Edició de «Exposició Internacional de Barcelona de 1929»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Spain-Cinderella Stamp-1929 Barcelona Expo.jpg|thumb|250px|Cartell]]
 
[[Image:Spain-Cinderella Stamp-1929 Barcelona Expo.jpg|thumb|250px|Cartell]]
L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos en la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà en la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó|japonesos]] i [[Estats Units|nort-americans]].
+
L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó|japonesos]] i [[Estats Units|nort-americans]].
  
Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]] de l'any [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)|Plaça d'Espanya]].
+
Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)|Plaça d'Espanya]].
  
L'Exposició suposà un gran desenroll urbanístic per a Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; ademés, suponsà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis e instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys|Estadi Olímpic]].
+
L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; a més a més, supondrà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys|Estadi Olímpic]].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!