Diferència entre les revisions de "F4 Phantom II"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'posseix' a 'posseïx') |
|||
| (No es mostren 48 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El Phantom II nacio per la perduda d'un contracte en maig | + | [[File:F-4E-81st-tfs.jpg|right|thumb|350px|<center>F-4E Phantom </center>]] |
| + | El Phantom II nacio per la perduda d'un contracte en [[maig]] de l'any [[1953]] per part de [[McDonnell Aircraft]] per a suministrar a la marina nortamericana un caça de tipo supersonico. En vista d'esta situacion els ingeniers de la firma decidiren crear a partir dels requeriments, un caça en millors prestacions; per a això dissenyaren el F3H-G impulsat en dos motors Wright J65,quatre canons i onze soports per a tot tipo de carrega militar. | ||
| + | |||
==Desenroll== | ==Desenroll== | ||
| − | + | Els orígenes del Mc Donnell F-4 Phantom poden ser localisats en una peticio de l'any 1953 per l'Armada per a una actualisacio del caça embarcat [[McDonnell F3H Demon]]. Encara que el [[Vought Crusader F8U]] guanyà el contracte, el Super Demon (nom que rebe l'avio participant de McDonnell) fon desenrollat com caçabombarder baix la designacio AH, que en l'any [[1955]] evolucionà a un caça polivalent tot temps designat F4H. El primer vol del F4H se realisà en [[1958]] i se mantingué en produccio des de l'any [[1959]] fins a l'any [[1981]]. Davit Lewis fon el cap del disseny preliminar, i finalment, el director del programa per al desenroll i vendes | |
| + | |||
| + | En l'any [[1952]], el cap d'aerodinamica de McDonnell, Dave Lewis, fon nomenat pel CEO de la companyia James Smith McDonnell com cap del disseny preliminar. El grup no tenia un objectiu especific més que deprendre i entendre tots els alvanços tecnics en aeronautica, estructures i motors. | ||
| + | |||
| + | Els estudis interns conclogueren que l'Armada tenia la necessitat d'un nou i diferent tipo d'avió, un caça d'atac. En eixe moment, l'Armada tenia separada les branques de caça i atac, en sistemes i requisits operacionales separats. El disseny tenia dos motors, i el seu armament principal eren els nous missils aire-aire Sparrow sense oferir ningun tipo de canó. | ||
| + | |||
| + | Se tardà dos anys de treball en l'Oficina d'Aeronautica i la Divisió Naval de Guerra Aerea del Pentagon, encara que el F-4 se vengué en una configuració molt pareguda com la proposta originalment | ||
| + | |||
==Perfil operacional== | ==Perfil operacional== | ||
| − | + | En [[decembre]] de l'any [[1960]] el Phantom estava plenament integrat en la Marina i el cos d'Infanteria de Marina USMC. En [[1962]] s'entregue la version F-4A i despuix el F-4B en cabina abultada, millors preses d'aire, motors J79-8de 7711 kg d'espente, radar APQ-72 de 81 cm de diametro, aumentant la capacitat de carrega a 7558 kg, d'este model se construiren 667 unitats i participà en [[Vietnam]] en missions de bombardeig des de bases terrestres, atac des de [[portaavions]], incursions de combat i missions de control aereo alvançat. | |
| − | En [[decembre]] de 1960 el Phantom estava plenament integrat | ||
==Variants== | ==Variants== | ||
| − | *F-4A: Entre en servici en 1962, i era basicament el F-4H- | + | [[File:McDonnell RF-4E Kai Phantom II ‘57-6907 907’ (48654136636).jpg|right|thumb|dreta|350px|<center>Phanton japonés]] |
| − | + | *F-4A: Entre en servici en 1962, i era basicament el F-4H-1 redesignat, per a la seua operació per l'US Navy. | |
