Edició de «Edith Stein»

També coneguda com '''Santa Teresa Benedicta de la Cruz Stein''',  ([[Breslau]] [[1891]]- [[Auschwiz]] [[1942]]), fon una monja i màrtir verge de l'Orde de les Carmelites Descalces assessinada en els camps de concentració nazis. Actualment Edith Stein es la patrona d'[[Europa]] junt en [[Caterina de Siena]] y [[Brígida de Suècia]]. 


Santa Teresa Benedicta de la Cruz (Edith) Stein, d'orige i educació judia, després d'haver ensenyat filosofia durant alguns anys entre grans dificultats, va rebre pel batisme la nova vida en Crist i la va desenrollar davall el vel de religiosa, fins que, en temps d'un règim hostil a la dignitat de l'home i de la fe, fon desterrada i empresonada, morint en la càmara de gas del camp d'extermini d'Oswiecim o [[Auschwiz]], prop de [[Cracòvia]], a [[Polònia]] ([[1942]]). 

Edith Stein fon l'última d'onze germans, va nàixer en [[Breslau]] el [[12 d'octubre]] de [[1891]], la família festejava el [[Yom Kippur]]. '''"Açò va fer, més que cap atra cosa, que sa mare tinguera una especial predilecció per la filla més chicoteta"'''. Precisament esta data del seu naiximent fon per a la carmelita quasi un vaticini. 

El pare, comerciant de fustes, va morir quan Edith no havia complit encara dos anys. La mare, una dona molt religiosa,  al quedar-se sola, va haver de fer front tant al manteniment de la família com a la gestió de la gran facenda familiar; pero no va conseguir mantindre en els fills una fe vixca. Edith va perdre la fe en Deu. 


{{cita|"En plena consciència i per lliure elecció vaig deixar de resar".}} 


Va obtindre brillant ment la revàlida en [[1911]] i va començar a estudiar germanistica i història en l'Universitat de Breslau, més per a tindre una base de soport en el futur que per autèntica passió. Pero a Edith lo que realment l'interessava era la filosofia i els problemes de la dona. Va entrar a formar part de l'organisació '''"Associació Prusiana per al Dret Femení al Vot"'''. Més tart escrivia: 

{{cita|" com a batiller i jove estudiant, vaig ser una feministe radical. Vaig perdre després l'interés per este asunte. Ara vaig a la busca de solucions purament objectives".}} 

==Llavor cristiana==

En [[1913]], Edith Stein se'n anà a [[Gottinga]] per a assistir a les classes universitàries d'[[Edmund Husserl]], de qui va arribar a ser discípula i assistent, conseguint en ell el doctorat. Per aquells temps, Edmund Husserl fascinava el públic en un nou concepte de veritat: el món percebut no sols existia de forma kantiana, com a percepció subjectiva. Els seus discípuls entenien la seua filosofia com un virage cap a ho concrete,com  un "Retorn a l'objectivisme". 

Sense que ell ho pretenguera, va conduir a molts  discípuls seus a la fe cristiana. 

En Gottinga Edith Stein es va trobar també en el filòsof [[Max Scheler]] i esta trobada va atraure la seua atenció sobre el catolicisme. 

En [[1915]], va superar en la màxima qualificació l'examen d'Estat. No obstant, no va començar el periodo de formació professional. 

==Primera Guerra==

A l'esclatar la primera guerra mundial va seguir un curs d'enfermeria i va prestar servici en un hospital militar austríac. Atenia als ingressats en la secció de malalts de tifus i prestava servici en el quirófan, veent morir a hòmens en la flor de la seua joventut.  Aixina escrivia :

{{cita| "...ara ya no tinc una vida pròpia."}}


Al tancar l'hospital militar en [[1916`]], va seguir Husserl a [[Friburg]] en [[Brisgovia]], on va obtindre el doctorat "summa cum laude" en una tesi "Sobre el problema de l'empatia ". 

==Doctora, cristiana i catòlica==

En aquell temps li va ocórrer un fet important: va observar com una aldeana entrava en la catedral de [[Frankfurt]] en la cistella d'anar a comprar, quedant-se un maqueta per a resar. 

