Edició de «Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | L'Ermita o Ermitori de la Magdalena està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori | |
− | L | + | de la Magdalena, localisat en el terme municipal de Castelló, fon declarat com a tal en 2006. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Descripció == | == Descripció == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada | |
+ | com una de les primeres estribacions del [[Desert de les Palmes]]. En la part més elevada del tossal s'erigixen el [[Castell del Fadrell]] i l'Ermita de la Magdalena. | ||
== Història == | == Història == | ||
− | |||
− | |||
== Flora == | == Flora == | ||
− | La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d' | + | La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc |
+ | format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'oliveres i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner. | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
− | Entre la fauna que habita el parage destaquen quatre espècies protegides: el | + | Entre la fauna que habita el parage destaquen quatre espècies protegides: el sapo i la |
+ | granota comuns, el fardacho ocelat i la culebra bastarda. També se pot trobar la tartuga | ||
+ | europea, catalogada com espècie vulnerable. Per lo que fa a les aus destaquen, com a espècies | ||
+ | protegides, la terrerola comuna, el gayo i el formenter; i, com a espècies tutelades, el | ||
+ | teuladí comú, la cotorra de Kramer i l'estornell negre. Per la seua banda, les espècies | ||
+ | de mamífers protegides en la zona son: la musaranya gris, el lliro careto, l'ariçó europeu, | ||
+ | la fugina, el teixó, la mustela i la farda roja | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Referències == | == Referències == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |