Edició de «Federico Jiménez Losantos»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
+
[[Image:Federico_Jimenez_Losantos.jpg|thumb|right|300px|Federico Jiménez Losantos.]]
| nom = Federico Jiménez Losantos
+
'''Federico Jiménez Losantos''' ([[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[15 de setembre]] de [[1951]]) És un periodiste, empresari i escritor espanyol.
| image = [[Image:Federico jimenez losantos ld.jpg|250px|Federico Jiménez Losantos, periodiste i escritor espanyol]]
 
| peu =
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 
| ocupació = Periodiste, empresari i escritor.
 
| data_naix = [[15 de setembre]] de [[1951]]
 
| lloc_naix = [[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[Aragó]], [[Espanya]]
 
| data_mort =
 
| lloc_mort =
 
}}
 
'''Federico Jiménez Losantos''' ([[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[Aragó]], [[15 de setembre]] de [[1951]]) És un periodiste, empresari i escritor [[Espanya|espanyol]].
 
  
És vicepresident i editor del diari digital ''[[Libertad Digital]]'', director i presentador del programa ''[[Es la Mañana de Federico]]'' de la cadena ''[[esRadio]]'', columniste del diari ''[[El Mundo]]'' i columniste i director de la revista ''[[La ilustración liberal]]''. Fins el [[10 de juliol]] de [[2009]] fon director i presentador del programa ''[[La Mañana]]'' en la ''[[Cadena COPE]]''.
+
És vicepresident i editor del diari digital [[Libertad Digital]], director i presentador del programa [[Es la Mañana de Federico]] de la cadena [[esRadio]], columniste del diari [[El Mundo]] i columniste i director de la revista [[La ilustración liberal]]. Fins el [[10 de juliol]] de [[2009]] va ser director i presentador del programa [[La Mañana]] en la Cadena [[COPE]].
  
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i sent crític en el [[poder polític]] siga del color que siga, es a dir, en independència política.
+
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i siguent crític en el poder [[polític]] siga del color que siga, es a dir, en independència política.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
 
 
=== Joventut ===
 
=== Joventut ===
 +
De pare sabater, de mare mestra i nét de mestres, Federico Jiménez Losantos és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca [[rural]] que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de [[Terol]] (on va tindre com a professor al [[cantautor]] i, posteriorment, polític [[José Antonio Labordeta]] i al [[dramaturc]] [[José Sanchis Sinisterra]]). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.
  
De pare sabater, de mare mestra i net de mestres,''' Federico Jiménez Losantos''' és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca [[rural]] que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de [[Terol]] (on va tindre com a professor al [[cantautor]] i, posteriorment, polític [[José Antonio Labordeta]] i al [[dramaturc]] [[José Sanchis Sinisterra]]). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.
+
Va estudiar [[Filosofia]] i [[Lletres]] en [[Saragossa]] i en [[1971]] es traslladà per a cursar l'espcialitat de [[Filologia Espanyola]] en l'[[Universitat de Barcelona]]. Se va llicenciar en una tesis sobre les acotacions sobre els [[esperpents]] de [[Ramón María del Valle-Inclán|Valle-Inclán]], dirigida per [[Joaquín Marco]]. El tribunal presidit per [[José Manuel Blecua]] li va otorgar un excelent per unanimitat.
 
 
Va estudiar [[Filosofia]] i [[Lletres]] en [[Saragossa]] i en [[1971]] es traslladà per a cursar l'especialitat de [[Filologia Espanyola]] en l'[[Universitat de Barcelona]]. Se va llicenciar en una tesis sobre les acotacions sobre els [[esperpents]] de [[Ramón María del Valle-Inclán|Valle-Inclán]], dirigida per [[Joaquín Marco]]. El tribunal presidit per [[José Manuel Blecua]] li va otorgar un excelent per unanimitat.
 