{{cita|"Açò fon per a mi alguna cosa completament nou. En les sinagogues i en les iglésies protestants que he freqüentat els creents acudixen a les funcions. Ací, no obstant, una persona va entrar en l'iglésia deserta, com si fóra a conversar en la intimitat. No he pogut oblidar lo que va ocórrer".}}

En les últimes pàgines de la seua tesis de doctorat va escriure: 

{{cita|"hi ha hagut persones que, després d'un canvi imprevist de la seua personalitat, han cregut trobar la misericòrdia divina".}} 


Edith Stein tenia gran amistat en l'assistent de Husserl en Gottinga, [[Adolf Reinach]] i la seua esposa. Adolf Reinach mor a [[Flandes]] en novembre de [[1917]]. Edith anà a Gottinga. Els Reinach s'havien convertit a l'Evangeli. 

Edith tenia certa renuència davant de la trobada en la jove viuda. Pero va trobar una creent. 

{{cita|"Esta ha segut la meua primera trobada en la creu i en la força divina que transmet als seus portadors... Fon el moment en que es va afonar la meua irreligiositat i va brillar Crist".}} 

Més tart també  escriurà: 

{cita|"el que no estava en els meus plans estava en els plans de [[Déu]]. Arrela en mi la convicció profunda de què -vist des del costat de Déu- no hi ha la casualitat; tota la meua vida, fins als més mínims detalls, està ya traçada en els plans de la Providència divina i, davant dels ulls absolutament clarividents de Déu, presenta una coherència perfectament acoblada".}} 

==Edmund Husserl==

En la primavera d'hivern de [[1918]], Edith Stein va deixar l'activitat d'assistent d'Edmund Husserl perqué desijava treballar independentment. Va tindre en ell una discussió sobre la nova fe de que l'haguera agradat que participara també ell. Després d'això va escriure una frase sorprenent: 

{{cita|"Després de cada trobada que em fa sentir l'impossibilitat d'influenciar directament, s'agudisa en mi l'impuls cap al meu propi holocaust".}} 

Edith Stein dessijava obtindre l'habilitació per a la lliure docència, alguna cosa que, en aquell moment, era inabastable per a una dona. A este respecte, Husserl es pronunciava aixina en un informe:

{{cita| "Si la carrera universitària es fera accessible a les dones, la podria recomanar encaridament més que a qualsevol atra persona per a l'examen d'habilitació".}} 


Més tart, no obstant, se li negaria l'habilitació a causa del seu orige judeu. Se pot dir que Edith fon una de les primeres dones feministes.

==Torna a Breslau==  

Edith Stein torna a Breslau. Escriu artículs en defensa de la sicologia i de les humanitats. Pero llig també el Nou Testament, Kierkegaard i l'opuscul dels Eixercicis espirituals d'Ignaci de Loyola. Edith arriba a la conclusió que un escrit com este no se li pot simplement llegir, sino que és necessari posar-ho en pràctica. 

En l'estiu de [[1921]] fon durant unes semanes a [[Bergzabern]] ([[Palatinat]]), a la finca de la Senyora [[Hedwig Conrad-Martius]], una discípula  de Husserl. Esta senyora, junt en el seu espós, s'havia convertit a l'Evangeli. Una vesprada Edith va trobar en la biblioteca l'autobiografia de Teresa d'Àvila. La va llegir durant tota la nit. 

{{cita|"Quan vaig tancar el llibre, em vaig dir: esta és la veritat".}} 

Considerant retrospectivament la seua vida, escrivia més tart: 

{{cita|"el meu anhel per la veritat era ya una oració".}} 

==Batisme==

En [[giner]] de [[1922]] Edith Stein es va batejar. Era el dia de la Circumcisió de Jesús, l'acollida de Jesús en l'estirp d'Abraham. Estava adreçada davant de la font batismal, vestida en el blanc mant nupcial de Hedwig Conrad-Martius, que va fer de padrina. 

{{cita|"Havia deixat de practicar la meua religió hebrea i em sentia novament hebrea només després del meu retorn a Déu".}} 

Ara tindrà sempre consciència, i no sols intelectualment, sino de manera tangible, de pertànyer a l'estirp de Crist. En la [[festa de la Candelària]], una festa l'orige de la qual es remonta també a l'Antic Testament, fon confirmada pel Bisbe d'Espira en la seua capella privada. 

Després de la seua conversió, la primera cosa que va fer fon tornar a Breslau. 

