Edició de «Exposició Internacional de Barcelona de 1929»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Spain-Cinderella Stamp-1929 Barcelona Expo.jpg|thumb|250px|Cartell]] | [[Image:Spain-Cinderella Stamp-1929 Barcelona Expo.jpg|thumb|250px|Cartell]] | ||
− | L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos | + | L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó|japonesos]] i [[Estats Units|nort-americans]]. |
− | Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]] de | + | Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)|Plaça d'Espanya]]. |
− | L'Exposició | + | L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; a més a més, supondrà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys|Estadi Olímpic]]. |
== Referències == | == Referències == |