  
Va estudiar [[Psicoanàlisis]] en [[Óscar Masotta]] i va ser un dels fundadors de la [[Biblioteca Freudiana de Barcelona]] aixina com de l'universitària ''Revista de Lliteratura''. En [[giner]] de [[1978]] va fundar i va dirigir junt ad [[Alberto Cardín]] la revista sobre pensament de filosofia, política, lliteratura i psicoanàlisis ''Diwan'', considerada pel diari [[El País]] com la ''revista cultural més important, oberta i viva del moment.''
+
Va estudiar [[Psicoanàlisis]] en [[Óscar Masotta]] i va ser un dels fundadors de la [[Biblioteca Freudiana de Barcelona]] aixina com de l'universitària ''Revista de Lliteratura''. En [[giner]] de [[1978]] va fundar i va dirigir junt ad [[Alberto Cardín]] la revista sobre pensament de filosofia, política, lliteratura i psicoanàlisis ''Diwan'', considerada pel diari [[El País]] com la ''revista cultural mes important, oberta i viva del moment.''
  
 
=== Militància comunista i antifranquista ===
 
=== Militància comunista i antifranquista ===
 +
Durant el [[Francisco Franco|franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialiste Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.
  
Durant el [[Francisco Franco|franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialiste Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels [[anys 70]], quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.
+
Ya en la [[Transició]] entrà a militar en el [[Partit Socialiste d'Aragó]] (perteneixent a l'antiga [[Federació de Partits Socialistes]] i fora de l'òrbita del [[PSOE]]), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les [[eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980]] per este partit, pero va rebre l'oposició del [[PSOE]] i del [[Partit Socialiste Andalús]], finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de [[Catalunya]] contra l'imposició del [[Idioma català|català]] front al [[Idioma castellà|castellà]] i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols inmigrants, al seu juí, insuficientment defenguts pel [[PSC-PSOE]] i [[PCE-PSUC]] (segons ell, influenciats pel nacionalisme català). El [[Partit Socialista Andalús|PSA]] obtingué dos escans en el [[Parlament de Catalunya]], siguent els seus dos parlamentaris els únics que parlaven en castellà de tot el parlament. El fet d'haver-se presentat en la candidatura del [[Partit Socialiste d'Aragó|PSA]], lo va portar a enfrontaments contra [[Alberto Cardín]], director de la revista ''Diwan'', ya que ell sempre havia defengut l'independència política de la revista, provocant aixina que deixara de colaborar en el diari [[El País]] i passara a fer-ho en [[Diario 16]], acompanyat de [[Fernando Sánchez Dragó]]. El diari dirigit per [[Pedro J. Ramírez]] publica el [[25 de giner]] de [[1981]] el [[Manifest dels 2.300]], en favor dels drets llingüístics en [[Catalunya]] entre el castellà i el català.
 
 
Ya en la [[Transició]] entrà a militar en el [[Partit Socialiste d'Aragó]] (pertanyent a l'antiga [[Federació de Partits Socialistes]] i fora de l'òrbita del [[PSOE]]), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les [[eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980]] per este partit, pero va rebre l'oposició del [[PSOE]] i del [[Partit Socialiste Andalús]], finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de [[Catalunya]] contra l'imposició del [[Idioma català|català]] front al [[Idioma castellà|castellà]] i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols immigrants, al seu juí, insuficientment defesos pel [[PSC-PSOE]] i [[PCE-PSUC]] (segons ell, influenciats pel nacionalisme català).  
 
 
 
El [[Partit Socialista Andalús|PSA]] obtingué dos escans en el [[Parlament de Catalunya]], sent els seus dos parlamentaris els únics que parlaven en castellà de tot el parlament. El fet d'haver-se presentat en la candidatura del [[Partit Socialiste d'Aragó|PSA]], lo va portar a enfrontaments contra [[Alberto Cardín]], director de la revista ''Diwan'', ya que ell sempre havia defés l'independència política de la revista, provocant aixina que deixara de colaborar en el diari [[El País]] i passara a fer-ho en [[Diario 16]], acompanyat de [[Fernando Sánchez Dragó]]. El diari dirigit per [[Pedro J. Ramírez]] publica el [[25 de giner]] de [[1981]] el [[Manifest dels 2.300]], en favor dels drets llingüístics en [[Catalunya]] entre el [[castellà]] i el [[català]].
 