{cita|"Mamà, sóc catòlica".}} 

Les dos van plorar. Hedwig Conrad-Martius va escriure: '''"mira, dos israelites i en cap d'elles hi ha engany" (cf. Jn 1, 47).''' 

==Primera cridà del Carmelo==

Edith Stein aspira a entrar en [[el Carmelo]], pero els seus consellers espirituals, el Vicari general d'Espira i el Pare Przywara, S.J., li impedixen donar este pas. Accepta llavors un ocupació de professora d'alemà i història en l'Institut i seminari per a mestres del convent dominic de la Magdalena d'Espira fins a [[Pasqua]] de [[1931]]. Per insistència de l'Archiabat [[Raphael Walzer]], del convent de [[Beuron]], fa llarcs viages per a donar conferències, sobretot sobre temes femenins. 

==Catedràtica==

En [[1931]] acaba la seua activitat en Espira i intenta de nou obtindre l'habilitació per a la lliure docència en Breslau i Friburg. Tot en va.  

En [[1932]] se li asigna una càtedra en una institució catòlica, l'Institut de Pedagogia científica de [[Münster]], a on té la possibilitat de desenrollar la seua pròpia antropologia. Ací troba la manera d'unir ciència i fe, i de fer comprensible esta qüestió a atres. Durant tota la seua vida només va voler ser "instrument de Deu":

{{cita|"qui ve a mi, desig conduir-ho a Ell ".}} 

==Nazisme== 

En [[1933]] els nazis arriben al poder en [[Alemanya]]. 

{{cita|"Havia sentit ya abans alguna cosa sobre les severes mesures contra els judeus. Pero ara vaig començar de sobte a entendre que Deu havia posat una vegada més la seua pesada mà sobre el seu poble i que el destí d'este poble era també el meu".}}

L'artícul de la llei dels nazis sobre la raça ària va fer impossible que continuara la seua activitat docent.

{{cita|"Si ací no puc continuar, en Alemanya ya no hi ha possibilitats per a mi ". "M'havia convertit en una estrangera en el món".}} 

==Edith Carmelita Descalça== 

L'Archiabat Walzer, de Beuron, ya no li va impedir entrar en un convent de Carmelites. Durant el temps que va estar en Espira havia fet ya el vot de pobrea, castitat i obediència. En [[1933]] es presenta la Mare Priora del monasteri de Carmelites de [[Colònia]]. 

{{cita|"Només la pasió de Crist nos pot ajudar, no l'activitat humana. El meu desig és participar-hi".}}

Una vegada més Edith fon a Breslau per a despedir-se de sa mare i de la família. El [[12 d'octubre]] fon l'últim dia que va passar en sa casa, el dia del seu aniversari i, al mateix temps, la festa hebrea dels tabernàculs.


El [[14 d'octubre]] Edith Stein entra en el monasteri de les Carmelites de [[Colònia]]. En [[1934]], el [[14 d'abril]], va tindre lloc la cerimònia de pres d'hàbit. L'Archiabat de Beuron va celebrar la missa. Des d'aquell moment Edith Stein portarà el nom de sor Teresa Benedicta de la Cruz. 

{{cita|"davall la Cruz vaig entendre el destí del poble de Deu que llavors ([[1933]]) començava a anunciar-se. Pensava que entengueren que es tractava de la Creu de Crist, que havien d'acceptar-la en nom de tots els atres. És veritat que hui entenc millor estes coses, lo que significa ser esposa del Senyor davall el signe de la Creu. Encara que certament mai serà possible comprendre tot açò, ya que és un secret". ([[1938]])}}


En el recordatori de la seua professió perpètua, el 21 d'abril de 1938, va fer imprimir les paraules de Sant Joan de la Creu, a què dedicarà la seua última obra: '''"que ya només en amar és el meu eixercici "'''. 

==Persecució nazi==

El [[9 de novembre]] de [[1938]] es va posar de manifest davant de tot el món l'odi que tenien els nazis als judeus. Cremen les sinagogues, se sembra el terror entre les gents judies. La Mare Superiora de les Carmelites de Colònia fa tot lo que es puga per a portar a l'estranger a sor Teresa Benedicta de la Creu. La nit de fi d'any de 1938 creua la frontera dels Països Baixos i la porten al monasteri de Carmelites d'[[Echt]], en [[Holanda]]. Allí redacta el seu testament el [[9 de juny]] de [[1939]]. 

