Edició de «Culla»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | '''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]]. Conta en 633 habitants ([[INE]] 2010). | |
− | '''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | Culla està situada en plena comarca de l'[[Alt Maestrat]], és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d' | + | |
+ | Culla està situada en plena comarca de l'[[Alt Maestrat]], és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'on es divisa tota la població i les valls que la rodegen. | ||
Culla està situat en plena Serra de Seguras, el seu clima és continental. El clima és mediterràneu, pero en contrasts més acusats per l'influència de l'element orogràfic. Els hiverns són una miqueta més frets que en la costa en lo que no és rar vore la neu. Els estius són molt agradables, en calor durant el dia i fresca de nit. | Culla està situat en plena Serra de Seguras, el seu clima és continental. El clima és mediterràneu, pero en contrasts més acusats per l'influència de l'element orogràfic. Els hiverns són una miqueta més frets que en la costa en lo que no és rar vore la neu. Els estius són molt agradables, en calor durant el dia i fresca de nit. | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
=== Barris i pedanies === | === Barris i pedanies === | ||
+ | |||
En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població: | En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població: | ||
Llínea 23: | Llínea 24: | ||
== Història == | == Història == | ||
+ | |||
Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. | Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. | ||
− | Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en | + | Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en [[1233]]. [[Jaume I]] va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'[[11 de maig]] de [[1235]]. |
I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del [[Cristianisme]]. | I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del [[Cristianisme]]. | ||
Llínea 31: | Llínea 33: | ||
Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en [[23 de març]] de l'any [[1244]], de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor. | Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en [[23 de març]] de l'any [[1244]], de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor. | ||
− | Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de | + | Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de [[1264]], Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en [[1303]], este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos. |
− | En | + | En [[1312]] el [[Papa Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]]. |
En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i la [[La Torre d'En Basora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]]. | En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i la [[La Torre d'En Basora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]]. | ||
Llínea 40: | Llínea 42: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2008]]!! [[2009]]!! [[2010 | + | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" |
+ | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | ||
+ | |||
+ | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2008]]!! [[2009]]!! [[2010]] | ||
|- | |- | ||
− | | align=center| 1.010 || align=center| 946 || align=center| 918 || align=center| 844 || align=center| 811 || align=center| 771 || align=center| 723 || align=center| 697 || align=center| 677 || align=center| 651 || align=center| 669 || align=center| 650 || align=center| 637 || align=center| 633 | + | | align=center| 1.010 || align=center| 946 || align=center| 918 || align=center| 844 || align=center| 811 || align=center| 771 || align=center| 723 || align=center| 697 || align=center| 677 || align=center| 651 || align=center| 669 || align=center| 650 || align=center| 637 || align=center| 633 |
|} | |} | ||
Llínea 56: | Llínea 57: | ||
== Administració == | == Administració == | ||
− | Relació d'alcaldes des de | + | Relació d'alcaldes des de 1979. |
* 1979-1983 Rafael Rull Miralles - Unión de Centro Democrático (UCD) | * 1979-1983 Rafael Rull Miralles - Unión de Centro Democrático (UCD) | ||
Llínea 68: | Llínea 69: | ||
* 2011-2015 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV) | * 2011-2015 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV) | ||
− | En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any | + | En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any 2015. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