  
Poc temps despuix, el [[21 de maig]] de [[1981]], va ser seqüestrar pel grup terroriste català [[Terra Lliure]] (que no anuncià la seua existència fins el [[24 de juny]]) i va ser lliberat el mateix dia, havent rebut ans un tir en el genoll. Arraïl d'açò va abandonar [[Catalunya]] junt ad atres firmants del [[Manifest dels 2.300]]. La condena de tots els polítics ad este succés va ser unànim i rebujant la forma d'actuar de [[Terra Lliure]].
+
Poc temps després, el [[21 de maig]] de 1981, va ser seqüestrar pel grup terroriste català [[Terra Lliure]] (que no anuncià la seua existència fins el [[24 de juny]]) i va ser lliberat el mateix dia, havent rebut ans un tir en el genoll. Arraïl d'açò va abandonar Catalunya junt ad atres firmants del [[Manifest dels 2.300]]. La condena de tots els polítics ad este succés va ser unànime i rebujant la forma d'actuar de [[Terra Lliure]].
  
 
=== ABC i Antena 3 Ràdio ===
 
=== ABC i Antena 3 Ràdio ===
 +
En [[1982]] se va establir en [[Madrit]] i passà de colaborar en [[El País]] a fer-ho en [[Diario 16]], labor que simultanejava en les seues classes de Lliteratura en l'institut Lope de Vega. L'any següent va ser nombrat cap d'opinió del diari i també passà a colaborar en la revista [[Cambio 16]]. En [[1987]] va fichar com a columniste de l'''ABC''. A principis dels anys noranta començà a colaborar en l'emissora [[Antena 3 Ràdio|Antena 3]], en el programa d'[[Antonio Herrero]] ''El primero de la mañana'' i en la [[COPE|Cadena COPE]] en el programa ''Protagonistas'' en Luis del Olmo. Va ser contertuli fix en el programa de [[José Luis Balbín]] ''Hora cero'' i comentarista polític de [[Luis Herrero]] en l'informatiu d'[[Antena 3 Televisió]].
  
En [[1982]] se va establir en [[Madrit]] i passà de colaborar en [[El País]] a fer-ho en [[Diario 16]], llabor que simultanejava en les seues classes de Lliteratura en l'institut Lope de Vega. L'any següent va ser nombrat cap d'opinió del diari i també passà a colaborar en la revista [[Cambio 16]]. En [[1987]] va fichar com a columniste de l'''ABC''. A principis dels anys noranta començà a colaborar en l'emissora [[Antena 3 Ràdio|Antena 3]], en el programa d'[[Antonio Herrero]] ''El primero de la mañana'' i en la [[COPE|Cadena COPE]] en el programa ''Protagonistas'' en [[Lluís del Olmo]]. Va ser contertuli fix en el programa de [[José Luis Balbín]] ''Hora cero'' i comentarista polític de [[Luis Herrero]] en l'informatiu d'[[Antena 3 Televisió]].
+
[[Image:Federico_jimenez_losantos_ld.jpg|thumb|rigt|200px|Federico Jiménez Losantos en esRadio]]  
 
 
 
