Etayoa bacatensis
Etayoa bacatensis és l'única espècie del gènero extint de mamífer ungulat Etayoa pertanyent a la família Carodniidae, en l'orde Xenungulata. Va viure a principis del Eoceno (fa aproximadament 55 millons d'anys) en el nort d'Amèrica del Sur.
L'espècimen fòssil holotip consistix d'una mandíbula en dents, trobada en la Formació Bogotà en la localitat de Ciutat Bolívar en Bogotà, Colòmbia. El tamany estimat d'este ungulat seria similar al d'un gos.[1][2]
Etimologia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser nomenada pel paleontòlec colombià Carlos Villarroel com a homenage a Fernando Etayo Serna, qui ha contribuït notòriament a l'investigació paleontológica i estratigráfica en Colòmbia. El nom de l'espècie, bacatensis es referix a Bacatá, el nom muisca per al principal llogaret de la confederació muisca del sur, que seria posteriorment la capital colombiana, Bogotà.[2]