{{cita|"Ya des d'ara accepte en goig, en completa sumisió i segons la seua santísima voluntat, la mort que Déu m'haja destinat. Prec al Senyor que accepte la meua vida i mort... de manera que el Senyor siga reconegut pels seus i que el seu Regne vinga en tota la seua magnificència per a la salvació d'Alemanya i la pau del món... ".}} 

Ya en el monesteri de Carmelites de Colònia, a Edith Stein se li havia donat permís per a dedicar-se a les obres científiques. Allí havia escrit, entre atres coses, de la vida d'una família judia. 

{{cita|"Desig narrar simplement lo que he experimentat al ser hebrea". Davant de "la joventut que hui és educada des de la més tendra edat en l'odi als judeus..., mosatros, que hem segut educats en la comunitat hebrea, tenim el deure de donar testimoni".}} 

En Echt, Edith Stein escriurà molt de pressa el seu ensaig sobre [[Juan de la Cruz]], el místic doctor de l'Iglésia, en ocasió del quatre-cents aniversari del seu naiximent, [[1542]]-[[1942]]. En [[1941]] escrivia a una religiosa en qui tenia amistat: "una scientia crucis (la ciència de la creu) només pot ser entesa si es porta tot el pes de la creu. D'això estava convençuda ya des del primer instant i de tot cor he pronunciat: Au, Crux, Spes única (et salude, Cruz, única esperança nostra)". El seu estudi sobre Sant Joan de la Creu porta com a subtítol: " La ciència de la Cruz ". 


El [[2 d'agost]] de [[1942]] arriba la [[Gestapo]]. Edith Stein es troba en la capella en les atres germanes. En cinc minuts ha de presentar-se, junt en la seua germana Rosa, que s'havia batejat en l'Iglésia Catòlica i prestava servici en les Carmelites d'Echt. Les últimes paraules d'Edith Stein que se senten en Echt estan dirigides a Rosa: 

{{cita|"Vine, anem, pel nostre poble".}} 

Junt en molts atres atres judeus convertits al cristianisme, les dos dones són portades al camp de concentració de Westerbork. Es tractava d'una venjança contra el comunicat de protesta dels bisbes catòlics dels Països Baixos pels progromos i les deportacions dels judeus. 

{{cita|"Mai havia pensat que els sers humans pogueren arribar a ser aixina, i tampoc podia pensar que les meues germanes i germans hagueren de patir aixina... cada hora rese per ells. ¿Sentirà Deu la meua oració? En tot cas, sent certament els seus llaments".}}


A l'alba del [[7 d'agost]] ix una expedició de 987 judeus cap a Auschwiz. El [[9 d'agost]] sor Teresa Benedicta de la Cruz, junt en la seua germana Rosa i molts atres del seu poble, va morir en les càmares de gas d'Auschwiz. 


{{cita|"per a mi, ella és, en un món de negació de Déu, una testimoni de la presència de Déu". Prof. Jan Nota}}

==Beatificació==

En Colònia l'[[1 de maig]] de [[1987]], fon beatificada i l'Església li va rendir honors, per dir-ho en paraules del Sum pontífex [[Joan Pau II]]. 

{{cita|'''"una filla d'Israel, que durant la persecució dels nazis va permanéixer, com  catòlica, unida en fe i amor al Senyor Crucificat, Jesucrist, i, com a judia, al seu poble ". }}

==Obra Lliterària==

*Traduïx les cartes i els diaris del periodo precatòlic de Newmann
*Traduïx "Quaestiones disputatae de veritate" de Tomàs d'Aquino, en una versió molt lliure per amor al diàlec en la filofilosofia moderna. 
*El Pare Erich Przywara, S.J., la va incitar a escriure també obres filosòfiques pròpies.
*"Potència i acció", obra sobre els principals conceptes de Tomás d'Aquin,ampliada després en el nom de d'Endliches und ewiges Sein (Ser finit i Ser etern.
*Una scientia crucis" (" La ciència de la Cruz ")

==Enllaços externs==

*[http://www.Vatican.Va Portal del Vaticà] 

[[Categoria: Religiosos catòlics]]