=== COPE i Libertad Digital ===
 
=== COPE i Libertad Digital ===
 +
En 1992 es dissolgué el grup format per Antena 3 Ràdio i Antena 3 Televisió, per mig d'una operació orquestada des del [[Govern espanyol]] per la qual el Grup [[PRISA]] es feya el propietari de l'emissora de ràdio i el Grup [[Zeta]] es feya propietari de la cadena de televisió, fent que les estreles de la cadena com [[Antonio Herrero]], [[José María García]], [[Luis Herrero]] i el propi Federico Jiménez Losantos varen anar-se'n de l'emissora a la Cadena COPE. En maig de [[1998]] va morir Antonio Herrero, tenint que substituir-lo Luis Herrero al front del programa [[La Mañana]] i [[José Apezarena]] a Luis Herrero al front del programa [[La Linterna]]. Tras els roïns resultats d'Apezarena en la direcció del programa nocturn de l'emissora, Federico Jiménez Losantos passà a ser director de [[La Linterna]] a partir del més de setembre del mateix any. Aixina va continuar durant cinc anys mes fins a [[2003]], quan Luis Herrero passà a ser [[eurodiputat]] del [[Partit Popular]] en el [[Parlament Europeu]]. Gràcies a que era l'únic que conseguia millorar l'audiència en tots els estudis de l'[[EGM]], Federico Jiménez Losantos passà a fer-se càrrec del programa [[La Mañana]] des del més de setembre de 2003. Ací, en este programa, és on s'ha guanyat, potser, el títul de periodiste mes influent de la ràdio espanyola en l'actualitat, on se solia incloure dos blocs ben diferenciats: de 6 a 10 del matí tracta sobre informació política, és el bloc mes important del programa i és on Jiménez Losantos repassa i comenta l'actualitat política on no es lliura de la crítica ni el [[President del Govern]] [[José Luis Rodríguez Zapatero]] ni el [[PSOE]] ni l'oposició representada en el [[Partit Popular]], representant la crítica en el seu president nacional [[Mariano Rajoy]] i en l'alcalde de [[Madrit]] [[Alberto Ruiz-Gallardón]]. A partir de les 10 fins a les 12 del matí es fa el segon bloc del programa on es dona pas ad atres temes de l'actualitat. En l'any [[2000]] és fundada [[Libertad Digital]], un diari digital en internet del qual actualment ell és editor i vicepresident. A finals de [[2006]] escomença a emetre en proves per a la [[Comunitat de Madrit]] [[Libertad Digital TV]] iniciant les emissions regulars en [[giner de 2007]]. En [[abril]] de l'any [[2009]] es va anunciar que Jiménez Losantos no continuaria al front de la direcció de [[La Mañana]], oferint-li codirigir junt en el seu companyó [[César Vidal]] [[La Linterna]]. Semanes després, l'oferta és rebujada per Losantos i César Vidal. Aixina que anuncien que no continuaran en la Cadena COPE després del [[31 d'agost]], just quan acaben els seus contractes. Per això el [[16 de juny]] anuncia la creació, junt en César Vidal i Luis Herrero, d'[[esRadio]], una nova emissora que iniciarà les seues emissions el [[7 de setembre]] a través del 99.1 FM de [[Madrit]] i les emissores associades.
  
En [[1992]] es dissolgué el grup format per Antena 3 Ràdio i Antena 3 Televisió, per mig d'una operació orquestada des del [[Govern espanyol]] per la qual el Grup [[PRISA]] es feya el propietari de l'emissora de ràdio i el Grup [[Zeta]] es feya propietari de la cadena de televisió, fent que les estreles de la cadena com [[Antonio Herrero]], [[José María García]], [[Luis Herrero]] i el propi Federico Jiménez Losantos varen anar-se'n de l'emissora a la Cadena [[COPE]]. En maig de [[1998]] va morir Antonio Herrero, tenint que substituir-lo Luis Herrero al front del programa [[La Mañana]] i [[José Apezarena]] a Luis Herrero al front del programa [[La Linterna]]. Tras els roïns resultats d'Apezarena en la direcció del programa nocturn de l'emissora, Federico Jiménez Losantos passà a ser director de [[La Linterna]] a partir del més de setembre del mateix any. Aixina va continuar durant cinc anys més fins a [[2003]], quan Luis Herrero passà a ser [[eurodiputat]] del [[Partit Popular]] en el [[Parlament Europeu]]. Gràcies a que era l'únic que conseguia millorar l'audiència en tots els estudis de l'[[EGM]], '''Federico Jiménez Losantos''' passà a fer-se càrrec del programa [[La Mañana]] des del més de setembre de [[2003]].
+
[[Image:EsRadio.jpg‎|thumb|right|300px|Logo d'esRadio]]
 
 
Ací, en este programa, és a on s'ha guanyat, potser, el títul de periodiste més influent de la ràdio espanyola en l'actualitat, on se solia incloure dos blocs ben diferenciats: de 6 a 10 del matí tracta sobre informació política, és el bloc més important del programa i és a on Jiménez Losantos repassa i comenta l'actualitat política on no es lliura de la crítica ni el [[President del Govern]] [[José Luis Rodríguez Zapatero]] ni el [[PSOE]] ni l'oposició representada en el [[Partit Popular]], representant la crítica en el seu president nacional [[Mariano Rajoy]] i en l'alcalde de [[Madrit]] [[Alberto Ruiz-Gallardón]]. A partir de les 10 fins a les 12 del matí es fa el segon bloc del programa on es dona pas ad atres temes de l'actualitat. En l'any [[2000]] és fundada [[Libertad Digital]], un diari digital en internet del qual actualment ell és editor i vicepresident. A finals de [[2006]] escomença a emetre en proves per a la [[Comunitat de Madrit]] [[Libertad Digital TV]] iniciant les emissions regulars en [[giner de 2007]]. En [[abril]] de l'any [[2009]] es va anunciar que Jiménez Losantos no continuaria al front de la direcció de [[La Mañana]], oferint-li codirigir junt en el seu companyó [[César Vidal]] [[La Linterna]]. Semanes despuix, l'oferta és rebujada per Losantos i [[César Vidal]]. Aixina que anuncien que no continuaran en la [[Cadena COPE]] despuix del [[31 d'agost]], just quan acaben els seus contractes. Per això el [[16 de juny]] anuncia la creació, junt en César Vidal i Luis Herrero, d'[[esRadio]], una nova emissora que iniciarà les seues emissions el [[7 de setembre]] a través del 99.1 FM de [[Madrit]] i les emissores associades.
 
 
 
 
=== EsRadio ===
 
=== EsRadio ===
 
+
Des del 7 de setembre del 2009, dençà que varen escomençar les emissions d'esRadio a través del 99.1 FM de Madrit i a través de quarantaú emissores associades per diversos punts d'[[Espanya]], dirigix el prgrama [[Es la mañana de Federico]] esta vegada des de les 7 del matí fins l'1 del migdia. S'espera que quan mes vaja passant el temps mes emissores s'associaran ad esta nova emissora.
Des del 7 de setembre del [[2009]], dençà que varen escomençar les emissions d'esRadio a través del 99.1 FM de [[Madrit]] i a través de quarantaú emissores associades per diversos punts d'[[Espanya]], dirigix el programa [[Es la mañana de Federico]] esta vegada des de les 7 del matí fins l'1 del migdia. S'espera que quan més vaja passant el temps més emissores s'associaran ad esta nova emissora.
 
  
 
== Estil periodístic i ideologia ==
 
== Estil periodístic i ideologia ==
 
 
Jiménez Losantos sol fer us d'un estil irònic i crític, en independència política. Es definix com a lliberal i té defensors i detractors igualment acèrrims. Els seus defensors argumenten que és l'únic periodiste en independència política, ya que critica tant a l'esquerra del PSOE  
 
Jiménez Losantos sol fer us d'un estil irònic i crític, en independència política. Es definix com a lliberal i té defensors i detractors igualment acèrrims. Els seus defensors argumenten que és l'únic periodiste en independència política, ya que critica tant a l'esquerra del PSOE  
com a la dreta del [[PP]]. Els seus detractors argumenten que lo que Jiménez Losantos definix com a lliberal en realitat és l'extrema dreta de la que Jiménez Losantos actuaria com a portaveu. Una de les seues veus més crítica la té en el [[catalanisme]] o nacionalisme català i en la figura de l'expresident d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] [[Josep-Lluís Carod-Rovira]] nomenat per ell en el malnom de ''Rovireche'' i al president del mateix partit [[Joan Puigcercós]].  
+
com a la dreta del PP. Els seus detractors argumenten que lo que Jiménez Losantos definix com a lliberal en realitat és l'extrema dreta de la que Jiménez Losantos actuaria com a portaveu. Una de les seues veus mes crítica la té en el [[catalanisme]] o nacionalisme català i en la figura de l'expresident d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] [[Josep-Lluís Carod-Rovira]] nomenat per ell en el malnom de ''Rovireche'' i al president del mateix partit [[Joan Puigcercós]]. És també u dels numerossos peridistes que posen en dubte l'investigació judicial dels [[atentats de l'11-M]], indicant clarament un intent de la busca de la veritat sobre l'investigació de les bombes esclatades en els trens de cercanies aquell matí d'un [[11 de març]] de [[2004]]. També és contrari a l'intent de negociació del Govern espanyol en la banda terrorista [[ETA]]. També ha segut condenat a pagar una multa de 60.000 euros a Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós per expressions referides als dos, després d'haver segut estimat el recurs de cassació per haver segut desestimada la demanda en [[primera instància]], durant els dies 12,13,14,15 de juny i 1 de juliol de 2006 en [[La Mañana]]:
 
