Diferència entre les revisions de "Emma Goldman"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Portrait Emma Goldman.jpg|thumb|Emma Goldman en 1910]]
+
[[Image:Portrait Emma Goldman.jpg|thumb|Emma Goldman en l'any [[1910]]]]
 
'''Emma Goldman''' ([[Kaunas]], [[Imperi Rus]], [[27 de juny]] de [[1869]] - [[Toronto]], [[Canadà]], [[14 de maig]] de [[1940]])<ref name="Morre Emma Goldman no New York Times"> [http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F60F1EFB3A54107A93C6A8178ED85F448485F9&scp=1&st=p The New York Times (14 de maig de 1940)] accés el 20 d'abril del 2008 </ref> fon una [[anarquisme|anarquista]] coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenroll de la [[filosofia]] anarquista de la primera mitat del [[sigle XX]] en [[Amèrica del Nort]] i [[Europa]] i introduí idees [[feminisme|feministes]] en el pensament anarquista.  
 
'''Emma Goldman''' ([[Kaunas]], [[Imperi Rus]], [[27 de juny]] de [[1869]] - [[Toronto]], [[Canadà]], [[14 de maig]] de [[1940]])<ref name="Morre Emma Goldman no New York Times"> [http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F60F1EFB3A54107A93C6A8178ED85F448485F9&scp=1&st=p The New York Times (14 de maig de 1940)] accés el 20 d'abril del 2008 </ref> fon una [[anarquisme|anarquista]] coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenroll de la [[filosofia]] anarquista de la primera mitat del [[sigle XX]] en [[Amèrica del Nort]] i [[Europa]] i introduí idees [[feminisme|feministes]] en el pensament anarquista.  
  
D'orige [[Lituània|lituà]], en [[1885]] va emigrar a [[Nova York]] ([[Estats Units]]), a on va conéixer i es va convertir en part del creixent moviment anarquista<ref name = UIC>University of Illinois at Chicago [http://www.uic.edu/depts/lib/specialcoll/services/rjd/findingaids/EGoldmanb.html Biografia de Emma Goldman]. UIC Library Emma Goldman Collection. Accés el 13 de decembre de 2008. </ref> despuix la [[revolta de Haymarket]]. En Nova York Goldman se convertí en una ensagista de renom i escritora de filosofia anarquista i anti-capitalista i redacta artículs sobre l'emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escritor anarquista [[Alexander Berkman]], el seu amant i companyer de tota la vida, varen planejar l'assessinat de [[Henry Clay Frick]] com un acte de [[propaganda pel fet]]. Encara que Frick va sobreviure a l'atac, Berkman va ser condenat a vint anys de presó.<ref name=autogenerated3>{{ref-notícia|títol=Alexander Berkman, the Anarchist, to Be Deported; Case of Emma Goldman Now Up for Decision|obra=The New York Times|data=26 de novembre de 1919|url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9D04EED71031E03ABC4E51DFB7678382609EDE&scp=2&sq=Alexander+Berkman+convicted+murder&st=p}} </ref> Goldman va ser arrestada diverses vegades per "encorajar motins" i per la distribució illegal d'informació sobre l'[[Contracepció|anticoncepció]].<ref>Cita de Wexler, Intimate, pàg. 210.</ref> En l'any [[1906]], Goldman va fundar el diari anarquista "[[Mother Earth (revista)|Mother Earth]]" (''Mare Terra'').<ref>Goldman, Living, pàg. 377.</ref>
+
D'orige [[Lituània|lituà]], en l'any [[1885]] va emigrar a [[Nova York]] ([[Estats Units]]), a on va conéixer i es va convertir en part del creixent moviment anarquista<ref name = UIC>University of Illinois at Chicago [http://www.uic.edu/depts/lib/specialcoll/services/rjd/findingaids/EGoldmanb.html Biografia de Emma Goldman]. UIC Library Emma Goldman Collection. Accés el 13 de decembre de 2008. </ref> despuix la [[revolta de Haymarket]]. En Nova York Goldman se convertí en una ensagista de renom i escritora de filosofia anarquista i anti-capitalista i redacta artículs sobre l'emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escritor anarquista [[Alexander Berkman]], el seu amant i companyer de tota la vida, varen planejar l'assessinat de [[Henry Clay Frick]] com un acte de [[propaganda pel fet]]. Encara que Frick va sobreviure a l'atac, Berkman va ser condenat a vint anys de presó.<ref name=autogenerated3>{{ref-notícia|títol=Alexander Berkman, the Anarchist, to Be Deported; Case of Emma Goldman Now Up for Decision|obra=The New York Times|data=26 de novembre de 1919|url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9D04EED71031E03ABC4E51DFB7678382609EDE&scp=2&sq=Alexander+Berkman+convicted+murder&st=p}} </ref> Goldman va ser arrestada diverses vegades per "encorajar motins" i per la distribució illegal d'informació sobre l'[[Contracepció|anticoncepció]].<ref>Cita de Wexler, Intimate, pàg. 210.</ref> En l'any [[1906]], Goldman va fundar el diari anarquista "[[Mother Earth (revista)|Mother Earth]]" (''Mare Terra'').<ref>Goldman, Living, pàg. 377.</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 14:18 28 maig 2018

Emma Goldman en l'any 1910

Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny de 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig de 1940)[1] fon una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenroll de la filosofia anarquista de la primera mitat del sigle XX en Amèrica del Nort i Europa i introduí idees feministes en el pensament anarquista.

D'orige lituà, en l'any 1885 va emigrar a Nova York (Estats Units), a on va conéixer i es va convertir en part del creixent moviment anarquista[2] despuix la revolta de Haymarket. En Nova York Goldman se convertí en una ensagista de renom i escritora de filosofia anarquista i anti-capitalista i redacta artículs sobre l'emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escritor anarquista Alexander Berkman, el seu amant i companyer de tota la vida, varen planejar l'assessinat de Henry Clay Frick com un acte de propaganda pel fet. Encara que Frick va sobreviure a l'atac, Berkman va ser condenat a vint anys de presó.[3] Goldman va ser arrestada diverses vegades per "encorajar motins" i per la distribució illegal d'informació sobre l'anticoncepció.[4] En l'any 1906, Goldman va fundar el diari anarquista "Mother Earth" (Mare Terra).[5]

Referències

  1. The New York Times (14 de maig de 1940) accés el 20 d'abril del 2008
  2. University of Illinois at Chicago Biografia de Emma Goldman. UIC Library Emma Goldman Collection. Accés el 13 de decembre de 2008.
  3. Plantilla:Ref-notícia
  4. Cita de Wexler, Intimate, pàg. 210.
  5. Goldman, Living, pàg. 377.