− | |||
* [[Iglesia del Salvador (Culla)|Iglesia parroquial del Salvador]]. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del [[sigle XVIII]]. En l'interior es troba el retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del [[sigle XVI]], i l'estàtua en pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic i que data del [[sigle XV]]. | * [[Iglesia del Salvador (Culla)|Iglesia parroquial del Salvador]]. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del [[sigle XVIII]]. En l'interior es troba el retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del [[sigle XVI]], i l'estàtua en pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic i que data del [[sigle XV]]. | ||
− | * [[Ermita de Sat Roc (Culla)|Ermita de Sant Roc]], | + | * [[Ermita de Sat Roc (Culla)|Ermita de Sant Roc]], construida en el sigle XVI. |
* [[Ermita de Sant Cristòfol (Culla)|Ermita de Sant Cristòfol]], construïda a finals del sigle XVIII. | * [[Ermita de Sant Cristòfol (Culla)|Ermita de Sant Cristòfol]], construïda a finals del sigle XVIII. | ||
Llínea 84: | Llínea 84: | ||
* [[Caixco antic (Culla)|Caixco antic]]. | * [[Caixco antic (Culla)|Caixco antic]]. | ||
− | * [[Castell i muralles | + | * [[Castell i muralles (Culla)|Castell de Culla]]. En el [[sigle XIX]], frut de la [[Guerres carlistes|guerra carlista]] dels sèt anys, va ser destruït i arrasat, quedant bàsicament l'image actual de la localitat. Destaquen la Torre del Frare Pere i la porta d'entrada a la barbacana del Castell, en els escuts d'armes de l'Orde de Montesa. |
* [[Presó de Culla|"La Presó"]] (ss. XIII i XIV), antic Graner del Comanador que va ser utilisat com a presó durant les guerres carlistes. | * [[Presó de Culla|"La Presó"]] (ss. XIII i XIV), antic Graner del Comanador que va ser utilisat com a presó durant les guerres carlistes. | ||
* [[Antic Hospital de Culla|Antic Hospital]], del [[sigle XVII]], rehabilitat en [[1993]]. | * [[Antic Hospital de Culla|Antic Hospital]], del [[sigle XVII]], rehabilitat en [[1993]]. | ||
Llínea 95: | Llínea 95: | ||
* '''Coves, Fonts i Alvencs de la zona del Riu Molinell'''. En esta zona abunden els punts d'aigua i que antigament va propiciar la construcció de numerosos molins d'aigua en els masos propencs al Riu Molinell i que en l'actualitat estan en desús, encara que perdura el seu interés etnològic: Molí Alt, Molí Toni, Molí Tòfol, Molinet i Molí Teressa. | * '''Coves, Fonts i Alvencs de la zona del Riu Molinell'''. En esta zona abunden els punts d'aigua i que antigament va propiciar la construcció de numerosos molins d'aigua en els masos propencs al Riu Molinell i que en l'actualitat estan en desús, encara que perdura el seu interés etnològic: Molí Alt, Molí Toni, Molí Tòfol, Molinet i Molí Teressa. | ||
− | * '''Mirador del Terrat''', que en unes impressionants vistes panoràmiques permeten gojar del païsage de la comarca i, si el dia acompanya, vore | + | * '''Mirador del Terrat''', que en unes impressionants vistes panoràmiques permeten gojar del païsage de la comarca i, si el dia acompanya, vore fins i tot la mar Mediterrànea. |
* La '''Carrasca''' de Culla. [[Carrasca]] centenària que ha segut calificada com a arbre monumental de la [[Comunitat Valenciana]]. | * La '''Carrasca''' de Culla. [[Carrasca]] centenària que ha segut calificada com a arbre monumental de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
Llínea 113: | Llínea 113: | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
− | La varietat de plats tradicionals i la seua elaboració artesana fan de la cuina de Culla un punt de fort atractiu per als visitants. Entre els plats més coneguts cal resenyar el ''Conill en salsa de | + | La varietat de plats tradicionals i la seua elaboració artesana fan de la cuina de Culla un punt de fort atractiu per als visitants. Entre els plats més coneguts cal resenyar el ''Conill en salsa de rovellons'', ''Cabrit en caragols blancs'', ''La carn de vedella'', carn a la brasa, llonganices i botifarres en [[allioli]], i el ''Perol''. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | ||
− | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Culla Culla en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Culla Culla en Wikipedia] | ||
− | * [ | + | * [http://www.culla.es/ Ajuntament de Culla] |
+ | * [http://valenciabonita.es/2016/09/16/culla-la-poblacion-magica-y-medieval-que-te-hara-transportarte-a-otra-epoca/ Culla: la población mágica y medieval que te hará transportarte a otra época - Valencia bonita] | ||
+ | |||
+ | |||
{{Municipis de L'Alt Maestrat}} | {{Municipis de L'Alt Maestrat}} |