Edició de «Dama d'Elig»

[[Archiu:Dama de Elche.jpg|250px|thumb|Dama d'Elig, que es troba actualment en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit]]

La '''Dama d'Elig''' és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment en el jaciment arqueològic de L'Alcúdia, en l'any [[1897]], prop de 2 km al sur d'[[Elig]] ([[Baix Vinalopó]]). Generalment, es considera que la Dama d'Elig és una escultura d'art [[cultura ibera|iber]], datada en el [[sigle IV a. C.]], o potser en el [[sigle V a. C.|sigle V]], es dir, de les époques dels [[Imperi Romà|romans]] o dels [[Antiga Grècia|helenístics]].

Aixina, es pensa que representa a una dòna que du complexos i luxosos [[abellament|abellaments]] al cap, i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes atres figures iberes religioses recuperades, dispon d'un buit en l'esquena que supostament servia per a introduir [[cendra|cendres]], [[relíquia|relíquies]] o atres objectes sagrats, i les espatlles es disponen llaugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d'una [[deesa]] o d'una sacerdotesa ibera.

En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elig, a on ha hagut mobilisacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanència en la ciutat, en conte d'exhibir-se en Madrit.

Despuix d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el [[17 de maig]] de [[2006]] la Dama va ser traslladada a Elig (al [[Palau d'Altamira]], que fon convenientment habilitat) i oberta al públic el dia [[18 de maig]]. L'escultura es va mostrar en [[Elig]] sis mesos i va tornar a Madrit el dia de l'última representació del [[misteri d'Elig]] de l'any 2006.

==Descripció de l'escultura==

[[Archiu:Dama_de_Elche_colores2007.jpg|thumb|Policromia hipotètica de la Dama d'Elig, per Francisco Vives.]]
[[Archiu:DamaElche01.JPG|thumb|230px|right|Detall de la Dama D'Elig]]
Du una túnica blanca de lli fi, una [[Mantellina (roba)|Mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)|tiara]] que cau sobre l'escot. Esta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color roig, i sobre esta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'apariència pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color roig. Està feta de pedra de calcaria fina, groguenca, i la cara té el color natural d'esta pedra, que provablement coincidia en el color natural de la pell de la cara. Estos policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota|terracotes]] àtiques del [[sigle IV a. C.]] originàries de [[Rodes]] que es trobaren a les [[Illes Balears]].

Entre atres versions, la més acceptada és que es tracta de la deesa cartaginesa [[Tanit]], igual que la [[Dama de Baza]], equivalent púnica de la fenícia [[Astarté]] o de la semítica [[Ishtar]] babilònica, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels hòmens, i de la vida en els seus conceptes més variats. Esta deesa es donà conéixer en [[Europa Occidental]] gràcies als fenicis i fon molt venerada entre ibers i turdetans, com indiquen numeroses estatuetes semblants en diversos llocs.

Tots els amulets que porta sobre l'escot són d'orige fenici, i coincidixen en els collarets que formen part del [[Tesor d'Aliseda]], obra d'artistes indígenes que treballaven cap l'any [[600 a. C.]], que també apareixen en la Dama de Baza i atres escultures iberes, be en pedra o be en bronze. De fet, esta barreja d'elements procedents de diferents orígens és una de les característiques de l'art iber.

Hi ha una descripció feta per [[Artemidor d'Efes]] sobre les dones iberes que va vore durant el seu viage per les costes d'[[Península Ibèrica|Ibèria]], allà per l'any [[100 a. C.]], que coincidix en gran part en la descripció de la Dama d'Elig:

:''Algunes dones iberes porten collarets de [[ferro]] i grans carcasses al cap, sobre les quals duyen una mantelleta que fea de parasol i els cobrien el semblant. Pero atres dones es posaven un chicotet ''tympanon'' al voltant del coll que tancaven en força al bascoll, el cap fins a les orelles, i que es doblegaven cap amunt, al costat i darrere''

==Història==
Un jove treballador, [[Manuel Campello i Esclapez]], ''Manolico'', trobà casualment l'escultura el dia [[4 d'agost]] de [[1897]], mentres estava fent tasques d'aplanament del tossal de L'Alcúdia, en finalitats agrícoles. Llavors, ''Manolico'' la batejà en el nom de "reina mora".

Pierre Paris, un aficionat francés a l'arqueologia, comprà l'escultura poques semanes despuix i l'envià a [[França]], a on es mostrà en el [[Museu del Louvre]], i durant la [[Segona Guerra Mundial]] la peça va ser amagada per a protegir-la. El [[govern de Vichy]] negocià el seu retorn en el [[Dictadura de Franco|govern de Franco]] a partir de l'any [[1940]]. René Huyghe, en nom de Vichy la entregà a [[Luís Monreal y Tejada]], en nom del govern de Franco, i el [[27 de juny]] de [[1941]] l'escultura fon traslladada al [[Museu del Prado]] ([[Madrit]]) i, a la seua volta, fon traslladada en [[1972]] una atra vegada cap al Museu Arqueològic Nacional, a pesar de les reclamacions populars per a que tornara a Elig, a on hi ha una reproducció d'imitació en el lloc a on fon trobada.

En la Dama d'Elig es promogué l'interés per la cultura ibera prerromana, i aparegué en l'any [[1948]] en els billets espanyols d'una pesseta. Les mobilisacions socials per la seua tornada escomençaren en la [[década del 1960|década dels anys 60]], quan [[Manuel Martínez Macià]] fundà l'Orde de la Dama d'Elig per a reivindicar-ne el seu retorn a la [[Comunitat Valenciana]].

==Conflicte sobre la seua propietat==
[[Archiu:Dama d'Elx (ampliació).jpg|thumb|La Dama d'Elig, exposta en la vitrina]]

El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del sigle [[XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

Despuix de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres determinis. En dates propenques del pagament del tercer determini es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop. 

Quan arribà el més d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

== Vore també ==
*[[Época Ibèrica en la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de la Comunitat Valenciana]]
* [[Comunitat Valenciana]]
* [[Ibers]]
* [[Guerrer de Moixent]]
*[[Dama de Guardamar]]
*[[Dama de Capdet]]
* [[Hispània]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.damaelche.org Francisco Vives Boix, La Dama d'Elig a l'any 2000 : Anàlisis tecnològic i artístic]

[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana| ]]
[[Categoria:Elig]]