Edició de «Desert de les Palmes»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Desert de les palmes bosc.jpg|thumb| | + | [[Image:Desert de les palmes bosc.jpg|thumb|250px|El Desert de les Palmes]] |
| + | |||
El '''Desert de les Palmes''' és un parc natural situat en la comarca de [[La Plana Alta]] de la [[Comunitat Valenciana]]. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de [[Castelló]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Cabanes]] i [[La Pobla Tornesa]]. | El '''Desert de les Palmes''' és un parc natural situat en la comarca de [[La Plana Alta]] de la [[Comunitat Valenciana]]. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de [[Castelló]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Cabanes]] i [[La Pobla Tornesa]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | + | ||
| − | El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu | + | El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu Ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità. |
== Parage natural == | == Parage natural == | ||
| + | |||
Va ser declarat parage natural pel [[Govern Valencià]] el [[16 d'octubre]] de [[1989]]. S'ha cremat en diverses ocasions en l'any [[1985]] i en [[1992]] quedant com és evident en poc de bosc salvage. | Va ser declarat parage natural pel [[Govern Valencià]] el [[16 d'octubre]] de [[1989]]. S'ha cremat en diverses ocasions en l'any [[1985]] i en [[1992]] quedant com és evident en poc de bosc salvage. | ||
== Orografia == | == Orografia == | ||
| + | |||
Esta serra llitoral paralela a la costa es troba situada en la zona suroriental de la [[província de Castelló]] tenint com a altura màxima el pic del Bartolo de 729 m. El parc forma part junt a la propenca serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del [[paleozoic]]. En ella abunden les roques de rodeno i és un dels dos únics llocs de la província de Castelló a on apareixen les pissarres lo que li otorga un caràcter singular dins de la [[Comunitat Valenciana]]. | Esta serra llitoral paralela a la costa es troba situada en la zona suroriental de la [[província de Castelló]] tenint com a altura màxima el pic del Bartolo de 729 m. El parc forma part junt a la propenca serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del [[paleozoic]]. En ella abunden les roques de rodeno i és un dels dos únics llocs de la província de Castelló a on apareixen les pissarres lo que li otorga un caràcter singular dins de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
== Clima == | == Clima == | ||
| + | |||
Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en [[estiu]] i en un màxim en la [[primavera d'hivern]]. | Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en [[estiu]] i en un màxim en la [[primavera d'hivern]]. | ||
== Flora == | == Flora == | ||
| − | La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració pel greu incendi que ho va arrasar en l'any [[1992]], a pesar d'això seguix sent molt interessant. La presència de sols de rodeno permet l'existència de les [[ | + | |
| + | La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració pel greu incendi que ho va arrasar en l'any [[1992]], a pesar d'això seguix sent molt interessant. La presència de sols de rodeno permet l'existència de les [[Surera|sureres]] i la [[Carrasca|carrasca]], per l'absorció d'humitat d'este tipo de sol, pero per la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seua presència ara és molt escassa. De totes maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'[[Alborcer|alborcer]], el lloreral malvarell, la petorra, el matapoll, la coscollina, la ginebrera, el llentiscle i per supost la margallonera. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi rodeno i el pi carrasquer pero la política de reforestació té la intenció de substituir estos per les primitives sureres i carraqueres. | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
| + | |||
La fauna de la serra és variada destacant el [[sapo]] parter, el fardacho ocelat, el sacre d'escala entre els reptils i amfibis. L'avifauna és molt rica destacant l'àguila perdiuera, el falconet, el gavilà, el brúfol, el muçol chic o el muçol real entre les rapaces. També són comuns la [[perdiu]], la [[tórtola]], la busquereta, la collalba rossa, el torcecoll o el [[corp]]. Els mamífers no són la fauna principal, pero el parc tampoc està exent d'estos. La majoria són representants del bosc mediterràneu, com el rabosot, el [[javalí|porc javalí]], la farda, la [[gineta]] i la fugina. | La fauna de la serra és variada destacant el [[sapo]] parter, el fardacho ocelat, el sacre d'escala entre els reptils i amfibis. L'avifauna és molt rica destacant l'àguila perdiuera, el falconet, el gavilà, el brúfol, el muçol chic o el muçol real entre les rapaces. També són comuns la [[perdiu]], la [[tórtola]], la busquereta, la collalba rossa, el torcecoll o el [[corp]]. Els mamífers no són la fauna principal, pero el parc tampoc està exent d'estos. La majoria són representants del bosc mediterràneu, com el rabosot, el [[javalí|porc javalí]], la farda, la [[gineta]] i la fugina. | ||