+
{{cita|La demandada no niega las expresiones denunciadas, que se transcriben en el escrito de demanda. No obstante esto, para una mejor claridad expositiva, es necesario indicar que después de escuchar el CD aportado, resulta que, de forma general, el periodista demandado equipara a los demandantes con la organización terrorista ETA. Califica a ERC de «el partido separatista aliado de la ETA. El que pactó en Perpiñán con la ETA que los etarras pusieran coches bomba, por ejemplo, que asesinaran a gente de toda España menos en Cataluña», «pistoleros no arrepentidos», «... y otros el tiro en la nuca». Dice: «hay mucha gente que ignora que ERC es un partido siempre violento, siempre golpista»; «un partido paranoico, parecido al fascismo»; «en Cataluña los terroristas mandan». También califica a sus miembros de «majaderos» y «mandrias».}}
És també u dels numerosos peridistes que posen en dubte l'investigació judicial dels [[atentats de l'11-M]], indicant clarament un intent de la busca de la veritat sobre l'investigació de les bombes esclatades en els trens de rodalies aquell matí d'un [[11 de març]] de [[2004]]. També és contrari a l'intent de negociació del Govern espanyol en la banda terrorista [[ETA]]. També ha segut condenat a pagar una multa de 60.000 euros a Josep-Lluís Carod-Rovira i [[Joan Puigcercós]] per expressions referides als dos, despuix d'haver segut estimat el recurs de cassació per haver segut desestimada la demanda en [[primera instància]], durant els dies 12,13,14,15 de juny i 1 de juliol de [[2006]] en [[La Mañana]]:
 
 
 
{{cita|La demandada no niega las expresiones denunciadas, que se transcriben en el escrito de demanda. No obstante esto, para una mejor claridad expositiva, es necesario indicar que después de escuchar el CD aportado, resulta que, de forma general, el periodista demandado equipara a los demandantes con la organización terrorista [[ETA]]. Califica a [[ERC]] de «el partido separatista aliado de la [[ETA]]. El que pactó en Perpiñán con la [[ETA]] que los etarras pusieran coches bomba, por ejemplo, que asesinaran a gente de toda España menos en Cataluña», «pistoleros no arrepentidos», «... y otros el tiro en la nuca». Dice: «hay mucha gente que ignora que ERC és un partido siempre violento, siempre golpista»; «un partido paranoico, parecido al fascismo»; «en Cataluña los terroristas mandan». También califica a sus miembros de «majaderos» y «mandrias».}}
 
  
El 16 de juny de[[ 2008]] el [[Jujat de lo Penal]] número 6 de [[Madrit]] condenà a Federico Jiménez Losantos a pagar una multa de 36.000 euros a l'alcalde de [[Madrit]], [[Alberto Ruiz-Gallardón]] per injúries greus abocades sobre ell.El [[21 de juny]] Ruiz-Gallardón anuncià que anava a interpondre una querella contra Losantos per haver dit el dia anterior en La Mañana que a l'alcalde de [[Madrit]] li «da igual que haya 200 muertos y 1500 heridos con tal de llegar al poder», en referència als atentats de l'11-M. En maig de [[2008]] tingué lloc la primera sessió del juí:
+
El 16 de juny de 2008 el [[Jujat de lo Penal]] número 6 de Madrit condenà a Federico Jiménez Losantos a pagar una multa de 36.000 euros a l'alcalde de Madrit Alberto Ruiz-Gallardón per injúries greus abocades sobre ell.El [[21 de juny]] Ruiz-Gallardón anuncià que anava a interpondre una querella contra Losantos per haver dit el dia anterior en La Mañana que a l'alcalde de Madrit li «da igual que haya 200 muertos y 1500 heridos con tal de llegar al poder», en referència als atentats de l'11-M. En maig de 2008 tingué lloc la primera sessió del juí:
 
{{cita|El querellado, por un lado imputó hechos falsos ... y, por otro, utilizó de forma reiterada insultos y descalificaciones con imputaciones gravemente ofensivas que afectan a la dignidad del querellante ... Las expresiones proferidas son tan claramente insultantes o hirientes que el ánimo específico se encuentra ínsito en ellas ... No existe duda alguna de que pretendían vejar la imagen y dignidad del querellante en forma innecesaria y gratuita y desacreditarle públicamente en su condición de Alcalde de la Villa de Madrid y de miembro del Partido Popular.}}
 