| − | *F-4B: Model millorat de la Navy, motors | + | *F-4B: Model millorat de la US Navy, motors més potents General Electric J79-GE-8 i radar major. |
| − | + | *F-4C: Model basic de l'USAF, en motors General Electric J79-GE-15. | |
| − | *F-4C: Model basic de l'USAF, en motors General | ||
| − | |||
*RF-4C: Model de reconeiximent de l'USAF | *RF-4C: Model de reconeiximent de l'USAF | ||
| − | |||
*F-4M: Phantom II de la RAF en motors Spey | *F-4M: Phantom II de la RAF en motors Spey | ||
| − | |||
*F-4K: Model de la Royal Navy | *F-4K: Model de la Royal Navy | ||
| − | |||
*F-4J: Model millorat de la Navy | *F-4J: Model millorat de la Navy | ||
| + | *F-4F: Desenroll simplificat del Phantom per a Alemanya | ||
| + | *F-4G "Wild Weasel" | ||
| + | * F-4E: Modificat en l'equip de guerra electronica VAGEN/APR-47 i missils AGM-45 “Shrike”. El primer F-4G volà el [[6 de decembre]] de 1975. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
==Usuaris del F4 Phantom== | ==Usuaris del F4 Phantom== | ||
| + | *Gran Bretanya: [[Gran Bretanya]] fon el primer país en importar el Phantom. La decisio, bolcada de fort polemica, preveïa l'adquisicio de 52 avions F-4K (setembre 1.964) per a la [[Royal Navy]] i 118 F-4M per a la RAF (maig 1.965). Tots estos avions foren equipats en els motors [[Rolls Royce]] Spey. Pels anys 80 la RAF comprà 15 F-4J adicionals a l'US Navy (equipats en el motor J79). | ||
| + | [[File:F-4E-Phantom-Kurnas-2000-with-camera-pod-hatzerim-1.jpg|right|thumb|dreta|300px|F 4 Phantom israeli]] | ||
| + | *Israel: Sumergit en una etapa de chicotets, pero numerosos conflictes en els seus veïns araps, Israel necessitava per aquell llavors una Força Aerea molt capaç i el Phantom era el millor avió occidental. En decembre de 1.968 se vengueren 50 F-4E a Israel. Posteriorment adquiri més eixemplars, fins un total de 204 avions. Eixos avions demostraren la seua enrome capacitat en la [[Guerra del Yom Kippur]] en 1.973. Israel ha millorat molt les seues Phantom (encara hui permaneixen en servici) els quals han rebut numerosos programes demodernisacio. | ||
| + | *Australia: Per a paliar els retardaments dels controvertits [[General Dynamics F-111C]], la RAAF (Royal Australian Air Force)"llogà" 24 F-4E de l'USAF en juny de 1.970. El primer avió aplegà a la base d'Amberly en setembre del mateix any. En 1.972 complida la seua cessio, tots els aparats foren tornats a la base d'Hill (Utah). En total se tornaren 23 avions donat que un se pergue en accident. | ||
| + | *Iran: L'IIAF rebe 32 F-4D, 177 F-4E i 16 RF-4E. Degut ala revolucio dels ayatollahs i a la llarga guerra Iran-Irak, molts d'estos avions s'han quedat sense suministres de repost, per lo que es provable que molt pocs d'ells seguixquen encara en servici. | ||
| + | *Japó: La Força Aerea Japonesa rebe 140 F-4EJ des de 1.971. D'estos avions 125 foren construïts per Mitsubishi en [[Nagoya]]. També posseïx 14 avions RF-4EJ. | ||
| + | *Grècia: El país helenic rebe 36 caces F-4E qui entregues començaren en l'any [[1974]]. Posteriorment s'encarregaren 18 F-4E adicionals. Grècia també ocupa la versio RF-4E i es provable que alguns eixemplars encara estiguen en servici a pesar d'haver rebut Mirage-2000 i F-16C. | ||
