Edició de «Disturbis de Stonewall»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 14: | Llínea 14: | ||
El poder gai començava a florir. En els dies posteriors a la revolta va haver un encés debat entre la comunitat gai sobre com respondre a estos successos. No tots varen considerar que calia dir ya n'hi ha prou. Alguns volien més disturbis i que continuara la protesta massiva, mentres que uns atres volien posar fi immediatament a la violència i a les manifestacions públiques. Els quals volien restaurara la pau ,tenien por que la policia poguera venjar-se incrementant les redades en els bars, la fustigació i les detencions. Pero des de la jornada següent als disturbis es varen succeir les concentracions en les quals la majoria dels centenars de persones que varen participar eren jóvens gais, pero ara en una consciència d'orgull i de no haver d'amagar-se. El carrer va començar a reunir en la protesta a grups de gais entusiasmats, agarrats de la mà, besant-se, expressant la seua condició públicament com a tals, en una acció de llibertament gai com mai abans s'havia vist. | El poder gai començava a florir. En els dies posteriors a la revolta va haver un encés debat entre la comunitat gai sobre com respondre a estos successos. No tots varen considerar que calia dir ya n'hi ha prou. Alguns volien més disturbis i que continuara la protesta massiva, mentres que uns atres volien posar fi immediatament a la violència i a les manifestacions públiques. Els quals volien restaurara la pau ,tenien por que la policia poguera venjar-se incrementant les redades en els bars, la fustigació i les detencions. Pero des de la jornada següent als disturbis es varen succeir les concentracions en les quals la majoria dels centenars de persones que varen participar eren jóvens gais, pero ara en una consciència d'orgull i de no haver d'amagar-se. El carrer va començar a reunir en la protesta a grups de gais entusiasmats, agarrats de la mà, besant-se, expressant la seua condició públicament com a tals, en una acció de llibertament gai com mai abans s'havia vist. | ||
− | Despuix de diversos jocs violents en la policia les aigües es amainaren i va tornar la calma, pero en la consciència de tots havia començat una nova era en la lluita pels drets de gais i lesbianes. Encara que els disturbis de Stonewall no es puguen considerar el principi de la lluita per la igualtat de gais i lesbianes, unes persones, gais i lesbianes, varen conseguir que canviara l'estat de repressió policial que els coartava la llibertat de ser. Estes disturbis transcendiren | + | Despuix de diversos jocs violents en la policia les aigües es amainaren i va tornar la calma, pero en la consciència de tots havia començat una nova era en la lluita pels drets de gais i lesbianes. Encara que els disturbis de Stonewall no es puguen considerar el principi de la lluita per la igualtat de gais i lesbianes, unes persones, gais i lesbianes, varen conseguir que canviara l'estat de repressió policial que els coartava la llibertat de ser. Estes disturbis transcendiren mes allà d'una anecdòtica brega local, estenent-se per tot el món la notícia el significat de la qual va supondre una explosió de colectius i d'activistes a partir de llavors. |
Estos successos varen ser agarrats en un significat mític. Actualment moltes organisacions orgullosament utilisen el noms de Stonewall o del carrer Christopher. Durant l'estiu i la primavera d'hivern de 1969, cinc fronts de llibertament Gai varen florir a [[Nova York]], [[Berkeley]], [[Los Àngeles]], [[San Francisco]] i [[San José]]. A fins dels anys 70 uns 300 fronts de lliberació gai foren creats. La primera commemoració de la rebelió de Stonewall es va portar a terme en Nova York en l'[[agost]] de l'any 1969. Atres marches foren organisades per primera volta en 1970 en Nova York i Los Àngeles en l'aniversari dels successos. | Estos successos varen ser agarrats en un significat mític. Actualment moltes organisacions orgullosament utilisen el noms de Stonewall o del carrer Christopher. Durant l'estiu i la primavera d'hivern de 1969, cinc fronts de llibertament Gai varen florir a [[Nova York]], [[Berkeley]], [[Los Àngeles]], [[San Francisco]] i [[San José]]. A fins dels anys 70 uns 300 fronts de lliberació gai foren creats. La primera commemoració de la rebelió de Stonewall es va portar a terme en Nova York en l'[[agost]] de l'any 1969. Atres marches foren organisades per primera volta en 1970 en Nova York i Los Àngeles en l'aniversari dels successos. |