== Parage d'interés == | == Parage d'interés == | ||
| − | La presència de l'orde carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monasteri antic (en ruïnes) (s. [[sigle XVII|XVII]]-[[sigle XVIII|XVIII]]) i el Monasteri nou (s. XVIII); també disseminades en el parage es troben vàries ermites (s. XVIII-[[sigle XX|XX]]). Ademés en el parc hi ha una série d'importants ruïnes com són el Castell de Montornés i el de Miravet i l'Ermita de les Santes. També és destacable (ya fora del parc, pero molt pròxims ad ell) la presència del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell i l'[[ | + | |
| + | La presència de l'orde carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monasteri antic (en ruïnes) (s. [[sigle XVII|XVII]]-[[sigle XVIII|XVIII]]) i el Monasteri nou (s. XVIII); també disseminades en el parage es troben vàries ermites (s. XVIII-[[sigle XX|XX]]). Ademés en el parc hi ha una série d'importants ruïnes com són el Castell de Montornés i el de Miravet i l'Ermita de les Santes. També és destacable (ya fora del parc, pero molt pròxims ad ell) la presència del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell i l'[[Ermita de la Magdalena]], lloc on estava l'antic emplaçament de Castelló de la Plana i al que acodixen els veïns de la capital en romeria ([[Romeria de les Canyes]], el tercer dumenge de la [[Quaresma]], durant les [[Festes de la Magdalena]], en commemoració de la fundació de la ciutat. Existix una Romeria anual a la Creu del Bartolo en la que es puja des de Castelló de la Plana cada últim dumenge d'octubre. | ||
== Accés == | == Accés == | ||
| + | |||
En estar situat tan prop de la capital castellonenca, el seu accés és molt senzill. Per ad això és recomanable la carretera CV-147 que s'interna en el parc a la que es pot aplegar a partir de l'[[Autopista del Mediterràneu]] o AP-7 i la [[N-340]] a l'altura de Benicàssim, dos importants eixos que recorren la província de nort a sur de forma paralela a la mar. | En estar situat tan prop de la capital castellonenca, el seu accés és molt senzill. Per ad això és recomanable la carretera CV-147 que s'interna en el parc a la que es pot aplegar a partir de l'[[Autopista del Mediterràneu]] o AP-7 i la [[N-340]] a l'altura de Benicàssim, dos importants eixos que recorren la província de nort a sur de forma paralela a la mar. | ||
| Llínea 30: | Llínea 38: | ||
* [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]] | * [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]] | ||
| − | |||
* Castell de Montornés | * Castell de Montornés | ||
* Centre d'Informació i d'Interpretació del parage natural "La Bartola" | * Centre d'Informació i d'Interpretació del parage natural "La Bartola" | ||
| − | * | + | * Monasteri dels Carmelites |
* Font de Sant Josep | * Font de Sant Josep | ||
* [[Cim del Bartolo|Pic o cim del Bartolo]] | * [[Cim del Bartolo|Pic o cim del Bartolo]] | ||
| Llínea 41: | Llínea 48: | ||
* Ermita de Les Santes | * Ermita de Les Santes | ||
* Font del Perelló | * Font del Perelló | ||
| − | * | + | * Castell de Miravet |
* Font de Miravet | * Font de Miravet | ||
* Agulles de Santa Àgueda | * Agulles de Santa Àgueda | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | |||
* [[Cim del Bartolo]] | * [[Cim del Bartolo]] | ||
* [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]] | * [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]] | ||
| Llínea 53: | Llínea 61: | ||
* [https://www.valenciabonita.es/2018/08/14/agulles-de-santa-agueda/ Les Agulles de Santa Àgueda, el impresionante mirador natural del Desert de les Palmes - ''Valencia Bonita''] | * [https://www.valenciabonita.es/2018/08/14/agulles-de-santa-agueda/ Les Agulles de Santa Àgueda, el impresionante mirador natural del Desert de les Palmes - ''Valencia Bonita''] | ||
| − | + | [[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]] | |
| − | + | [[Categoria:Parcs naturals d'Espanya|Desert de les Palmes]] | |
| − | [[Categoria:Parcs naturals de | ||