Edició de «Edat de Pedra»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Fleche Cartailhac MHNT PRE 2009.0.9232.1 Fond.jpg|thumb|right|200px|Típica ferramenta tallada en pedra]] | [[File:Fleche Cartailhac MHNT PRE 2009.0.9232.1 Fond.jpg|thumb|right|200px|Típica ferramenta tallada en pedra]] | ||
| − | L' '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més alvançada. La [[fusta]], els [[os|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuiro..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de trencada concoidea, com el [[sílex]], el [[quars]], la [[quarcita]], l'[[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percussió. | + | L' '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més alvançada. La [[fusta]], els [[os|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuiro..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de trencada concoidea, com el [[sílex]], el [[quars]], la [[quarcita]], l'[[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percussió. En tot i això, esta és una circumstància necessària, pero insuficient per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fonamentals per a lo que seria el nostre futur: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques ([[foc]], [[ferramenta|ferramentes]], [[vivenda]], [[roba]]..), l'evolució social, els [[Canvi climàtic|canvis climàtics]], la diàspora del ser humà per tot el món habitable, des de el seu breçol africà, i la revolució econòmica des d'un sistema recolector-caçador, fins a un sistema parcialment productor (entre atres coses). El ranc de temps que abarca este periodo és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és possible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de l'humanitat no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra fins que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades. |
En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). Ad este periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'[[Edat de Bronze]], durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocórrer entre 6000 a. C. i 2500 a. C. | En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). Ad este periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'[[Edat de Bronze]], durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocórrer entre 6000 a. C. i 2500 a. C. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
=== El Paleolític === | === El Paleolític === | ||
| − | [[ | + | [[Image:Mandibula.jpg|thumb|right|200px|<center>Mandíbula</center>]] |
Les cultures més antigues poden inscriure's en l' ''Olduvayense'', localisat en jaciments com ''Sidi Abderramà'' en [[Casablanca (Marroc)|Casablanca]] ([[Marroc]]), estudiat pel professor Pierre Biberson i datat en prop del milló d'anys, el qual ha pogut establir una transició gradual des d'una cultura en la que predominen els cants tallats, fins atra en la que el bifaç és el ''fòssil director''. Les indústries de ''Sidi Abderramà'' podrien vincular-se al tipo humà trobat per Camille Arambourg en [[Ternifine]] ([[Algèria]]), el dit ''Atlanthropus mauritanicus'' (en realitat una varietat d'''[[Homo heidelbergensis]] ''. | Les cultures més antigues poden inscriure's en l' ''Olduvayense'', localisat en jaciments com ''Sidi Abderramà'' en [[Casablanca (Marroc)|Casablanca]] ([[Marroc]]), estudiat pel professor Pierre Biberson i datat en prop del milló d'anys, el qual ha pogut establir una transició gradual des d'una cultura en la que predominen els cants tallats, fins atra en la que el bifaç és el ''fòssil director''. Les indústries de ''Sidi Abderramà'' podrien vincular-se al tipo humà trobat per Camille Arambourg en [[Ternifine]] ([[Algèria]]), el dit ''Atlanthropus mauritanicus'' (en realitat una varietat d'''[[Homo heidelbergensis]] ''. | ||
=== Àfrica subsahariana === | === Àfrica subsahariana === | ||
| − | [[ | + | [[Image:Africasur.png|left|200px]] |
| − | La geografia de l'Àfrica central i meridional resulta prou homogénea comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta d'una de les zones geològicament més antigues del planeta i l'erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar els altiplans i depressions formades per moviments tectònics diversos: la conca del | + | La geografia de l'Àfrica central i meridional resulta prou homogénea comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta d'una de les zones geològicament més antigues del planeta i l'erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar els altiplans i depressions formades per moviments tectònics diversos: la conca del Cono i la foya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namíbia i Zàmbia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen cap a l'est en associació en la gran falla coneguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de llongitut, ya que naix al sur de Moçambic i arriba al Mar Roig, des d'a on contínua en Àsia, fins a la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà. |
| − | Encara que en l'actualitat hi han considerables diferències climàtiques, hidrogràfiques i ecològiques, no es possible aplicar estos paràmetros a l'Edat de Pedra, puix -com s'ha indicat'- hi hagué significatius canvis ambientals a lo llarc del seu desenroll. Precisament fon algú d'eixos canvis, combinat en transformacions geològiques, la flama que, possiblement, propicià l'aparició i evolució dels homínits. Al paréixer, fa més de 20 millons d'anys, els monos primitius habitaven els densos boscs d'Àfrica Oriental. Estos primats es desplaçaven pels arbres a quatre cames. Un presunt moviment tectònic (relacionat d'alguna manera en el Rift) va fer que les selves permaneixqueren en l'oest, pero provocà una desecació de l'est, apareguent un territori de [[sabana|sabanes]] i [[pradera|praderes]] a les que els nous primats tingueren que adaptar-se. D'este modo, se supon que naixqueren els primers antropoits bípets, que possiblement, pertanyen a l'espècie | + | Encara que en l'actualitat hi han considerables diferències climàtiques, hidrogràfiques i ecològiques, no es possible aplicar estos paràmetros a l'Edat de Pedra, puix -com s'ha indicat'- hi hagué significatius canvis ambientals a lo llarc del seu desenroll. Precisament fon algú d'eixos canvis, combinat en transformacions geològiques, la flama que, possiblement, propicià l'aparició i evolució dels homínits. Al paréixer, fa més de 20 millons d'anys, els monos primitius habitaven els densos boscs d'Àfrica Oriental. Estos primats es desplaçaven pels arbres a quatre cames. Un presunt moviment tectònic (relacionat d'alguna manera en el Rift) va fer que les selves permaneixqueren en l'oest, pero provocà una desecació de l'est, apareguent un territori de [[sabana|sabanes]] i [[pradera|praderes]] a les que els nous primats tingueren que adaptar-se. D'este modo, se supon que naixqueren els primers antropoits bípets, que possiblement, pertanyen a l'espècie Ardipithecus, que, al mateix temps, donà lloc als australopitecins en un moment indeterminat entre 6 i 4 millons d'antiguetat. |
No es descarta que alguns australopitecins avançats elaboraren ferramentes rudimentàries, pero hi ha una forta polèmica al respecte: per lo que ad este punt es referix considerarem que són els membres del gènero Homo els primers que fabricaren ferramentes previsorament, es dir, ans de necessitar-les, sense improvisar, sino prevenint el seu possible us en antelació. En eixe moment escomença la Prehistòria i l' ''Edat de Pedra'' que, per a l'Àfrica subsahariana sol dividir-se en fases de denominació anglosaxona: | No es descarta que alguns australopitecins avançats elaboraren ferramentes rudimentàries, pero hi ha una forta polèmica al respecte: per lo que ad este punt es referix considerarem que són els membres del gènero Homo els primers que fabricaren ferramentes previsorament, es dir, ans de necessitar-les, sense improvisar, sino prevenint el seu possible us en antelació. En eixe moment escomença la Prehistòria i l' ''Edat de Pedra'' que, per a l'Àfrica subsahariana sol dividir-se en fases de denominació anglosaxona: | ||
=== Primerenca "Edat de Pedra" === | === Primerenca "Edat de Pedra" === | ||
| − | [[ | + | [[Image:Evoluciodelhome.png|thumb|right|200px|<center> Evolució de l'[[Ser humà|home]].</center>]] |
| − | Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans | + | Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans Primitius Moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||