Diferència entre les revisions de "Druïdes"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 7: Llínea 7:
 
Es té evidència arqueològica relativa a les pràctiques religioses en l'Edat del Ferro, encara que “cap artefacte o image trovada s'ha pogut associar indubtablement en els antics druïdes”.​  
 
Es té evidència arqueològica relativa a les pràctiques religioses en l'Edat del Ferro, encara que “cap artefacte o image trovada s'ha pogut associar indubtablement en els antics druïdes”.​  
  
Varis temes recurrents sobre els druïdes es presenten en un gran número de registres grecorromans, incloent els sacrificis humans, la seua creència en la reencarnació i el seu alt estatus social en els pobles gals. Res se sap encara sobre les seues pràctiques de cult, llevat pel ritual del [[roure]] i el [[muérdago]] segons la descripció de [[Plini el Vell]].
+
Varis temes recurrents sobre els druïdes es presenten en un gran número de registres grecorromans, incloent els sacrificis humans, la seua creència en la reencarnació i el seu alt estatus social en els pobles gals. Res se sap encara sobre les seues pràctiques de cult, llevat pel ritual del [[roure]] i el [[muérdago]] segons la descripció de [[Plini el Vell]].  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 08:02 30 abr 2024

Gravat representant a dos druïdes

Els druïdes eren persones de la classe sacerdotal (encara que no eren necessàriament sacerdots) en Gran Bretanya, Irlanda, nort d'Espanya, la Galia (França i nort d'Itàlia), i possiblement atres parts de l'Europa Cèltica durant l'Edat de Ferro, i inclús abans.

La seua funció podia ser sacerdotal (Irlanda) o profètica (Gales), en el cas de la qual es dia que estaven imbuits de la awen (“inspiració”) que també actuava en els barts. No hi ha registres escrits pels propis druïdes i l'única evidència de la que es dispon són descripcions breus realisades pels grecs, romans i varis autors i artistes dispersos, aixina com també algunes històries creades posteriorment, en el Medievo, per escritors irlandesos.

Es té evidència arqueològica relativa a les pràctiques religioses en l'Edat del Ferro, encara que “cap artefacte o image trovada s'ha pogut associar indubtablement en els antics druïdes”.​

Varis temes recurrents sobre els druïdes es presenten en un gran número de registres grecorromans, incloent els sacrificis humans, la seua creència en la reencarnació i el seu alt estatus social en els pobles gals. Res se sap encara sobre les seues pràctiques de cult, llevat pel ritual del roure i el muérdago segons la descripció de Plini el Vell.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
  • T.D. Kendrick, The Druids: A Study in Keltic Prehistory (London: Methuen) 1927

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Brunaux, Jean-Louis (2014). «Los misteriosos filósofos de la Galia, los druidas». Historia National Geographic (Barcelona) (121): 50-61. ISSN 1696-7755.
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
  • Plinio. XXX.13.
  • Suetonio. Claudio. XXV.5

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons