Edició de «Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | L''''Ermita''' o Ermitori '''de la Magdalena''' està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori de la Magdalena, localisat en el terme municipal de [[Castelló]], fon declarat com a tal en l'any [[2006]]. Es tracta d'una ermita construida en el [[sigle XV]] dins del recinte amurallat del [[Castell de Fadrell]]. L'ermita està excavada en la roca. | |
| − | L''''Ermita''' o ''' | ||
Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt especialment el dia de la [[Romeria de les Canyes]] durant les [[Festes de la Magdalena]]. | Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt especialment el dia de la [[Romeria de les Canyes]] durant les [[Festes de la Magdalena]]. | ||
| Llínea 7: | Llínea 6: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | + | ||
La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada com una de les primeres estribacions del [[Desert de les Palmes]]. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell de Fadrell i l'Ermita de la Magdalena. | La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada com una de les primeres estribacions del [[Desert de les Palmes]]. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell de Fadrell i l'Ermita de la Magdalena. | ||
| Llínea 16: | Llínea 15: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | L'ocupació humana data del [[Neolític]] segons constaten els vestigis del jaciment de La Magdalena, que es troba en el mateix cim. L'Ermita actual va ser un | + | L'ocupació humana data del [[Neolític]] segons constaten els vestigis del jaciment de La Magdalena, que es troba en el mateix cim. L'Ermita actual va ser un aljub en época musulmana, que en el [[sigle XV]] es va modificar per a convertir-lo en un recinte de cult cristià, li varen obrir una gran portada i varen emplaçar un altar. En el castell s'han efectuat excavacions arqueològiques des de [[1996]] fins a [[2003]]. Cinc jaciments més es localisen en un radi d'un quilómetro. En l'interior del perímetro amurallat que corona el cim, i entre el que s'intercalen algunes torres de planta circular, sobreixen intermitents allineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular, que s'adscriuen al periodo del Bronze. |
== Flora == | == Flora == | ||
| − | La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'[[oliveres]] i [[Garrofera|garroferes]]. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el [[Pi (arbre)|pi]] carrasca de fulles molt | + | La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'[[oliveres]] i [[Garrofera|garroferes]]. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el [[Pi (arbre)|pi]] carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner. |
== Fauna == | == Fauna == | ||
| − | Entre la fauna que habita el parage destaquen quatre espècies protegides: el | + | Entre la fauna que habita el parage destaquen quatre espècies protegides: el sapo i la granota comuns, el fardacho ocelat i la culebra bastarda. També se pot trobar la tartuga europea, catalogada com espècie vulnerable. Per lo que fa a les aus destaquen, com a espècies |
| + | protegides, la terrerola comuna, el gayo i el formenter; i, com a espècies tutelades, el teuladí comú, la cotorra de Kramer i l'[[Estornell|estornell]] negre. Per la seua banda, les espècies de mamífers protegides en la zona son: la musaranya gris, el lliro careto, l'ariçó europeu, la fugina, el teixó, la mustela i la farda roja | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | |||
| − | |||
* VV.AA. Revista Rogle (nº 118-119, Juliol-agost 2016) editat pel Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana. | * VV.AA. Revista Rogle (nº 118-119, Juliol-agost 2016) editat pel Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana. | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
| − | |||
| − | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_la_Magdalena_%28Castell%C3%B3n_de_la_Plana%29 Ermita de la Magdalena en Wikipedia] | |
| − | |||
| − | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_la_Magdalena_%28Castell%C3%B3n_de_la_Plana%29 Ermita de la Magdalena en Wikipedia | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
| + | [[Categoria:Religió]] | ||
| + | [[Categoria:Catolicisme]] | ||