Edició de «Edat Antiga en la Comunitat Valenciana»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | == Epoca antiga == | |
+ | [[Archiu:guerrero de Mogente.jpg|thumb|right|150px|El guerrer de [[Moixent]], escultura iberica contestana del segle IV o V a. C.]] | ||
− | + | === Pobles prerromans === | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | == Pobles prerromans == | ||
{{VT|Ibers}} | {{VT|Ibers}} | ||
− | El poble | + | El poble autocton de la Comunitat Valenciana que se distinguix front als posteriors colonisadors semitics, grecs i romans foren els [[ibers]], que se consolidaren en tota la fachada mediterranea compresa entre el sur de França i l'este d'Andalusia. Al contrari d'atres parts d'Espanya, en la regio no hague presencia [[celta]]. |
Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els [[contestan]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en [[signari iberic]] nort-oriental. | Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els [[contestan]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en [[signari iberic]] nort-oriental. | ||
Llínea 13: | Llínea 10: | ||
Contestans, edetans i ilercavons mantingueren relacions comercials maritimes en [[Fenicia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartago|cartaginesos]], fundant els fenicis en la costa de l'actual [[Guadamar de la Segura]] la colonia de [[Herna]]. | Contestans, edetans i ilercavons mantingueren relacions comercials maritimes en [[Fenicia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartago|cartaginesos]], fundant els fenicis en la costa de l'actual [[Guadamar de la Segura]] la colonia de [[Herna]]. | ||
− | == L'etapa romana == | + | === L'etapa romana === |
{{VT|Hispania romana}} | {{VT|Hispania romana}} | ||
− | Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en | + | Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.|226 a. C.]], les dos potencies mediterranees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebro]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] (Cartagena) pels punics en el [[227 a. C.|227 a. C.]], escomença una colonisacio progressiva cartaginesa del llevant peninsular. |
− | [[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|left|175px|Primera | + | [[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|left|175px|Primera divisio de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior|Citerior]] i [[Hispania Ulterior|Ulterior]].]] |
− | [[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px| | + | [[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Divisio provincial d'[[Cesar August|August]].]] |
− | [[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|left|175px| | + | [[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|left|175px|Divisio provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]] |
− | L'atac cartagines en | + | L'atac cartagines en el [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella|Massilia]] i indirectament de Roma, fon el pretext que servi de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals durien de pronunciar-se com aliades d'una u atra potencia, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a HISPANIA i, despres de la victoria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], tot el litoral mediterraneu acabà somes a l'autoritat militar de [[Republica romana|Roma]]. |
− | Baix el domini romà, els | + | Baix el domini romà, els iberos se foren integrant paulatinament en la nova organisacio politica, economica i social i adquirint el [[llati]] com llengua; no existix constancia de revoltes indigenes com les que hague en atres zones ÍBERAS d'Espanya. La fundacio, en l'any 138 a. C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en el 27 a. C; estos dos foren les uniques colonies romanes en la Comunitat. |
− | Les | + | Les ansies de la poblacio autoctona de conseguir tituls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisio de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Denia]]). A pesar d'aixo, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presencia territorial ibera de cada respectiva tribu, en les governacions de [[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]]. |
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]] |