ciutat, época de custòdia ad ell confiada en defensa del Patrimoni (1937-1939).

En la nova etapa ([[1940]] - [[1972]]), el seu destí fon [[Barcelona]] com a director de la Biblioteca de Catalunya, ajustades les seues sigles a Biblioteca Central de la Diputació. Va prendre possessió de director per oposició (Orde Ministerial de 10 d'agost de 1940). Nomenat vocal del Patronat Menéndez i Pelayo del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC) i cap del Servici de Recuperació Bibliogràfica del Ministeri d'Educació Nacional en Barcelona fon director de l'Anuari de la Biblioteca Central i de les Populars i Especials de la Diputació Provincial de Barcelona. Director i professor de l'Escola de Bibliotecàries de la Diputació ([[1940]]), també va fundar i va dirigir la revista ''Biblioteconomía''.

El [[31 de giner]] de [[1941]] ingressà com a acadèmic de número en la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el [[20 de juny]] d'eixe mateix any fon nomenat corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Despuix de ser professor encarregat d'un Curs de Diplomàtica i Llatí Medieval (1941) en l'Universitat de Barcelona, i en [[1943]] fon catedràtic per oposició de Paleografia i Diplomàtica en destí en [[Oviedo]], Valéncia i en Barcelona ([[1945]]), en la que va deixar la seua impronta acadèmica en les matèries de Biblioteconomia, Bibliologia, Bibliografia, Paleografia i Diplomàtica que rotulava “Laboratori de Ciències Experimentals”, ara Ciències i Tècniques Historiogràfiques.

En l'any [[1953]] fon nomenat inspector de Biblioteques de la zona de Llevant, districtes universitaris de la zona de Barcelona i Valéncia.

Fins a l'any [[1972]], data de la seua jubilació, va deixar una trayectòria d'organisació i restauració de les naus gòtiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sèu de la Biblioteca, en l'impuls de la formació professional, creació de seccions tècniques, actualisació de servicis bibliogràfics i increment de les Biblioteques Populars. Fon pensionat pel CSIC i per la Junta de Relacions Culturals per a l'estudi de Biblioteques en [[Portugal]] i en Biblioteques d'[[Paisos Baixos|Holanda]], [[Suècia]] i [[Noruega]].

En la ciutat de Valéncia freqüentà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: [[Jaume Cebrián Ibor|Jaume]] i [[Luis Cebrián Ibor]], [[José Chocomeli Galán]], [[José Rodrigo Pertegàs]], [[José Martínez Aloy]], [[Francesc Almarche]] i [[Josep Sanchis Sivera]]. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la [[Revista Acció Valenciana|revista Acció Valenciana]] i va formar part del grup [[Acció Cultural Valenciana]], junt al [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] [[Manuel Sanchis Guarner]]. En l'any [[1932]] fon un dels signataris de les [[Normes de Castelló]]. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig ''El País Valencià'' (sic) ([[1933]]), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista ''L'Estel''.

Fon un epígon d'aquella professió del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, fidel al lema Virgilià: “sic vos non vobis”. Rigorós en el método vocacional de l'investigació ''in labore quies'', un dels lemes dels seus ex libris, li va permetre treballar fins als norantasis anys.

== Distincions i guardons ==

En l'any [[1948]] fon distinguit com a membre corresponent de la American Numismatic Society of New York, cap de Secció de l'Institut Nicolás Antonio de Bibliografia del CSIC i conseller del Patronat José María Cuadrado del CSIC de Madrit, aixina com corresponent de diverses Acadèmies: de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts de [[Còrdova]], de l'Institut Fernán González, de l'Acadèmia Burgense ([[1950]]), membre corresponent de l'[[Institució Anfós el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]] ([[1950]]), membre fundador de la Societat Iberoamericana d'Estudis Numismàtics ([[1953]]), Chevalier (Cavaller) de l'Orde des Palmes Acadèmiques ([[1957]]), vicedecà ([[1953]]) i decà ([[1958]]) de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona, comendatore dell'Ordine al Merito de la República Italiana ([[1959]]), Premi Javier Conde Garriga de l'Associació de Numismàtica Espanyola per l'obra Bibliografia de l'Història Monetària d'Espanya ([[1961]]), conseller de la Delegació en Barcelona de l'Institució Ferrando el Catòlic en [[Saragossa]] ([[1963]]), membre corresponent de l'Acadèmia Uruguayana i Argentina de Numismàtica (2 de decembre de 1954), Carta de Fidalguia de l'Associació de Fidalcs a Fur d'Espanya el 11 d'abril de [[1966]], Medaglia Cultural d'Ore Ministeri degli Affari Esteri de [[Roma]] al mèrit cultural, otorgada per la Diputació Provincial de Barcelona ([[1972]]), conseller d'honor del CSIC (23 d'abril de [[1973]]), Medalla d'Argent de la Província otorgada per la “intensa llabor desplegada a lo llarc de la seua vida professional a favor de la Província” ([[1979]]), Medalla del Archer. M. Huntington Award de [[1979]] de la American Numismatic Society de [[Nova York]], Corresponding member of the [[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] (1 de març de [[1983]]), president d'honor de l'Associació Numismàtica Espanyola.

== Obra ==

* ''La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas de los siglos XIII-XVIII'', 1929
* ''Les relacions del Principat de Catalunya i els Regnes de València i Mallorca amb Anglaterra i el paral·lelisme monetari d'aquests països durant els segles XIII, XIV, i XV'', Castelló de la Plana, 1934
* ''Catálogo de los ponderales monetarios del Museo Arqueológico Nacional. Con diversas notas numismáticas'', Madrid, CFABA, 1934
* ''Las monedas visigodas del Museo Arqueológico Nacional, Catálogo de las monedas previsigodas y visigodas del Gabinete Numismático del Museo Arqueológico Nacional'', Madrid, Imprenta Góngora, 1936
*  ''Adquisiciones'', Madrid, Museo Arqueológico Nacional, 1942 junt a C. M.ª del Rivero
* ''Hallazgos Monetarios (III), en Ampurias'', Revista de Arqueología, Prehistoria y Etnología (1944)
* ''La moneda española, Breve historia monetaria de España'', Barcelona, Editorial Alberto Martín, 1946
* ''Glosario Hispánico de Numismática'', Barcelona, CSIC, 1946
* ''“Rex Aragonum” y “Notas sobre la intitulación real diplomática en la Corona de Aragón”'', en Spanische Forschungen des Görres-Gesellschaft, 9 (1954), págs. 1117-1143
* ''Aportación a la Historia Monetaria del Reino de Valencia en el siglo XVIII'', Valencia, Institución Alfonso El Magnánimo, Diputación Provincial, 1955
* ''Bibliografía de la Historia Monetaria de España, con suplementos referentes a los países con ella más relacionados'', Madrid, Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, 1958
* ''“Sacra Regia Aragonum Maiestas” y “Notas sobre la diplomática y simbología real”'', VV. AA.
* ''Homenaje a Johannes Vincke'', Madrid, CSIC, 1962- 1963, págs. 201-220.

== Cites ==

{{Cita|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo P. Lluis Fullana, y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:''

''Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación (del P. Fullana) como filólogo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar él la auténtica gramática valenciana popular; porque el P.Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filólogo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trató de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta.''|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995), per Francesc Moreno.}}

== Referències ==

* [http://dbe.rah.es/biografias/27625/felipe-mateu-i-llopis Biografia de Felip Mateu i Llopis - Real Acadèmia de l'Història]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]