| + | *Espanya: En l'any [[[1971]], Espanya rebe 36 caces F-4C i quatre RF-4C. En l'aplegada dels EF-18A, els F-4C foren donats de baixa, encara que permaneixen en servici els RF-4C, model del que s'han rebut eixemplars adicionals. Com anècdota cap destacar que els F-4C espanyols foren els últims avions d'este variant en ser donats de baixa. | ||
| + | *Alemanya: L'antiga RFA rebe en el seu dia 88 avions de recofoto RF-4E, posteriorment obtingué 175 caces F-4F, avió casi identic al F-4E. Hui dia encara permaneixen en servici. | ||
| + | *Corea del Sur: A partir de 1.969, [[Corea del Sur]] començà a rebre 36 F-4D ex-USAF per a fer front a la veïna [[Corea del Nort]]. Poc despuix adquiri 37 F-4E nous de fabrica. En [[decembre]] de [[1987], EEUU entregà 24 F-4D adicionals. | ||
| + | *Turquia: En agost de 1.974, Turquia rebe els seus primers F-4E Phantom. Poc despuix adquirí 72 caces F-4E nous de fabrica i 8RF-4E. Ademés se li han donat uns cinquanta avions ex-USAF. | ||
| + | *Egipte: Egipte ocupa uns 40 Phantom, encara que l'adquisicio posterior del F-16 fa pensar que el Phantom te, actualment, un paper molt secundari en la defensa del país faraonic. | ||
| + | La producció del Phantom II terminà en l'any 1979 despuix de que 5.000 unitats havien segut construïdes, me | ||
| + | és de 2.600 per al USAF, prop de1.200 per a l'US Navy i el cos de marines, i el restant per a les nacions estrangeres. El fi de la seua vida operativa fon en l'any [[1995]], quan fon retirat de la reserva, quaranta anys despues de volar per primera volta. | ||
| − | + | ==Caracteristiques== | |
| − | + | [[File:F-4E Phantom II.svg|right|thumb|dreta|300px|]] | |
| − | + | *Tripulacio: 2 (pilot i oficial operador d'armes i deradar) | |
| − | + | *Llongitut: 19,20 m | |
| − | + | *Envergadura: 11,70 m | |
| − | + | *Altura: 5,0 m | |
| − | + | *Superficie alar: 49,20 m² | |
| − | + | *Pes buit: 13.757 kg | |
| − | + | *Pes carregat: 18.825 kg | |
| − | + | *Pes màxim al desagafe: 28.030 kg | |
| − | + | *Planta motriu: 2 turborreactor General ElectricJ-79-GE-17A. | |
| − | + | Rendiment | |
| − | + | *Velocitat maxima operativa (Vno): Mach 2,23 | |
| − | + | *Sostre de servici: 18.300 m | |
| − | + | *Carrega alar: 383 kg/m² | |
| − | + | ||
| − | + | Armament: | |
| − | + | *Armes de proyectils: 1 x cano M61 Vulcan 20 mm en 639tirs. | |
| − | + | *Punts d'anclaje: Nou punts externs en una capacitat de8.480 kg, per a carregar una combinacio de: | |
| − | + | # Bombes:Bombes de proposit general, bombes d'arracada i bombes guiades per laser itelevisió. | |
| − | + | # Missils: | |
| − | + | *AIM-7 Sparrow | |
| − | + | *AIM-9 Sidewinder | |
| − | + | *AIM-120 AMRAAM | |
| − | + | *AAM-3 IRIS-T(en el futur). | |
| + | *Missilsaire-superfície i antibuque | ||
| + | |||
| + | Atres: | ||
| + | *Tancs externs de combustible de 1.420 l, 2.310 l o 2.345l. | ||
| + | *Contenidors de guias i reconeiximent. | ||
| + | *Armes nuclears. | ||
[[Categoria: Tecnologia]] | [[Categoria: Tecnologia]] | ||
[[Categoria: Avions de combat]] | [[Categoria: Avions de combat]] | ||
Última revisió del 22:51 5 jul 2022
El Phantom II nacio per la perduda d'un contracte en maig de l'any 1953 per part de McDonnell Aircraft per a suministrar a la marina nortamericana un caça de tipo supersonico. En vista d'esta situacion els ingeniers de la firma decidiren crear a partir dels requeriments, un caça en millors prestacions; per a això dissenyaren el F3H-G impulsat en dos motors Wright J65,quatre canons i onze soports per a tot tipo de carrega militar.