{{cita|El querellado, por un lado imputó hechos falsos ... y, por otro, utilizó de forma reiterada insultos y descalificaciones con imputaciones gravemente ofensivas que afectan a la dignidad del querellante ... Las expresiones proferidas son tan claramente insultantes o hirientes que el ánimo específico se encuentra ínsito en ellas ... No existe duda alguna de que pretendían vejar la imagen y dignidad del querellante en forma innecesaria y gratuita y desacreditarle públicamente en su condición de Alcalde de la Villa de Madrid y de miembro del Partido Popular.}}
  
El [[29 de juliol]] de [[2008]] el [[Jujat de Primera Instància]] número 6 de [[Madrit]] lo condenà a pagar 100.000 a l'[[ex-director]] de l'[[ABC]] [[José Antonio Zarzalejos]] al calificar els seus insults ad éste com ''intromissió ilegítima en el dret de l'honor''. La sentència dia aixina:
+
El [[29 de juliol]] de [[2008]] el [[Jujat de Primera Instància]] número 6 de Madrit lo condenà a pagar 100.000 a l'[[ex-director]] de l'[[ABC]] [[José Antonio Zarzalejos]] al calificar els seus insults ad éste com ''intromissió ilegítima en el dret de l'honor''. La sentència dia aixina:
 
{{cita|... el empleo por Don Federico Jiménez Losantos de los términos dedicados al demandante y recogidos en el fundamento de derecho tercero de esta resolución y en general los contenidos en el cuadro contenido en el hecho preliminar de la demanda, o de cualesquiera sinónimos, constituye una intromisión ilegítima en el derecho fundamental al honor de D. José-Antonio Zarzalejos Nieto.}}
 
{{cita|... el empleo por Don Federico Jiménez Losantos de los términos dedicados al demandante y recogidos en el fundamento de derecho tercero de esta resolución y en general los contenidos en el cuadro contenido en el hecho preliminar de la demanda, o de cualesquiera sinónimos, constituye una intromisión ilegítima en el derecho fundamental al honor de D. José-Antonio Zarzalejos Nieto.}}
  
 
== Publicacions ==
 
== Publicacions ==
 +
*Lo que queda de España (ISBN 978-84-85663-00-2)Barcelona, juny de 1979 (Reimpresió i ampliació (ISBN 84-7880-538-9): Madrit, maig de 1995).
 +
*Diván de Albarracín (ISBN 84-85762-07-X) Madrit, octobre de 1982.
 +
*Contra el felipismo (ISBN 84-7880-338-6) Madrit, desembre de 1993.
 +
*La última salida de Manuel Azaña (ISBN 84-08-01121-9) Barcelona, maig de 1994.
 +
*La dictadura silenciosa (ISBN 84-7880-610-5) Madrit, giner de 1996.
 +
*Crónicas del acabóse (ISBN 84-7880-653-9) Madrit, maig de 1996.
 +
*Los nuestros: cien vidas en la historia de España (ISBN 84-08-03304-2) Barcelona, maig de 2000
 +
*Poesía perdida (1969-1999) (ISBN 84-8191-396-0) Valéncia, maig de 2001.
 +
*Con Aznar y contra Aznar: artículos y ensayos 1983-2002 (ISBN 84-9734-081-7) Madrit, novembre de 2002.
 +
*El adiós de Aznar (ISBN 84-08-05094-X) Barcelona, febrer de 2004.
 +
*Federico responde: los chats de Libertad Digital (ISBN 84-9734-224-0) Madrit, setembre de 2004.
 +
*España y Libertad (ISBN 84-270-3249-8), Madrit, abril de 2006.
 +
*De la noche a la mañana (ISBN 84-9734-549-5), Madrit, octobre de 2006.
 +
*La ciudad que fue: Barcelona, años 70 (ISBN 978-84-8460-642-0), Madrit, 2007.
 +
*Más España y más Libertad (ISBN 978-84-8460-642-0), Madrit, 2008.
 +
*Lo que queda de España (Reimpresió i ampliació) (ISBN 978-84-8460-716-8), Madrit, 2008.
 +
*Historia de España (Junt a César Vidal) (ISBN 978-84-08-08211-8), Barcelona, 2009.
  
*''Lo que queda de España'' (ISBN 978-84-85663-00-2) Barcelona, juny de 1979 (Reimpressió i ampliació (ISBN: 84-7880-538-9): Madrit, maig de 1995).
+
== Referències ==
*''Diván de Albarracín'' (ISBN 84-85762-07-X) Madrit, octubre de 1982.
 
*''Contra el felipismo: crónicas de una decada'' (ISBN 84-7880-338-6) Madrit, decembre de 1993.
 
*''La dictadura silenciosa. Mecanismos totalitarios en nuestra democracia'' (ISBN: 978-84-7880-274-6) (1993)
 
*''La última salida de Manuel Azaña'' (ISBN: 84-08-01121-9) Barcelona, maig de 1994.
 
*''Crónicas del acabóse'' (ISBN 84-7880-653-9) Madrit, maig de 1996.
 
*''Los nuestros: cien vidas en la historia de España'' (ISBN: 84-08-03304-2) Barcelona, maig de 2000
 
*''Poesía perdida (1969-1999)'' (ISBN: 84-8191-396-0) Valéncia, maig de 2001.
 
*''Con Aznar y contra Aznar: artículos y ensayos 1983-2002'' (ISBN: 84-9734-081-7) Madrit, novembre de 2002.
 
*''El adiós de Aznar'' (ISBN: 84-08-05094-X) Barcelona, febrer de 2004.
 
*''Federico responde: los chats de Libertad Digital'' (ISBN: 84-9734-224-0) Madrit, setembre de 2004.
 
*''España y Libertad'' (ISBN: 84-270-3249-8), Madrit, abril de 2006.
 
*''De la noche a la mañana'' (ISBN: 84-9734-549-5), Madrit, octubre de 2006.
 
*''La ciudad que fue: Barcelona, años 70'' (ISBN: 978-84-8460-642-0), Madrit, 2007.
 
*''Más España y más Libertad'' (ISBN: 978-84-8460-642-0), Madrit, 2008.
 
*''Lo que queda de España'' (Reimpressió i ampliació) (ISBN: 978-84-8460-716-8), Madrit, 2008.
 
*''Historia de España'' (Junt a César Vidal) (ISBN: 978-84-08-08211-8), Barcelona, 2009.
 
*''El linchamiento: la liquidación de la COPE y la aventura de esRadio'' (2011)
 
*''Los años perdidos de Mariano Rajoy'' (2015)
 
*''Memoria del Comunismo: De Lenin a Podemos'' (2018)
 
*''Barcelona. La ciudad que fue: La libertad y la cultura que el nacionalismo destruyó'' (2019)
 
*''La vuelta al comunismo'' (Espasa Libros, Madrid, 2020) ISBN: 978-84-67-06031-7.
 
*''El retorno de la derecha'' (Espasa Libros, Madrid, 2023) ISBN: 978-84-67-06513-8.
 
*''El camino hacia la dictadura de Sánchez'' (Espasa Libros, Madrid, 2024) ISBN: 978-84-670-7304-1.
 
  
== Referències ==
 
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
{{Traduït de|es|Federico_Jiménez_Losantos}}
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos}}
+
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos commons]
 
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos Wikiquote]
 
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos Wikiquote]
 
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=747610 Recopilación de trabajos de Federico Jiménez Losantos] en [[Dialnet]]
 
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=747610 Recopilación de trabajos de Federico Jiménez Losantos] en [[Dialnet]]
Llínea 106: Llínea 76:
 
* [http://dailymotion.alice.it/visited/search/federico/video/xrb5o_entrevista-a-federico-jimenez-losan Vídeo Entrevista realizada en noviembre de 2006 en el programa ''Las Noches Blancas'', de Fernando Sánchez Dragó]
 
* [http://dailymotion.alice.it/visited/search/federico/video/xrb5o_entrevista-a-federico-jimenez-losan Vídeo Entrevista realizada en noviembre de 2006 en el programa ''Las Noches Blancas'', de Fernando Sánchez Dragó]
  
[[Categoria:Biografies]]
+
{{Traduït de|es|Federico_Jiménez_Losantos}}
 
[[Categoria:Periodistes]]
 
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
 
[[Categoria:Empresaris]]
 
[[Categoria:Empresaris espanyols]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors espanyols]]
 
[[Categoria:Ràdio]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: