Diferència entre les revisions de "Falange"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La falange es una formacio de combat grega que data del sigle V a.C., estés tropes forén els tancs de l'edat antiga, eren la evoluçió dels hoplites de les po...».)
 
(Text reemplaça - 'Macedonia' a 'Macedònia')
 
(No es mostren 30 edicions intermiges d'15 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La falange es una formacio de combat grega que data del sigle V a.C., estés tropes forén els tancs de l'edat antiga, eren la evoluçió dels hoplites de les polís greges. Forén la principal unitat de combat de l'edat antiga hasta l'apariçió de les Legións Romanes.
+
[[Image:Greek Phalanx.jpg|thumb|300px|Reconstrucció moderna de soldats grecs en formació de falange]]
 +
La '''falange''' (del [[grec]] i [[llatí]] ''phalange'')<ref>{{DGLV|Falange}}</ref> fon una formació de combat grega del [[sigle V a. C.]], estes tropes foren els tancs de l'[[edat antiga]], eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga fins l'aparició de les [[Legions Romanes]].
  
 
== Forma de combat ==
 
== Forma de combat ==
Es situáen un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formabén en gran disciplina, i mai trencaén la formació de combat, ya que aixó suponia la destrucció de la falange i el aniquilament d'esta. Avançaen cara al enemic de front com si forén un tanc pa intentar consegir un choc frontal, si una falange era atacà per un flanc o per la retaguardia era casi automaticament exterminats. L'unica forma de derrotar a les falages fou rodejarles i atacarlis per els seus punts débils, aixina es com les legions ( molt mes flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la batalla de els Cinosçéfals.
 
  
 +
Se situaven un número indeterminat d'hòmens d'amplària i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacada per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fi al regnat de les falanges al mediterràneu en la [[Batalla dels Cinoscéfals]].
  
 
== Armament ==
 
== Armament ==
 +
 +
Els falangetes anaven armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o '''''sarissa''''', una cuiraça de pell, [[cotó]] o [[ferro]] (estes últimes menys utilisades debut al seu pés i preu).
 +
Utilisaven un casc de pell o de [[bronze]] i unes sandàlies.
 +
 +
== Inventor ==
 +
 +
Se li atribuïx l'invenció de la falange a [[Filip de Macedònia]], un rei de [[Macedònia]], que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Ací estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon a on se li va ocórrer l'idea d'un hòplita en una llança molt llarga. Quan tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà [[Grècia]] i dugué al seu fill ([[Aleixandre Magne]]) a la conquista de l'[[Imperi Persa]].
 +
 +
== Victòries ==
 +
 +
Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encara que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victòria se deu a la caballeria Macedònia els '''''Hetairois'''''.
 +
 +
== Referències ==
 +
<references />
 +
 +
[[Categoria:Edat Antiga]]
 +
[[Categoria:Antiga Grècia]]
 +
[[Categoria: Unitats militars]]

Última revisió del 15:26 19 oct 2022

Reconstrucció moderna de soldats grecs en formació de falange

La falange (del grec i llatí phalange)[1] fon una formació de combat grega del sigle V a. C., estes tropes foren els tancs de l'edat antiga, eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga fins l'aparició de les Legions Romanes.

Forma de combat[editar | editar còdic]

Se situaven un número indeterminat d'hòmens d'amplària i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacada per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fi al regnat de les falanges al mediterràneu en la Batalla dels Cinoscéfals.

Armament[editar | editar còdic]

Els falangetes anaven armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o sarissa, una cuiraça de pell, cotó o ferro (estes últimes menys utilisades debut al seu pés i preu). Utilisaven un casc de pell o de bronze i unes sandàlies.

Inventor[editar | editar còdic]

Se li atribuïx l'invenció de la falange a Filip de Macedònia, un rei de Macedònia, que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Ací estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon a on se li va ocórrer l'idea d'un hòplita en una llança molt llarga. Quan tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà Grècia i dugué al seu fill (Aleixandre Magne) a la conquista de l'Imperi Persa.

Victòries[editar | editar còdic]

Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encara que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victòria se deu a la caballeria Macedònia els Hetairois.

Referències[editar | editar còdic]