Edició de «Culla»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | '''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]]. Conta en 633 habitants ([[INE]] 2010). | |
− | '''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
+ | |||
Culla està situada en plena comarca de l'[[Alt Maestrat]], és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'a on es divisa tota la població i les valls que la rodegen. | Culla està situada en plena comarca de l'[[Alt Maestrat]], és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'a on es divisa tota la població i les valls que la rodegen. | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
=== Barris i pedanies === | === Barris i pedanies === | ||
+ | |||
En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població: | En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població: | ||
Llínea 23: | Llínea 24: | ||
== Història == | == Història == | ||
+ | |||
Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. | Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. | ||
− | Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en | + | Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en [[1233]]. [[Jaume I]] va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'[[11 de maig]] de [[1235]]. |
I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del [[Cristianisme]]. | I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del [[Cristianisme]]. | ||
Llínea 31: | Llínea 33: | ||
Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en [[23 de març]] de l'any [[1244]], de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor. | Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en [[23 de març]] de l'any [[1244]], de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor. | ||
− | Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de | + | Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de [[1264]], Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en [[1303]], este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos. |
− | En | + | En [[1312]] el [[Papa Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]]. |
En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i la [[La Torre d'En Basora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]]. | En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i la [[La Torre d'En Basora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]]. | ||
Llínea 40: | Llínea 42: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2008]]!! [[2009]]!! [[2010 | + | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" |
+ | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | ||
+ | |||
+ | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2008]]!! [[2009]]!! [[2010]] | ||
|- | |- | ||
− | | align=center| 1.010 || align=center| 946 || align=center| 918 || align=center| 844 || align=center| 811 || align=center| 771 || align=center| 723 || align=center| 697 || align=center| 677 || align=center| 651 || align=center| 669 || align=center| 650 || align=center| 637 || align=center| 633 | + | | align=center| 1.010 || align=center| 946 || align=center| 918 || align=center| 844 || align=center| 811 || align=center| 771 || align=center| 723 || align=center| 697 || align=center| 677 || align=center| 651 || align=center| 669 || align=center| 650 || align=center| 637 || align=center| 633 |
|} | |} | ||
Llínea 56: | Llínea 57: | ||
== Administració == | == Administració == | ||
− | Relació d'alcaldes des de | + | Relació d'alcaldes des de 1979. |
* 1979-1983 Rafael Rull Miralles - Unión de Centro Democrático (UCD) | * 1979-1983 Rafael Rull Miralles - Unión de Centro Democrático (UCD) | ||
Llínea 68: | Llínea 69: | ||
* 2011-2015 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV) | * 2011-2015 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV) | ||
− | En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any | + | En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any 2015. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
− | |||
* [[Iglesia del Salvador (Culla)|Iglesia parroquial del Salvador]]. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del [[sigle XVIII]]. En l'interior es troba el retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del [[sigle XVI]], i l'estàtua en pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic i que data del [[sigle XV]]. | * [[Iglesia del Salvador (Culla)|Iglesia parroquial del Salvador]]. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del [[sigle XVIII]]. En l'interior es troba el retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del [[sigle XVI]], i l'estàtua en pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic i que data del [[sigle XV]]. | ||
− | * [[Ermita de Sat Roc (Culla)|Ermita de Sant Roc]], | + | * [[Ermita de Sat Roc (Culla)|Ermita de Sant Roc]], construida en el sigle XVI. |
* [[Ermita de Sant Cristòfol (Culla)|Ermita de Sant Cristòfol]], construïda a finals del sigle XVIII. | * [[Ermita de Sant Cristòfol (Culla)|Ermita de Sant Cristòfol]], construïda a finals del sigle XVIII. | ||
Llínea 116: | Llínea 116: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | ||
− | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Culla Culla en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Culla Culla en Wikipedia] | ||
− | * [ | + | * [http://www.culla.es/ Ajuntament de Culla] |
+ | * [http://valenciabonita.es/2016/09/16/culla-la-poblacion-magica-y-medieval-que-te-hara-transportarte-a-otra-epoca/ Culla: la población mágica y medieval que te hará transportarte a otra época - Valencia bonita] | ||
+ | |||
+ | |||
{{Municipis de L'Alt Maestrat}} | {{Municipis de L'Alt Maestrat}} |