Desenroll[editar | editar còdic]
Els orígenes del Mc Donnell F-4 Phantom poden ser localisats en una peticio de l'any 1953 per l'Armada per a una actualisacio del caça embarcat McDonnell F3H Demon. Encara que el Vought Crusader F8U guanyà el contracte, el Super Demon (nom que rebe l'avio participant de McDonnell) fon desenrollat com caçabombarder baix la designacio AH, que en l'any 1955 evolucionà a un caça polivalent tot temps designat F4H. El primer vol del F4H se realisà en 1958 i se mantingué en produccio des de l'any 1959 fins a l'any 1981. Davit Lewis fon el cap del disseny preliminar, i finalment, el director del programa per al desenroll i vendes
En l'any 1952, el cap d'aerodinamica de McDonnell, Dave Lewis, fon nomenat pel CEO de la companyia James Smith McDonnell com cap del disseny preliminar. El grup no tenia un objectiu especific més que deprendre i entendre tots els alvanços tecnics en aeronautica, estructures i motors.
Els estudis interns conclogueren que l'Armada tenia la necessitat d'un nou i diferent tipo d'avió, un caça d'atac. En eixe moment, l'Armada tenia separada les branques de caça i atac, en sistemes i requisits operacionales separats. El disseny tenia dos motors, i el seu armament principal eren els nous missils aire-aire Sparrow sense oferir ningun tipo de canó.
Se tardà dos anys de treball en l'Oficina d'Aeronautica i la Divisió Naval de Guerra Aerea del Pentagon, encara que el F-4 se vengué en una configuració molt pareguda com la proposta originalment
Perfil operacional[editar | editar còdic]
En decembre de l'any 1960 el Phantom estava plenament integrat en la Marina i el cos d'Infanteria de Marina USMC. En 1962 s'entregue la version F-4A i despuix el F-4B en cabina abultada, millors preses d'aire, motors J79-8de 7711 kg d'espente, radar APQ-72 de 81 cm de diametro, aumentant la capacitat de carrega a 7558 kg, d'este model se construiren 667 unitats i participà en Vietnam en missions de bombardeig des de bases terrestres, atac des de portaavions, incursions de combat i missions de control aereo alvançat.
Variants[editar | editar còdic]
.jpg)
- F-4A: Entre en servici en 1962, i era basicament el F-4H-1 redesignat, per a la seua operació per l'US Navy.
- F-4B: Model millorat de la US Navy, motors més potents General Electric J79-GE-8 i radar major.
- F-4C: Model basic de l'USAF, en motors General Electric J79-GE-15.
- RF-4C: Model de reconeiximent de l'USAF
- F-4M: Phantom II de la RAF en motors Spey
- F-4K: Model de la Royal Navy
- F-4J: Model millorat de la Navy
- F-4F: Desenroll simplificat del Phantom per a Alemanya
- F-4G "Wild Weasel"
- F-4E: Modificat en l'equip de guerra electronica VAGEN/APR-47 i missils AGM-45 “Shrike”. El primer F-4G volà el 6 de decembre de 1975.
Usuaris del F4 Phantom[editar | editar còdic]
- Gran Bretanya: Gran Bretanya fon el primer país en importar el Phantom. La decisio, bolcada de fort polemica, preveïa l'adquisicio de 52 avions F-4K (setembre 1.964) per a la Royal Navy i 118 F-4M per a la RAF (maig 1.965). Tots estos avions foren equipats en els motors Rolls Royce Spey. Pels anys 80 la RAF comprà 15 F-4J adicionals a l'US Navy (equipats en el motor J79).
- Israel: Sumergit en una etapa de chicotets, pero numerosos conflictes en els seus veïns araps, Israel necessitava per aquell llavors una Força Aerea molt capaç i el Phantom era el millor avió occidental. En decembre de 1.968 se vengueren 50 F-4E a Israel. Posteriorment adquiri més eixemplars, fins un total de 204 avions. Eixos avions demostraren la seua enrome capacitat en la Guerra del Yom Kippur en 1.973. Israel ha millorat molt les seues Phantom (encara hui permaneixen en servici) els quals han rebut numerosos programes demodernisacio.
