Diferència entre les revisions de "Diego Pérez de los Cobos"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Diego Pérez de los Cobos Orihuel''' ([[Gandia]], [[1963]]) és un coronel de la Guàrdia Civil espanyola, vinculat al Ministeri de l'Interior.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Diego Pérez de los Cobos Orihuel
 +
| image = [[File:(Diego Pérez de los Cobos) Toma posesión Guardia Civil.jpg|250px]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Militar
 +
| data_naix = [[1963]] 
 +
| lloc_naix = [[Gandia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = 
 +
| lloc_mort = 
 +
}}
 +
'''Diego Pérez de los Cobos Orihuel''' ([[Gandia]], [[1963]]), és un militar [[Valencians|valencià]], és un coronel de la Guàrdia Civil espanyola, vinculat al Ministeri de l'Interior.
  
 
Els seus primers anys com a guàrdia civil varen transcórrer en el [[País Vasc]], en el marc de la lluita antiterrorista contra [[ETA]]. Despuix de successius ascensos a lo llarc de la seua carrera, va passar a formar part del Ministeri de l'Interior en calitat d'assessor en [[2006]], baix la direcció d'[[Alfredo Pérez Rubalcaba]], lloc en el que va permanéixer a pesar del canvi de govern de [[2011]]. Es va eixercitar com a director del Gabinet Tècnic de la Secretaria d'Estat de Seguritat. Fon el cap de l'operatiu de la [[Policia Nacional]] i de la [[Guàrdia Civil]] que va tractar d'evitar la celebració del referèndum no autorisat sobre l'[[Referèndum d'independència de Catalunya de 2017|independència de Catalunya de 2017]].
 
Els seus primers anys com a guàrdia civil varen transcórrer en el [[País Vasc]], en el marc de la lluita antiterrorista contra [[ETA]]. Despuix de successius ascensos a lo llarc de la seua carrera, va passar a formar part del Ministeri de l'Interior en calitat d'assessor en [[2006]], baix la direcció d'[[Alfredo Pérez Rubalcaba]], lloc en el que va permanéixer a pesar del canvi de govern de [[2011]]. Es va eixercitar com a director del Gabinet Tècnic de la Secretaria d'Estat de Seguritat. Fon el cap de l'operatiu de la [[Policia Nacional]] i de la [[Guàrdia Civil]] que va tractar d'evitar la celebració del referèndum no autorisat sobre l'[[Referèndum d'independència de Catalunya de 2017|independència de Catalunya de 2017]].
  
Entre abril de [[2018]] i maig de [[2020]] fon el Cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrit. La seua destitució d'este lloc va causar una notable polèmica a nivell nacional entre els distints partits polítics per les circumstàncies que varen motivar la decisió.
+
Entre [[abril]] de [[2018]] i [[maig]] de [[2020]] fon el Cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de [[Madrit]]. La seua destitució d'este lloc va causar una notable polèmica a nivell nacional entre els distints partits polítics per les circumstàncies que varen motivar la decisió.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
* [https://www.elmundo.es/espana/2017/09/24/59c6b7bee5fdeac3528b45b4.html  «Diego Pérez de los Cobos, un todoterreno experto en apagar fuegos.» El Mundo, 24 de septiembre de 2017]
 +
* [https://www.elconfidencial.com/espana/2015-05-06/interior-destituye-a-un-alto-asesor-del-secretario-de-estado-por-falta-de-confianza_788703/ «Interior destituye a un alto asesor del secretario de Estado por falta de confianza». El Confidencial]
 +
* [https://elpais.com/espana/2020-05-25/interior-cesa-al-coronel-perez-de-los-cobos-como-jefe-de-la-guardia-civil-en-madrid.html López-Fonseca, Óscar (25 de mayo de 2020). «Marlaska destituye a Pérez de los Cobos, jefe de la Guardia Civil en Madrid, por un informe sobre el 8-M y la covid-19»]
 +
* [https://www.publico.es/politica/justicia-pp-ve-destitucion-perez-cobos-agresion-guardia-civil-izquierda-aplaude.html  «El PP ve en la destitución de Pérez de los Cobos una "agresión" a la Guardia Civil mientras la izquierda la aplaude». www.publico.es.]
 +
* [https://www.elmundo.es/espana/2023/03/28/6422c877e4d4d8d3698b45bc.html  «El Supremo anula el cese del coronel Pérez de los Cobos ordenado por el ministro Marlaska». El Mundo (en elmundo.es), 28 de marzo de 2023]
 +
* [https://www.abc.es/espana/abci-juez-impone-marlaska-readmitir-perez-cobos-202103311441_noticia.html Vega, Isabel (3 de abril de 2021). «El juez impone a Marlaska readmitir a Pérez de los Cobos e Interior recurre ante la Sala». ABC]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Quintans, Rebeca. Juan Carlos I: La biografía sin silencios (en castellano). Ediciones AKAL, 2 de febrero de 2017. ISBN 9788446043133
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Diego Pérez de los Cobos}}
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Diego_P%C3%A9rez_de_los_Cobos Diego Pérez de los Cobos en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Diego_P%C3%A9rez_de_los_Cobos Diego Pérez de los Cobos en Wikipedia]

Última revisió del 10:37 21 abr 2024

Diego Pérez de los Cobos Orihuel
(Diego Pérez de los Cobos) Toma posesión Guardia Civil.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Militar
Naiximent: 1963
Lloc de naiximent: Gandia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Diego Pérez de los Cobos Orihuel (Gandia, 1963), és un militar valencià, és un coronel de la Guàrdia Civil espanyola, vinculat al Ministeri de l'Interior.

Els seus primers anys com a guàrdia civil varen transcórrer en el País Vasc, en el marc de la lluita antiterrorista contra ETA. Despuix de successius ascensos a lo llarc de la seua carrera, va passar a formar part del Ministeri de l'Interior en calitat d'assessor en 2006, baix la direcció d'Alfredo Pérez Rubalcaba, lloc en el que va permanéixer a pesar del canvi de govern de 2011. Es va eixercitar com a director del Gabinet Tècnic de la Secretaria d'Estat de Seguritat. Fon el cap de l'operatiu de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que va tractar d'evitar la celebració del referèndum no autorisat sobre l'independència de Catalunya de 2017.

Entre abril de 2018 i maig de 2020 fon el Cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrit. La seua destitució d'este lloc va causar una notable polèmica a nivell nacional entre els distints partits polítics per les circumstàncies que varen motivar la decisió.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Quintans, Rebeca. Juan Carlos I: La biografía sin silencios (en castellano). Ediciones AKAL, 2 de febrero de 2017. ISBN 9788446043133

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons