Edició de «Escritura musical»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
==Definició i formes d'escritura== | ==Definició i formes d'escritura== | ||
− | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps: | + | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps: |
+ | |||
{| class="wikitable" | {| class="wikitable" | ||
Llínea 18: | Llínea 19: | ||
| Prestissimo || Allegretto | | Prestissimo || Allegretto | ||
|} | |} | ||
+ | |||
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | [[Archiu:Adagio negra a 50.png]] | ||
+ | [[Archiu:Andante a 60.png]] | ||
+ | [[Archiu:Allegro negra a 126.png]] | ||
+ | |||
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | ||
Llínea 26: | Llínea 34: | ||
==Definició== | ==Definició== | ||
− | El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, | + | El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, s'anomenen '''llínies divisòries'''. |
− | [[Archiu: | + | |
+ | [[Archiu:Pentagrama.png|center]] | ||
Llínea 96: | Llínea 105: | ||
==Les claus i els instruments== | ==Les claus i els instruments== | ||
− | |||
− | |||
− | + | L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Vejam alguns eixemples: | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús. | + | * [[Archiu:Clave de sol.png]] '''Clau de Sol:''' Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí... |
+ | * [[Archiu:Clave de do en tercera.png]] '''Clau de Do en tercera:''' l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba. | ||
+ | * [[Archiu:Clave de do en cuarta.png]] '''Clau de Do en quarta:''' l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes. | ||
+ | * [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png]] '''Clau de Fa en quarta:''' l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó... | ||
+ | |||
+ | |||
+ | La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús. | ||
=Compàs= | =Compàs= | ||
Llínea 283: | Llínea 293: | ||
==Agrupació de les notes== | ==Agrupació de les notes== | ||
+ | |||
Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus '''corchets''' fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura. | Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus '''corchets''' fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura. | ||
Referències agrupades: | Referències agrupades: | ||
+ | |||
Referències sense agrupar: | Referències sense agrupar: | ||
Ara be, quan el compositor, per necessitat melòdica, vol incloure o llevar fraccions de notes en un temps o pols donat, nos podem trobar en unes agrupacions que varien la cantitat de figures d'eixa o eixes unitats de temps, donant pas als: dosillos, tresillos, quatrillos, quintillos, seisillos, septillos... | Ara be, quan el compositor, per necessitat melòdica, vol incloure o llevar fraccions de notes en un temps o pols donat, nos podem trobar en unes agrupacions que varien la cantitat de figures d'eixa o eixes unitats de temps, donant pas als: dosillos, tresillos, quatrillos, quintillos, seisillos, septillos... | ||
− | + | Dosillo és un grup de dos figures musicals iguals en substitució de tres de la mateixa espècie. Es representa per mig d'un corchet horisontal que du el número 2 en el mig. | |
Eixemple: | Eixemple: | ||
− | + | Tresillo és un grup de tres figures musicals iguals en substitució de dos de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 3 colocat en mig del tresillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | |
Eixemple: | Eixemple: | ||
− | + | Quatrillo és un grup de quatre figures musicals iguals en substitució de sis de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 4 en el mig, o be pel número 4 colocat en mig del huitsillo. | |
Eixemple: | Eixemple: | ||
− | + | Cincquillo és un grup de cinc figures musicals iguals en substitució de 6 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 5 en el mig, o be colocant el número 5 en mig del cincquillo. | |
Eixemple: | Eixemple: | ||
− | + | Sissillo és un grup de sis figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 6 colocat en mig del sissillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | |
Eixemple: | Eixemple: | ||
− | + | Setsillo és un grup de sèt figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 7 colocat en mig del setsillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | |
Eixemple: | Eixemple: | ||
− | + | Huitsillo és un grup de huit figures musicals iguals en substitució de 12 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 8 en el mig, o be pel número huit colocat en mig del huitsillo. | |
Eixemple: | Eixemple: | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Música]] | [[Categoria:Música]] |