- Australia: Per a paliar els retardaments dels controvertits General Dynamics F-111C, la RAAF (Royal Australian Air Force)"llogà" 24 F-4E de l'USAF en juny de 1.970. El primer avió aplegà a la base d'Amberly en setembre del mateix any. En 1.972 complida la seua cessio, tots els aparats foren tornats a la base d'Hill (Utah). En total se tornaren 23 avions donat que un se pergue en accident.
- Iran: L'IIAF rebe 32 F-4D, 177 F-4E i 16 RF-4E. Degut ala revolucio dels ayatollahs i a la llarga guerra Iran-Irak, molts d'estos avions s'han quedat sense suministres de repost, per lo que es provable que molt pocs d'ells seguixquen encara en servici.
- Japó: La Força Aerea Japonesa rebe 140 F-4EJ des de 1.971. D'estos avions 125 foren construïts per Mitsubishi en Nagoya. També posseïx 14 avions RF-4EJ.
- Grècia: El país helenic rebe 36 caces F-4E qui entregues començaren en l'any 1974. Posteriorment s'encarregaren 18 F-4E adicionals. Grècia també ocupa la versio RF-4E i es provable que alguns eixemplars encara estiguen en servici a pesar d'haver rebut Mirage-2000 i F-16C.
- Espanya: En l'any [[[1971]], Espanya rebe 36 caces F-4C i quatre RF-4C. En l'aplegada dels EF-18A, els F-4C foren donats de baixa, encara que permaneixen en servici els RF-4C, model del que s'han rebut eixemplars adicionals. Com anècdota cap destacar que els F-4C espanyols foren els últims avions d'este variant en ser donats de baixa.
- Alemanya: L'antiga RFA rebe en el seu dia 88 avions de recofoto RF-4E, posteriorment obtingué 175 caces F-4F, avió casi identic al F-4E. Hui dia encara permaneixen en servici.
- Corea del Sur: A partir de 1.969, Corea del Sur començà a rebre 36 F-4D ex-USAF per a fer front a la veïna Corea del Nort. Poc despuix adquiri 37 F-4E nous de fabrica. En decembre de [[1987], EEUU entregà 24 F-4D adicionals.
- Turquia: En agost de 1.974, Turquia rebe els seus primers F-4E Phantom. Poc despuix adquirí 72 caces F-4E nous de fabrica i 8RF-4E. Ademés se li han donat uns cinquanta avions ex-USAF.
- Egipte: Egipte ocupa uns 40 Phantom, encara que l'adquisicio posterior del F-16 fa pensar que el Phantom te, actualment, un paper molt secundari en la defensa del país faraonic.
La producció del Phantom II terminà en l'any 1979 despuix de que 5.000 unitats havien segut construïdes, me és de 2.600 per al USAF, prop de1.200 per a l'US Navy i el cos de marines, i el restant per a les nacions estrangeres. El fi de la seua vida operativa fon en l'any 1995, quan fon retirat de la reserva, quaranta anys despues de volar per primera volta.
Caracteristiques[editar | editar còdic]
- Tripulacio: 2 (pilot i oficial operador d'armes i deradar)
- Llongitut: 19,20 m
- Envergadura: 11,70 m
- Altura: 5,0 m
- Superficie alar: 49,20 m²
- Pes buit: 13.757 kg
- Pes carregat: 18.825 kg
- Pes màxim al desagafe: 28.030 kg
- Planta motriu: 2 turborreactor General ElectricJ-79-GE-17A.
Rendiment
- Velocitat maxima operativa (Vno): Mach 2,23
- Sostre de servici: 18.300 m
- Carrega alar: 383 kg/m²
Armament:
- Armes de proyectils: 1 x cano M61 Vulcan 20 mm en 639tirs.
- Punts d'anclaje: Nou punts externs en una capacitat de8.480 kg, per a carregar una combinacio de:
- Bombes:Bombes de proposit general, bombes d'arracada i bombes guiades per laser itelevisió.
- Missils:
- AIM-7 Sparrow
- AIM-9 Sidewinder
- AIM-120 AMRAAM
- AAM-3 IRIS-T(en el futur).
- Missilsaire-superfície i antibuque
Atres:
- Tancs externs de combustible de 1.420 l, 2.310 l o 2.345l.
- Contenidors de guias i reconeiximent.
- Armes nuclears.